Fonaments psicosocials del comportament humà - Mòdul 1 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments psicosocials del comportament humà
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 02/10/2014
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 1 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 1. Separació entre el que és social i lo psicològic.
Realitat psicològica: Constitueix la matèria prima (plastilina).
Realitat social: Nodreix amb continguts concrets (moldeja).
Ex: Un alemany o japonès riuran per motius diferents (Realitat social) però ambdós riuran (Realitat psicològica).
Bruner i Postman van demostrar que inclús allò que és social, afecta a la nostra percepció, així com l’experiment dels nens amb moneda/cartolina/model (pàg 13).
La psicologia social és considerada com a disciplina complementaria ja que, la psicologia estudia els processos psicològics bàsics, mentre que la psicologia social estudia l’impacte que tenen els fenòmens socials sobre aquests mateixos processos psicològics.
Psicologia social es troba en la intersecció entre psicologia i sociologia.
Psique i societat no son realitats independents. Dimensió social es constitutiva a la dimensió psicològica.
Allò que és social és dins i fora nostre, igual que el llenguatge. Si no estigues fora no podria accedir-hi tothom, però si no fos dins no sabríem el que és.
2. Genealogia de la psicologia social.
Psicologia social neix mitjans s XIX amb el filòsof francès Auguste Comte (Pare Positivisme) i filòsof italià s XVIII Giambattista Vico.
Giambattista Vico defineix:  Dimensió històrica: Societats es constitueixes, evolucionen i canvien en el transcurs de la història.
 Caràcter construït: Societat és un producte purament humà resultant de les activitats dels individus. Voluntat déus  Significacions compartides: Constitueixen el fonament d’una societat la qual és possible la interacció entre els qui la integren.
Psicologia social a Europa al segle XIX dues grans orientacions:   Centrada en l’individu: Èmfasi en els instints socials que empenyen al individu a ser social Col·lectivitat humana: Factors culturals que regulen socialització de les persones així com tradicions culturals, llenguatge i sediment històric.
Wundt desenvoluparà finals s XIX obra sobre psicologia dels pobles.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 1 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Psicologia social a EUA:    Psicologia social psicològica (PSP) Gran desenvolupament a EUA i resta mon.
Individus com a unitat d’anàlisis, estudi conducta social i impacte estímuls socials en els processos psicològics. Estudi en el laboratori.
Psicologia social sociològica (PSS) Més proper a Wundt. Interacció social i dimensió social com a unitat d’anàlisis. Estudi de camp.
Psicologia social construccionista (PSC) Resultat de la PSP d’acostar-se al PSS.
Estudia dimensió social amb el paper del llenguatge en la construcció de fenòmens psicològics.
Temes fundacionals:  Instints: Després de la gran revolució de Darwin, la psicologia social i la resta de la psicologia intenta explicar la qüestió dels instints.
o Instint agregari: Tendència a buscar companyia.
o Instint agressiu: Hostilitat interpersonal o intergrupal.
o Instint altruista: Solidaritat entre persones.
A mesura que va anar transcorrent el temps l’interès per als instints es va anar perdent.
   Imitació: Gabriel Tarde; observació dels infants en com imiten. Intenta explicar el fenomen de socialització (interiorització de valors, creences...) Suggestió: Semblant a la imitació, però l’adult és l’actiu, i el infant l’individu suggestionat. Obligació ≠ Suggestió = Inducció. [Hipnosi] La psicologia social abandonaria aquest terme de suggestió i l’aniria substituint per el d’influència social.
Fenòmens col·lectius: Interès per les produccions dels pobles, així com la tradició de cultura, creences col·lectives, hàbits, mites ... Wundt  Psicologia dels pobles (llibre) Estudi de les conductes de les masses, Gustave Le Bon; intenta esbrinar mecanismes psicològics que intervenen quan les masses actuen (una revolució posterior a la Francesa)  despersonalització i alliberació dels instints més primaris.
La psicologia social es desemmarcaria d’aquests fenòmens, reduint els seus objectes d’estudi a fenòmens individuals.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 1 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 3. Orientacions teòriques psicologia social.
 Interaccionisme simbòlic: Corrent dominant en la PSS. George Herbert Mead.
o Importància dels significats: S’ha de conèixer la interpretació subjectiva que una persona fa d’una situació per a entendre la seva conducta.
o Importància interacció social: El significat no el porten els objectes, sinó que neix de la interacció amb els altres  interpretació de la realitat.
o Importància caràcter actiu persona: No és l’altre persona qui ens dóna el significat. La elaborem nosaltres a partir de la interacció amb els altres, tenint així aquests un paper actiu, seleccionant i negociants significats en funció de les accions que es volen desenvolupar en diferents situacions.
 Socioconductisme: o Orientació conductista: Estudiar comportament observable a partir de fenòmens també observables. A partir del coneixement de experiències prèvies, es pot predir la resposta a un estímul. (Estímul  Resposta predicibles) o Orientació psicoanalítica: Inspirat per Freud.
o Orientació cognitiva: Gestalt theory. Estudi processos inferencials que caracteritzen el pensament humà.
D’orientació conductista  orientació psicologia social.
 Socioconstruccionisme: Estudia la realitat social i tot allò que la compon, cóm es construeix mitjançant pràctiques socials.
Dualitat estructural  costums produeixen coses, i aquestes coses modifiquen els costums que les han produïdes.
4. Per a que serveix Psicologia social.
Gran dicotomia entre investigació bàsica i aplicada. La bàsica enfoca cap acumulació de coneixement entorn a coneixements sobre la conducta. La aplicada en canvi intenta subministrat ajut a la solució d’un problema.
 Intervenció en els problemes socials: així com la discriminació.
Normalment en la formació de grups, aquests entren en conflicte amb altres per: o Relacions de competició.
Muzafer Sherif va observar que a traves de metes supraordenades, això no succeïa (grups no podien assolir objectiu sense l’ajut d’altres grups).
Henri Tajfel va fer l’observació que únicament amb el sentiment de pertinença a un grup ja comencen les discriminacions. Com a solució va proposar encreuar les categories de pertinença.
 Aplicacions de la psicologia social: al ser tan gran el camp en el que s’aplica, se’n citaran alguns exemples: o Coneixement sobre dinàmica dels grups humans o Persuadir a les persones a adoptar punts de vista acord a una societat discriminació.
o Efectes de pànic així com a grans catàstrofes naturals; terratrèmols ...
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 1 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ o Relacions interpersonals desactivant les agressions, també es poden manipular per satisfer interessos personals (no és ètic).
Cal diferenciar entre:  Coneixement teòric.
 Aplicacions concretes.
Per exemple: Saber que la lluna gira el·lípticament no canvia res. Que una persona sàpiga que la seva manera d’actuar depèn de X, al saber-ho canviarà la actitud per que no es compleixi.
...

Tags: