04.2. El procés cap a la victòria aliada, 1942-1945 (II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Perspectiva històrica del món contemporani
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 50
Subido por

Vista previa del texto

Perspectiva Històrica del Món Contemporani 30-03-2016 IV. EL PROCÉS CAP A LA VICTÒRIA ALIADA, 1942-1945 (2) El projecte atòmic A inicis dels anys 40, les comunitats científiques dels EUA i d’Alemanya es troben en una situació semblant pel que fa a la investigació sobre armament atòmic: assoleixen resultats similars, i els americans calculen, l’any 1942, que trigaran entre 2 i 3 anys a aconseguir-lo (Projecte Manhattan). En el cas alemany, el fet que els britànics destruïssin les seves plantes de producció d’aigua pesant –material potencialment útil per a la creació d’armes nuclears– a Noruega va ser un dels factors que van menar el III Reich a apostar per la línia armamentística dels míssils balístics: el V-2, successor del míssil de creuer V-1, n’és una bona mostra; fou utilitzat per atacar Londres. L’enginyer que hi estava al darrere, Wernher Von Braun, sobreviuria a la caiguda del Reich i aconseguiria la nacionalitat dels EUA l’any 1955, esdevenint una peça clau per al desenvolupament i posterior èxit de la NASA.
Wernher Von Braun Perspectiva Històrica del Món Contemporani 30-03-2016 Un cop derrotada Alemanya, queda encara per resoldre el problema nipó: el juliol del 1945, l’Imperi Japonès ja preveu la seva derrota i mira d’assolir la pau amb els EUA a través de la Unió Soviètica, evidentment de manera frustrada.
Els nord-americans fan càlculs i arriben a la conclusió que la conquesta del Japó pot arribar a costar-los 1 milió de baixes, així que opten per utilitzar el producte del seu projecte atòmic: les bombes de Hiroshima i Nagasaki, que provoquen, respectivament, la mort instantània de 80.000 i 43.000 persones; menys, però, que les 100.000 víctimes directes del bombardeig incendiari nord-americà sobre Tòquio que va tenir lloc la nit del 9 al 10 de març de 1945. Entre els anys 1945 i 1950, la radiació afegiria 250.000 morts més a la llista.
Dues conferències clau: Ialta i Potsdam El febrer del 1945 Stalin, Roosevelt i Churchill es troben a la ciutat crimeana de Ialta, on, a banda de tractar el progrés de les forces aliades cap a Alemanya, es va ratificar operativament la creació de l’ONU, es van acordar eleccions lliures a tots els països alliberats –que podrien comptar amb governs autònoms– i es va adoptar una resolució de compromís amb la reconstrucció política d’Europa. Roosevelt pressiona especialment perquè l’URSS acabi atacant el Japó i perquè formi part de l’ONU, essent Moscou i Washington els grans àrbitres del nou ordre mundial que comença a dibuixar-se.
Perspectiva Històrica del Món Contemporani 30-03-2016 Per altra banda, entre els mesos de juliol i agost del 1945 té lloc la conferència de Potsdam (Alemanya), on es troben Stalin, Harry S. Truman (successor del ja traspassat Roosevelt) i Clement Attlee, el laborista que ha guanyat les eleccions britàniques. Es tracta sobretot la qüestió de la desnazificació d’Alemanya, amb l’establiment dels tribunals de guerra (judicis de Nuremberg, novembre 1945-octubre 1946) i dels delictes de lesa humanitat: s’afirma que els crims contra la humanitat no prescriuen mai i que no existeix el principi d’obediència deguda que sovint s’utilitza per defugir responsabilitats.
El sistema concentracionari nazi El sistema concentracionari és l’element essencial de l’Alemanya Nazi: proporciona una repressió implacable contra la dissidència interna, permet l’explotació de mà d’obra esclava i liquida els col·lectius considerats inferiors: jueus, gitanos i eslaus.
Camp de concentració A diferència de la presó, on es castiguen delictes individuals tipificats al codi penal, el camp de concentració es destina a col·lectius considerats perillosos políticament i social. El primer s’inaugura a Dachau l’any 1933 i serveix per recloure-hi grups opositors, seguint la línia de disciplina i d’intimidació de la població alemanya. N’hi va haver una vintena.
Camp d’extermini El camp d’extermini va una passa més enllà i té com a objectiu l’eliminació física, esdevenint la màxima expressió de l’horror d’un règim polític i significant la industrialització i racionalització dels assassinats massius.
A partir del 1942 serviran per dur a terme l’holocaust contra els jueus. N’hi ha 6: Auschwitz II-Birkenau, Chelmno, Belzec, Sobibor, Treblinka i Majdanek. Tots ells se situen a Polònia per dos motius principals: afavorir-ne la germanització i economitzar esforços tot aprofitant l’ocupació.
Perspectiva Històrica del Món Contemporani 30-03-2016 Etapes El sistema concentracionari es va establint en diversos períodes: • 1ª etapa: INSTAURACIÓ (març 1933-1937). Les presons alemanyes es troben sobresaturades i això mena a obrir instal·lacions ad hoc per a la dissidència (Dachau). Les Schutzstaffel (SS) es destinen a la gestió dels camps.
• 2ª etapa: INTERNACIONALITZACIÓ DEL SISTEMA (1938-1941). El model s’exporta als territoris annexionats, com és el cas de Mauthausen (Àustria). En aquest període s’inaugura el primer camp femení, Ravensbrück. Aleshores ja hi ha 280.000 persones retingudes, de les quals només un 10% són alemanys; molts dels presos seran utilitzats com a mà d’obra per a l’esforç bèl·lic.
• 3ª etapa: MASSIFICACIÓ I EXTERMINI (1942-1944). A la Conferència de Wannsee s’adopta la solució final que menaria a l’Holocaust i es decideix economitzar els esforços de guerra fent ús dels camps.
• 4ª etapa: DESINTEGRACIÓ I FINAL (1944-1945). Majdanek esdevé el primer camp alliberat, gràcies a l’arribada de l’Exèrcit Roig l’any 1944.
Les xifres Les SS van aplicar un concepte de hòlding empresarial als camps: els presoners, propietat seva, eren llogats a empreses privades per 6 marcs diaris. A aquesta xifra calia restar-li 60 cèntims d’alimentació i 10 cèntims més per la roba, resultant-ne 5,30 marcs de benefici exclusiu per a les SS. Es va calcular fins i tot l’esperança de vida mitjana del presoner, que amb prou feines arribava als 9 mesos. Es podien obtenir 1430 marcs per cada treballador en total, i això sense tenir en compte els 200 marcs que s’obtenien de les restes dels morts. 18 milions de persones van passar pel sistema concentracionari nazi, amb les següents dades: Perspectiva Històrica del Món Contemporani • 30-03-2016 6 milions de jueus morts. Polònia va perdre el 90% de la seva població jueva; a l’Europa Oriental, on estaven més segregats que a l’Europa Occidental, la persecució dels jueus fou més marcada.
• 3,5 milions de presoners soviètics morts.
• 240.000 gitanos morts.
La conseqüència lògica d’un programa polític i d’una ideologia Tot plegat era el fruit d’anys de nacionalsocialisme que ja havia anat portant a la pràctica projectes controvertits; és el cas del programa Aktion T4, que cercava suprimir “vides inútils” alemanyes (essencialment deficients psíquics i físics). 100.000 alemanys en van ser víctimes, amb col·lectius especialment castigats com els homosexuals (9000 morts) i els Testimonis de Jehovà (5000 morts). En qualsevol cas, l’antisemitisme ja venia predeterminat com a puntal de les idees hitlerianes, com molt bé demostren el quart punt del programa del Partit Nazi als anys vint (la ciutadania alemanya, negada als jueus) i les Lleis de Nuremberg aprovades l’any 1935, que acabarien menant a la prohibició de circulació nocturna per als jueus; tampoc no podien canviar de domicili ni viatjar en tren, i haurien de dur un braçalet amb l’estrella de David per identificar-se. Una altra prova n’és la reclusió en guetos envoltats per murs i gestionats pel Judenrat, consells designats a dit pels alemanys. Alguns d’aquests guetos estaven massificats, com el de Varsòvia: amb una capacitat per a 160.000 habitants, va arribar a albergar-ne 400.000. La qüestió jueva va portar alguns nazis a plantejar-se, fins i tot, la deportació de tots els jueus a Palestina, territori sota mandat britànic l’any 1940.
No obstant això, va prevaldre l’extermini sistemàtic: hi ha exemples com ara els Einzsatzgruppen de Reinhard Heydrich, unitats especials destinades a “netejar” els territoris conquerits després del pas de la Wehrmacht. Les matances també eren habituals, i així, el 29 de setembre de 1941 més de 30.000 jueus són executats a Babi Yar. Els nazis s’adonen, però, que calen mecanismes més eficients: aquí entra en escena Adolf Eichmann, que va organitzar la logística de transports durant l’Holocaust.
...