7. Teoria i pràctica de la regulació (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura ECONOMIA DEL SECTOR PÚBLICO
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 45
Subido por

Vista previa del texto

7. TEORIA I PRÀCTICA DE LA REGULACIÓ 1. INTRODUCCIÓ: *Economia política de la regulació -> teories que avalen processos de formació del les regulacions econòmiques i socials i de quina manera es gesten aquestes regulacions.
*Economia de la regulació a la pràctica 2. ECONOMIA POLÍTICA DE LA REGULACIÓ: Fins a la dècada dels anys 70 -> idea que calia fomentar proteccionisme; potenciar empreses empreses país de grans dimensions i presència a l'exterior per tal de poder competir amb altres grans empreses a escala internacional.
Polítiques de privatització i liberalització comporten un canvi en les formes de poder intervenir en l'economia i en els objectius i les preocupacions que motiven aquestes intervencions.
És clau regular els mercats per fomentar aquesta desitjada competència i evitar que empreses que han passat a mans privades, actuïn d'acord amb la lògica de la competència i no cometin abusos del seu poder de mercat.
En el cas de les regulacions socials -> empreses poden no assumir les seves responsabilitats pel cost total de les seves accions a manca d'intervenció públic.
En el cas de les regulacions econòmiques -> es creu que hi pot haver un potencial de millora de l'eficiència en la producció o d'abast.
Exemples de diverses tipus de regulació RACIONALITAT DE LA OBJECTIU DE LA REGULACIÓ REGULACIÓ Monopoli o monopoli natural EXEMPLES -Evitar augment preus i Serveis de xarxa reducció quantitats.
-Aprofitar economies escales.
-Identificar àrees monopolísitiques Beneficis extraordinaris Transferència de benefici Descobriment inesperat d'una inesperat de les empreses al font de subministrament consumidor Externalitats Forçar productor a internalitzar Empresa química contamina tots els seus costos en lloc de riu fer-los repercutir a tercers o a la societat Problemes informació Informar consumidors per crear Prospectes medicaments mercaat o millorar-ne funcionament Continuïtat i disponibilitat servei Assegurar nivel social Transport en àrees desitjable d'un servei essencial geogràfiques remotes Asimetria en el poder de Protegir els més vulnerables Seguretat en el lloc de treball negociació quan mercat no ho fa Racionament Assignació productes escassos Hidrocarburs d'interès públic Racionalitat i coordinació Assegurar quan producció costos eficient Quotes a la producció transacció productes lactis impedeixen economes escala Planificació Assegurar generacions futures interessos Protecció medi ambient de *Economia de la regulació -> branca de la microeconomia que desenvolupa aspectes lligats a l'economia industrial: • Regulació de la conducta: nivell de preus etc.
• Regulació de l'estructura: nº empreses operen mercat, llibertat d'entrada etc.
La teoria de l'interès públic: Objectiu propietat pública és augmentar benestar econòmic, millorar assignació de recursos i, per tant, l'eficiència econòmica en presència de fallades de mercat que es produeixen com a conseqüència de la manca de competència.
La teoria de l'interès privat: Entre final de la dècada dels 60 i començament dels 70 ->Escola de Chicago com a reacció a la doctrina de les teories de l'interès públic, que justificaven la intervenció pública amb l'objectiu de corregir fallades de mercat.
El treball més significatiu -> The theory of economic regulation: es defensa idea que sector privat busca la regulació per obtenir certs beneficis, com subsidi monetari directe; control de l'entrada de nous rivals al mercat; control dels preus etc.
Aquesta recerca de beneficis en la regulació per part del sector privat porta associat el fenomen: captura del regulador -> intervenció pública se supedita als interessos privats i/o a la persecució dels interessos propis; com a resposta a la fallada de mercat, la intervenció pública que té lloc es converteix en una fallada del Govern.
Les causes que s'apunten per explicar aquest fenomen: • De caràcter tècnic • D'interès públic • Interès nacional En tot cas, les conseqüències del fenomen de captura del regulador són molt negatives per als poders públics.
En definitiva, la captura del regulador es troba en la base de les polítiques de privatització i desregulació que es van portar a terme durant els anys 80.
3. L'ECONOMIA DE LA REGULACIÓ EN LA PRÀCTICA. LA REGULACIÓ DEL MONOPOLI NATURAL: Regulació en el cas que mercat no asseguri que béns i serveis s'assignin de manera eficient com a conseqüència d'uns rendiments creixent a escala.
Diem que a una indústria/sector hi ha rendiments creixent a escala quan els costos mitjans de producció disminueixen a mesura que augmenta la quantitat produïda per una empresa.
Més eficient des del punt de vista tècnic que hi hagi 1 empresa: En les indústries de xarxa -> cost de construcció i infraestructura de xarxa és molt alt i no té sentit que altres empreses el dupliquin.
En resum, l'existència d'aquestes característiques en les funcions de costos fan que indústries afectades es considerin monopolis naturals i, en conseqüència, afavoreixen aparició fallada mercat.
Es tracta d'eficiència tècnica o productiva -> empresa es comporta monopolista; abusant poder de mercat. La tasca de la política industrial serà: impedir que monopolis naturals es comportin segons els seus incentius monopolistes i prevalgui el resultat de major eficiència i benestar a través de la regulació.
Per garantir resultat de millora de l'eficiència, a vegades Estat ha transformat empreses públiques o privades en monopolis legals -> garantir que només un oferent abastarà a tota demanda mercat un cost mitjà mínim.
El fet que els monopolis legals també puguin tenir incentius per comportar-se com un monopoli, fa que els governs hagin mantingut aquests monopolis legals com a empreses públiques i bé, els hagin sotmès a regulació.
4. MESURES REGULADORES PER RESOLDRE PROBLEMA MONOPOLI NATURAL: El monopoli natural és capaç de garantir tècnicament que s'està produint al mínim cost possible. En canvi, la seva tendència a tenir una conducta monopolista, abusant del seu poder de mercat, posa en dubte la consecució de l'eficiència assignativa, ja que pot restringir la quantitat produïda per sota de la demanda pels consumidors.
Una primera alternativa: producció pública -> empresa pública que busqui maximitzar benestar social i no tingui incentius per abusar del seu poder de mercat. D'aquesta manera, es garantirien les 2 eficiències a través d'un operador benevolent.
Hi ha mecanismes de regulació que permeten conciliar els avantatges de tenir una sola empresa privada al mercat amb els perills associats al seu potencial comportament monopolista.
Alternatives dels governs per assolir objectius: 1) NO FER RES: Aconsellable quan poder potencial del monopoli no és gaire important i, per tant, les possibles pèrdues de benestar social són baixes.
Espanya (2008-2009): Mediapro tenia drets en exclusiva de retransmissió dels partits de la majora d'equips de primera divisió, i la va convertir en un monopoli d'aquesta activitat.
Cada setmana era una incògnit saber quin canal de TV emetria. En tot cas, l'usuari final no tenia cap repercussió, perquè els partits s'acabaven veient en obert per un canal o altre.
2) FIXAR PREUS ÒPTIMS: Fixació de preus òptims perquè el seu objectiu és maximitzar benestar social.
La fixació de preus òptims preveu diverses modalitats, tot basant-se en l'estructura de costos de l'empresa monopolística en qüestió: • Regulació de preus de primer ordre -> preu = cost marginal -> eficiència econòmica queda garantida i s'aconsegueix òptim de Pareto.
Es tracta de recrear les condicions que porten a l'equilibri de mercat en el cas que hi hagués una situació de competència perfecta Servei de transport col·lectiu: es pot optar per aplicar preus propers a costos marginals per tal de fer accessible el servei a la majoria d'usuaris. A canvi, les pèrdues de l'empresa subministradora del servei es poden cobrir a través de subvencions.
• Regulació de preus de segon ordre -> situació intermèdia entre monopoli i competència perfecta -> monopolista cobra un preu = al seu cost mitjà que li permet cobrir costos explotació.
L'excedent del consumidor és més gran que en el cas del monopoli, però inferior a la regulació de primer ordre, mentre que l'excedent del productor ja no és nul com sotal la primera regulació de preus, però és inferior al que obtindria el monopolista en cas que no es trobés regulat.
Aquesta regulació evita que el monopolista tingui pèrdues a costa d'una reducció de benestar dels consumidors respecta a la regulació de preus de primer ordre.
• Tarifes de doble tram -> tarifa intenta combinar la consecució de l'eficiència econòmica assolida amb la regulació de preus de primer ordre amb la viabilitat d'un monopoli sense pèrdues assolida amb la regulació de preus de segon ordre.
L'objectiu d'aquestes tarifes -> fixar preus eficients i a diferència de les altres regulacions, el preu a pagar no és constant per a totes les unitats consumides: P(preu) = F (cost fix empresa)/N (nº consumidors) + C (cost marginal) D'aquesta manera, el cost fix de l'empresa es reparteix entre tots els consumidors que passen a abonar la part proporcional que els correspongui d'aquest cost amb una quota fixa, independentment que consumeixin o no el bé.
Tot i així, la tarifa pot deixar fora del mercat aquells consumidors amb la disponibilitat a pagar més baixa.
• Tarifes en blocs -> millora resultat aconseguits per tarifes de doble tram -> evita que cap consumidor quedi expulsat del mercat.
En aquest cas, es fa una discriminació de preus i es cobren diferents preus en funció de la disposició a pagar dels consumidors, de manera que la quota fixa de cada consumidor acabi cobrint tots els costos fixos empresa. La quota fixa és més baixa que en el cas anterior i la quota variable recull el gruix del preu del bé i variarà segons unitats consumides.
