Tema 2.10 Farmacovigilància. Estudis observacionals post-autorització (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Legislación y deontología farmacéuticas
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 30/04/2016
Descargas 13
Subido por

Descripción

Tema 2.10 de Legislació i Deontologia farmacèutiques: "Farmacovigilància. Estudis post-autorització de tipus observacional"

- Farmacovigilància: en que consisteix i per què és necessària?
- AC controlat vs Pràctica Clinica Habitual
- Sistema Espanyol de Farmacovigilància (SEFV)

Protocol a seguir quan es detecta una senyal:
1. Identificació i generació de senyals
2. Quantificació del risc. Tipus de Estudis observacionals post-autorització
3. Identificació de factors de risc
4. Informació a les Autoritats Sanitàries i als professionals sanitaris
5. Establiment de mesures de minimització i prevenció del risc

Vista previa del texto

Legislació i Deontologia FARMACOVIGILÀNCIA.
ESTUDIS DE POSTAUTORITZACIÓ DE TIPUS OBSERVACIONAL Tots els medicaments són perillosos, és a dir, tots estan lligats a efectes indesitjables (Reaccions Adverses als Medicaments, RAMs).
→ Real Decret 577/2013, pel qual es regula la Farmacovigilància de medicaments d’ús humà.
Defineix Reacció Adversa a Medicaments com a qualsevol resposta nociva i no intencionada a un medicament. Implica que existeix una possibilitat raonable de relació causal entre el medicament i l’efecte indesitjat. En aquest Real Decret també es considera l’ús dins o fora de les condicions autoritzades (ús fora d’indicació, sobredosificació, errors de medicació...).
FARMACOVIGILÀNCIA Activitat de salut pública dirigida a identificar, quantificar, avaluar i preveure els riscos associats a l’ús de medicaments (OMS).
La farmacovigilància és necessària per raons humanitàries i històriques.
Als anys 50-60 es va produir una excessiva relaxació entorn a les exigències relatives al registre i autorització de nous medicaments. A conseqüència d’això van arribar al mercat les denominades ‘wonder drugs’, sense disposar de la informació toxicològica suficient obtinguda en animals d’experimentació.
Talidomida Abans del 1965, degut als casos que es van detectar, la talidomida va ser retirada en la major part dels països. No obstant, es va continuar utilitzant en alguns països pel tractament de la lepra i els darrers anys s’han establert noves indicacions. A Espanya, la talidomida es considera un medicament d’Especial Control Mèdic, per tant només pot ser receptada per un especialista, s’ha de presentar el visat d’inspecció, és un medicament no substituïble pel farmacèutic i cal anotar-lo al llibre receptari.
La OMS va introduir el seu Programa Internacional de Monitoratge de Medicaments en resposta al desastre de la talidomida (1961).
Legislació i Deontologia La farmacovigilància és necessària ja que les RAMs suposen un cost addicional al pressupost sanitari.
La farmacovigilància també ens ajuda a promocionar un ús racional dels medicaments. Ja sigui per part de l’usuari com del professional sanitari. A més assegurar la confiança dels usuaris, ja que es millora l’atenció al pacient i la seva seguretat.
La farmacovigilància és necessària degut a les limitacions de la investigació farmacèutica preclínica i clínica. En alguns casos és difícil extrapolar els resultats obtinguts durant els estudis clínics a la pràctica clínica habitual.
La informació de seguretat abans de que un medicament arribi al mercat prové principalment d’estudis preclínics en animals d’experimentació o dels assaigs clínics.
En els estudis preclínics s’obté: toxicitat aguda, toxicitat en òrgans diana, dosi – dependència, LADME, carcinogenicitat, mutagenicitat, teratogenicitat.
