Apunts_Temari complert (2009)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Geografia humana
Año del apunte 2009
Páginas 34
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 3

Vista previa del texto

Geografia humana Tema 1. Mundialització Wallerstein (1979) The modern world system  llibre, fa un repàs de la imposició del capitalisme.
1. Minisistemes: Primeres formes d’organització de petites comunitats, poc territori, economia de subsistència, tecnologia baixa i productivitat baixa.
L’aparició de l’imperi mundial o el sistema mundial no eliminen als minisistemes o als imperis mundials, s’imposen poc a poc.
2. Imperis mundials: Ex: imperi romà, india, imperi xinès, feudalisme, egipcis...
La diferència entre els minisistemes és que agrupa varis minisistemes. Es basen en economies tributàries, NO capitalisme (a partir de tributs, no es generen capitals).
3. Sistema mundial (sistema món): Apareix amb el capitalisme (S.XVI). Aparició del socialisme com alternativa a l’aparició al capitalisme.
- S.XVI-XVII capitalisme comercial.
Comerç de productes manufacturats, tèxtils, utensils, vidre.... que s’intercanvien per esclaus per produir productes a Amèrica (catxú, cafe...) matèries primeres.
“triangle d’esclavitud”  apunts - S.XVIII-XIX Revolució industrial i imperialisme.
Lògica de l’imperialisme: 1. control del territori per obtenir més matèries primes; 2. Intenció d’assegurar-se el consum, que et comprin i que venguis.
- S.XX segona revolució industrial Procés de descolonització anys 40-50. es parla de Neocolonialisme. No hi ha control dels territoris, dominats anteriorment, políticament.
Aparició del Fordisme per acumular beneficis. La producció massiva necessita una societat de consum de masses. Canvi de model d’organització productiu. Es produeix més a menys cost de venda, beneficis són majors.
Desplegament centre econòmic, ja no és Europa qui domina el món económicament.
Conceptes de: “Centre, periferia, semiperiferia” • Centre dominen economía, poder, tenen gran tecnologia més capacitat tecnològica, avanços tècnics-científics.
França, Holanda, Gran Bretanya... 1795 S’incorpora EU,...1895 revolució industrial • Semiperifèriapaïsos que en un futur segurament arribaran a ser centres Peninsula ibèrica, Italia....1795 S’incorpora Canada,... 1895 • Perifèria Tríada - EU (a Amèrica) - Japó (a Russia) - Europa (a Europa i Àfrica) - 1975-...  mundialització (globalització) i revolució tecnològica.
Elements característics de la globalització: • Capitalisme com a sistema únic. Unificació sistema econòmic.
• Revolució tecnològica. Telefonia, internet...
• Homogeneïtzació cultural.
 Occidentalització.
 Americanització.
• Trasnacionals (multinacionals). Document “Trasnacionals” • Nova divisió Internacional del treball mercat únic del capital.
Aparició de la nova divisió internacional del treball. Maquila: instal·lacions industrials.
Plantes industrials. Activitats que necessiten molta mà d’obra. Busquen baixos costos salarials i lleis més permissives con la mediambiental.
Actualment reben el nom de zones franques d’exportació.
• Fluxos capital mercat únic del capital.
Fluxos econòmics internacionals. 1) Comerç de productes i serveis 2) Capital (importació de diner):  Especulatiu va a la borsa.
Relació de dolar, uns de comerç, altres de capital.
Any Capital (circulació de Comerç (dolar de compracapital/diner. Ex: inversions) venda a nivell Diner que especula la borsa internacional) 1973 2 1 1991 70 1 2001 100 1  Inversió directa a l’estranger Capital que crea una certa circulació. Diners destinats a compra d’empreses i noves industries.
90% de la inversió internacional per la triada.
80% de la inversió va als mateixos països. Una petita part va al sud-est asiàtic, a Europa oriental. Amb menys freqüència a Amèrica central i sud. Àfrica subsahariana totalment desconnectada de la circulació d’aquest capital.
Efectes positius Creació de noves activitats econòmiques Creació d’ocupació Nova font d’ingressos sistema administratiu Difusió de la tecnologia Permeten l’augment de les exportacions Efectes negatius Explotació laboral, de la mà d’obra. Salaris baixos, males condicions laborals.
Impactes ambientals Repatriació dels beneficis Exempció d’impostos (no pago d’impostos)/subvencions Utilització com a simples plataformes d’exportació Desregulació de la lliure circulació del capital capital entra i surt dels països 1979 Thatcher/Reajak neolliberalisme.
• Fluxos de mercancies i inversions.
Impuls al comerç internacional (fluxos econòmics de mercaderies).
1947 GATT. Es comença a posar bases de la lliure circulació de mercaderies. Eliminació d’aranzels i qualsevol tipus de barreres. En 23 països.
1995 OMC. 144 països, Organització mundial de comerç. Els països centrals regulen preus. Cap tipus de barreres per productes agraris.
OMC països centrals determinen les condicions de l’eliminació de barreres. Per productes agraris encara hi ha barreres. Per productes manufacturats per productes agraris encara hi ha barreres.
No volen desvaloritzar el producte nacional amb l’entrada de producte agrícola a més bon preu d’altres països.
Comerç internacional de mercaderies 1550 2000 (s’ha multiplicat per 14) 2001 (triada) Exportació Importació Mercaderies 65% 69% Serveis 72% 68% Un 65/72% de les exportacions tenien com origen un país central/triada. Absorbeixen un 68/69% per aquests mateixos.
La circulació d’aquest comerç té com origen i final aquests països.
Les matèries primeres cada cop mesuren un % més petit del % total d’aquest comerç. Decreixement del valor econòmic de les matèries primeres.
Cada cop es paga menys per les matèries primeres. L’excepció és el petroli. Això és degut a avenços tecnològics que permeten substituir per altres materials sintètics.
• Paper de les institucions internacionals.
