Tema 4. Identitat i pertinença grupal (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Profesor J.C.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 70
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA SOCIAL Tema 4: Identitat i pertinença grupal Identitat i categories socials Tajfel i Turner són els pares de la teoria de la categorització social, i la defineixen com al conjunt de processos psicològics que porten a ordenar l’entorn en termes de categories: grups de pertinença, objectes i esdeveniments, en tant que es consideren equivalents per a l’acció, les intencions o les actituds de l’individu.
Aquesta és una de les teories més importants de la identitat. És una teoria cognitivista de la psicologia social, per tant, es centra sobre tot en com pensem, com pensem el món...
Les persones durat el dia rebem tant d’estímuls, que no els podem processar tots alhora perquè no som capaços de processar tanta informació, i la ment, de manera intel·ligent, el que fa és simplificar el món, mitjançant les categories. Una categoria mai és neutre ni imparcial, sempre porten atribuït un valor. Cada societat té unes categories disponibles depenent de la seva història que determinen les identitats possibles.
La representació que tenim de cada categoria depèn de la ideologia que defensem, per tant per això no ho són neutres. A les categories se li atribueixen una sèrie de característiques que condueixen als estereotips.
Nosaltres observem una persona i per alguna característica d’aquesta persona pensem que forma part ‘una categoria concreta, llavors incloem aquella persona en aquella categoria. Aleshores el que passa és que, aquestes categories que ja estan construïdes, quan posem l’etiqueta a la categoria (dona, home...) tendim a atribuir certes característiques a aquestes etiquetes. Com per exemple quan diem que els homes són més racionals i les dones més emocionals, que les dones són més atentes... Totes aquestes característiques són estereotips. Moltes vegades quan ens trobem una persona que nos sabem qui és, moltes vegades el que fem és relacionar-nos amb aquesta persona en funció del que ens diu la categoria a la qual incloem aquesta persona. Moltes categories són oposades, i per això s’atribueixen unes característiques a una categoria i la característica oposada a l’altra categoria (home racional / dona emocional).
Teoria de la Identitat Social de Tajfel Com fem aquest procés cognitiu que té a veure amb la categorització? Engloba tres processos psicosocials que fan referència a la forma com percebem les altres persones i a nosaltres mateixos, prenent com a base d'aquesta percepció la pertinença categorial, i aquests processos són: la comparació, la categorització social i la identificació. En primer lloc, veiem que cada categoria que tenim ens dóna una posició, una certa identitat. Si tenim en compte que qualsevol de nosaltres pertany a un munt de categories diferents, d’alguna manera és la situació i el context determinat que farà que alguna de les categories sigui més important que les altres.
La categoria grupal proporciona una identitat o posició social, i al mateix temps, funciona com a prisma de lectura i percepció de la realitat social que ens envolta. En aquesta percepció sempre hi ha implícit un procés PSICOLOGIA SOCIAL Tema 4: Identitat i pertinença grupal de comparació social establert a partir d’un criteri que actuarà com a guia. La comparació social depèn del procés de categorització social.
Què passa quan categoritzem? Just en el moment en que fem la categorització, el que està passant és que hi ha una tendència a accentuar la semblança entre les persones, és a dir, quan ens posen una etiqueta amb el mateix estereotip, el que fem és accentuar de manera il·lusòria la semblança entre les persones que formen part de la mateixa categoria, per exemple, quan ens col·loquen en la categoria de dona és perquè ens assemblem a altres dones. I també el que passa és que tendim a exagerar molt les diferències entre persones pertanyents a categories diferents, tant que moltes vegades es converteix en un binomi antagònic.
L’home i la dona són pols contraris, si un és emocional, l’altre és racional.
