Lliçó 2. L'Estat (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 12/02/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes . L’estat 1.1 Models d’estat e fu ió de la seva fo a de govern - Monarquia : Aquella forma de govern en que la prefectura de l’Estat o càrrec suprem és unipersonal (hi ha excepcions històricament, com les diarquies i els triumvirats entre d’altres). La monarquia acostuma a ser vitalícia i no és un càrrec electiu. El monarca sol ser rebre el títol per motius hereditaris.
La monarquia ha anat evolucionant al llarg del temps i distingim entre monarquies absolutistes, i monarquies parlamentàries, monarquies amb poder limitat que ostenten una missió representativa i arbitral, de moderació, conciliació,... .
Sorgeix sobretot al segle XIX, i es renoven a partir del tractat de Versalles després de la 1ª Guerra Mundial (Espanya, Regne Unit, ... ).
- República : És un mot que prové del llatí (“res publica” -> “cosa pública”). A diferència 1.2 Models d’estat des del punt de vista territorial : De l’estat-nació a la distribució territorial del poder polític Suposà que en diferents espais territorials (petits), s’hi estructuraren una forma d’organització política estamental, individualista, teocèntrica i corporativista. De manera que hi varen concórrer fins a 3 subjectes amb poder polític : 1. Poliarquia medieval : - Papa (Pontífex) : Actua com a mandatari, i fa de pont entre Deu i els homes. (lleis divines) - Monarca : Té un paper subordinat al del papa. Depèn d’una important figura per subsistir, la del senyor feudal.
- Senyors feudals : Són els qui ostenten les màximes responsabilitats, doncs cobren impostos i imparteixen justícia (de manera discrecional).
Sorgeix a partir de l’intercanvi econòmic i del mercantilisme.
Aquestes estructures polítiques petites anteriors ja no serveixen, i han d’ampliarse. Això provoca una pèrdua de control i de seguretat dels habitants, tot provocant el naixement d’una altra forma d’organització política: l’a solutis e.
2. Absolutisme : L’a solutis e suposa una concentració del poder polític, que es concentra tot en el monarca (poder absolut). Posteriorment sorgeix la idea de contracte, en la que el monarca proveeix als seus súbdits de la seguretat necessària, a canvi d’alts impostos.
1 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes 3. Liberalisme (Estat Liberal) [Sentit Polític]: Consisteix bàsicament en el fet que ja no és el monarca ni un senyor feudal el qui ostenta el poder polític, doncs hi ha un ens, que és la nació, que és la suma de la voluntat de tots els ciutadans que viuen en un territori, que són titulars de la sobirania. La sobirania emana de la nació, que la diposita en uns representants.
És en aquest context de l’estat liberal on distingim els conceptes d’ estat i nació.
- Estat : Forma d’organització política que disposa d’un ordenament jurídic, d’un territori, d’una població, d’un sistema de govern.
- Nació : Són el conjunt de ciutadans que estan vinculats jurídicament pel poder d’aquest estat.
. . L’estat-nació També és en aquest context, on apareix el concepte d’estat-nació : Forma d’organització política liberal en la que la nació ostenta la sobirania i fa una cessió del poder als seus representats.
Aquest estat-nació experimenta una crisi amb el pas dels anys, sobretot durant el segle XIX. Les causes són : - Causa associada a la racionalitat : Doncs, en la mesura que aquests estats-nació van esdevenint territoris més amplis, la complexitat de la vida moderna en els terrenys econòmic i social fan que burocràticament sigui impossible de gestionar i/o governar els territoris des d’un sol centre de poder polític.
- La proximitat : A causa de la necessitat del principi de subsidiarietat (allò que pot fer una administració més propera, no cal que ho faci una de més llunyana). Això suposa guanyar en eficàcia i en immediació.
- La plurinacionalitat : Doncs en l’interior d’alguns estats hi ha minories ètniques i nacionals, que disposen de cultura i llengües diferents.
2.3 Models d’estat e el d et comparat I.
Estat unitari pur : Vestigi de l’estat liberal originari, és difícil trobar-ne avui dia, doncs la majoria d’estats actuals, de manera més o menys intensa, han optat per formes d’organització més descentralitzades. (Grècia).