Principals organitzacions que fomenten la globalització.
o Organització Mundial del Comerç o Fons monetari Internacional o Banc Mundial Fons monetari internacional i banc mundial neixen al 1944 als Acords Breten Woods. Institucions que serveixen de suport i donen préstecs a països del 3r món, o almenys era la seva finalitat principal.
Funcions:  Regular sistema internacional financer  Impulsar activitats econòmiques  Préstecs al 3r món.
“Article sobre desigualtats al mon” “Colonialització Africa” “Ex. imperis mundials” “Imperi britànic” “Principals mercats financers” Tema 2. Desenvolupament La renta per càpita ens permet calcular el desenvolupament.
Renta per càpita = PIB/població Concepte de desenvolupament apareix al 1949 i també conceptes de pais desenvolupat i subdesenvolupat.
Desenvolupament = creixement producció = creix econòmic = creix renda per càpita Teoria de la modernització de Walter Rostow Las etapas de crecimiento económico. Un manifiesto no comunista (1960) Intenta donar una via al desenvolupament.
Com a resposta de països desenvolupats a iniciar el seu desenvolupament.
Etapes del creixement econòmic: 1) Societat tradicional Agricultura de subsistència, desenvolupament tecnològic baix... “societat primitiva”.
Aquesta societat com inicia la fase de desenvolupament? Fase 2 2) Condicions prèvies a l’enlairament (take off) Necessiten capital, la clau es la inversió del capital.
• Inversió del capital:  Per crear infraestructures bàsiques. Transport, carreteres, ferrocarrils, comunicació, xarxes elèctriques...
 Modernització dels sectors claus d’exportació. Plantacions, mines...
Aquest capital si no el tenen l’han de demanar als països desenvolupats (préstecs).
• Creació d’una elit (polítics, metges...) encarregada de dirigir el procés de modernització. Si s’obtenen aquests requisits passen a l’etapa 3 3) Enlairament (take off) Capacitat de diversificar la seva economia, ja no és una economia d’exportacions, la seva industria millora i tindrà una economia que generarà capital per si mateixa.
Generarà les inversions que necessita la seva economia. Capaç de tornar préstecs i aguantar la seva economia.
4) Camí de la maduresa Encara continua la diversificació econòmica. Va guanyant el sector serveis, creix el consum i es redueixen les desigualtats socials.
5) Societat alt consum de masses.
Creació d’estat de benestar distribució de la riquesa.
Sistema parlamentari democràtic que fomenta la participació de la població.
Crítiques a la teoria de Walter Rostow  El medi ambient = primeres matèries = recursos. No li preocupa els impactes sobre el medi ambient. La prioritat es créixer econòmicament. No es veu els impactes negatius dels envasaments.
 Pensa que automàticament haurà una igualtat social però no diu com, suposa que es farà mecànicament.
 Crítica ahistòrica. Desenvolupament de molts països és el resultat de dominar anteriorment uns altres països. Per entendre el subdesenvolupament/desenvolupament hem de tenir en compte els fets històrics.
 Intercanvi desigual (UNEQUAL EXCHANGE). Preus exportacions/importacions.
Importen productes manufacturats, exporten matèria prima. Els preus els imposen els països rics (triada) substracció de recursos.
 Generació deute extern, alta dependència.
Crítica social Teoria de la modernització Intercanvi desugual Crítica ahistòrica Crítica augment dependència Crítica mediambiental Anys 60 “crèdits tous”: aquests crèdits no van cap a la solució de la pobresa, ni millora de tecnologia.
Anys 70 Es comença a augmentar el preu de petroli. Es comença a parlar de petrodòlars. El capital va a la Banca.
Anys 80 Crisi econòmica (2a pujada dels preus del petroli). Es produeix a causa d’aquesta pujada. Països desenvolupats demanen menys matèries primes i baixen els preus. Puja la inflació i per tant els preus també han de pujar.
Banca rota no poden tornar els deutes. Els països subdesenvolupats demanen préstecs per poder pagar els altres deutes.
El Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional comencen de nou a facilitar diners als països subdesenvolupats.
Presten diner a canvi de la condició de posar en marxa els plans d’ajust estructural.
Segueixen el ideal neoliberal.
Mesures si volen arribar als préstecs: • Reducció de gastos governamentals.
• Supressió de les subvencions i del control de preus.
• Control dels salaris.
• Control de masses.
• Liberització del sector bancari i apertura.
• Augment dels tipus d’interessos.
• Devaluació.
• Obertura de fronteres.
*Mapa de països amb deute extern apunts Alternatives Comencen a aparèixer alternatives a la teoria de la modernització desconnexió del sistema capitalista.
• Alternativa socialista • Alternativa tercermundista/alternativa països no alineats Cap de les dues aconsegueix tenir èxit. La seva concepció de desenvolupament és la mateixa que la del capitalisme: Desenvolupament  creixement productiu  creixement econòmic Anys 80 desenvolupament humà.
La renda per càpita és un indicador que té l’inconvenient de (crítiques a la renda per càpita): o Es un promig, desigualtats socials i diferències entre la societat son amagades.
o Països amb renda per càpita igual poden tenir diferents gestions econòmiques com gestionar en salut, sanitat, educació... No informa de l’ús de la riquesa o producció de riquesa. Com afecta el estat del benestar de les seves nacions.
o Calcula la economia que circula formal. No calcula la economia informal, com per exemple el diner brut, mercat negre...
Desenvolupament humà Amartya sen. Formula el desenvolupament humà. El desenvolupament no només ha de tenir en compte el creixement econòmic o la renda. Ell considera bàsic els aspectes següents: a) Requisits materials mínims.
Nivell mínim de riquesa de les persones. Inclou la renda per càpita com un indicador clau, però només és 1, no és l’únic.
 Renda per càpita  Esperança de vida. Benestar i sanitat/salut, nivells de mortalitat, atenció sanitaria...
 Nivell educatiu. Cultura/informació/coneixement. Nivells d’alfabetització, percentatge d’estudiants...
b) Drets humans.
Participació política, redistribució de la riquesa...
c) Sostenibilitat de desenvolupament.
Aspectes ambientalment sostenibles. El desenvolupament ha de tenir també una sostenibilitat cultural, ha de respectar les formes culturals de la societat.
L’IDH es mesura: - Vida llarga i saludable (esperança de vida) - Educació (nivell educatiu) - Nivell de vida digne (renda per càpita) Valor màxim 85 anys 100% 100% 40.000 dolars/càpita Esperança de vida (eo) Taxa alfabetització Taxa matriculació PIB per càpita (Producto Interno Bruto) Indicadors de l’IDH. Màxim desenvolupament IDH = 1 Mínim desenvolupament IDH = 0 Valors mitjans entre els 3 indicadors.
Exemple: Albània a 2001 eo = 73,4 anys, fórmula per calcular-ho: (73,4 – 25)/(85 – 25) = 0,807 Valor mínim 25 anys 0% 0% 100 dolars/càpita Llistat dels països classificats per l’IDH de l’any 2001 La última capa és la més important: el lloc que guanya (+) o perd (-) respecte al desenvolupament calculat només amb la renda per càpita.
“Càlcul IDH 2” “Mapa IDH” “Gràfic IDH” Distribució de la renda “mapa renda per càpita” “Mapa ren. per. cap. mes baixes” Als anys 70 apareix la pregunta: que passaria si tots els països arribaren al nivell de consum dels EU? 1) Club de Roma informe Meadows Club de científics, polítics... indica els perills d’aquest creixement continu.
Estudia i analitza el futur d’aquest creixement continu. Planteja la necessitat de tenir una economia de creixement zero. Aturar el creixement productiu.
Aquesta idea es va eliminar per que no tenen cap intenció de creixement zero de països desenvolupats. Els països subdesenvolupats no es poden plantejar aquesta idea tampoc per que necessiten millorar.
2) Bruntland desenvolupament sostenible 1980 nuestro futuro común. Respecte pel medi ambient, creixement econòmic, equitat social (redistribució de beneficis entre països i generacions).
3) Conferència de Rio 1992***Llegir informe*** A partir del 90 apareix la concepció del decreixement económic.
Tema 3. Població Evolució del creixement de població (creixement demogràfic) Hi ha dos moments que provoquen una acceleració del creixement: 1- Any 3000a.c. aparició de la agricultura. La teoria clàssica de la pujada demogràfica va ser la disminució de la mortalitat. Les noves teories diuen que la mortalitat va augmentar degut a la transició de malalties infeccioses entre animals-humans. L’aparició de l’agricultura no va millorar la dieta, ja que els caçadors i recol·lectors menjaven més variat. El creixement es degut a un augment de fecunditat. Els fills permeten un augment de la mà d’obra al camp.
Els interval de naixements va disminuir.
2- Segle XIX, industrialització. Transició demogràfica: va acompanyar la revolució industrial. S’inicia a Europa i es va estenent per tot el món.
Antic règim demogràfic Desordre Ineficiència Nou règim demogràfic Ordre Eficiencia Fases transició demogràfica (Europea) 1ª fase 2ª fase Transició demogràfica La mort podia afectar a fills abans d’avis o fills abans de pares. La mort podia afectar a qualsevol. Per poder assegurar el reemplaçament de generacions a una societat amb una altra mortalitat, cal que hi hagi una altra natalitat.
La baixada de la mortalitat va ser deguda a un factor biològic. També millor nutrició, millora de l’alimentació.
La disminució de la mortalitat es un gran enigma i les hipòtesis més importants són:  Factors biològics  Avenços sanitaris/mèdics  Alimentació (hipòtesi alimentària): poblacions millor alimentades: revolució industrial i revolució agrària La clau sembla ser que no està en els aliments ni en la sanitat, sembla ser que la higiene va ser un factor més important: • Canalització d’aigua potable • Evacuació d’aigua residual.
Sembla ser que l’estat (cada cop més organitzat i amb més poder sobre el terreny) van construir i controlar el seu territori. Van construir infraestructures públiques (hospitals, subministrament d’aigua potable...). L’estat va tenir un gran paper en la disminució de la mortalitat.
La 2a etapa de la transició s’inicia amb el descens de la natalitat. Això es degut a que en una societat industrial els fills resulten una gran càrrega econòmica. Com que la mortalitat baixa, la probabilitat de que els fills morin es petit, i no fa falta tenir tants per que sobrevisquin.
La transició demogràfica no només està relacionada amb factor econòmics, sinò també amb factors culturals. A l’última etapa veiem com la mortalitat es constant i la natalitat fa pujades i baixades, al contrari que abans Índex sintètic de la fecunditat: fills/dones La gran crisi de la humanitat va aparèixer al 1400, produïda per la pesta negra. Va provocar, a la població mundial, un gran descens.
La bomba demogràfica va aparèixer als anys 50, amb la industrialització, la transició demogràfica.
Ara mateix, hi ha una relentització del creixement de la població. La població creix a ritmes alts però les taxes de creixement estan disminuint.
Població final = p. Inicial + naixements – deuncions En el cas d’un país hem de sumar immigració i restar emigració.
Actualment cap país es troba a l’etapa de l’antic règim World population prospect: estimacions de Nacions Unides sobre la població del futur.
Una causa del decreixement, de que la població creixi menys ràpid, es la disminució de natalitat i augment de la mortalitat pel SIDA.
Ex: 2000 2050 Anys 1,2 bilions 1,2 bilions Països rics 4,5 bilions 7,7 bilions Països pobres Podem veure com els països rics no tenen un augment de població, la població augmenta en països pobres.
“Taula previsió nacions unides” “Gràfica estimació nacions unides 2” Perquè s’inicia la transició demogràfica al 3r món? 1a característica: processos de transició demogràfica de països del 3r món és que dura menys temps que la transició demogràfica dels països Europeus.
2a característica: la transició és molt tardana. Pràcticament comencen la transició després de la II Guerra Mundial.
3a característica: el creixement de la població és molt gran, creixement sobtat i molt fort Transició Europea Llarga Primerenca Creixement baix Transició 3r món Curta Tardana Creixement alt “Evolucio 1a i 2a transc Graf.” “Creixement població map.” “A Anglat, Franç, Suec Graf.” “Comparacio Euro-3r mon Graf.” “Crisis mort i descens mort Graf.” “Descens fecund Map.” “Estadi de trans dem Map.” “Evolucio nat i mort Graf.” “Nat i mort 3r mon Graf.” El creixement alt de població als països del 3r món necessita molts recursos i bens que no tenen. La disminució de la mortalitat es causat per la incorporació de vacunes ja inventades o medicines. El problema va ser tan important que les cimeres es van centrar en l’explotació demogràfica del 3r món.
Cimeres mundials de població: - Roma1954 - Belgrad 1964 La població mundial arribava a límits que - Bucarest 1974 excedien. La taxa de creixement era del - Mèxic 1984 2%, una duplicació cada 30-35 anys.
- El caire 1994 Aquesta dada genera un confrontament entre dos bàndols: a) Neomalthusians (EEUU + Europa + org. Internacional). Es vol aturar el creixement a partir de la planificació familiar. Polítiques que obliguin a baixar la fecunditat.
b) Països 3r món, Vaticà, Països àrabs, moviments d’esquerra. El que necessiten es desenvolupament. Necessiten ajuda per iniciar un procés de desenvolupament.
Redistribució de la riquesa.
Neomaltusians Relació població - recursos (aliments) 1798 Primer ensayo sobre la población, Malthus: - Població té un creixement geomètric (x2) - Recursos (aliments) té un creixement aritmètic (+2) Augmenta població -------------------------> Augment preus aliments Augment de la fam Conseqüències de un augment excessiu sense mesures: * Frens repressius; augment de la mortalitat. L’augment de la mortalitat farà que la població disminueixi. Si la població disminueix, els preus baixaran.
Però les societats poden posar en marxa: * Frens preventius: actuar a partir de la nupcialitat (matrimonis). Que les dones es casin poc i tard, per disminuir la fecunditat.
Els neomalthusians agafen el esquema de malthus i duen a terme els frens preventius mitjançant la planificació familiar.
A l’any 84 el conflicte planificació – desenvolupament desapareix i tots accepten la planificació. Els països del 3r món demanen als països rics ajuda però per augmentar la planificació familiar. Conflicte entre països del 3r i 1r món: planificació – més recursos per la planificació.
World population Datasheet. Indicadors Creixement Per calcular el creixement demogràfic podem utilitzar els concepte de: creixement o saldo. Components del creixement: • Saldo/creixement total (població final – població inicial). Total increase • Saldo/creixement natural (naixements – defuncions). Natural increase • Saldo/creixement migratori (immigració – emigració). Net migration Pfinal – Pinicial = Naixements – Defuncions + Immigració – Emigració Per calcular el creixement tenim dos maneres: • Taxa de creixement (r) 2 • Taxa de creixement anual acumulativa (TCAA) t = nº anys No esta dividida entre els nº d’anys.
S’utilitza per creixements totals.
Per calcular la població final tenim una fórmula: Natalitat/Fecunditat • Taxa bruta de natalitat (TBN). Birth rate.
• Índex sintètic de fecunditat (ISF). Total fertiility rate. Numero de fills per dona.
“Evolució ISF pais europ Graf.” “Evolucio ISF pais europ Grafdos.” “Evolucio ISF Tau.” “Index sint fecund Map.” Mortalitat • Taxa bruta de mortalitat (TBM). Death rate. És un indicador molt utilitzat però no es bo. No ens indica la qualitat de vida: “Taxes mort. Map.” • Taxa mortalitat infantil (TMI). Infant mortality rate. Molt bona per comparar.
“Mort inf i dones al part Art.” “Mort infantil Map.” • Esperança de vida (e0) anys de vida per persona. Life expectancy at birth.
Quan la esperança de vida és petita es per que hi ha molta mortalitat infantil.
“Esper vida Taula.” “Esperances de vida Map.” “Esperanzas de vida.” “Retroces esp vida Art.” La causa de que la esperança de vida sigui baixa en països subdesenvolupats es deu a una gran mortalitat infantil.
En països europeus esta sobre: 70-80 anys En països pobres: 30-40 anys Europa Mortalitat infantil mínima Reducció de mortalitat • Fa edats avançades • Malalties degeneratives • Malalties infeccioses, quasi mínimes.
e0 màxima Gran diferència entre e0 de homes i dones Alta mortalitat entre els joves accidents de cotxes Àfrica subsahariana Màxima mortalitat infantil. Màxima mort al part Malalties infeccioses. Moltes relacionades amb el cicle de l’aigua. Afecten molt als nens Reducció de la e0 Crisis de mortalitat per fam, conflictes armats, catàstrofes naturals i malalties o epidèmies (malaria, còlera, tifus...) Alta diferència entre Europa occidental – Europa Oriental Última crisis de mortalitat per malaltia: la grip espanyola A l’Àfrica les causes de la seva situació són: • Accés als medicaments però a un gran preu.
• Manca d’infraestructures.
• Manca d’infraestructures sanitàries.
• Deteriorament als anys 80 a causa de la crisis del deute extern. Es posa en marxa els plans d’ajustament del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM).
• Manca de personal sanitari.
• Manca d’unes infraestructures relacionades amb el cicle de l’aigua.
Causes d’alta mortalitat - Cost dels medicaments.
- Crisis sanitat pública.
- Manca infraestructures sanitàries i relacionades amb el cicle de l’aigua - Manca de personal sanitari.
- Males pràctiques higièniques (manipulació aliments, control sanitari...).
- Deteriorament mediambiental.
La gent contínuament esta malalta. Malaltia i pobresa van molt lligades. A partir del anys 80 se li afegeix la SIDA. Asia i Àfrica sobretot, països molt perjudicats per la SIDA.