La categorització té un valor instrumental (vol dir que ens és útil) en tant que organitza, estructura i simplifica la informació del nostre entorn, però també té un valor ideològic, de control social en tant que estructura grupalment la societat segons els interessos i valors dels grups dominants. Pot considerar-se un sistema d’orientació que defineix el lloc de cada persona a la societat la qual cosa està íntimament lligada a la identitat social, quan nosaltres som conscients de que pertanyem a una categoria social, això ja ens dóna una identitat. n (Examen) Què és la identitat social segons Tajfel? Segons Tajfel, la identitat social fa referència a aquella part de l'autoconcepte, de com em considero jo a mi mateix, que prové del coneixement de la pertinença a determinats grups socials, juntament amb els significats valoratius i emocionals donats per la societat associats a aquestes pertinences. La percepció/valoració que fem de nosaltres mateixos depèn del punt de comparació que establim, ja que saber que pertanyem a una categoria i que aquesta categoria té una valoració, sigui bona o dolenta, genera algun tipus d’efecte en el meu autoconcepte. Quan ens valorem a nosaltres mateixos, tot dependrà de amb qui m’estigui comparant, per això escollim comparar-nos amb categories que ens permetin sortir afavorits de la comparació i diferenciar-nos en termes d’identitat social, buscant el que Tajfel anomena una distintivitat social positiva. Això fa referència a quan m’estic comparant amb una categoria social que està pitjor valorada que la meva, ja que si em comparo amb una categoria que està més ben posicionada que la meva, generarà un efecte negatiu en el meu autoconcepte. Establim diferències tipus nosaltres vs. ells (endogrup vs. exogrup). Això fa que es generi una tendència d’afavorir el teu grup (afavorir l’endogrup) i de perjudicar l’exogrup. Hi ha una sèrie de processos que es tenen dins d’aquest procés de compara’ns amb categories i d’identificar-nos amb les categories que són: *Efecte mirall ( Bronferbrenner, 1961). La idea és que quan ens mirem a un mirall, la imatge que veiem és invertida, i fa referència a que, quan es troben dos grups oposats (equip A, equip B / blanc, negre...), les mateixes característiques es veuen de manera oposada. Els dos grups contraposats tendeixen a percebre’s PSICOLOGIA SOCIAL Tema 4: Identitat i pertinença grupal amb les mateixes característiques, encara que invertides: descobreixen en si les mateixes característiques positives, i en l’ altre, les mateixes característiques negatives. Llavors, normalment el que passa és que la categoria contrària deixa de ser desitjable i es produeix discriminació. En resum, s’afavoreix a l’endogrup i es discrimina a l’exogrup.
*Prejudici sociocèntric. Ara bé, pot passar que jo pertanyi a una categoria que està valorada negativament i que jo sé que està valorada negativament i en aquest cas pot passar que no es compleixi aquesta idea d’intentar afavorir la meva categoria en contra de l’altre, perquè la meva categoria no m’agrada i m’agrada més una altra categoria. Afavorim la categoria de referència, a la que jo vull arribar. A més farem visible que volem deixar la categoria en la que estem per anar a un altre. En resum, es discrimina l’endogrup i s’afavoreix a l’exogrup, que a més és la categoria dominant. Lo més normal és el prejudici etnocèntric, en el que s’afavoreix a l’endogrup, perquè el meu grup és el bo, i es discrimina a l’exogrup.
Prejudici i discriminació Nosaltres interpretem el món (interaccions i situacions) segons les categories social, i per això aquestes categories ens han de permetre en certa manera saber què faran els altres, a partir de l’estereotip ens relacionarem amb aquesta persona. I això ho fem amb independència de l’altre. Utilitzem molt més les categories quan no tenim coneixement. Tenim prejudicis respecte dels altres, sobretot quan no tenim informació de primera mà, en canvi quan coneixem a la persona, les categories no ens calen.
Quina diferència hi ha entre prejudici i discriminació? El prejudici és una actitud, normalment negativa, que tenim cap a determinades persones, exclusivament pel fet de pertànyer a una categoria concreta. No ens agrada perquè pertany a una categoria, i si la categoria és desitjable, serà un prejudici positiu, i si és una categoria poc desitjable, serà un prejudici negatiu. En canvi, la discriminació és un comportament, també generalment negatiu, cap a determinades persones originat per la seva pertinença categorial i no per les seves característiques individuals.
L’estereotip està format per les creences socials associades a una categoria grupal, les quals provoquen els prejudicis i els justifiquen. Quan utilitzem l’estereotip com a referent per a valorar i relacionar-nos amb els altres, i ha aquí també una estratègia cognitiva que té a veure amb un procés de percepció. Quan la persona fa alguna cosa que és coherent amb aquest estereotip ens i fixe, i quan algú fa alguna cosa que no té a veure amb aquell estereotip, no ens hi fixem. Amb aquest procés d’anàlisi selectiu els estereotips es confirmen i es fan persistents.
Les conseqüències de la discriminació són: PSICOLOGIA SOCIAL  Tema 4: Identitat i pertinença grupal Baixa autoestima. Quan a tu contínuament t’estan tractant malament, al final s’acaba tenint una baixa autoestima. Si ningú valora la categoria a la qual pertany el meu autoconcepte de la categoria també cau.
 Predisposició al fracàs. Acabaré fracassant el fet que ningú valora la meva feina.
 Efecte Pigmalió. Si tu tractes a una persona d’una certa manera, d’acord amb un estereotip concret, per exemple, si tractem a una persona colombiana com si fos un traficant, etc. al final, si no se li obren altres portes, acabarà delinquint. És la profecia que es compleix a si mateixa (Merton).
Estructura social i identitat (Goffman) El que és important a la teoria del Goffman és el paper que juga el rol en la identitat. No es pot separar el rol de l’estructura social. El rol és un model organitzat de comportaments que es desprèn de la posició determinada que ocupa la persona dins d'un conjunt interaccional. El que ens explica Goffman és que la societat és com un gran teatre, un escenari i en pugem a l’escenari amb un determinat guió, cadascú té el seu paper, i cadascú el representa.
Els rols poden intervenir en la configuració de la identitat de les persones, per la naturalesa relacional del jo i la interiorització que podem fer dels rols que ens toquen. Quan repetim un rol una vegada i una altra, l’acabem interioritzant. Com que estem parlant que hi ha una estructura social, cada una de la posició que ocupem tenen un estatus. Hi ha algunes que tenen més poder i altres que tenen menys. L’estatus per tant, es refereix a la valoració ¡, al prestigi o al significat que la societat dóna a un rol determinat.
A nivell pràctic, com va això dels rols? Goffman per explicar-ho fa servir la metàfora del teatre (tradició teòrica de la dramatúrgia). Ens diu que qualsevol activitat (actuació d’un rol) que fa una persona té influència en les persones properes. Si es desenvolupa la mateixa rutina davant del mateix públic en diferents oportunitats probablement es desenvoluparà una relació estandarditzada amb aquest.
L’establishment fa referència a l’espai on es desenvolupa regularment un tipus d’activitat. És l’escenari on es gestionen les impressions en la interacció. L’establishment, com a qualsevol teatre, té dues regions: la regió invisible per al públic on es prepara la rutina o el rol, i una regió visible on es fa la representació davant del públic. El públic només té accés a una part de l’actuació (la façana) i aquesta es mantindrà estable per facilitar que se li doni un sentit únic i comprensible a la situació.
La part visible té diferents dimensions: la dimensió física, que és el que veiem, i la dimensió personal, que faria referencia a l’edat, el sexe, els gestos, etc. si la part física i la part personal quadren, generalment davant la situació sabem què hem de fer. Però si en canvi no quadra la dimensió personal amb la part física, no sabem com reaccionar.
PSICOLOGIA SOCIAL Tema 4: Identitat i pertinença grupal Sempre que estem actuant en un establishment el que fem és una performance, que es tracta de la representació que està subjecte a un programa prefixat (rutina) i que està marcat per uns rols. Per mitjà d’aquest procés, l’actuació de cada persona es combina amb les actuacions dels altres per a la definició de la situació i per la representació d’una rutina.
Si la conducta pròpia de la regió no visible esdevé visible, pot qüestionar les assumpcions que es tenien sobre la identitat i el rol de com a mínim un dels participants en la interacció.
...