6. Porífers (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 08/01/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: PORÍFERS Organismes pluricel·lulars filogenèticament independents dels altre metazous, formen el grup dels parazous. Aquests presenten fulls embrionaris no homòlegs amb els metazous, és a dir, no formen teixits. Tenen un estadi larvari, per la qual cosa han de patir una metamorfosi per arribar a adult.
El seu cos està format per un agregat de cèl·lules, per això són animals aquàtics senzills, no arriben a constituir teixits ni òrgans, presenten una escassa diferenciació dels elements nerviosos i musculars.
Es troben en tots els oceans i en molts rius i llacs. Són bentònics, sèssils (no es mouen, es troben fixats) i filtradors, presenten tot un sistema de canals interns i obertures superficial (porífers) per on circula l’aigua per a l’intercanvi d’oxigen i aliment.
A aquest grup només trobem les esponges.
1. Aspecte extern     Amorfa-polimorfes, però parteixen d’una simetria radial  es van unint diverses esponges fixes en el sòl fins arribar a fusionar-se entre si.
Són de colors cridaners, però aquests són variables segons l’intraespècie Algunes esponges són de color verd degut a la relació simbiont que mantenen amb algues.
La mida oscil·la entre pocs mil·límetres fins a 2 metres (esponges colonials) 2. Elements cel·lulars Les esponges estan formades per l’”epiteli” i la mesènquima.
2.1 Epiteli Capa que limita l’esponja. Format per 2 capes: - - Pinacoderm: presenta una funció de suport i limitació de l’esponja.
En aquesta capa trobem el pinacòcits:  Poròcits: formen els porus  Miòcits: = poròcits però contràctils.
Coanoderm: són cèl·lules iguals exclusives de les esponges i presenten un flagel.
Aquestes són responsables de l’alimentació i la corrent d’aigua. Trobem els coanòcits.
Formen part de la digestió intracel·lular de l’esponja.
2.2 Mesènquima Zona intermèdia formada per col·lagen i diversos tipus cel·lulars (arqueòcits), aquests poden donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula.
La cavitat interna de l’esponja rep el nom de cavitat atrial, atri o esponjocel, està plena d’aigua.
Les esponges presenten múltiples porus d’entrada d’aigua  ostíols, però un únic porus de sortida, més gran que els porus d’entrada  òscul Aigua  ostíols  cavitat atrial  òscul Aquesta estructura provoca sempre una velocitat de corrent màxima en l’òscul i mínima en les càmeres.
2.3 Esquelet Format per:   Espícules  Carbonat de calci  Silícies Proteïnes  espongina Però no totes les esponges presenten tot tipus d’estructures d’esquelet.
Tipus d’espícules - - Segons el material:  Calcàries: formes més simples  Silícies: formes simples i més elaborades Segons la mida:  Microscleres: ≤ 10µm  Megascleres: > 10µm. Màxim  300µm Les esponges són capaces de fer tot tipus d’espícules però depèn del material disponible en el medi.
3. Reproducció 3.1 Asexual - Fragmentació accidental: es trenca una part de l’esponja i aquesta dóna lloc a un nou individu idèntic al progenitor.
Gemmació externa: formació de gemmes externes  mecanisme de formació de colònies.
Gemmulació: formació de gemmes internes (esponges d’aigua dolça) o Mecanisme de resistència: només ho fan porífers d’aigua dolça, permeten a supervivència del porífer davant de condicions ambientals extremes.
o Mecanisme de dispersió: gèmmules portades per la corrent apartades del progenitor on les condicions ambientals són més favorables.
3.2 Sexual Són hermafrodites.
Els gàmetes masculins d’altres espècies entren pels ostíols cap a la cavitat atrial on fecunden l’òvul  apareix la larva lliure i nadadora que surt al medi per l’òscul  al cap d’un dies la larva busca un lloc més o menys fosc on es fixa i comença la metamorfosi i es converteix en un individu adult.
Aquesta és una larva planctotròfica  presenta un desenvolupament curt.
4. Tipus estructurals    Àscon  + simple Sícon Lèucon  + desenvolupada Com més desenvolupada sigui una esponja més càmeres presenta.
4.1 Àscon Presenta la cavitat atrial amb coanòcits però són poc eficaços degut a que presenten poca mida  aconsegueixen captar poca quantitat d’aliment  l’aigua entra pel porus i va directament a la cavitat atrial pels conductes d’entrada, allà els coanòcits aconsegueixen captar poc aliment degut a la poca superfície que ocupen i el poc temps que està l’aigua en la cavitat atrial que finalment sortirà per l’òscul.
4.2 Sícon Presenten unes invaginacions de la cavitat atrial  càmeres L’aigua entra per l’ostíol i a través dels conductes d’entrada arriba a les càmeres vibrati, allà els coanòcits poden captar més aliment, l’aigua surt a l’exterior passant per la cavitat atrial i l’òscul.
Gràcies a l’existència de càmeres l’esponja presenta més coanòcits, aquestes càmeres permeten que l’aigua es mantingui més temps en aquestes i els coanòcits puguin captar més aliment, tot i que presenten una mida petita.
4.3 Lèucon L’aigua entra pels ostíols a través dels conductes inhalants i va a parar a càmeres flagel·lades, i surt a l’exterior passant a través dels conductes exhalants i la cavitat atrial.
Aquestes són esponges més eficaces ja que l’aigua dóna encara més voltes a les càmeres i els coanòcits capten més quantitat d’aliment.
Presenten una cavitat atrial més petita i estreta i presenten més d’un òscul.
5. Diversitat 3 classes d’esponges: - Calciesponges/calcàries Demosponges Hexactinèl·lides/hialosponges 5.1 Calciesponges/ calcàries Tenen espícules petites i senzilles de carbonat de calci (CaCO3) 5.2 Demosponges > 95% d’espècies actuals.
Presenten una combinació d’espícules de SiO2 de tot tipus i mida excepte hexactines (6 radis) i/o un esquelet d’espongina (proteïna) Totes són leuconoides i moltes formen colònies.
Només una espècie és dulciaqüícola, totes les altres són marines.
5.3 Hexactinèl·lides/hialosponges 100 gèneres normalment monoespecífics que es troben en aigües marines profundes.
Presenten espícules silícies amb un tipus exclusiu: tres eixos (triaxones) i sis radis (hexactines) Anatomia única: només comparable amb el lèucon: estructura trabecular (trabècules) ...