Conseqüències de la SIDA a) Alta mortalitat, baixa esperança de vida.
b) Alt numero de nens orfes.
c) Dany al sistema productiu/econòmic. Mor una franja de població que treballa o té més capacitat de treballar.
d) Sobrecàrrega del sistema sanitari i salut. No té recursos per donar resposta a aquesta nova malaltia.
e) Augment del nivell de dependència familiar. Els avis són els encarregats de cuidar els nens orfes.
f) Sobrecàrrega de dones.
g) Descens en el nivell educatiu a la població. Mestres i gent amb estudis mor.
“Afectacio SIDA Map.” “Conseq SIDA Art.” “Paisos afect SIDA.” “Percent poblacio infect SIDA.” Fecunditat • Explicació economista (A Europa)  Cost de criança dels fills.
 Cost d’oportunitat.
 Els fills no tenen benefici, en economia.
• Explicació cultural  Canvi de mentalitats  Canvi del rol de la dona, tant en la societat com a la economia.
El fet de que països nòrdics tinguin més fills es degut a que tenen polítiques que ajuden a la família i tenen més accés a la vivenda i al treball.
II transició demogràfica Nivells extremadament baixos de fecunditat. Succeeix a Europa i sorgeix la “teoria de la II transició demogràfica” que intenta explicar aquesta baixada.
Segons la teoria, la població desprès de la Ia transició hauria de tenir uns nivells de mortalitat i fecunditat molt semblants però no succeeix això a Europa. La teoria intenta explicar:  El rol de la dona a la societat.
 Perquè els nivells tan baixos de fecunditat.
“Baixa fecund Espanya Art.” “Canvi mentalitat Taula.” “Emancipacio joves Art.” A l’altre part del món... Raons que fan que països del 3r món les dones tinguin tants fills.
Àfrica subsahariana - Beneficis dels fills.
• Aportació econòmica.
• Garantia d’ajuda econòmica a la vellesa.
- Costos de criança són molt baixos.
- Mortalitat infantil elevada - Baix coneixement de mètodes anticonceptius Religió Cultura Política La millor política és l’educació de les dones. Amb l’educació, les dones no només coneixen possibles i conseqüències, a més aprenen altres motivacions a part de tenir fills. Les polítiques més importants són:  La reducció de la mortalitat infantil  L’educació de les dones.
Tema 4. Sistema migratori internacional a) S XVI – S XVIII b) S XIX – 1920 aprox./II G.M.
c) II G.M. – anys 70-80 d) Anys 70-80 - ...
Existeixen punts de contacte entre a)-b) i c)-d). A les èpoques de a) i b), els europeus emigren per tot el món, i dura segles. Europa comença a ser objectiu d’immigració després de la II G. M. Les primeres migracions eren: com a colònies, circulació d’esclaus i culis (coolies).
MAP.1.2.triangle.esclavitud Migracions de colonització Volum de població que va emigrar va ser poc numèricament però molt important.
Militars, religiosos, funcionaris de la corona... qualitativament era molt important, sobretot amb poder.
Circulació d’esclaus Explotació de mines, mà d’obra... Necessitats de mà d’obra ja que els indígenes acaben morint. Comença el comerç d’esclaus. Es transportaven d’Àfrica a Amèrica.
Esclavitud: 1445-1870.
Prohibició tràfic d’esclaus: 1807.
Culis Apareix quan s’aboleix el comerç d’esclaus. Son substitucions de la figura de l’esclau.
Eren homes lliures que firmaven un contracte que els comprometia a treballar com a semiesclaus, per un període de temps.
El patró pot decidir el que fa el culi. El nombre de culis va ser més alt que els dels esclaus desplaçats.
MAP.3.1. SXVI-XIX MAP 3.2. 1850-1920 A partir de la revolució industrial, la població comença a emigrar de la mateixa forma.
Sobretot migracions de Europeus “la gran migració d’Europeus”. En menys d’un segle un volum molt gran d’europeus van emigrar.
La destinació va ser sobretot EEUU, Argentina... i el principals països emigrants, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Espanya i Portugal, en aquest ordre.
Les migracions es produeixen per buscar treball. Aquests països receptors poden en marxa polítiques per que la gent emigrés cap a ells.
La gent d’Europa ha de emigrar per que es troben amb la transició demogràfica on la població va augmentar molt.
MAP 4.1. 1945-1973 A partir de la II G.M. les migracions canvien. Europa es el gran centre de destinació: - Europa (occidental): s’acaba la transició demogràfica després d’una II G.M. que necessita població. Necessita mè d’obra externa per reconstruir-me. Fa polítiques per agafar gent.
- Nord Amèrica: la gran població que hi va emigrar, eren mexicans.
1940-64: Programa Bracero per atraure mà d’obra mexicana 1964: Maquiladores el govern americà tanca l’entrada i crea les maquiles a les fronteres. Maquiles: Implantacions industrials que necessiten molta mà d’obra i s’implanten a la frontera EEUU-Mèxic.
- Golf pèrsic: països productors de petroli amb molt poca població i mà d’obra.
EEUU, Canadà, Austràlia Política d’assentament Volen rebre gent i que formi part de la població, reben població Europa occidental Política del treballador invitat, en alemany GASTARBEITER Reben mà d’obra, treballadors. No proposen polítiques d’assentament.
A tots dos es demana migració però a cadascú amb diferents propòsits. Als països de l’Europa occidental es molt difícil aconseguir la nacionalitat, i no fomenten l’assentament. En aquests països, guanyen població, treballs que els nacionals no volen fer. Els països d’origen aconsegueixen remeses (diners que envien els treballadors), guanya una sortida de mà d’obra en atur i guanya qualificacions de la població que torna, ja que és molt poc qualificada.
Map.1.6.fluxos.migratoris.1945_1973. (Europa) A partir dels anys 70 MAP.1.1 Ens centres destinataris de recepció segueixen sent EEUU i Europa, amb alguns canvis com Japó. EEUU i Canadà augmenten molt de població migratoria, sobretot de països de centreamericans i d’Àsia.
A Europa, molts països es tornen receptors, com Espanya. El golf pèrsic segueix fent polítiques per atreure gent.
A partir dels 80, Japó, obre el seu mercat laboral internacional, tancat fins a les hores, en busca de mà d’obra.
Característiques bàsiques de la migració internacional a partir dels anys 70 a) Increment de fluxos migratoris. Però no és una època excepcional, hi ha hagut d’altres.
b) Ampliació de les xarxes migratòries.
c) Diversificació de la migració:  Població obrera/no qualificada  Població qualificada  Refugiats = refugiats polítics  Refugiats mediambientals. Es veu desplaçada per desastres naturals o ambientals  Jubilats d) Enduriment de les polítiques migratòries. Cada cop és més difícil accedir a un país i assentar-se. Augment de la població indocumentada Tema 5. La ciutat 1- Concepte de ciutat/urbà 2- Procés d’urbanització/jerarquia mundial de ciutats 3- Problemàtica de la ciutat contemporània.
Quins són els límits de la ciutat?  Estatus jurídic  Àrees funcionals Cóm es defineix ciutat? Quina és la diferència entre rural i urbà?  Estatus jurídic/nº habitants o 10.000 urbà o 2.000-10.000 semiurbà o 2.000 rural  Serveis/infraestructures  Mòduls de vida.
Concepte de ciutat/urbà Actualment és difícil definir els límits d’una ciutat i establir el què és rural i el què és urbà.
10.000 habitants  municipi urbà 10.000-2.000 habitansts municipi semi-urbà <2.000 habitants  municipi rural Aquest criteri de divisió és molt subjectiu.
Procès d’urbanització Població urbana 1800 3% 1900 13%  220 milions habitants 1960 27% 1980 37% 2000 47%  2,9 bilions d’habitants 2007 50% Termes absoluts 1900 1950 1r món 150 milions habitants 447 milions habitants 3r món 70 milions habitants 304 milions habitans El 3r món experimenta el creixement de les àrees urbanes. Això passa degut a la transició demogràfica. A partir dels anys 50, les ciutats creixen pels processos d’immigració i la transició demogràfica. Als anys 70 i 80 hi ha grans migracions cap a les ciutats.
Evolució de la població urbana mundial. Creixement de les ciutats del 3r món.
A Europa i nord amèrica, l’increment a les ciutats a l’any 2030 és molt petit. En canvi, Àsia i Àfrica creix a un ritme molt major.
1r món 1900 26% 1995 70% 2000 75% 2030 82% Els països més urbanitzats són els del 1r món.
3r món 6,5% 27% 40% 56% Amèrica del sud té nivells d’urbanització semblants als països europeus i en canvi Àfrica té nivells d’urbanització més baixos.
Aparició de les grans metròpolis 1945: Mèxic, Sao Paulo, Jakarta...
 Creixement de les grans metròpolis (5000000ha). Sobretot en països del 3r món.
A partir de 1980 apareix el concepte de ciutat global. Tokio és un exemple, ja que te capacitat de regulació dels fluxos econòmics internacionals.
Indicadors de ciutat global a) Funció directiva (seus de banc, seus de empreses internacionals, serveis a les empreses com per exemple de disseny, marqueting...). Control d’organització de l’economia.
Ciutat global: Tokio, Nova York, Londres. Internacionalment només són tres.
b) Ubicació de institucions polítiques c) Centres culturals: ciutats que dicten la nova moda, pensament, musiques, etc..
d) Capacitat de generar grans esdeveniments Al 1930 es trobem davant un creixement de la ciutat. Es comença a parlar de àrea metropolitana. Apareix el concepte d’àrea urbana. Moment de creixement de les ciutats del 3r món.
Primera meitat del segle XX, creixement de ciutats del primer món.
4rt cicle de Kandratief Creixement econòmic * automòbil, industria del petroli * implantació model del fordisme (producció) a. 30-40 * societat de consum de Les industries es situen a les ciutats.
masses La clau és el desenvolupament tecnològic, als anys 30-40, l’automòbil i la industria de petroli.
Apareix el model fordista de producció (grans produccions en massa, amb un cost petit de venda dels productes). Apareix una societat de consum de masses per poder absorvir aquest fet. La ciutat creix de població.
Creixement Població de Ciutat - Èxode rural (migració del camp a la ciutat) anys 50/60/70 grans migracions internes a Espanya - Migració internacional Als anys 40-75, hi ha un creixement econòmic i de població. La política utilitza el “zoning” (zonificació) per planificar la ciutat. Aquest model prové dels nordamericans.
Diferenciació d’usos cada part del territori tindrà un ús concret, determinat.
Ex: ús residencial, industrial, comercial, educatiu... això comporta un desenvolupament de infraestructures de comunicació.
*A Catalunya es vol acabar amb la zonificació.
• Zonificacó d’usos a) Nous espais recidencials. Perifèries: àrees de baixa densitat (periferies, urbanitzacions, polígons d’habitatge.
b) Àrees d’expansió d’activitat industrial.
c) Àrees de serveis a escala regional o Educació o Sanitat o Oci d) Reserves espais naturals e) Grans eixos de vies ràpides.
Actualment:  Complexitat: busquem i intentem barrejar les activitats, fer més complexa la ciutat.
 Concentració/compactació: elevar la concentració dels habitants sobre el territori. Ciutat més complexes i petites per facilitar la mobilitat, transport...
 Cohesió social: segregació social, població pobre i rica viuen en diferents llocs Gated comunitis: comunitats/urbanitzacions tancades o ballades de gent benestant que tanquen el seu estat.
A partir dels anys 80, apareix la planificació estratègica. Procuren retenir l’activitat econòmica i atreure noves activitats econòmiques.
Competència amb altres ciutats, que la ciutat asseguri una alta posició sobre les altres.
Les ciutats es venen a l’exterior.