II.
Estat regional / autonòmic : És un tipus d’estat en que el poder polític es subdivideix en diverses unitats territorials (C. Autònomes), de manera que aquestes disposen també de poder polític, però sense qüestionar que hi ha un • Les regions poden exercir poder executiu i legislatiu, però no judicial.
• Les regions no poden reformar la Constitució, ni disposen de recursos fiscals propis (C.A poden recaptar impostos).
2 • Les regions no poden prendre decisions en relació a la planificació de l’activitat econòmica general.
ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes III.
únic subjecte de la sobirania. Té com a característiques : Estat federal : Estat que sorgeix com a conseqüència de l’agregació de diferents unitats territorials que es distribueixen el poder polític, i per tant, en els aquests tipus d’estat, hi ha dues esferes del poder polític. Per una banda, es troba l’autogove de cada estat federat, i per l’altra, un govern compartit entre tots aquests estats federats. Té com a característiques : • Totes dues esferes acostumen a tenir poder legislatiu, executiu i recursos fiscals, i en la majoria dels casos poder judicial.
• Acostuma a existir una segona cambra legislativa, que actua com a cambra territorial.
• Els estats federats tenen iniciativa de reforma constitucional.
• S’acudeix al TC quan hi ha conflictes d’ordre territorial.
Segons el teòric Althusius, una primera teoria -> Sorgeix per influència de la poliarquia medieval.
Segons el teòric Proudhon, el federalisme té arrel liberal, doncs creu que la divisió territorial del poder polític serveix per preservar les llibertats individuals.
2.4 Classes d’estats federals Estat federal originari -> EEUU / Estat federal derivat -> Alemanya I.
Simètric : Tots els territoris gaudeixen del mateix poder, sense distincions.
(Alemanya) II.
Asimètric : Tots els territoris no tenen un poder homogeni (perquè són plurinacionals) (Bèlgica) III.
Federàcies : No poden desvincular-se de l’estat al qual pertanyen. (Puerto Rico) IV.
Estat associat : Poden, en qualsevol moment, abandonar l’estat al qual pertanyen.
(San Marino) V.
Confederació : Es tracta de diferents estats plenament sobirans que comparteixen essencialment: les relacions internacionals, la defensa i la moneda. (Corona catalano-aragonesa) 2.5 Història del federalisme Al llarg de la història, el federalisme ha evolucionat al voltant de dos models concrets : Federalisme dual i federalisme nacional.
3 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes I.
Federalisme dual : més propi de les primeres èpoques del federalisme, és un federalisme en que les dues esferes de poder, estan separades, i només se superposen mínimament si es necessiten.
II.
Federalisme nacional : sorgeix sobretot com a conseqüència de la irrupció de l’estat del benestar. L’administració absorbeix bona part dels poders i busca la col·laboració allà on s’escaigui amb els estats federats.
Passada la Segona Guerra Mundial, aquesta dinàmica es reforça més.
Posteriorment, als anys 70 amb l’anomenat “New Federalism” als EEUU.
A més, als 90, als EEUU es desenvolupa un model híbrid de federalisme (actual), que combina elements propis del dual i del nacional.
A Europa, els federalismes han esdevingut força cooperatius (Alemanya), en que funcionen molt bé els mecanismes de relació intergubernamental.
2.6 Models d’estat des de la pe spe tiva de govern 1.
Règim parlamentari : (Espanya) És un sistema fiduciari on la suma dels votants fan confiança en uns representants, per tant, elegeixen un parlament.
Posteriorment es duu a terme un debat d’i vestidu a, mitjançant el qual s’estableix el cap del govern, sotmetent-se a la confiança de la cambra.
Un altre mecanisme típic d’aquest règim és la moció de censura. N’hi ha dos tipus : • Moció de censura constructiva : • Moció de censura ordinària : Consisteix a reunir una majoria en contra, i aleshores, el cap de govern ha d’abandonar al càrrec, donant pas a unes noves eleccions.
2.
