Tema 4 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 4
Subido por

Descripción

TEMA 4: LA CODIFICACIÓ: EL CODI DE NAPOLEÓ I L’ESCOLA DE L’EXEGESI (S.XIX)

Vista previa del texto

TEMA 4: LA CODIFICACIÓ: EL CODI DE NAPOLEÓ I L’ESCOLA DE L’EXEGESI (S.XIX) Tres tradicions jurídiques (1800-1850): •Tradició francesa (Codi de Napoleó i Escola de l’Exegesi) •Tradició del positivisme imperativista britànic (utilitarisme de Jeremy Bentham, John Austin) •Tradició germànica (filosofia del dret de l’idealisme, F.K. Von Savigny, i la Pandectística de B.Windscheid i G. Puchta) Què és un codi?: •Conjunt articulat de normes i no una mera recopilació amb un contingut homogeni en raó de la materia.
•Text específic (objecte), diferenciat (per matèries), ordenat (jerarquia de títols i capítols), articulat (articles que constitueixen “normes”, amb pretensió de completitud (sense llacunes) i exhaustivitat (complet) Codificació: •El procès històric que condueix a l’elaboració dels diversos Codis (civil, mercantil, processal, penal) •Codis: (i) abrogatius del dret anterior, (ii) unitaris: amb un sistema de fonts, (iii) el màxim de senzill posible Trets de la codificació (F. Tomás y Valiente, 1980): •La codificació és la conseqüència principal del racionalisme jurídic de la Il.lustració •El codis europeus són el resultat d’una concepcio abstracta del dret (Leibniz, Wolff, Kant) •El dret contingut en els codis és “complet”, expressat per “llei”, que crea “seguretatjurídica” en els ciutadans •Els codis van ser l’instrument més adequat per assolir la unificació jurídica (contra els drets estamentals i personals dins del mateix territori) •Els codis van construir-se en la líniea de la tradició romanista de què precisament volien apartar-se (juristes AR) •Els Codis contenen un dret universal relacionat amb la divisió de poders establerta dins de l’Estat liberal •La burgesia fou la classe impulsora i beneficiària del moviment codificador.
John Law Orígens del CC: S’imposa progressivament una manera de pensar marcada per: les estructures racionals del dret natural, l’individualisme dels “drets subjectius” nascuts de les obligacions contractuals, i la nova concepció dels drets reals que trenca l’estructura dels drets feudals.
Redactors del Codi: •Tronchet •Bigot-Préameneu •Jacqueminot •Cambacérès •Treilhard •Berlier •Merlin de Douai •Maleville •Portalis Procés de redacció •Assemblea Constituent (5 de juliol de 1790) •Codi de Napoleó (1804), Codi de Procediment Civil (1807), Codi de Comerç (1808), Codi de Procediment Penal (1808), Codi Penal (1810) •Tres projectes: 1793, 1794, 1796 (J.J.Cambacérès) •Comissió (24 Termidor, VIII-1800): Tronchet (President Tribunal Cassació), Bigot-Préamineu (Comissari del Tribunal), Portalis (comissari del Conseil de Prises), Maleville (membre del Tribunal de Cassació).
Síntesi del CC: •Importància del Títol Preliminar •El llibre I (persones: titulars de drets subjectius) consta de 515 articles, mentre els dos llibres següents (Propietat i manera d’adquirir-la) en tenen 1766. Total: 2281 articles.
•Importància de l’article 544 •Institució bàsica: la família, però ja no l’extensa, sinó la nuclear (el matrimoni és considerat un contracte) •Principi d’autonomia de la voluntat (ar. 1134): els acords privats legalment formulats tenen força de llei entre les parts i poden ser revocats per consentiment mutu.
•Principi de llibertat contractual entre patrons i treballadors •Principi de plenitud de l’ordenament jurídic: art. 4 prohibició de non liquet, el jutge no pot deixar de jutjar en cas de silenci, obscuritat o insuficiència de la llei.
Conseqüències: sistema de fonts, el dret no pot tenir llacunes, s’autointegra.
Trets: •Concepció patriarcal de l’AR (ménys llibertat encara per l’esposa) •Principi d’autoritat (pare, marit, raó d’Estat) •El concepte de propietat correspon a una societat agrària (béns arrels, no mobles) •Les disposicions successòries són dirigides al desmembrament de la gran propietat mitjançant la regulació estatal (impostos, limitació de testar) Tesis de l’Exegesi •El « dret positiu » és el tot: el dret és la « llei ».
•La interpretació està dirigida a buscar la intenció del legislador •Descoberta la intenció, cal obtenir-ne totes les conseqüències, per « deducció » •Les insuficiències de la llei se salven a través de la llei mateixa, per analogia •Val el criteri d’autoritat, amb el respecte a les obres dels mestres anteriors •El dret és fet, sancionat i aplicat per l’Estat (els jutges l’apliquen dins l’Administració de Justícia) ...