Eixos que es consideren bàsics: 1) Comunicació (infraestructures) 2) Serveis diversificats/serveis a les empreses 3) Formació/qualitat de població/treballadors 4) Qualitat de vida.
Dockland: antigues zones amb presència de zones pobres. Ex: Londres, el port entra en desequilibri i es produeix un procés de reconversió, es rehabilita per crear noves zones econòmiques. Ja no hi ha magatzems, sinó oficines.
Gentificació: desplaçament de la classe obrera del seu territori per la societat alta • Administració pública • Inversió privada (inmobiliaries/financers) Amb l’objectiu d’augmentar el seu valor. Això es produeix en zones anteriorment utilitzades, ara oblidades i cascos antics.
Factors del creixement urbà de la població al 3r món 1- Processos de transició demogràfica 2- Migracions, les ciutats són els objectius de les migracions rurals.
Les ciutats del 3r món no tenen recursos suficients per donar a una població que no és estable i manca de recursos, serveis...
Les ciutats dels països del 1r món creixen gràcies al creixement econòmic, però en el 3r món no. La població marxa del camp a les ciutats ja que al camp no poden competir amb el nivell mundial, no poden invertir en una agricultura productiva.
També influeixen les migracions forçades, refugiats. Un altre problema són els plans d’ajustament econòmic dictats per grans organitzacions mundials.
 reducció de despesa pública. Una part del diner de l’estat ha de pagar aquest deute.
Això afecta a la salut, agricultura i l’educació. Deixen de ajudar al campesinat: manca tecnològica nova, adobs...
El creixement de població és degut a la crisis que es produeix al camp, crisi al món rural.
Ciutat:  Legal  Il·legal Ciutat:  Formal  Informal Ciutat  Segura  Violenta Ciutat dual normalista i socialment unides. Polaritat social i urbanística.
 Ciutat de classes altes. Disfruten estructures similars als del 1r món.
 Ciutats misèria, SLUMS, no té pràcticament infraestructures de cap tipus.
Polarització social i urbanística. Espai de classes altes i mitjanes són diferents a les classes baixes.
Ciutat dual • Centre ciutat. Àrees reindustrials perifèriques.
• Àrees habitatge perifèric. Centres històrics. Àrees centrals modernes.
Cada vegada la gent pobre ocupa zones perifèriques. Les ciutats s’aguanten gràcies als impostos dels pobres, ja que els que tenen més paguen menys.
Problemes a) Atur/subocupació.
Societats on l’atur és enorme. Més del 50% de la població pot estar en atur o subocupació (no dona ingresso suficients pels mínims de les persones).
• Tenen una part molt important de població treballant a l’agricultura, agricultura urbana.
• Una altre part en serveis, també molt important.
• Reparació també té molta importància.
• Petits tallers: confeccions de roba, sabates...
• Construcció.
• Activitats delictives. Tràfic il·legal...
b) Habitatge precari.
Política de legalització dels habitatges. Intenten regular els habitatges precaris i els seus habitants. Es legalitzen els habitatges i els seus inquilins però al fer això, els habitants han de pagar impostos.
c) Transport/infraestructures.
Manca de infraestructures de sanitat, aigua potable...
d) Degradació mediambientals.
 Aigua  Residus  Destrucció boscosos/espais agrícoles  Contaminació atmosfèrica  Vulnerabilitat/risc ambiental.
Art.jerarquia.urbana.criteris.economics.
Map.ciutats.globals.2.
Map_Art.problematiques.3r.mon.
Tau.diferencies.nivells.urb.3r.mon.
Tau.56.evolucio.jerarquia.urb.segons.grandaria.
Map.planificacio.zonificacio.bcn.
Map.28.ciutats.globals.
Art.dispercio.urbana.bcn.
Tema 6. L’alimentació 1- Indicadors de producció/productivitat 2- Comerç agrari/polítiques agràries PAC 3- Tipus d’agricultura 4- Fam i revolució verda Map. 6.1. the world distribution...
Europa destinada a la generació de menjar. Nord Amèrica i Canadà també produeixen molt. Zones de Xina i India també.
Àfrica Subsahariana i Amèrica del Sud tenen petites extensions.
Agrari: Superfície Població Producció Agricultors 1r món 45% 25% 50% 5% 3r món 55´% 75% 50% 95% Indicadors  Productivitat per treballador: és l’indicador que millor mostra les diferències entre 1r i 3r món.
Productivitat per treballador = PIB/treballadors agraris (dolar/agricultor).
 Productivitat terra = PIB/Superfície agrícola (dolar/hectàrea).
Evolució agrícola En 4 dècades hem més que duplicat la producció d’aliments. El gran increment de la productivitat es veu més afavorit al 3r món, però al 1r món no s’ha concentrat la gran producció. La revolució verda ha permès això.
El salt de Xina per multiplicar per 6 la producció es causat per la inversió en estructures, maquinàries,...
Aliment per càpita El gran salt es produeix a les productivitats asiàtiques. El creixement de la població és més alt que el de la producció, als països africans.
Interessos -1r món: Proteccionisme -3r món: lliure comerç Als països del 1r món no els interessa el lliure comerç per assegurar-se l’autosuficiència (autoabastiment) de l’agricultura. Per mantenir una part de l’economia. També per la protecció dels paisatges agraris.
1r món 3r món *Proteccionisme *Lliure comerç  Autosuficiència: no dependre d’altres *Monocultiu/Dependència  Protecció del campesinat Multinacionals  Diversitat Totes les multinacionals importants que controlen els canals de distribució pertanyen a Europa. En els països del 3r món, apareix el monocultiu, l’únic conreu. Només depèn d’un únic producte.
Anteriorment a les Polítiques Agràries Comunitàries (PAC) Idea de campesinats com a jardiners per protegir el paisatge.
La unió europea apareix al 1957 i va començar a voler regular les polítiques agràries.
Als anys 60 països europeus (unió europea) van néixer polítiques agràries.
Objectius: 1- Assegurar-se l’autosuficiència.
