5. Rigidesa articular (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació Clínica en Fisioterapia de l'Aparell locomotor
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 15/11/2014
Descargas 38

Vista previa del texto

Rigidesa articular.
1. Introducció.
 Disminució dels moviments d’una articulació.
o Flexo – extensió o Var – valg o Rotació El balanç articular de cada persona serà diferent segons la seva laxitud muscular de cada articulació. Serà patològic en funció si li provoca una disminució de la seva qualitat de vida, una molèstia en l’execució de les activitats de la seva vida diària.
Una articulació es mira en base a plans i es mou en base a eixos.
1.1. Etiologia L’origen pot ser: - Congènites Inflamatòries Post-traumàtiques Paràlisis 1.2. Conseqüències.
     Pèrdua de moviment Retracció de parts toves Desalineació amb l’eix de l’extremitat Dismetria aparent Pèrdua de la funció 1.3. Origen.
- Intra-articular. Exemple: increment del líquid dintre de l’articulació.
Extra-articular. Exemple: fractures externes.
Mixta.
1.4. Evolució.
Depèn en gran mesura del moment d’aparició i el tipus de lesió. Segons l’edat pot influenciar o no en el creixement de l’os i de l’articulació. També dependrà, per exemple, de si esta per el cartílag de creixement o no.
Per altra banda, una rigidesa congènita ens provocarà greus desalineacions. L’alineació no serà correcta durant el desenvolupament d’aquesta articulació, ja que es tracta d’un inici molt immediat en el temps d’aqueta patologia.
D’altres rigideses no son immediates però son mes greus per la seva etiologia. De forma post-traumàtica dependrà també del moment d’aparició i del tipus d’afecció.
De tal manera que el tractament i l’evolució dependrà molt de la situació de cada pacient.
1.5. Prevenció.
Haurem d’evirat immobilitzacions inadequades.(sobre tot en persones majors de 20) Haurem d’immobilitzar assumint les conseqüències d’aquesta. Però no s’haurà de fer en un tems excessiu. De tal manera que haurem de calcular: el temps adequat, la posició adequada, la tècnica adequada. De tal manera que haurem de tenir un bon coneixement de l’anatomia i de la patologia.
2. Espatlla.
Encarregada de fer tots els moviments del braç. De manera que ens pot provocar una gran limitació.
Podrem tenir una retracció de la capsula a nivell antero-inferior, capsulitis retràctil, por ser causada per una immobilització llarga. Es produeix una limitació de la RE /Abd/ RI.
Aquest és el motiu més freqüent de immobilització de l’espatlla, pot ser també per: - Artritis en el nen Capsulitis adhesiva / retràctil Paràlisis del plexe Fractura / luxació Necrosi del cap humeral / artrosi 3. Colze.
Una limitació del colze provoca dificultats (en ordre d’afecció) de flexió, extensió i pronosupinació de l’extremitat superior.
*La prono-supinació és el que més aviat es recupera (radio-cubital proximal i distal. trocus) Aquesta limitació sol ser causada principalment per artrosi i artiris.
Per tal de dur a terme les necessitats de la vida diària es necessitaran entre 30 i 130º de flexió i 100º de prono-supinació. Si tenim una limitació es produirà un dèficit en l’apropament i allunyament de la ma al cos.
En aquests casos haurem de prestar especial atenció amb el síndrome compartimental.
4. Canell.
La seva retracció sol estar causada per: - Lesions òssies i lligamentoses. (síndrome compartimental, urgència medica d’operació) Immobilització inadequada.
Artrosi.
Rigidesa del mig carp: no provoca dèficits en la persona.
5. Dits de la ma.
Posició d’immobilització en intrínsec-plus, molt important per tal de mantenir la funcionalitat. Freqüentment és interfalàngiques en flexió i metacarpofalàngiques en extensió.
La gran causa de rigidesa serà per seqüeles de fractures. Les adherències no es compensaran amb la cirurgia, ja que aquesta crearà unes segones adherències; la cirurgia hauria de ser estable per tal de que es produeixi una fisioteràpia de forma seguida.
6. Maluc.
La rigidesa del maluc pot tenir com a etiologia: - Artritis sèptica Fractures Luxacions Artrosi Necrosi del cap La limitació de la mobilitat crearà uns mecanismes compensatoris que poden manifestar dolors o rigideses a altres regions.
Habitualment el cos vol tenir unes espatlles paral·leles per tenir un cap paral·lel i uns peus plans a terra. Amb aquesta finalitat es bascula la pelvis, es produeixen esucurçaments, el genoll es flexiona creant un valg i es crea “escoliosis” en el costat afectat. També es podria produir allargament del costat afectat i flexió de genoll.
La bascularització del maluc podrà passar desapercebut per la compensació amb la hiperlordosi i la basculació anterior del mateix maluc. Les facetes vertebrals quedaran augmentades.
7. Genoll.
Aquesta pot ser causada per: - Infeccions traumatismes post intervencions quirúrgiques 8. Turmell/peu.
L’etiologia més freqüent és la traumàtica i hem de tenir molt en compte amb la immobilització inadequada d’aquesta articulació.
...