Tema 12. Les sequeres (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Risc Ambiental
Año del apunte 2011
Páginas 4
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Risc ambiental Tema 12: Les sequeres És un risc que genera gran pèrdues econòmiques i un risc important per gestionar les polítiques d’aigua.
És un risc que en la última època s’ha tingut una freqüència alta. Tots els models de canvi climàtic ens diuen que la freqüència de les sequeres augmentarà en les últimes dècades.
És un risc natural diferent als altres risc per la seva propagació, és una manifestació lenta però que al mateix temps poden durar molt temps i poden abarcar territoris molt grans.
S’assemblen els fenòmens d’onades de calor.
Són el risc natural amb uns impactes més diferenciats segons la riquesa, nivell social... Ex: les sequeres a Àfrica comporten episodis de fam, mentre que a Europa es deixa de regar al jardí.
1. Definició sequera Té moltes definicions: a. Manca temporal d’aigua causada necessària però no únicament per una situació climàtica anormal i que pot afectar negativament a la població, a les activitats econòmiques i al medi ambient (Kallis 2008).
b. Fenomen anormal d’escassetat d’aigua, que implica una reducció temporal significativa d’aigua i humitat disponibles, per sota dem la quantitat normal esperada per a un període determinat ( AEMET) c. Manca persistent de precipitacions (ACA) Cal diferenciar la sequera d’altres conceptes com l’aridesa i escassetat d’aigua: • Escassetat d’aigua: és un concepte més social que natural. Pot tenir altres causes apart de la climàtica i pot no ser temporal sinó estructural.
• Aridesa: en canvi, té més connotacions naturals que socials.
• Sequera: podria ser un híbrid entre els dos conceptes anteriors.
1.1. Tipus de sequera o Meteorològica: manca de precipitacions (paràmetre essencial) Dèficit inusual de precipitacions. No crea un risc sobre les activitats humanes. Una regió està afectada per la sequera quan la precipitació anual és < al 60% de precipitació normal durant 2 anys consecutius.
L’institut Nacional de Meteorologia classifica en normal, sec, humit... per definir les sequeres depèn del % de precipitació.
o Hidrològica: definida pel dèficit que hi ha a rius i aqüífers.
Emergència per sequeres a Catalunya quan l’aigua emmagatzemada Ter-Llobregat és <20% de la capacitat del sistema. Molt relacionat amb els usos que fem del sòl.
o Agrícola/edàfica: manca d’aigua en el sòl És el tipus de sequera més important perquè està directament relacionada amb la producció d’aliments. És important per les societats que depenen de l’agricultura de regadiu i els ecosistemes. La principal conseqüència és la reducció de la producció agrària, pot afectar a la disponibilitat d’aliments al món i posar en perill la subsistència de la gent i portada a l’extrem esdevé la sequera de fam.
Mètode per calcular-la: Índex de Severitat de Sequera de Palmer. (PDSI): Balanç d’aigua al sòl (mensual o anual) tenint en compte la precipitació real, l’ET, la Infiltració i l’Escolament Superficial.
Les condicions de sequera es defineixen a partir de les diferències entre el contingut d’aigua al sòl d’un any determinat i la mitjana d’aquest contingut per a una sèrie temporal més llarga o Fam: manca d’aliments La gent no es mort de gana literalment, la gent mort com a conseqüència de malalties relacionades amb la manca d’aigua potable, malalties... i com que estan desnodrits no tenen defenses.
2. Causes de les sequeres  Causes naturals Hi ha moltes causes naturals, la pròpia variabilitat climàtica... les sequeres són més freqüents en certes àrees que altres però es poden donar a totes les zones del planeta. Les sequeres depenen de les característiques de la precipitació i de la seva regularitat en el temps. La variabilitat és més gran a la zona costanera del Mediterrani i la precipitació és més regular a la zona oest de Galícia.
La T de l’aigua del mar és un paràmetre que pot explicar moltes coses (fluxos de calor entre aigua i atm...). S’ha vist que a T de l’aigua del mar fredes hi ha una associació important amb el temps anticiclònics, i per tant, de sequera. Ex: anomalies pluviomètriques com el Niño.
 Causes socials Relació dels usos socials i humans amb els sequeres. Les societats humanes s’han adaptat als medis secs, amb manca d’aigua: conreus adaptats a la sequera, canvi d’activitats econòmiques...
3. Relació de les sequeres i el canvi climàtic Evidències suficients que les sequeres augmentaran durant les properes dècades sigui pel canvi climàtic sigui per la variabilitat climàtica natural.
L'escorrentia en les àrees mediterrànies disminuirà entre un 10 i un 30% a finals de segle XXI.
Però també és cert que allò que avui ens sembla anormal o extrem pugui ser percebut com més normal en el futur a mesura que la societat es vagi adaptant a noves condicions climàtiques 4. Impactes de les sequeres Impactes de dos tipus: - Econòmics - Ambientals, sobre els ecosistemes 5. Mesures preventives Per la gestió sempre s’ha de tenir en compte les 3 tipologies de sequera, ja que les mesures preventives variaran.
5.1. Mesures basades en la modificació dels comportaments de la natura Per alterar els processos de precipitació i evitar les sequeres històricament s’ha optat per dos tipus de mesures (cap de les dues opcions són efectives i depèn de la fe en la tecnologia o religió): 1) Mètodes tecnològics: Precipitació artificial La pluja artificial surt en les dècades de gran optimisme tecnològic (50’-60’) on es creia que es podia controlar la natura i fer ploure.
Procediment: sembra de núvols i bombardejar-los amb nuclis de condensació per provocar la precipitació. Èxits parcials a Xina i Israel. La quantitat que pots fer ploure artificialment és petita.
Hi ha molt poca informació dels impactes que esdevindrien d’aplicar seguidament aquest tipus de tècnica a llarg termini. També pot comportar problemes d’ètica, perquè podem provocar que plogui en un lloc a on no plou naturalment.
2) Pràctiques religioses o rituals màgics Encara és més difícil parlar d’efectivitat amb les pràctiques religioses. Totes les societats han recorregut a aquest tipus d’opció.
 Per altra banda, per modificar la sequera hidrològica o edàfica podem optar a una intervenció tecnològica més efectiva i amb més èxit: a. Edàfica: Aportar aigua en el regadiu per limitar el dèficit d’aigua en el sòl. Ex: 70% d’aigua a Cat. destinada al regadiu, transformació de secà en regadiu.
b. Hidrològica: Intervencions que modifiquen la disponibilitat en rius, llacs o pantans.
a. Embassaments b. Transvasaments: entre conques fluvials. Zones a on tenen excedent d’aigua cap a zones amb dèficit. Obra més important: transvasament Tajo-Segura. Riu Ebre: transvasament en la capçalera cap a Bilbao i del canal de l’Ebre cap a Tarragona.
c. Dessalinitzadores: alternativa que ens independitza de les precipitacions i ens poden ajudar a afrontar les sequeres hidrològiques. Amb les dessalinitzadores ens es igual si plou o no. Plan A.G.U.A 2004, pla per fomentar les dessalinitzacions.
d. Reutilització: Tornar a utilitzar l’aigua gràcies a depuradores. Durant la sequera es va pensar utilitzar-la pel consum humà, però la llei espanyola diu que l’aigua que surt de la depuradora no és possible pel consum humà.
5.1.1 Aspectes positius i negatius   Positius: Amb embasaments i transvasaments podem gaudir d’aigua quan volem i en el lloc que volem. La dessalinització i la reutilització augmenta la independència als cicles naturals, aigua infinita i que no genera conflictivitat social Negatius: Econòmicament són molt cares. Socialment molt conflictives (embassaments). Impactes ambientals. Transvasament molta oposició social (“lo riu és vida”). Dessalinització, molt requeriment energètic, emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, després de la osmosi hi ha un residu salí, amb concentracions més altes de lo normal i no ho podem tirar al mar perquè mataríem l’hàbitat.
5.2. Mesures basades en la modificació dels comportaments humans i socials No necessitem tanta aigua, depenen del tipus de sequera:  Meteorològica: adaptar-nos a les precipitacions. Ex: localitzar les activitats que necessiten aigua allà a on plou i hi ha disponibilitat.
 Edàfica: canvi de conreus, conreus adaptats al règim hídric. Utilitzar varietats modificades genèticament perquè siguin més resistents a la manca d’aigua.
 Hidrològica: gastar menys aigua en el desenvolupament de les activitats. Mesures de conscienciació i educació.
6. Valoració final Les mesures de gestió del risc de sequera combina mesures tecnològiques i humanes, s’intenta modificar el comportament humà, tal i com es va aconseguir en l’episodi d’última sequera.
Tendim a anar cap a un model independent del cicle climàtic.
Les campanyes de conscienciació tenen èxit, el urbanisme fonamental pel consum fumà (xalets o pisos).
...