Servei telefonia fixa: -Manteniment línia: 20 euros/més -> quota fixa.
-Quota variable: diferent en funció del nº trucades fetes de la següent manera: -0,20 euros/trucada (fins a 100 trucades mensuals) -0,12 euros entre 100 i 200 trucades -0 euros a partir de 200 trucades/mes Es tractaria d'una tarifa en blocs decreixent -> preu trucades disminueix amb el volum de trucades fet.
3) REGULACIÓ DE LA TAXA DE RETORN: Garanteix que empresa obtindrà una taxa de retorn preestablerta. El regulador fixa un màxim a la taxa de benefici que pot obtenir empresa sobre capital total que ha invertit.
Aquesta taxa ha de garantir una rendibilitat justa equivalent a la que aquest capital hauria obtingut si s'hagués invertit en una altra activitat: -Primer pas -> empresa regulada ha d'estimar costos funcionament i capital.
-Segon pas -> organisme regulador ha de validar informació.
-Tercer pas -> regulador determina taxa rendibilitat per a l'empresa considerada “normal”.
-Quart pas -> regulador estableix preus de tots serveis regulats: PREU = COSTOS + TAXA BENEFICI NORMAL AVANTATGES TAXA RETORN DESAVANTATGES TAXA RETORN Requereix menys informació per fixar nivell Reguldor es mou dins d'una certa arbitrarietat a preus.
l'hora d'escollir taxa benefici.
Taxa benefici pot fer que disminueixin o desapareguin els incentius per reduir costos per part de l'empresa regulada.
Pot povocar efecte Averch i Johsnon: tendència de l'empresa regulada a sobrecapitalitzar-se per dotar-sa d'una taxa de benefici més alta que en condicions de capitalització òptimes.
Pot portar a activitats de recerca de rendes per part de les empreses regulades i a fenòmens de captura del regulador.
4) REGULACIÓ PER “PRICE CAP”: Es regula el nivell màxim que preus poden assolir.
L'aplicació del price cap respon a la problemàtica de diversa índole generada per la regulació de la taxa de retorn.
5) COMPETÈNCIA PER COMPARACIÓ (“Yardstick competition”): Simula comportament d'un mercat competitiu.
Es tracta de comparar el funcionament d'una empresa amb el dels seus rivals en el mateix mercat o empreses semblant que actuen en mercats diferents. L'empresa més eficient de totes estableix la millor pràctica i es fa servir com a referència per regular indústria.
El fet que aquest mètode funcioni depèn de 2 condicions: -Que hi hagi un nº suficient d'empreses similars dins del mateix sector d'activitat.
-Que no hi hagi comportament col·lusiu entre empreses per enganyar el regulador.
6) SUBHASTAR LA CONCESSIÓ PER EXPLOTAR EL MONOPOLI: Govern pot decidir subhastar la concessió per explotar un monopoli, i atorgar la llicència a l'empresa que ofereixi els preus més baixos i que es comprometi a garantir uns determinats estàndards de qualitat que queden fixats en les condicions de subhasta.
Cal garantir: -Competència exante -> es garanteix quan es presenten a subhasta un nº suficient empreses de manera que preu ofert per aquestes és el que més s'apropa als preus d'eficiència.
-Competència expost -> es garanteix quan llicència es dóna per un període determinat.
No obstant, aquesta regulació comporta diferents problemes: • Problemes relacionats amb l'eficiència: necessari que no existeixi col·lusió entre empreses participen en subhasta, de manera que puguin posar-se d'acord amb els preus a oferir per aconseguir el monopoli.
• Problemes relacionats amb la durada de la concessió • Problemes relacionats amb la recerca de rendes: empreses lluiten per la concessió, competeixen en preus, qualitat etc.
• Renegociacions: en determinats negocis, empreses poden presentar ofertes poc ajustades amb la realitat financera futura, de manera que hagin estat massa optimistes o pessimistes amb relació als esdeveniments futurs.
Les renegociacions es fan en un marc de negociació bilateral que no té res a veure amb la competència pel mercat que garantia la subhasta. Per tant, els resultats derivats de la negociació dependran del poder de negociació de les parts.
7) FACILITAR L'ATAC AL MERCAT O LA VULNERABILITAAT DE L'EMPRESA ESTABLERTA: Un mercat es considera atacable quan hi ha lliure entrada i sortida d'empreses sense cap cost de transició.
Els mercats atacables són incompatibles amb una organització ineficient de la indústria. Una empresa ineficient serà substituïda per una de nova entrant eficient.
Per això, les polítiques de promoció de la vulnerabilitat a la competència d'una indústria eliminen la ineficiència de l'empresa establerta davant l'amenaça de la competència.
...