Tema 6. Institucions Parlamentàries (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6 SISTEMA PARLAMENTARI Continguts n 1. Introducció a la forma de govern: sistema parlamentari n 2. Corts Generals n 3. Govern n 4. Relacions entre Corts Generals i Govern n 5. Monarquia parlamentària 1. FORMA DE GOVERN - Parlamentarisme col·laboració entre parlament i govern, és el parlament qui designa el president. (EUROPA) n Vincle de confiança entre el president i el parlament: investidura n El parlament pot exigir responsabilitat política al govern i el parlament podria arribar a obligar a dimitir el president del govern n President del govern pot dissoldre les cambres i convocar eleccions. Sistema de control mutu entre els dos.
- Presidencialisme (USA) n Elecció separada del parlament i del president pels ciutadans n Absència de tècniques d’exigència de responsabilitat política directa n President no pot dissoldre les cambres com que s’elegeixen de manera separada, no poden dissoldre’s l’un a l’altre.
- Model parlamentari de la CE n Títols III, IV, V CE n El candidat a president necessita la confiança del Congrés dels Diputats per ser investit (art. 99 CE) n El president és responsable políticament davant el Congrés dels Diputats.
Mecanismes: - Moció de censura (art. 113 CE) - Qüestió de confiança (art. 112 CE) n El president pot dissoldre les Corts (art. 115 CE) “Curiositat”: de les dues càmeres es el congres qui intervé en aquests aspectes, no el senat.
2. CORTS GENERALS n Representen el poble espanyol (art. 66.1 CE) n n Nexe d’unió entre el titular de la sobirania i l’organització estatal Estructura bicameral: n Congrés dels dip: cambra de representació popular (art. 68.1) n Senat: cambra de representació territorial (art. 69.1) ni per la seva composició, ni per les seves funcions tenen a veure molt amb les CCAA. Es una organització molt qüestionada, caldria reformar-la.
n Bicameralisme: - Asimètric: no tenen les mateixes funcions - Desigual: posició de superioritat del Congrés ex: procediment legislatiu (següent trimestre) necessiten l’aprovació del congrés i del senat, però el congrés sempre hi té la última paraula.
- A. Funcions (art. 66.2 CE) n Legislativa n n Elaboració de les lleis i aprovació Pressupostària n Previsió d’ingressos i autorització de les despeses de l’Estat: llei de Pressupostos Generals de l’Estat és el govern qui elabora el projecte de la llei de pressupostos i després s’aprovarà per les corts generals com qualsevol altre llei.
n Control del govern n Mecanismes de control ordinari i extraordinari les corts intervenen en l’elecció d’altres òrgans xex: part del TC.
n Altres atribuïdes per la CE B. Prerrogatives parlamentàries n Garanties per a la lliure actuació de les cambres que en la seva activitat puguin actuar amb independència i no es vegin pressionades per altres òrgans.
n Autonomia reglamentària (art. 72.1 CE) n Potestat de regular el seu funcionament i organització a través de l’aprovació dels propis reglaments: Reglaments parlamentaris (cada una de les cambres) n Autonomia administrativa (art. 72.2 i .3 CE) n Potestat d’autogovern: elegeixen els propis òrgans de govern i els seus membres, amb potestat administrativa i disciplinària n Autonomia pressupostària (art. 72.1 CE) n Aprovació autònoma dels propis pressupostos i no el govern, després seran inclosos dins els pressupostos de l’estat.
C. Estatut dels parlamentaris n Prerrogatives individuals: assegurar la independència i llibertat en el funcionament de les cambres (Pràctica 4) Quines son aquestes prerrogatives? n Inviolabilitat (art. 71.1 CE) n Garanteix la llibertat d’expressió n No es pot exigir responsabilitat de cap tipus als parlamentaris per les expressions emeses en l’exercici de les seves funcions. Pretén garantir la màxima llibertat en l’expressió política, sabent que no se’ls podrà exigir responsabilitat. Quan es considera que estan exercint les seves funcions? n Immunitat (art. 71.2 CE) els parlamentaris només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant (cometent-se en aquell mateix moment) però en cap altre cas es poden detindre.
n Garanteix la llibertat personal en qualsevol tipus de procés. Tb si es acusat de maltractar la seva dona.
n Detenció: delicte flagrant n Processament: suplicatori si es vol iniciar un procés penal caldrà l’autorització de la cambra respectiva a la que pertany l’acusat.
L’autorització rep el nom de suplicatori.
n Fur especial (art. 71.3 CE) n Sala del Penal del Tribunal Suprem directament al TS.
D. Grups parlamentaris (Pràctica 4) n Agrupacions de parlamentaris sobre la base de la seva coincidència política dins de cada cambra s’organitzen en grups segons el partit sota el qual van ser escullits.
n Composició: n Formen part d’un mateix grup els que van concórrer a les eleccions pel mateix partit o coalició electoral n Mínim: 15 Congrés, 10 Senat n Es permet fins un mínim de 5, si el partit va obtenir el 15% dels vots en les circumscripcions on es va presentar o el 5% sobre el conjunt de l’Estat (art. 23.1 RC) n Grup Mixt els que no poden formar grup parlamentari propi van a parar al Grup Mixt, on hi ha representació de molts partits d’ideologies diferents.
n Funcions: n Coordinació dels parlamentaris que els integren n Contribueixen a la composició dels òrgans de govern o de funcionament n Iniciativa legislativa poden presentar proposicions de llei E. Organització n Legislatura: 4 anys (art. 68.4 i 69.6 CE) n Períodes de sessions: de setembre a desembre i de febrer a juny es quan es desenvolupa tot el treball parlamentari.
n Òrgans de govern n President n Elegit pel Ple de la cambra corresponent, per majoria absoluta i sinó x majoria simple n n Màxima representació de la cambra n Dirigeix els debats del Ple n Interpreta el Reglament Mesa n Formada pel President, vicepresidents i secretaris, elegits pel Ple (art. 30.2 RC i 5.1 RS) n Òrgan rector de la cambra: organitza el treball parlamentari es lorgan q sencarrega d’establir el calendari de sessions, gestiona tots els expedients parlamentaris.
n Junta de Portaveus (art. 39 RC, art. 43 RS) n Formada pels portaveus de cada grup parlamentari, presidida pel president també hi poden assistir membres del govern.
n Decisions per vot ponderat n Fixa l’Ordre del Dia què es discutirà en cada sessió del ple, en quin ordre, etc. Els grups parlamentaris que tenen més membres són els que al final acaben decidint més.
n Òrgans de funcionament n Ple n Constituït per la totalitat dels membres de la cambra n Discussió i aprovació dels actes parlamentaris A la pràctica es reserva el ple per a assumptes més importants, perquè treballar a nivell de 350 persones es complicat i amés els plens tenen molta repercussió mediàtica.
n Comissions resulta més pràctic treballar en seu de Comissió. La major part del treball parlamentari es porta a terme en Comissions. A cada una li correspon un aspecte més concret.
n Composició reprodueix proporcionalment la composició de la cambra n Caràcter tècnic i especialitzat: preparació del treball legislatiu n Comissions permanents legislatives (art. 75.2 CE) La major part de lleis són aprovades per comissió, sense passar pel Ple.
n Comissions permanents no legislatives n Comissions d’investigació (art. 76 CE) són temporals, s’estableixen durant el temps que sigui necessari per a la investigació corresponent.
n Diputació Permanent (art. 78 CE) n Mínim de 21 membres, que representen els grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica n Vetllar pels poders de les cambres en els períodes entre sessions (vacances parlamentaries, gener i estiu aprox) i quan les cambres estiguin dissoltes (i fins que es constitueixin les noves, després d’eleccions) 3. GOVERN També anomenat consell de ministres. La seva funció es governar l’estat.
n Composició (art. 98.1 CE): President, vice-presidents, ministres es el president qui escull si vol vice-presidents i el nombre de ministres, la CE es flexible en aquest aspecte.
n President: posició de preeminença n Investit pel Congrés dels Diputats (art. 99 CE) donen el seu vot de confiança.
n Proposa el nomenament i cessament dels ministres (art. 100 CE) n Dirigeix l’acció del govern i coordina les funcions dels altres membres (art. 98.2 CE) A. Formació del govern n Nomenament del president (art. 99 CE) n Eleccions generals i constitució del Congrés dels Diputats n Després d’una fase de consultes, el rei proposa un candidat (proposta refrendada pel president del Congrés) en realitat el que es proposarà com a candidat serà el cap del partit més votat. Però a la pràctica es podrien formar coalisions daltres partits, a nivell estatal no ha succeït però a Catalunya sí.
n Candidat exposa el programa polític del govern que pretengui formar n Votació: majoria absoluta n Si no s’obté, segona votació 48 hores després: majoria simple n Si tampoc s’obté, successives propostes n Si després de 2 mesos cap candidat obté la confiança del Congrés, el rei dissoldrà les cambres i convocarà noves eleccions això mai ha passat i seria realment una crisi a nivell institucional n Nomenament dels membres del govern (art. 100 CE) -Proposta exclusiva del president del govern, que també decideix lliurement el seu cessament -Formalment nomenats pel rei, refrendat pel president del govern B. Cessament del govern (art. 101) n Celebració d’eleccions generals n Pèrdua de la confiança parlamentària (moció de censura, etc) n Dimissió o mort del President C. Estatut dels membres del govern n Incompatibilitats (art. 98.3 CE): n Funcions representatives, excepte el mandat parlamentari més o menys la meitat dels integrants del govern són també parlamentaris n n Funcions públiques que no derivin del seu càrrec n Activitat professional o mercantil n Remissió a la llei Fur especial (art. 102.1 CE) n n Sala Penal del TS Acusació per traició o qualsevol delicte contra la seguretat de l’Estat: inciativa ¼ part del Congrés amb aprovació per majoria absoluta (art. 102.2 CE) Els que siguin parlamentaris estaran protegits pels aspectes anteriorment explicat, però només els que siguin parlamentaris.
D. Funcions (art. 97 CE) n Direcció de: n la política interior i exterior establiment dels objectius i dels medis per a aconseguir-ho.
n n la defensa de l’Estat n l’administració civil i militar Funció executiva execució i aplicació de les lleis, cal concretar-les ja que solen ser molt generals, això correspon al govern.
n Potestat reglamentària poder d’aprovar reglaments: normes de caràcter general que es sotmeten jeràrquicament a les lleis.
4. RELACIONS CORTS GENERALS I GOVERN Mecanismes de relació i control que s’estableixen entre l’un i l’altre Control Ordinari obtenir informació de Control Extraordinari només se’n fa l’actuació del govern, valorar-la i us de manera esporàdica criticar-la Ambdues cambres Congrés Continuat Esporàdic Fiscalitzar l’acció de govern Remoure el govern i substituir-lo per un altre A. Control ordinari n Sol.licitud d’informació i compareixença (art. 109, 110 CE) n Preguntes (art. 111 CE) n Objecte concret i específic n Temps limitat: 2,5 minuts per la pregunta i 2,5 per la resposta, dóna lloc a un debat força àgil n Interpel.lacions (art. 111 CE) n Qüestions de política general n 10 minuts també per pregunta i el mateix per resposta. Possibilitat de rèplica i també participació d’altres parlamentaris n Pot donar lloc a una moció (posicionament de la cambra respecte aquell tema) on la cambra manifesti la seva posició, aprovada pel Ple n Comissions d’investigació (art. 76.1 CE) n Assumptes d’interès públic n Caràcter temporal la seva intervenció durarà el temps que sigui necessari per a la investigació d’un tema concret.
n Creació decidida per majoria del Ple per tan es difícil que es formin.
En teoria la seva funció es investigar el govern i es precisament les cambres qui han de votar la seva creació, per tan és difícil que es formin.
n Obligació de compareixença la no compareixença pot donar lloc a un delicte n Formulació de conclusions en un dictamen, sotmès a la votació del Ple té efectes polítics, en cas que es determinin indicis de comissió d’un delicte es posarà al corren el Ministeri Fiscal.
B. Control extraordinari n Moció de censura (art. 113 CE) n Iniciativa del Congrés: 1/10 part dels diputats 35 diputats, només el Psoe i el PP en tenen 35, per tant pels altres serà complicat fer una moció de censura i hauran de pactar entre ells.
n Proposta d’un candidat a la presidència del govern: constructiva n Votació: majoria absoluta (176 vots a favor) si s’aprova, el president del govern es destituït i el candidat proposat serà investit com a nou president. Es complicat aconseguir la majoria absoluta perquè ha de ser per enderrocar-lo i també en acord amb el nou president proposat.
n Si s’adopta la moció, el govern ha de presentar la seva dimissió i el candidat s’entén investit de la confiança del Congrés n Qüestió de confiança (art. 112 CE) n Iniciativa del president del govern, després de la deliberació del Consell de Ministres, sobre el seu programa o una qüestió de política general normalment en temes controvertits com diàleg amb eta, etc.
n Votació: majoria simple es facilita, es més senzill que la moció de censura.
n Si es nega la confiança, el govern ha de presentar la dimissió, i es procedeix a la designació de president del govern a través del procediment de l’art. 99 CE en realitat això es presenta poques vegades 5. MONARQUIA PARLAMENTARIA n Distinció: Cap d’Estat i Cap de Govern n Segons la forma de designació del Cap d’Estat: n República: elecció ex: Alemanya n n Monarquia: successió ex: Espanya Monarquia parlamentària: el Rei és el Cap d’Estat n Compatibilitat amb el principi democràtic? n La Corona és un òrgan creat per la Constitució n No té funcions de direcció política de l’Estat: “el Rei regna però no governa” CE 1978: Títol II n La Corona és un òrgan constitucional sotmès a la CE, de la qual deriva la seva existència i poders (art. 56.1 CE) n El titular de la Corona és el Rei n Provisió per herència d’acord amb les normes successòries (art. 57 CE) n Símbol de la unitat i permanència de l’Estat, funció arbitral i moderadora, i representativa (art. 56.1 CE) n Funcions (art. 62 i 63 CE) n Mancat de funcions jurídiques estatals que comportin participació en la direcció política de l’Estat n “Actes deguts”: contingut determinat per altres òrgans ex: quan es diu que el rei té la funció de legislació, en realitat no té capacitat de decisió, no pot alterar el contingut d’una llei, per exemple, és només una funció de tipus simbòlic i representatiu. Ex: el rei es qui nomena els ministres, NO el rei només els nomena formalment.
n El Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat (art. 56.3 CE) n La validesa dels actes del Rei requereix el referendament pel president o els ministres (art. 56.3, 64 CE) el responsable dels seus actes serà aquella autoritat que els ha refrendat n Mecanisme de trasllat de responsabilitat (art. 64.2 CE) ...