Tema 4 PART 2 (Nomenclatura botànica) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Botànica Nomenclatura botànica La nomenclatura popular: Un nom popular es pot referir a plantes diferents segons el territori. (EX: la “camamilla” té 14 espècies diferents). Serveix només per entendre de quina planta es tracta en un poble determinat.
Sinonímia: diferents noms populars que corresponen a un mateix nom científic.
Polisèmia: el nom popular es pot referir a diferents noms científics.
La nomenclatura científica: S’utilitza el Codi Internacional de la Nomenclatura (ICN: International code of nomenclature for algae, fungi and plants), el qual es va renovant.
Estableix unes normes de com s’han d’anomenar les plantes, és universal, monosèmica (cada nom d’una espècie correspon a una sola cosa) i mononímica (un sol nom per cada cosa).
Hi ha un complement que és el Codi Internacional de Nomenclatura per plantes cultivades.
Nomenclatura botànica Les espècies segueixen un sistema binomial inventat per Karl von Linné. Va escriure un llibre “Species Plantarum” al 1753 de totes les espècies conegudes. Hi havia escrit un gènere i una característica que l’acompanyava.
Nom d’una espècie: nom genèric + epítet específic + nom de l’autor que la va descriure per primera vegada + lloc de publicació (revista, pàg..) + any de publicació.
Llatí: cursiva o subratllat Ex: Papaver somniferum L. (linné) Sp. Pl. 1 ed. : 508 (1753) Com s’anomenen les plantes? El nom dels gèneres són arbitraris. Ex: Rosmarinus Les espècies s’escriuen amb un epítet. Ex: Rosmarinus officinalis. Moltes vegades els epítets tenen a veure amb alguna característica de la planta, poden ser il·lustratius.
Quan acaben en –i està dedicada a una persona.
Combinació: es posa entre parèntesis l’autor de la primera combinació (primer nom de la planta) i fora del parèntesis l’autora de la segona combinació (nou nom). Es canvia el nom de la planta.
Noms dels tàxons • Epítet intraespecífic: abreviatura que es col·loca davant de la categoria.
Ex: Thymus barcinonensis subsp. Montana var. nivalis f. Prostrata Subsp: subespècie • Epítet supraespecífic: desinència fixa que ens indica la categoria.
o Família: -aceae (llatí: en majúscula i en cursiva) –àcies (català: en minúscula i no cursiva) o Ordre: -ales –als o Classe: -opsida: plantes (-phyceae: algues, -mycetes: fongs) –òpsids, fícies o –micets o Divisió: -phyta: plantes (-mycota: fongs) –fits Regla de la prioritat: “el nom correcte per a una espècie (o tàxon) és el més antic dins de la seva categoria.” Sinonímia: noms diferents utilitzats per a la mateixa planta.
Ex: Euphorbia regis-jubae Webb, 1865 (prioritari) Euphorbia mauritanica Desf., 1867 (Sinònim) Tipus de sinònims: • • • Homotípics: s’indiquen amb tres ratlles Heterotípics: dues ratlles. Estan descrits sobre tipus diferents Altres sinònims: una ratlla Classificació de la diversitat vegetal Regne moneres (procariotes): • Cianobacteris: cyanophyta (cianòfits): són bacteris fotosintètics. Són les algues blaves.
Regne protista: organismes unicel·lulars o pluricel·lulars que tenen al seu grup algun organisme unicel·lular, eucariotes.
• • Dinophyta (dinòfits): mesocariotes planctònics Chromophyta (cromòfits): algues brunes • • Rhodophyta (rodòfits): algues vermelles Chlorophyta (cloròfits): algues verdes Regne Fungi (Fongs) • • • Zygomycota (zigomicets) Ascomycota (ascomicets) Basidiomycota (basidiomicets) Regne plantae: • Spermatophyta: espermatòfits www.theplantlist.org A Catalunya hi ha molts més fongs que plantes.
...