Gestió de fauna - Tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Gestió de fauna
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 25/02/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 1: FONAMENTS DE LA GESTIÓ DE FAUNA GESTIÓ DE FAUNA TEMA 3: MECANISMES GENÈTICS I RISC D’EXTINCIÓ VARIABILTAT GENÈTICA I LA SEVA CONSERVACIÓ Cada gen codifica informació per un enzim.
Aquest gen pot tenir diferents formes  al·lels La gran majoria dels animals són diploides, parells d’al·lels (individus homozigots i heterozigots) Des de el punt de vista de la població:  Polimorfisme: per un conjunt de gens poden tenir més d’una variant en aquella població concreta.
5 poblacions examinades: 2 d’elles polimòrfiques  polimorfisme del 40%  Heterozigositat: es refereix als individus de la població. Per un gen veure els individus homozigots i heterozigots per aquell gen.
Heterozigositat del 60%  Heterozigositat mitjana: es mesuren molt individus i molts gens A major heterozigositat mitjana més variabilitat genètica  possibilitat d’adaptar-se a canvis ambientals (que hi hagi individus que puguin tenir un avantatge).
La heterozigositat mitjana és més petita en mamífers i és més alta en insectes i mol·luscs.
Dins de cada grup hi ha variació entre espècies.
1 BLOC 1: FONAMENTS DE LA GESTIÓ DE FAUNA GESTIÓ DE FAUNA Heterozigositat més altes menor nombre d’espècies que tenen aquesta heterozigositat.
Hi ha variabilitat genètica entre espècies properes.
Exemple: entre humans, ximpanzés, goril·les i orangutans hi ha variabilitat, però compartim amb ells més del 95% del nostre genotip.
Subespècies d’orangutans a Borneo i Sumatra: alguns d’aquests canvis poden ser adaptatius.
Variabilitat genètica entre poblacions: Hi ha més diferències entre individus de diferents poblacions (la taxa d’intercanvi genètic és menor).
Exemple: l’ós bru té més semblança els del sud d’Escandinàvia amb la península Ibèrica que amb els del nord d’Escandinàvia.
L’Era glacial arribava fins França, els ossos es trobaven en refugis glacials (ells viuen en boscos).
Quan el gel es va anar retirant els de la península Ibèrica van anar cap al sud d’Escandinàvia i els del nord de la península Balcànica van anar cap al nord d’Escandinàvia.
Per aquest motius hi ha poblacions que s’assemblen més entre elles que d’altres.
2 BLOC 1: FONAMENTS DE LA GESTIÓ DE FAUNA GESTIÓ DE FAUNA PROBLEMES GENÈTICS EN POBLACIONS SALVATGES I CAPTIVES Fragmentació dels habitats és fragmenta la població  disminució de la variabilitat genètica (no hi ha entrada de nous gens) Coll d’ampolla: N Pèrdua dal·lels t Població que hagi vingut d’un coll d’ampolla Efecte fundador: migració de pocs individus, menor pol d’al·lels  disminueix la variabilitat genètica.
D’altra banda processos reproductius concrets:  Endogàmia: en poblacions petites es dóna reproducció entre familiars propers, d’aquests manera és més fàcil que els individus siguin homozigots (més semblants d’al·lels)  més probabilitat de que la descendència també sigui homozigot.
Pot provocar al·lels subletals o deleteris (recessius)  donen enzims aberrants no funcionals, per exemple espermatozoides aberrants.
En poblacions petites on hi ha endogàmia: els descendents que tinguin homozigosi per aquests al·lels poden començar a tenir problemes.
Cada espècie és afectada de manera diferent per l’endogàmia.
 Exogàmia: quan es posen en contacte dos individus de la mateixa espècie, però de poblacions molt llunyanes  genotip molt diferent Poden donar descendència amb problemes de salut o d’adaptació.
Sobretot es dóna en animals en captivitat, l’exogàmia és molt rara en la natura.
 Hibridació: evolució de 2 espècies de manera diferents perquè han estat separades, però encara no han desenvolupat aïllament reproductiu. Es posen en contacte i s’aparellen.
Els seus descendents (híbrids) també són fèrtils  pot comportar pèrdua de gens.
La hibridació afecta en estat salvatge, sobretot provocada pels humans que porten espècies.
Exemple: hibridació Felis silvestris x Felis catus (domèstic) El Felis silvestris s’ha extingit en bona part d’Europa, no tolera l’activitat humana.
Tenen híbrids fèrtils, si els descendents es van reproduint aquests al·lels externs s’escampen per tota la població. Acaben desapareixent les característiques del salvatge i l’espècie pot acabar desapareixent.
3 BLOC 1: FONAMENTS DE LA GESTIÓ DE FAUNA GESTIÓ DE FAUNA Com més petita és la població menys heterozigositat mitjana.
Esquema resum: 4 ...