TEMA 8 - ART I HISTÒRIA (Mercè Vidal) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

TEMA 8 - EL MÓN DEL BARROC

Vista previa del texto

8.- EL MÓN DEL BARROC - Època de crisi general que es manifestà en tots els àmbits, no necessàriament alhora per tot:  Econòmica. Derivada sobretot males collites, només Anglaterra i Holanda es sobreposen: comerç fort.
 Demogràfica. Nombroses epidèmies, guerres i crisi econòmica: descens de la població notable.
 Social. descontent de la població: tensions i conflictes socials.
 Política. Monarquies absolutes que s’havien anat consolidant durant Renaixement pretenen augmentar el seu poder i posar fi a les aspiracions imperials dels Habsburg  Guerra dels Trenta Anys: França de Lluís XIV nova potència hegemònica.
 Religiosa. Concili de Trento (1545-63) escissió definitiva cristiandat  guerra propaganda religiosa.
Característiques generals de l’art barroc - Origen Itàlia, amb Roma al capdavant, i es desenvolupa al llarg XVII fins reacció neoclàssica de mitjan XVIII.
- Inici fou l’expressió de l’esperit religiós sorgit després del Concili de Trento: retòric, emocional i proselitista, en una lluita declarada contra els protestants// ràpidament s’estén per tot Europa ja que tant l’Església com els monarques i prínceps pretenien servir-se de l’art per imposar-se al conjunt de la societat.
 Art dirigit pel poder com a instrument de propaganda (tant religiosa com pròpia).
 Conservador, ja que valors ideològics tenien la finalitat de mantenir i reforçar l’odre social.
 Destinat a les masses a fi de captar la voluntat del poble a favor dels poderosos i evitar que el seu malestar es manifestés en protestes o rebel·lió.
 Retòric en les formes (atreu atenció del públic i el sensibilitza) i senzill en el missatge (se’l convenç).
 si l’art renaixentista s’adreça a la raó cercant l’admiració intel·lectual, el Barroc s’adreça als sentits cercant l’impacte emocional.
Creació del concepte Barroc - Etimologia de la paraula no queda clara. Diverses teories, importants dues: portuguès ‘’perla de forma estranya, deformada’’, altra lligada amb la filosofia escolàstica.
- //finals s. XVIII: teòrics Francesco Milizia i Quatremère de Quincy identifiquen com ‘’barroca’’ l’arquitectura que va en contra dels principis del racionalisme clàssic.
 per tant, inici despectiu, art degenerat.
- Heinrich Wölffin: Renaissance und Barock, 1888: identifica com barroques totes aquelles expressions artístiques realitzades entre el Renaixement i el Neoclassicisme.
- Actualment: estil que s’afirma a principi XVII sobretot a Roma i que predomina a tot Europa fins a mitjans del segle XVIII.
Característiques - Dinamisme.
- Abundància d’ornamentació.
- Il·lusionisme espacial.
- Teatralitat del gest.
- Joc de llums i ombres.
//// principis fonamental de l’art racional - Objectiu: captar l’atenció de l’espectador i suscitar la seva meravella: ‘’El fin del poeta es el asombro’’ (Giambattista Marino). Art: experiència sensorial, l’espectador no contempla de manera passiva l’obra d’art.
Urbanisme - Barroc època de les grans capitals de caràcter propagandístic (Roma, París)  les ciutats es convertiren en símbol i escenari del poder. Els nous centres significatius (temples, palaus majestuosos...) comunicaven entre si mitjançant carrers rectes i regulars.
- D’aquesta manera, l’urbanisme barroc ordenava l’espai de la ciutat en grans itineraris que dirigien els passos del caminant d’un centre monumental a un altre, i li oferien una visió escenogràfica i propagandística dels símbols del poder.
- // excepte en les poques ciutats de nova planta que es construïren en aquesta època, aquestes concepcions urbanístiques només es van poder aplicar en remodelacions parcials de les velles ciutats (Sixt V a Roma).
Arquitectura - Després del Concili de Trento es tornà a la tradició de la planta longitudinal, en obert rebuig a la planta central renaixentista, associada amb les formes paganes// un tipus de planta molt característic del Barroc va ser l’el·líptica.
- Encara que l’arquitectura barroca va mantenir gran part dels elements del vocabulari clàssic, la seva concepció de l’edifici era completament diferent:  Es tendeix a modelar el mur mitjançant corbes, avanços i retrocessos que suggereixen tensió i moviment, enfront de l’ordre i proporció de l’edifici renaixentista, que transmetia serenitat i equilibri estàtic.
 Es cercava l’impacte visual  es va recórrer ben sovint a l’excés decoratiu, que de vegades arriba a ocultar l’estructura arquitectònica, enfront de la senzillesa de línies de l’edifici renaixentista, que facilita la percepció de la seva estructura.
 Hi havia un interès especial a ressaltar l’aparença de l’edifici, o almenys de la seva façana, amb un sentit escenogràfic en relació amb l’entorn urbà, mentre que en el Renaixement es perseguia la bellesa i l’harmonia de l’obra en si mateixa.
 l’arquitectura barroca representà el triomf de la imatge i l’espectacle dins el gran teatre de la ciutat.
L’arquitectura italiana - L’església de Il Gesù fou un model adoptat per moltes de les esglésies barroques del XVII, ja que responia en gran manera a alguns dels seus objectius fonamentals:  Resolia al mateix temps les necessitats funcionals i simbòliques del terme cristià, ja que combinava l’esquema longitudinal de la nau amb l’esquema centralitzat de la cúpula sobre el creuer.
 Igualment anticipava l’ideal barroc de façana, concebuda com a organisme autònom la funció de la qual no era reflectir l’ordenació interior de l’edifici, sinó projectar cap al la ciutat una imatge atractiva.
- Carlo Maderno (1556-1629). Arquitecte més important dels inicis del Barroc romà i el seu treball principal fou acabar la basílica de Sant Pere, començada a reconstruir feia més d’un segle.
- Gian Lorenzo Bernini (1598-1680). Artista d’èxit i protegit dels papers, fou el millor representant de l’afany de grandiositat de la nova Roma. La seva fama es va estendre fora d’Itàlia i Lluís XIV li encarregà diversos projectes que no foren realitzats. També va ser el millor escultor del seu temps i en les seves realitzacions l’arquitectura es converteix en escenari de l’obra escultòrica. Baldaquí de Sant Pere del Vaticà, Plaça de Sant Pere del Vaticà...
- Borromini (1599-1667). Home turmentat i relegat professionalment, que va haver de viure d’encàrrecs humils dels ordes religiosos// a diferència del seu rival Bernini. El seu tret més important és la concepció de l’espai, que segons ell no és divisible ni el simple resultat de la combinació dels elements plàstics de l’edifici (murs, cobertes...), sinó una cosa concreta i unitària que espot modelar com una escultura. San Carlo alle Quattro Fontane de Roma, Sant’ivo alla Sapienza de Roma...
El classicisme francès del regnat de Lluís XIV - Caràcter cortesà, ja que les realitzacions principals fou fonamentalment construccions civils de tipus residencial, encarregades pels reis o per personatges importants vinculats a la cort.
- El palau es converteix en el símbol del poder absolut de la monarquia francesa, l’hegemonia de la qual a Europa va ser indiscutible durant la segona meitat del segle. // també des de la centúria anterior dos tipus edificis també relacionats amb la noblesa: la mansió campestre (château) i la casa de la ciutat (hôtel).
- Des d’un punt de vista formal es diferencia de l’italià per defugir de les formes audaces i els excessos per assolir un estil més contingut i equilibrat (classicisme), sobretot a partir Lluís XIV. Va contribuir molt la creació de les acadèmies reials (pintura, escultura i arquitectura), que a més de ser centres de formació d’artistes, determinaven el que era el bon gust i l’art correcte, inspirat en els models clàssics i al servei de l’Estat. (ex: Palau de Versalles).
Roma, ciutat dels Papes - Considerat lloc de naixement a començament del XVII. Capital espiritual del cristianisme. Església (Papes) vol reafirmar el seu poder: - 1517: 95 tesis de Martí Luter. Principi de la Reforma Protestant.
- 1536: separació de l’església d’Anglaterra de Roma.
- 1520/1555: la doctrina protestant es difon per tot el nord d’Europa.
- 1545/1563: Concili de Trento (definia els principis del catolicisme i s’oposava als protestants). Comença l’època de la Contrareforma.
- Resposta. Concili i guerres de religió. Europa dos mons separats.
 Església, debilitada per les guerres, necessita mostrar el seu poder i esplendor i millorar la seva imatge: art propaganda.
Restauratio Urbis Romae - Programa de reestructuració urbana concebut pels papes entre els segles XVI i XVII per recrear l’esplendor de l’antiga Roma clàssica.
- La peregrinació com a motor econòmic. Peregrins principal font d’ingressos. Per tant, s’ha de reformar pensant amb aquests visitants de la ciutat, que es quedin meravellats.
- L’art és un instrument de propaganda. Imatge de Roma i dels Papes.
- La ciutat es converteix en el centre artístic de referència a nivell europeu.
Els precedents: Roma a l’edat mitjana - Disminució de la població: cau d’1’5M hab. Romana imperial als 17mil del XIV: ‘’un campo sembrado de immensas ruinas antigues y dominado por las basílicas cristianas por el que se veía pastar a los rebaños’’.
- No té una xarxa viària organitzada.
- Creixement de la població: s. XV torna a augmentar gradualment.
- Els Papes es preocupen per la reorganització de la xarxa viària de la ciutat, pensada en funció dels peregrins.
- 1650: 124mil hab.
- Roma medieval al voltant de Sant Pere, fora muralles, damunt necròpolis suposada tomba de Pere. Roma imperial s’abandona.
- Intervencions més importants a partir del XVI:  Reforma Piazza del Popolo i construcció del Tridente: vies Babuino, Lata (o Strada del Corso) i di Ripetta. Component simbòlic: 3.
 Urbanització del Capitoli, encàrrec del papa Pau III.
- Projecte de Miquel Àngel (1537).
- Trasllat de l’estàtua eqüestre de Marc Aureli (1538), una mica de l’eix de la plaça, a partir de la qual es construeix tota.
- Al basament inscripció laudatòria: ‘’El domini de la Roma imperial ha passat a la Roma cristiana’’.
- La plaça no s’acaba fins el 1664 (Miquel Àngel mor el 1564).
- Palau dels Senadors, Palau dels Conservadors i Palau Nova.
- Caràcter simbòlic: ‘’reconquerir’’, reconstruir la ciutat imperial, la cristiana ha guanyat.
 Sixt V (Felice Peretti). Pontificat 1585-1590: - Encarrega la construcció d’una nova xarxa viària a l’arquitecte i enginyer Domenico Fontana.
- Nou ordre urbà basat en el principi del carrer rectilini.
- Sistema d’enllaç ràpid i funcional entre les principals basíliques.
- Columnes romanes de Trajà (cristianitzada amb la figura de Sant Pere) i de Marc Aureli (amb la figura de Sant Pau): figura victòria romana, símbol: ara símbol victòria cristianisme.
- Obelisc de la Piazza San Pietro. Havia estat col·locat per l’emperador Calígula en el Circ amb inscripcions de Neró dedicades a Tiberi i August. Es cristianitzà amb una creu invicta com a símbol victoriós de Crist. I obelisc de la Piazza del Popolo. Manera de guiar els peregrins.
 Urbà VIII. Pontificat 1623-1644.
- Baldaquí de Sant Pere. Gianlorenzo Bernini. Arquitecte, escultor, pintor... artista predilecte del papa.
  Inocenci X. Pontificat 1644-1655.
- La plaça Navona. Fundada sobre un circ romà, té la forma. Interessos familiars i privats del papa.
- A la plaça, església de Sant’Agnese in Agone (Borromini): estil ja emprat en San Carlo alle quatro fontane.
- Davant església de Sant’Agnese: Fontana dei quatro fiume, Bernini, representen els rius principals dels quatre continents coneguts llavors.
Alexandre VII. Pontificat 1655-1667: - Plaça de Sant Pere.
- Església nova acabada després de segle i mig: Piazza San Pietro, Bernini. Dues places per la front al desnivell. Braços de la Mare Església Catòlica que abraça els seus fills.
Principis de la doctrina protestant - Negació de l’autoritat del papa.
- Justificació per sola fe: la salvació de l’ànima depèn de la fe de cadascú.
- Negació del valor d’alguns sagraments. El més criticat és la penitència.
- Negació del paper intercessor dels sants i de la Mare de Déu. Les seves imatges i les seves relíquies no s’adoren. Austeritat.
El món catòlic i les imatges sagrades - Concili de Trento, sessió 25 (1563): decret que reafirma la legitimitat de la difusió de les imatges dels sants.
- Art didàctic i instrument propagandístic: fomentar la religiositat dels feligresos.
- Les imatges sagrades són un mitjà de persuasió i d’adoctrinament que ha d’excitar la devoció dels feligresos.
- També instrument per difondre els dogmes més importants de l’església catòlica.
Escultura - També transformacions importants respecte Renaixement// algunes tenien clars antecedents en el manierisme// aquest últim: artificialitat i caràcter intel·lectual, // barroca proposava en general un missatge més clar i directe.
 L’obra era concebuda en funció del marc arquitectònic o urbà al qual anava destinat.
 Predominen les escenes en moviment, aturades en el moment de màxima acció.
 Gestos i actituds teatrals i de gran expressivitat.
 Les superfícies presenten entrants i sortints acusats, que produeixen forts contrastos de llums i ombres, amb la qual cosa s’accentua el dramatisme.
 Objectiu: commoure emocionalment l’espectador.
- Bernini. Màxim representant escultòric del seu temps. David, Èxtasi de Santa Teresa, Font dels quatre rius...
Pintura - Origen també Itàlia, fi XVI, i tot i diverses tendències, totes comparteixen alguns trets generals:  Realisme i naturalisme //manierisme. Escenes dotades de gran moviment, com en l’escultura. Figures amb gestos i actituds teatrals de gran expressivitat.
 Predomini del color sobre el dibuix.
 Paper fonamental de la llum, que té un efecte teatral; sobreil·lumina unes parts i en sumeix d’altres en la foscor  destacar els elements més importants de la composició i augmentar la tensió dramàtica.
 La visió en profunditat. //Renaixement, es va preferir disposar les figures no en plans, sinó en zones que s’estenen de forma contínua cap al fons.
 Composicions molt variades i obertes. Es prefereixen en diagonal o en aspa.
- Iconografia: paisatge i bodegó. En l’Europa catòlica també freqüents temes de caràcter religiós rebutjats pels protestants (Immaculada Concepció, eucaristia, martiris...).
- Protestants pintura religiosa escassa i reduïda generalment a temes de l’Antic Testament. Esperit barroc de propaganda es manifestà a través dels retrats col·lectius encarregats per les corporacions professionals. // també importància bodegons, paisatges i quadres de gènere (escenes costumistes i quotidianes): burgesia.
El segle d’or espanyol - XVII, igual que Europa, fase depressiva:  Crisi demogràfica (ondes letals de pesta, expulsió dels moriscos, guerres constants...).
 Causa i conseqüència d’una recessió econòmica aguda.
 A més, Àustries menors, política decadent (validos), pèrdua poder i desprestigi. Guerra Trenta Anys: Espanya relegada a un segon pla, França emergeix.
  Insuficiència d’ingressos...
 de l’esplendor d’un immens imperi a una situació de decadència i ruïna que escandalitzava seus contemporanis.
- // Pla cultural: Segle d’Or: producció literària i artística esplèndida (Cervantes, Calderón, Quevedo, Velázquez...).
Característiques del Barroc espanyol - En essència no s’aparten de l’europeu catòlic: art propagandístic al servei de la monarquia i de l’Església, dirigit a les masses, i amb un llenguatge aparatós i fàcil d’entendre. // algunes peculiaritats:  Crisi econòmica  absència de grans projectes arquitectònics o urbanístics.
 Protagonisme de l’Església i fervor cristià extrem  predomini absolut dels temes religiosos en pintura i escultura, tractats amb un realisme accentuat per fomentar la devoció popular.
Artistes i clients - Clientela tradicional: Corona, noblesa i clergat // crisi influeix en la demanda  reducció.
- // Encàrrecs de les fundacions religioses noves (ja que nombre clergues augmenta), sobretot a Madrid.
- Artistes segueixen sotmesos al rígid sistema gremial, posició social modesta, reconeixement escàs (=artesà).
Alguns si. Fins i tot, Velázquez necessità l’ajuda del rei i una butlla papal per ser admès en l’orde de Sant Jaume.
Escultura - Es segueixen rigorosament les instruccions artístiques emanades del Concili de Trento, tant per la pressió de la poderosa Companyia de Jesús, com per la Inquisició  condiciona el desenvolupament de les arts figuratives i en gran manera en va definir els trets generals:  La imatge religiosa predomina de forma absoluta i es restringeix el nu de les figures.
 S’exigí un realisme accentuat en les imatges per fomentar la devoció popular  la tècnica tradicional de la fusta policromada, barata i de gran realisme; ús de postissos com a ulls i llàgrimes de vidre, dents de vori... Passos de Setmana Santa.
- // per provocar l’emoció religiosa de l’espectador, l’artista disposa de dos mitjans, els trets dels quals defineixen en essència les dues grans escoles escultòriques espanyoles del XVII:  Ressaltar els trets expressius i dramàtics de la imatges representada per despertar sentiments de compassió, recurs propi de l’escola castellana (Valladolid, Gregorio Fernández: imatges passos...).
 Dotar de bellesa idealitzada i caràcter amable les imatges, en especial de la Mare de Déu i el Nen, per captivar mitjançant la complaença, recurs propi en aquest cas de l’escola andalusa (diferència del patetisme de la castellana. Juan Martínez Montañés: influència Alonso Cano, Pedro de Mena...).
- Ex: Crist mort, Gregorio Fernández, 1625-1630. Valladolid, Museo Nacional de San Gregorio.
- Gran realisme. Detallisme.
- Impactant. Commociona i excita la devoció dels fidels.
Pintura - Considerat segle d’Or de la pintura espanyola (Velázquez...). Encara que els estils individuals eren molt diferents, es poden assenyalar alguns trets comuns:  Va predominar el corrent naturalista de forma gairebé absoluta, perquè connectava a la perfecció amb la tradició realista de l’art espanyol i amb les aspiracions dels qui encarregaven les obres.
 La temàtica fou majoritàriament religiosa, tenint certa importància natura morta i el retrat.
- Importància Francisco Pacheco, sogre i mestre de Velázquez.
- Crist mort sostingut per un àngel, Alonso Cano, 1646-1652. Madrid, Museo del Prado.
- Temes recurrents:  Els sants penitents i els màrtirs: - Sant Domènec penitent, Martínez Montañés. Escultura. 1605, Sevilla, Museu de Belles Arts.
- Sant Jeroni penitent, Martínez Montañés. Escultura. 1611, Santiponce (Sevilla), Monestir de San Isidoro del Campo.
- San Serapio mártir, Francisco de Zurbarán. Pintura. 1633-1634.
 La Immaculada Concepció de Maria: - Catòlics necessitat de reafirmar la divinitat de Maria, Reina de l’Església.
- Immaculada amb el retrat de Miguel del Cid, Francisco Pacheco. 1619, catedral de Sevilla.
o Trepitja mitja lluna: símbol musulmà.
o Austeritat, malgrat ser a Reina, divina. Corona, aureola. Visió irreal i mística.
- Immaculada Concepció, Alonso Cano. Escultura.
El món protestant: els Països Baixos i l’art burgés - Descontentament de la burgesia davant dels impostos massa forts, sentiment nacionalista i conflicte religiós.
- 1566 insurrecció a Flandes (Guillem de Nassau), crema generalitzada de les imatges religioses i repressió militar dura de l’exèrcit espanyol de Felip II.
- 1568: guerra de la independència. 1609: armistici.
- 1579, sud catòlic accepta l’obediència però el nord protestant, futures Províncies Unides d’Holanda, continua la lluita per la independència. Insurrecció mai controlada malgrat els intents de Felip II.
- 1618-1648: Guerra dels Trenta Anys. Pau de Westfàlia: les set províncies unides són reconegudes oficialment com a nou estat independent.
 Estat de religió protestant, amb una societat burgesa basada en el comerç.
- Per tant, destinataris de l’obra d’art sobretot burgesos.
- Prevalença de la pintura de gènere: retrats, paisatges, escenes d’interior...
- Vista de Deft, Jan Veermer. 1658-1660. Paisatge.
- La lletera, Jan Veermer. 1658-1660. Escenes d’interior.
- El bou escorxat, Rembrandt. 1655. Escenes d’interior.
- La classe d’anatomia del doctor Tulp, Rembrandt. 1632. El retrat corporatiu.
...