2- Augmentar la producció, augmentar el rendiment per hectàrea.
3- Protegir els agricultors, nivell de vida digna, equiparable a la de la població de ciutat.
4- Estabilització dels mercats.
5- Preus raonables als consumidors durant tos els anys.
Principis en que es basa: • Mercat unificat. No poden establir aranzels dintre de la Unió Europea.
• Preferència comunitària. Aranzels a les entrades de productes.
• Solidaritat financera. Tots els països de la Unió Europea han de contribuir en els costos per finançar les distintes plantacions o conreus, encara que al seu territori no tinguin d’aquests.
S’ha fomentat tant la producció que s’han transformat en un dels més productors del món.
Als anys 80.Quan més es produeix, més subvencions et dona la Unió Europea, no importa la qualitat ni res.
*Actualment, les subvencions es donen per hectàrea i no per producció.
Fins als anys 80, existeixen preus de garantia. Són mecanismes que fixen uns preus mínims. Quan arriben a aquests preus, la Unió Europea comença a comprar d’aquests productes.
PAC, 1962 Objectius:  Autosuficiència, auto abastiment.
 Protecció del campesinat.
Problemes:  Excedents agraris, la seva producció sobrepassa la demanda.
 Augment de desigualtats, els beneficis són dels terratenients Reformes  agenda 2000 Mesures La reforma intenta evitar les produccions massives: • Penalitzacions si es passen els nivells màxims permesos • Disminució de subvencions. Subvencions per hectàrea o explotació, no per la quantitat de producció.
• S’intenta potenciar altres tipus d’agricultura.
Ara mateix s’estan donant diners per reforestació de terra, pagant als pagesos.
Països del 1r món • En les últimes dècades, la producció a augmentat. L’agricultura té cada cop un % més petit al PIV. A molts països l’agricultura és de un 2% o 3%. Augmenta la producció però disminueix la importància.
• Baixa població activa en agricultura. Arriben a nivells de mínims de població que treballa a l’agricultura.
• Disminució de les explotacions. Explotació =/ parcel·la. Les explotacions disminueixen però es fan més grans.
Taula 8.4 Moltes vegades, la causa d’aquesta disminució es degut a la jubilació dels agricultors i falta de recanvi. Augment de la productivitat, cada cop son agricultures més productives.
Taula 8.2 El mon rural ja no es pot relacionar amb l’agricultura Sistemes tradicionals • Agricultura itinerant Productivitat baixa o molt baixa • Conreu de rotació • Ramaderia intensiva • Agricultura intensiva de regadiu Productivitat molt elevada Sistemes agraris nous • Agricultura de plantació • Ramaderia extensiva comercial (producció de carn destinada al 1r món).
1- Agricultura itinerant(subsistence shiting cultivation) (sistema tradicional) Destrucció del bosc amb foc i cultiu d’aquests llocs. És una agricultura en retroces. Agricultura molt poc productiva. Té una producció molt escasa per una població molt escassa. S’utilitza el guaret de llarga durada. Agricultura molt poc mecanitzada, no hi ha desenvolupament de tècniques agràries. Formes d’agricultura molt primitiva. Els territoris són propietats de ningú.
Agricultura molt adaptada, ja que deixa molts anys per que el terra es recuperi (25 anys aproximadament).
2- Conreu de transició en període llarg (subsistence...) (sistema tradicional) Més intensiva que la itinerant. Utilitzen també el guaret. Període en repòs més curt. Necessita més dedicació de treball humà. Aquí si s’utilitzen adobs. Hi ha major densitat de població.
Moltes vegades es dona una sobreexplotació. Hi ha un pacte entre els agricultors i els ramaders de zones properes.
3- Ramaderia nòmada (nomadic herding) (sistema tradicional) Baixa productivitat. Necessita mecanisme d’intercanvi amb els agricultors. Sistema agrari poc diversificat amb poca productivitat.
Està en decadència a causa de que cada cop tenen menys territori a la seva disposició, i perquè l’establiment de fronteres han intentat impedir la lliure circulació.
4- Agricultures del sud-est asiàtic, agricultures intensives de regadiu Pot donar aliments a molts habitants. Agricultura que més han beneficiat a la revolució verda.
En aquestes agricultures, tota la terra està en producció no hi ha el guaret i no hi ha cap territori de pastura. No es dediquen terres a la ramaderia.
Són àrees on hi ha moltes inundacions, són terres molt fèrtils, d’origen volcànic... també l’adob humà o vegetal. Després de la revolució verda es van introduir adobs químics.
5- Agricultures de plantacions Agricultures molt tecnificades i molt productives i molt intensives.
6- Ramaderia comercial Ramaderia que ocupa grans extensions de terra. Carn en exportació per països del 3r món.
Ha hagut un millorament de la situació de malnutrició, però també hi ha llocs on ha augmentat. A Amèrica llatina hi ha una millora, també a la Xina i al sud-est asiàtic i algun país de l’Àfrica. A països de l’Àfrica i i alguns europeus sofreixen el contrari, sobretot els de orbites soviètiques.
En els últims anys ha hagut un creixement de la desnutrició en països del 3r món.
Causes: • Canvi climàtic. Moltes sequeres i augment de períodes de sequeres.
• Producció de biocombustible. Destinació d’una gran part a la fabricació de combustibles pels cotxes.
• Producció d’aliments per animals, ramaderia.
• Creixement de la renda Canvis de pautes d’alimentació • Produccions orientades a l’expansió • Manca de ajuts públics.
Map_increment_produccio_agricola.
Tau_evolucio_productivitat_agricultura.
Tau1_evolucio_aliments_grans_regions.
Map3.6_evolucio_fam.
Map8.6_evolucio_fam_Africa.
Graf4_evolucio_aliments_per_capita.
Tau4_evolucio_aliments_per_capita.
article agricultura i fam 1[1] article agricultura i fam 2[1] article agricultura i fam 3[1] article agricultura i fam 4[1] article agricultura i fam 5 ...