Tema 2. La llengua col.loquial (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estàndard oral i escrit de la llengua catalana
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 25/10/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. LA LLENGUA COL.LOQUIAL (Paraula clau: col·loquial) 02/10/2013 Autors que han treballat amb la llengua col·loquial: Payrató, Margarida Bassolsi Segarra Mila, "el col.loquial dels mitjans de comunicació" i Salvanya.
-130.000 homo sapiens -50.000 oralitat -5000 escriptura Paràmetres dels registres, poden dependre: 1.Tema o camp: específic o genèric.
2.Mode/ canal: oral o escrit.
3.Tenor funcional: informàtic o interactiu.
4.To interpersonal: formal o informal.
Def. La llengua col·loquial es genèrica, oral, interactiva i informal.
On la trobem? En les respostes d'una entrevista, en les declaracions, tertúlies i algunes retransmissions en directe, en les converses dels debats, en els espais del temps...
Característiques generals del col·loquial: 1.Realitzacions escurades: El col·loquial no va vigilant si es correcte o incorrecte, tendeix a la simplificació. Ex: llapis/ llapissos, traspuament de l'emotivitat.
Es a dir, mal dites de fonètica i de lèxic: 1.Supressions: "nosatres", "fai", "vrita", "llenga", "xafa", "déu" 2.Afegitons: "agreeixo", "escarxofes", "col.legit". De vegades afegim un so dins la paraula.
3.Coixins: "us e la porto". Afegim un so com a coixí per a pronunciar millor 4.Mutacions: "radere", "aubergínia", "micròfen", "xacolata". Canviem un so per altre.
LÉXIC 1.Mots Imprecisos: ficar/ agafar. ficar: introduir una cosa dins l'altre, en el col·loquial de vegades s'utilitza com a "posar". En col·loquial aquesta diferència de vegades no es fa.
Ex: Agafi la primera cantonada a la dreta.
2.Deformacions: Una paraula que té moltes deformacions es "llavors"- "llavorens" "allavorens" "llavonses".
3.Mots crossa (bastó): Paraula que serveix de bastó però que no fa cap funció. Ex: que passa tío, que no ens veiem tío...
LÉXIC 2 1.Estrangerismes: feeling, espónsor, 2.Vulgarismes: fotre, cardar.
3.Sustitució de tecnicismes: El metge de. les orelles, en lloc de l’otorinolaringòleg.
4.Generalització de solucions fonètiques:" llògic"," improvitzar", "lliteratura".
5.Formes anal.lògiques: (flacflexió nominal i verbal) Ex: "no li donguis", "llapissos", "forces coses", "dusos", "imprimit", "coneixo".
El col·loquial es descriptible però no transcriptible.
SINTAXI I PLANIFICACIÓ DEL DISCURS Segons Amadeu Viana (estudia la sintaxi del col·loquial) CARACTERÍSTIQUES: -Té una estructura d'esborrany, cosa inacabada, Ex: I què? Doncs va i...pam, tot per terra. Com que fem esborranys mentre parlem el col·loquial, anem pensant mentre parlem. Amb sorolls (paràsits) Ex: Ell creu, mm, que no vindrà, mm. Els paràsits son dos mm i e neutra.
CANVIS DE PROJECTE 1.Amb pauses d'efecte: (buits seqüencials) Ex: Ella em va dir....bé, mes que dir-m'ho m'ho va fer entendre. Aquest buit s'anomena morositat informativa.
PUNTUACIÓ ORAL Avui, avui?, avui!, avui!?. Manipulem els signes de puntuació.
DEFECTES DE CONCORDANÇA -Problemes entre la primera part de la frase i la segona. Ex: Problemes amb els verbs.
Ex: La banda terrorista tenia vigilats des-de fa(feia) temps els moviments de J.G. No es fa(feia) el mateix periodisme fa vint anys que ara.
-Anacoluts: Els problemes del trànsit l'ha(els ha) de resoldre el govern. Es un mitjà per captar a les persones amb l'objectiu de convènce'ls(les).
ESTRUCTURES BIMEMBRES Oració amb dos membres. Ex: Jo, em sembla que plourà (jo crec que plourà).
-La Teresa, qualsevol pel·lícula li agrada.
-Nosaltres, ells sempre ens volen veure.
ESTRUCTURES MONOREMÀTIQUES O SINGULARS Es dir una paraula que equival a tota una frase.
Ex: Els apunts: -Aquí tens els apunts, necessitaria els apunts.
Ex: -Vols vindre a casa meva aquest diumenge a fer una calçotada amb els meus amics de Terrassa? "SI" (no diem: si, vindré a casa teva aquest diumenge a fer una.....? Ex: -El telèfon!! : Sona el telèfon, agafa'l.
EL "QUE" POLIVALENT Ex: Es la platja que anem sempre" (es la platja a la qual anem sempre) Ex: Busco un llibre que les tapes son grogues (busco un llibre el qual té les tapes grogues) Ex: Prefereixo V.O, que pots sentir la veu dels actors (prefereixo V.O, ja que pots sentir la veu dels actors) Ex: Agafa't be que cauràs (Agafa't be perquè cauràs) L'ÚS DE PROFORMES: Son paraules molt buides, es a dir, poc informatives.
Ex: saps això de l'autobús? Ex: Vam parlar de la feina i d'aquestes coses.
Ex: No m'agrada el rotllo dels periodistes.
MARCADORS DISCURSIUS Ex: Dit d'una altra manera, no hi era.
MARCADORS INTERACTIUS Ex: Per més que pensi, mira, no hi veig la solució.
Ex: Tu, tio, no ho saps Ex: Marta, ja saps el que vols?.
Son marcadors, que la única funció que tenen es connectar amb l'interlocutor. Es una manera de dir, "estic parlant amb tu".
...