Sistema presidencial (presidencialisme) : (EEUU) Consisteix bàsicament en el Es necessita entre un 10 o 15 % de la cambra parlamentària a favor d’aquesta. Amb això, es presenta un candidat alternatiu amb un programa també alternatiu, que s’ha de sotmetre a votació. És un mètode pensat per garantir al màxim l’estabilitat política.
fet que se li atribueixen poders forts a la figura del cap de govern (a Europa ostenten una funció merament representativa). Hi ha també un sistema parlamentari, i aquest parlament pot, de vegades, contrarestar el poder del president.
3.
Semi-presidencialisme : (Portugal, Noruega) És un sistema que pren elements dels dos sistemes anteriors. El president és elegit popularment i aquest, junt amb el primer ministre (figura inexistent en el model 4 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes presidencialista), són participants actius de les funcions diàries del govern.
2.7 Evolu ió del siste a políti espa de l’estat liberal ol a pa ti de l’es lat Des de 1812 fins els nostres dies, l’evolució del constitucionalisme a Espanya ha estat una constant alternança entre períodes absolutistes i liberals.
Amb l’a solutis e s’han donat solució a problemes com el religiós (donant preponderància al paper de l’església en la vida pública), l’agrari (donant-la aquí als propietaris agraris) i el de l’organització territorial de l’estat (apostant per un model centralista).
Per contra, en les etapes liberals, el problema religiós s’ha abordat amb un intent de separació entre l’església i l’estat, el problema agrari intentant donar accés a la propietat de la terra als agricultors, i en la organització territorial, fent propostes de caràcter més descentralitzador o federal en els casos més progressistes.
Tant si hi ha hagut monarquia, com si hi ha hagut república, el sistema de govern ha estat el sistema parlamentari, amb molt poques excepcions. Hi podem distingir diverses etapes : 1.
La que neix amb la Constitució de cadis de 1812 : En primer lloc, implica un trencament amb l’absolutisme. En segon l’emergència d’una nova classe social, urbana i il·lustrada. I en tercer lloc implica l’estat liberal, al reconèixer la Constitució tot un conjunt de llibertats fonamentals i drets col·lectius i individuals.
2.
Consolidació d’a uest estat liberal (S. XIX) : Època de la Primera República, del sexenni revolucionari, i de la Restauració borbònica. Etapa on es reforcen els drets assolits en l’estat liberal.
3.
L’e e gè ia del fei is e i l’auto ita is e (S. XIX i XX) : En aquest període, és evident que, el cas de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, són fenòmens coetanis als d’Itàlia i Alemanya. Són moviments corporativistes, clarament antiliberals.
4.
Etapa asso iada a l’estat so ial i democràtic de dret : Intenta fer compatible els drets pròpiament de l’estat liberal, amb estructures pròpies de l’estat del benestar. S’incorpora la Constitució de 1978. Es construeix un sistema que garanteix la salut pública i l’educació, així com també l’esmentat estat del benestar.
5 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes Aquest estat del benestar entra en crisi, i causes en són : • L’estat no té prou recursos per atendre totes les demandes socials.
• Per raons ideològiques, al haver-hi disputa entre tres grans moviments ideològics actuals que colisionen.
Aquests són : - Neoliberals : Defensors de l’austeritat - Socialdemòcrates : Defensen l’intervencionisme estatal en l’economia, ho veuen com a un factor dinamitzador d’aquesta.
- Tercera via : Té com a principal artífex a Tony Blair. Es defensa que l’economia sigui eficient i reduir el pes de l’estat en les prestacions socials, però fer-lo més eficient. És una manera de fer compatibles receptes de les ideologies anteriors.
Com a ideologies configuradores de l’Estat democràtic podem destacar: El liberalisme • Sorgeix a finals de l’edat mitjana, al S. XV.
• Apareix com a conseqüència d’un canvi en la realitat econòmica, amb el mercantilisme.
• Suposa la creació de noves classes socials, i la fi amb la supervivència i la subsistència.
• Inaugura una nova etapa en que el bé superior a perseguir és l’assoliment de la riquesa individual.
• Hi té gran influència la Reforma Protestant de Max Weber, qui fa apologia de l’individualisme.
6 ...

Tags: