Tema 2. Trastorns reactius de la vinculació (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicopatologia infantil i juvenil
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 1
Subido por

Descripción

Vincle afectiu: etapes del vincle, tipus de vincle, situació estranya de Mary Ainsworth
Trastorns del vincle: tr. reactiu de la vinculació (inhibit / deshinibit)

Vista previa del texto

TEMA 2. TRASTORNS REACTIUS DE LA VINCULACIÓ Vincle = Llaç afectiu fort i estable, consistent i persistent que el nen estableix amb el seu cuidador principal (95% mare) i dona lloc a una relació emocional privilegiada. Aquesta relació genera seguretat, tranquil·litat, consol i plaer i la pèrdua d’aquesta persona referent provoca una intensa ansietat. El vincle el podem avaluar objectivament.
El vincle es dóna en els primer 7-36 mesos d’edat (3 anys).
Es composa de tendències conductuals i emocionals dissenyades per a mantenir al nen proper físicament de la mare (Bowlby, 1958). Funcions: • Garanteix la supervivència del nen • Font de benestar i recolzament emocional • L’utilitza com a base de seguretat per conèixer i explorar l’entorn • Funció adaptativa, a un entorn que no coneix i la mare fa de pont entre el nen i l’entorn i li dona la seguretat emocional que necessita La característica principal del vincle és que és una relació recíproca, que implica tant a la mare com al nen.
ETAPES DEL VINCLE AFECTIU Fase 1, pre-vinculació (o sensibilitat social indiscriminada o indiferenciada) Des del naixement fins als 2 mesos. En aquesta primera fase, ja percep en part la figura humana que el cuida, però encara no és capaç d’identificar-lo com el seu referent principal de vinculació.
Fase 2 Dels 2 als 7 mesos, sensibilitat social diferenciada. El nen ja reconeix la seva figura de vinculació Fase 3 Dels 7 mesos als 3 anys, vincle centrat. Consolidació del vincle, donada perquè ja hi ha hagut una maduresa a nivell emocional (comença a aparèixer la por i conèixer qui és la persona estranya i qui la persona coneguda)i físic. Es recolza en la mare per sentir-se protegit davant dels estranys. També té les eines per anar a buscar a la mare, ja pot gatejar o caminar.
Fase 4 A partir dels 3 anys el vincle ja està establert. La relació mare-fill està totalment configurada.
TIPUS DE VINCLE • Segur (65%). Ens garanteix un desenvolupament socio-emocional sa. Explora lliurement quan el cuidador és present. Pot angoixar-se per la separació però està content amb el retrobament. Són independents, interacció amb mestres adequada i cordial. Demanen ajuda quan cal i tenen moltes habilitats socials. Facilitat per ser reconfortats per la figura de vinculació.
• Insegur (35%). Pot tenir unes conseqüències importants en el seu desenvolupament socio-emocional. Explora amb llibertat, sembla poc interessat per la presència o absència del cuidador, en el retrobament l’ignora.
Evitatiu (20%). Poca o nul·la ansietat davant de la separació. Cap manifestació de preferència entre la mare i/o un estrany. Evita a la mare quan es troben, s’allunya i evita el contacte visual.
Ambivalent (10% - 15%). No tolera la separació però en el retrobament es resisteix amb contacte. Acostumen a ser molt ansiosos.
Dificultats en ser consolats per la figura de vinculació.
Desorganitzat (10% - 12%). Els nens es mostren desorientats. S’apropen a la figura de vincle però eviten el contacte visual, la mirada. En el retrobament poden mostrar proximitat però sobtadament fugen i eviten l’interacció. Mostren moviments i conductes estereotipades sense direcció ni objectiu.
Tipus de vincle Caractaerístiques Freqüència Segur (tipus B) Explora lliurement 50%-65% quan el cuidador hi és present.
Pot angoixar-se per la separació però està content amb el retrobament Car. conductuals Independents Interacció amb els mestres adequada i cordial Demanen ajuda quan la necessiten Desenvolupen moltes habilitats socials Insegur-evitatiu (tipus A) Explora amb 10%-25% llibertat, sembla poc interessant per la presència / absència del cuidador En el retrobament, ignora o evita activament a l’adult Insegur-ambivalent (tipus C) No explora 10% – 25% activament ni lliurement Està preocupat per l’adult no tolera separació En el retrobament, es resisteix al contacte però també el busca, Tendència l’agressivitat a Dificultats tant en els aprenentatges acadèmics com socials Porucs Nens ansiosos es mostra empipat, passiu Desorganitzat (tipus No juga lliurement 5% - 20% D) No respon coherentement a l’adult Hostils Agressius Pot plorar Pot quedar-se quiet Pot mostrar por davant dels pares Pot mostrar moviments estereotipats, etc.
SITUACIÓ ESTRANYA DE MARY AINSWORTH (1969) Per avaluar-ho Els nens es recolzen en la seva mare perquè els proporcioni seguretat per explorar el món exterior.
Avalua 4 conductes: 1) Lligam afectiu 2) Por a quedar-se sol 3) Conducta exploratòria 4) Conducta participativa Procediment: 8 situacions que protagonitza la mare, el nen i un estrany • Presentació • Exploració de l’entorn en presencia de la mare • Resposta a un estrany en presencia de la mare • Resposta a la separació de la mare • Resposta al retrobament de la mare • Resposta a la separació quan esta sol • Reacció davant dun estrany quan esta sol • Retrobament amb la mare Psicopatologia i vincle (Landay, 2002) Un vincle insegur pot provocar...
- Conductes imprevisibles Porques habilitats socials Agressivitat envers els altres Baixa tolerància a la frustració Desorganització-desorientació Pors-ansietat Manca d’empatia Dificultats en la regulació emocional - Problemes d’alimentació - Pobre contacte ocular El vincle insegur en adolescents pot associar-se a una menor autoestima, evitació a la resolució de conflictes i un gran nombre de símptomes internalitzants (Allen, 1999) Existeix una relació entre símptomes depressius i el vincle insegur (Kennt et al, 1998) com a factor de risc (Sunt et al., 2002) El vincle insegur s’associa a (Crowell, 2003)...
• Tr. Negativista desafiant • Tr. De conducta • Tr. Reactiu de la vinculació • Consum de drogues (McGree, 2000) • Problemes escolars (Wichstrom, 1998) El vincle ambivalent sassocia a...
• Conductes suïcides (Adam, 1995) • Agorafobia (Ruiter et al., 1992) • Tr. Alimentaris (Ward, 2000) TRASTORNS DEL VINCLE DSM-IV-TR Eje I: Tr. Reactiu de la vinculació - Tipus inhibit - Tipus desinhibit CIE- 10 Tr. Del vincle reactiu Tr. Del vincle deshinibit Tr. Reactiu de la vinculació (DSM-IV-TR) A) Relacions socials alterades o inadequades que - Es donen en la majoria de contextos - Aquestes relacions no estan d’acord amb el nivell de desenvolupament del nen - Tot i que el podem diagnosticar més tard, s’ha iniciat abans dels 5 anys SUBTIPUS Inhibit - Incapacitat persistent per iniciar les relacions socials - Incapacitat per respondre de forma adequada davant una interacció social Desinhibit - Sociabilitat indiscriminada - Excessiva familiaritat amb estranys - Falta de selectivitat en l’elecció de figures de vinculació B) Característiques diagnòstiques Aquest criteri (A) no s’explica només per un - Retard del desenvolupament - TGD (TEA, Asperger, Rett...) (s’hauria de diagnosticar això, no tr. De vincluació, si un d’aquests els mostra. El diagnòstic més important seria l’altre) C) Criança patògena caracteritzada per: - Desestimació de les necessitats emocionals bàsiques (benestar, estimulació i afecte); - Desestimació persistent de les necessitats físiques; - Canvis repetit del primer cuidador, dificulta la formació de vincles estables.
D) Se suposa que la criança descrita en el C) és el responsable del comportament alterat descrit en el A).
S’han de complir tots els criteris per a poder fer el diagnòstic.
Curs: - - Inici als primers anys de vida (dels 0 als 3 anys) Abans dels 5 anys per definició Curs variable segons o Factors individuals o Cuidadors o Gravetat i durada de la privació social (a orfenat, p.e.) o Naturalesa de la intervenció (un cop detectat, com intervenim).
Pot produir-se una millora amb una bona intervenció.
Si no s’intervé, el curs és continu. Persisteix al llarg del temps.
La sociabilitat indiscriminada persisteix (es relacionen sense diferenciar les persones properes, estranyes...) - Diagnòstic diferencial: - - - - - Del RM (Retard mental): o Vincles apropiats amb el nivell Desenv. a partir dels 10 mesos o Poden aparèixer dif. de vinculació, però estan molt relacionades i cal diagnosticar el TRVI només si els problemes no s’expliquen pel RM.
Dels TGD: o En els TGDs vincles absents o anòmals (però l’ambient psicosocial és acollidor) o El TGD implica Comportament social restrictiu, repetitiu i estereotipat Comunicació alterada El TRVI no es diagnostica en presència de TGD De la Fòbia Social (FS): o Es pot confondre amb el tipus inhibit o La FS es presenta En situacions socials Per anticipació de situacions socials Però no amb persones conegudes o El TRVI-inhibit es presenta en totes les situacions Del TDAH: o Por confondre’s amb el tipus desinhibit o TDAH Conducta impulsiva o En el TRVI la sociabilitat indiscriminada pretén la recerca de seguretat Del Trastorn de Conducta o Trastorn Negativista Desafiant: o Pot confondre’s amb el tipus desinhibit o o o TC-TND Conducta impulsiva, patrons de conducta antisocial, agressivitat, incapacitat per establir relacions amb els adults TRVI Sociabilitat indiscriminada/excessiva familiaritat Trastorns de la vinculació en la infància pot actuar com a factor de risc per TC-TND ...