Resum tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Ciencias de la Actividad Física y del Deporte - 1º curso
Asignatura Sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 02/07/2014
Descargas 33
Subido por

Descripción

Resum temari nº1 Sociologia

Vista previa del texto

TEMA 1 LA TEORIA SOCIOLÒGICA APLICADA A L’ESPORT Característiques de la societat moderna: La societat tradicional estava organitzada mitjançant un sistema social. A l’edat mitjana, el sistema era la religió la qual ho dominava tot, així es va imposar a tot lo que hi havia inclús l’esport. Però a causa de la modernització, aquesta deixa de ser lo més important tot i que encara seguirà allà. Gràcies a aquest fet, la societat es va poder començar a desenvolupar i a pensar per si mateixa, fent així que tornès la pràctica esportiva com a mètode d’entreteniment i salut.
Tot i que va haver una separació dels sistemes (secularització), d’alguna manera es mantenen en línies paral·leles.
La modernitat anava lligada amb la il·lustració la qual basava tot en el poder de la raó i que gràcies a això tot aniria millor i a causa d’aquests processos, es creen organitzacions econòmiques.
A més a més, el fet de separar-se de la religió, implica haver de normativitzar tots els sistemes inclús l’esport en el qual apareixen els primers clubs i federacions. Aquest procés, ens porta a l’esportivització.
Es a dir, tot el que li passa a la societat moderna, acaba reflectint-se en l’esport.
Societat moderna, sociologia i esport Podem dir que l’esport és un dels més grans medis per incorporar-nos a la societat, per relacionar-nos amb les demés persones però alhora, també podem dir que la societat canvia l’esport. El fet de socialitzar-se va relacionat amb l’esport i el fet de que aquest sigui com aquell que diu nou, fa que la sociologia si fixi en ell. De fet, molts sociòlegs desenvolupen la seva forma de pensar a partir de l’esport.
Pierre Bourdie, utilitza l’esport per explicar-nos que les persones hem interioritzat les formes de fer les coses i que les fem de manera mecànica sense haver-ho de pensar anteriorment.
Corrents principals. Perspectives teòriques més utilitzades en la sociologia de l’esport Teoria funcionalista : Aquesta teoria el perquè de les coses, quina finalitat tenen aquestes. Per aconseguir això,, hem d’observar algo que qualsevol cosa que compleixi una finalitat i així convertir-la en la causa. A causa de la rutina generada per la societat, això suposa un alt nivell d’estres, per això es considera que les persones necessiten algo per desconnectar. Per això mateix, Norbert Ellias proposa l’esport com a font de diversió.
Cal a dir que la teoria funcionalista, es queda curta ja que no explica el perquè de les coses, no explica el que pot ser millor sinó que simplement explica la funció que tenen les coses. Per aquest motiu es considera que aquesta teoria no funciona, ja que si que pot explicar-nos algo però per fer-ho necessitarà de molts altres factors per poder-ho fer.
És una teoria conservadora, això ho sabem perquè no te cap interès en que canviï la societat i pensen que el sistema esportiu ja està bé com està.
Un exemple per explicar els problemes que present aquesta teoria, seria el cas de l’esport, aquesta teoria ens explica quina és la funció (divertir-se i ser saludable) però no se’ns explica en quins esports podem satisfer aquesta funció ni moltes altres coses que ens podrien ajudar a aclarir-nos les idees.
Poc temps després d’aparèixer aquesta teoria, va aparèixer el parlamentarisme com a procés de pau. Arribant com a objectiu a la substitució de les mans per les paraules. Això, va ser difícil d’entendre per la gent de l’època ja que la violència ja estava inculcada en la seva forma de viurà i aquesta la utilitzaven per casi tot. Per exemple, després de guanyar o perdre un partit. Amb això, el que volem dir és que la societat ha creat la violència com a forma d’actuar, tot i així, és algo latent que no és reconegut.
Teories del conflicte social Aquesta teoria està mirada des d’un punt de vista marxista en el que es diu que la societat en la que vivim està plena de desigualtats. Segons Marx, l’esport ens transmet valors igual que la teoria funcionalista.
Jean Marie Brown considera que totes les coses han d’estar organitzades i que el fet de fer esport t’ajuda a organitzar la vida. El model esportiu va amb harmonia amb l’estructura bàsica de l’estat contemporani i del sistema internacional.
L’esport modern és un reforç del sistema capitalista i així es converteix en una manera de transmetre valors a la gent. Per això es diu que “és el nou opi dels poble”.
Perspectiva del gènere En aquella època dominaven els homes burgesos, es comença una revolució en contra del sistema capitalista i el sistema patriarcal. La societat estava caracteritzada pel masclisme, fent així un desprisi cap a les dones, sense deixar-les practicar esport ja que es considerava que la seva imatge canviaria i es començarien a assemblar als homes, acusant-les així de “marimachos”.
Pel que fa a les dones, eren les que estaven pitjor tractades, més concretament les dones proletàries. La teoria feminista ha ant evolucionant al llarg dels anys al igual que la marxista. A partir d’aquí sorgeixen un seguit de teories plantejades per les dones: La teoria de l’opressió que ens diu que la dona viu oprimida al igual que en l’esport a causa del masclisme, tot això ho podem trobar en el llibre “del corsé al xandall” on se’ns explica de manera metafòrica que les dones ja no porten corsé però que tot i així segueixen vivint oprimides.