Número de pacients Problema estudiat Duració Població Patologies Altres tractaments Dosi Forma d’ús Seguiment AC controlat Pràctica clínica habitual 102 - 103 104 – 107 Ben definit Mal definit, amb comorbiditats Dies - Setmanes Dies - Anys Exclusió poblacions amb Tota la població, més contraindicacions, més homogènia heterogènia Més evolucionades Menys evolucionades Habitualment no permesos Polimedicació Fixa Variable Generalment contínua Intermitent Rigorós, més informació pel Menys rigorós, menys participant informació pel pacient En resum, a la pràctica clínica habitual hi ha molta variabilitat.
Regla de tres Hi ha una probabilitat del 95% d’observar una RAM en una població de 3 vegades el tamany de la freqüència esperada de la RAM. Per exemple, si la incidència d’una RAM és d’un cas cada 10.000 pacients exposats al medicament. Necessitarem 30.000 pacients per detectar-ne un cas en el marge d’un assaig clínic, i això és impossible en el marc d’un assaig clínic.
Legislació i Deontologia EL SISTEMA ESPANYOL DE FARMACOVIGILÀNCIA (SEFV) Base legal: → RDL 1/2015 → Real Decret 577/2013 i transposa les directives europees.
→ Bones Pràctiques de Farmacovigilància del SEFV, que estan elaborades pel Comitè Ètic Característiques del SEFV És un sistema descentralitzat. Està regulat i/o consta de: - AEMPS i Comitè de Seguretat de Medicaments - 17 centres autonòmics de Farmacovigilància - Comitè Tècnic del SEFV - Base de dades central: FEDRA (Farmacovigilància Espanyola, Dades de Reaccions Adverses) Com a part integrant dels SEFV, tenim els professionals sanitaris (del que formen part els farmacèutics) i els ciutadans.
1. Identificació i generació de senyals Una senyal és una informació notificada sobre una possible relació causal entre un esdeveniment advers i un medicament, sent prèviament desconeguda la relació o incompletament documentada.
El SEFV per generar senyals rep informació de diferents fonts: - Casos individuals de sospites de RAMs recollits en programes de notificació espontània per part de professionals sanitaris - Resultats d’estudis preclínics o clínics, previs o post-autorització, aportats per titulars o sol·licitant de l’autorització de comercialització (laboratori farmacèutic) o bé d’investigadors independents.
- Bases de dades del propi SEFV (FEDRA): en funció del volum de notificacions establim mesures restrictives.
- Publicacions: tota la literatura científica com sèries de casos, metanàlisi, assaigs clínics...
Tots els professionals sanitaris tenim l’obligació de notificar les sospites de RAMs esperades i no esperades de medicaments autoritzats. Inclòs l’ús en condicions diferents de les autoritzades. L’objectiu principal d’aquest programa és identificar RAMs no descrites prèviament. La notificació es fa al Centre Autonòmic de Farmacovigilància (via electrònica o paper). La web següent s’inclou a les fitxes tècniques i prospectes dels medicaments, a l’accés dels professionals sanitaris i dels ciutadans.
Legislació i Deontologia La documentació clínica del cas s’ha de mantindre almenys durant 5 anys.
Aquesta informació anirà a parar als diferents centres del SEFV (CCAA). Tenen una sèrie d’accions del que són responsables: Recepció de notificacions Sol·licitud d’informació addicional Avaluació de la gravetat i relació causal Codificació i incorporació a FEDRA Anàlisi de senyals Reunions amb notificadors potencials, butlletins de Farmacovigilància.
L’AEMPS és el centre coordinador de la SEFV. Paral·lelament tenim 2 sistemes que nudreixen d’informació dels diferents països: a nivell europeu tenim la EMEA (EudraVigilance) i a nivell internacional tenim la UMC (Uppsala Monitorig Centre, de la OMS).
Avaluació de la gravetat d’una RAM (CCAA): Reacció Adversa “GREU” versus “NO GREU” Serà greu qualsevol RAM que ocasioni: o La mort del pacient o Un perill per la vida del pacient o Ingrés hospitalari o Prolongació de l’Hospitalització o Discapacitat o invalidesa significativa o persistent o Una anomalia congènita o defecte de naixement Avaluació de la relació de causalitat d’una RAM (CCAA) Es segueixen els criteris de l’algoritme de Karch – Lasagna: − Seqüència temporal entre l’inici de l’administració del medicament sospitós i l’inici de la RAM − Coneixement previ de l’associació entre el fàrmac sospitós i la RAM − Efecte de la retirada del medicament sospitós − Efecte de la reexposició al medicament sospitós − Existència d’una causa alternativa al medicament sospitós 2. Quantificació del risc Mitjançant Estudis Observacionals Post-Autorització amb Medicaments (EPA) Legislació i Deontologia Quantificar la incidència o la prevalença de la RAMs, per això es realitzen estudis observacionals postautorització amb medicaments. En aquests estudis es fa un seguiment del pacient.
Base legal que regula els EPAs: → RD 577/2013, pel qual es regula la Farmacovigilància de medicaments d’ús humà.
→ Ordre SAS/3470/2009, per la que es publiquen les directrius sobre estudis postautorització de tipus observacional per medicaments d’ús humà. Aquestes directrius són les següents: − El factor principal d’exposició que estem analitzant és un medicament.
− La prescripció es fa de manera habitual d’acord amb les condicions d’autorització.
− Assignació a una estratègia terapèutica segons la pràctica clínica habitual, per tant, no decidida prèviament segons protocol − Dissociació entre la decisió de pautar un tractament i la participació a l’estudi − Intervencions diagnòstiques i de seguiment habituals − Anàlisi de dades mitjançant mètodes epidemiològics Requisits pel promotor per iniciar un estudi post-autorització amb medicaments: - Necessitem la classificació prèvia de l’AEMPS - Aprovació per part d’un Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC) o Comitè Ètic d’Investigació amb Medicaments (CEIm) - Autorització de l’AEMPS (EPA-LA i AS) o del Departament de Salut (EPA-SP); EPA-OD no requereix autorització.
- Conformitat de la Direcció o Gerència del centre - Contracte entre el promotor (normalment són laboratoris farmacèutics) i el centre Modalitats d’estudis: 1. EPA-LA (lligat a autorització): estan proposats per les Agències Sanitàries a un laboratori farmacèutic titular de l’autorització.
2. EPA-AS (Administració Sanitària): realitzat per l’AS o bé finançat amb fons públic.
EPA de ‘seguiment’: els pacients són seleccionats per la seva exposició a un medicament i són després seguits durant un període de temps. Engloba els següents 3. EPA-SP (seguiment prospectiu): en aquest cas, el període d’observació és posterior a l’inici de la investigació.
4. EPA-OD (‘otros diseños’, seguiment retrospectiu): en aquest cas el període d’observació és anterior a l’inici de la investigació. També dins d’aquest grup casos i controls, transversals...
Legislació i Deontologia 3. Identificació de factors de risc Es caracteritzen diferents subgrups de població amb un major risc de desenvolupar un efecte indesitjat concret amb l’ús d’un determinat medicament. Poden influir sobre la freqüència d’aparició d’efectes indesitjats: edat, sexe, factors genètics,...
4. Informació a les Autoritats Sanitàries i als professionals sanitaris És una funció primordial de l’AEMPS el difondre la informació que es consideri rellevant per a la protecció de salut pública, incloent-t’hi, quan sigui pertinent, les dades enviades pels titulars de l’autorització de comercialització o per qualsevol altre entitat o persona.
Els òrgans competents de les CCAA col·laboraran amb l’AEMPS en la difusió del coneixement sobre seguretat dels medicaments.
5. Establiment de mesures de minimització i prevenció del risc L’AEMPS ha d’establir les mesures oportunes per minimitzar o prevenir els riscos identificats, incloent-t’hi la formació i la informació necessàries, i avaluar l’impacte d’aquestes mesures.
...