Tema 2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

2. NIVELLS D’ORGANITZACIO NUCLEAR I SOMATICA Qualsevol organisme es pot classificar a tres nivells: nuclear, cel·lular i somàtic.
ORGANITZACIÓ NUCLEAR ORGANITZACIÓ CEL·LULAR Nivells morfològics d’organització cel·lular: Unicel·lulars: cèl·lules simples i cèl·lules agregades - Colonials: Grup d’organismes unicel·lulars que viuen cohesionats i es mantenen junts com una unitat.
Pluricel·lulars ORGANITZACIÓ SOMÀTICA La diversitat d'éssers vius estudiats per la Botànica abraça des de les formes més simples unicel·lulars fins als vegetals amb flors amb estructures morfològiques més elaborades, connectats per formes intermèdies, que evidencien l'evolució de la vida vegetal des del medi aquàtic fins a la colonització del medi terrestre, no implicant aquest procés la desaparició de les formes ja establertes, sinó una major adaptació a ocupar nous medis.
La tendència en aquesta evolució ha estat el pas de poiquilohidres (absència de regulació del contingut hídric, dependència directa de l'aigua i dessecació del vegetal en absència d'aquesta) a homeohidres (regulació del contingut hídric i minimització dels efectes de la dessecació).
El món vegetal se separa en tres nivells morfològics d'organització segons el grau de complexitat: - Protòfits: unicel·lulars (simples o agregades), poiquilohidres, sense especialització entre les cèl·lules.
Tal·lòfits: pluricel·lulars, poiquilohidres, amb especialització entre les cèl·lules (tal∙lus = cos vegetatiu).
Cormòfits: pluricel·lulars, homeohidres, amb especialització entre les cèl·lules i aparició de teixits (corm = cos vegetatiu).
PROTÒFITS Unicel∙lulars o agregats poc coherents de cèl·lules, poiquilohidres sense especialització entre les cèl·lules.
TALÒFITS Pluricel∙lulars, poiquilohidres, polarització, amb plasmodesma i diferenciació de treball. El cos vegetatiu s’anomena Tal∙lus.
Van sorgir duna cèl·lula mare que quan va donar la cèl·lula filla no es van separar perquè se quieren musho: divisió incompleta.
El desenvolupament del tal·lus a partir de la cèl·lula inicial pot ser bàsicament de dos tipus: filamentosos i els pseudoparenquimàtics.
Una major complexitat en el tal·lus s'aconsegueix per - Ramificacions, apicals o laterals.
- Creixement heteròtric.
Pas d'eixos simples Així doncs, obtenim la següent classificació: - - Tal·lus filamentosos (sembla que tinguin teixits).
o Els haplòstics consisteixen en una filera de cèl·lules lineal i bàsica; les divisions són només transversals, s'origina un filament d'una fila de cèl·lules. Poden créixer de diferents maneres (apical o intercalar) i amb ramificació dicòtoma o ramificació lateral.
o D’haplòstic passem a cenocític. Els filaments cenocítics no estan dividits, no tenen tàbics de separació entre cèl·lules.
o Per últim tenim els polístics, que tenen divisions transversals i longitudinals, s'origina un filament de diverses files de cèl·lules. És més d’una filera i, així com els haplòstics, poden créixer de diferents maneres (apical o intercalar) i amb ramificació dicòtoma o ramificació lateral.
Tal·lus pseudoparenquimàtics (tenen teixits de debò).
o De polístic passem a laminar o tubular, més tard a cilíndric.
o Després tenim els sifonals que són filaments cenocítics i estan relegats als organismes fotosintètics.
o Finalment tenim els micelis. Anomenem micelis a molts filaments (amb o sense tàbic de separació).
CORMÒFITS Pluricel·lulars, homeohidres, adaptació al medi terrestre. Amb arrel, tija i fulles. El cos vegetatiu s’anomena Corm.
Arrel: rizoide (idio); Tallo: cauloide (idio); Fulla: fil·loide (idio).
...