La teoria de la igualtat en el món de l’esport, ens explica que la dona segueix sense ser lliure, que només agafa i adapta els rols de l’home i que el fet de que una dona guanyi una competició, no la fa millor sinó que la caracteritza per ser igual que un home “marimacho”.El que ens pretén fer entendre aquesta teoria, és que poden entendre que hi hagin desigualtats però que hauríem d’entendre que tothom és igual. Per això mateix, el que pretén demanar a aquesta societat, és que tothom tingui com a mínim la igualtat d’oportunitats en tot.
La teoria de la diferència és la que s’ha plantejat més recentment ens explica que l’home i la dona no són iguals, però aquest fet no te perquè provocar una desigualtat d’oportunitats, és a dir, s’assumeix la diferència però no les desigualtats.
Finalment, per acabar aquest apartat, cal dir que tal diferència no és per res personal sinó que es tracta d’un fet social. La única forma d’arreglar aquest problema és crear societats on tot es vegi per igual, que sigui equitatives. Per acabar amb aquest problema no devem pensar en nosaltres mateixos sinó en el millor per la societat. Cal a dir, que aquest fenomen s’ha calmat bastant en els últims anys.
Perspectiva figuracionista: Creada per Norbert Elias, la crea per explicar els canvis que hi ha a partir de la interacció dels individus. Aquesta teoria la va fer quan estava mirant esport i veu que hi han factors que ens condicionen alhora d’actuar tot i que no els tenim en compte. Norbert considera que a curt plaç no podem saber el que passarà, ja que la interacció dels esportistes ens fa impossible saber que passarà en un futur.
Aquesta teoria diu que el sistema no deu determinar al jugador però que al mateix temps, el jugador no pot ser completament lliure. També diu que els individus tenim un marge d’acció en el que acabem provocant canvis que no haurien d’haver passat a causa de la nostre interacció.
En aquesta teoria hi ha dos besants: La primera ens parla de que l’esport és una forma de fer que ens ajuda a evadir-nos dels problemes “relaxar la ment”.
En canvi la segona ens parla de la violència que hi ha a l’esport, que aquest s’ha normativitzat i que ja no és tan agressiva com a l’antiguitat. Per exemple, el boxeig grec d’abans els lluitadors s’acabaven matant i que ara amb la implantació de normes, això s’ha suavitzat.
Finalment dir, que la creació d’un codi moral per totes les situacions del dia a dia en el procés de civilització, a ajudat a civilitzar la violència. Això és propi de les societats democràtiques.
Perspectiva estructuralista Aquesta teoria no busca saber el nombre de gent que practica esport, sinó que ens tracta d’explicar els motius pels quals ho fan.
La pràctica esportiva està regida per uns certs codis que són la raó de fer les coses tot i que tothom al final tindrà una causa diferent per fer-les.
El que se’ns pretén dir és que tot va lligat a les aparences físiques, és a dir, a una estructura que ens afecta a nosaltres alhora de interpretar el que són les persones.
Aquesta teoria va seguida d’uns principis com be poden ser: - Segons questa teoria associem els valors, planteja que els codis de comportament ocults, formen part de l’origen dels principis de percepció, de interpretació i d’acció. També ens diu que és un principi subjectiu però no individual.
- La segona ens explica que lo real es lo relacional. És a dir, segon l’estatus social que tinguem realitzarem unes pràctiques esportives o unes altres.
En la nostre societat, certes pràctiques esportives ja estan plantejades per persones d’un cert estatus social que els distingeixen dels demés.
Aquesta teoria també busca una raó del perquè la gent no només fa un esport per fer exercici sinó que també pels valors que inculca aquell esport en les persones. El fet de la implantació de codis a causat que hi hagi gent que practiqui aquell esport només per aquell motiu i així d’aquesta manera saber el perquè per part d’aquesta teoria.
La praxeología motriu És considerada una teoria tot i que a diferents parts del món es considera una ciència. Té un objectiu similar a la estructural amb la recerca de la clau que envolta aquell esport. A més a més, intenta determinar la lògica interna d’una pràctica esportiva.
Aquesta teoria pretén explicar les condicions, els mètodes d’ensenyament i els resultats del desenvolupament d’una conducta.
Perspectiva de l’interaccionisme simbòlic Aquesta teoria està dirigida cap al individu en concret. Considera que és millor estudiar a l’individu cara a cara que no pas mitjançant estudis numèrics que no ens condueixen a res. El problema d’aquesta forma de fer és que costa donar dades de caràcter estructural.
Es parteix de la idea de que la societat és desenvolupada pels homes i dones.
Alguns aspectes sobre cultura i valors no es poden descobrir a base d’enquestes sinó que s’haurien de fer les coses a la cara per veure com realment som les persones.
La perspectiva sistèmica És la única de totes les teories amb origen català. És la primera que pretén explicar la transformació del sistema esportiu. Vol comprendre tots els canvis d’aquest sistema.
Intenta detectar si el sistema esportiu canvia i a partir d’aquí buscar una teoria que ho pugui explicar. A més a més, va orientar la teoria cap al futur i te un punt de vista perspectiu per saber cap a on anirà aquell sistema.
Per acabar, cal dir que aquesta teoria explica el sistema esportiu de manera més complexa del que ja es sabia i a sobre ara hi han molts més esports a practicar i amb un gran nombre de gent que els practica perquè els hi apeteix.
El sistema esportiu com sistema obert Ens planteja dos sistemes diferents formats per diferents clubs , federacions...
L’entorn entra en joc i mou els sistemes i influència també.
Cada persona te un sistema, és a dir, cada persona te una manera d’entendre les coses diferent als altres depenent de la seva personalitat, intel·ligència ...
...