Tema 2. Història i impactes actuals dels riscos ambientals (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Risc Ambiental
Año del apunte 2011
Páginas 4
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1

Vista previa del texto

Risc ambiental Tema 2: Història i impactes actuals dels riscos ambientals 1. Episodis           Gener 2011: Grans inundacions a Austràlia, en planes d’inundació ocupades per humans.
Rio de Janeiro: Esllavissada després d’una pluja que s’emporta les parcel·les.
Estiu 2010: Grans incendis forestals + calor a Rússia = molt material en suspensió a Moscou.
2010: Erupcions volcàniques a Islàndia, problema pel país i per tot Europa (trànsit aeri) Inici 2010: Terratrèmol a Haití (7.8 E. Richter) en un país molt pobre  més risc.
Fa 6 anys: Tsunami al SE asiàtic. A part de la gent d’allà, com que era Nadal, van morir molts turistes.
Maig 2008: Huracà a Birmània. Problema: la gent ha ocupat molt les costes baixes (perquè la terra és més fèrtil) Setembre 2005: Huracà Katrina als EEUU. Grans inundacions i destrosses. Dins els països risc també hi ha desigualtats i per tant vulnerabilitats diferents.
Octubre 2005: Terratrèmol al Pakistan. Molts morts, no gaire mediàtic. Els efectes posteriors van ser molt forts.
2007: Incendis a Grècia.
A l’estiu trobem fenòmens extrems en diferents països: Nord Europa: Inundacions Sud Europa: Ones de calor 1.1. A Espanya Els últims estius ha plogut molt a Andalusia.
- Episodis de sequera: disminució dels nivells dels embassaments (abastament). La última va ser el 2007.
- Temporals de mar: posen en perill la urbanització costanera, sovint mal feta.
- Temporals de vent: Posa en entredit la quantitat de massa forestal que hi ha en certs llocs (massa). Sobretot fa 2 anys.
2. Evolució històrica de les catàstrofes Durant el S. XVIII (revolució industrial), les epidèmies disminueixen per avenços mèdics. Els riscos s’accepten resignadament, com a preu a pagar pel desenvolupament. Però després de 1960 la gent ja no es resigna, molts cops presenta oposició a algunes tecnologies que suposen un risc.
Països industrialitzats: La gent no ha estat mai millor que ara (globalment parlant), però ara hi ha més por que abans, por també al futur. Potser perquè veiem tecnologies que no podem controlar, hem d’acceptar el criteri dels científics sense poder controlar res nosaltres mateixos. També hi ha falta de confiança amb les institucions.
Resta del món: el que passa ara en el tercer període, és el que passarà al segon en països en vies de desenvolupament. En efectes de canvi climàtic, patiran més els països en vies de desenvolupament, quan ella no han creat les causes.
3. Impacte recent Partim del problema que no hi ha una bona base de dades que ens mostrin els impactes de les calamitats. A més hi ha molts impactes amb multiplicitat de factors.
CRED: Té una base de dades bastant bona (des de 1900). Diu de 2006 a 1900 quants morts hi ha hagut associats a calamitats. Ex: 12 milions de morts a causa de la sequera, es tracta d’un 6% dels esdeveniments totals, no només es refereix a falta d’aigua per conrear, també es refereix si hi ha hagut fam associada.
La majoria de damnificats entre 19802000 van ser per inundacions, representa un 68.3% del total. Aquestes inundacions també es compten encara que siguin provocades per un huracà. Si ho relacionem amb l’índex de desenvolupament humà, veiem que el nombre de morts és més alt com més baix aquest índex, també observem que el dany estimat és superior en països amb aquest índex alt (tema de les assegurances de més a baix).
 Accidents tecnològics: El pitjor va ser a l’Índia (1984), en una fàbrica de pesticides on van morir directament 2500 persones (més posteriorment). Era propietat d’una empresa americana.
Txernòbil és molt complicat. No se sap quanta gent va morir, diuen que 60-80 persones directament. De manera indirecte es parla de 4000-8000 morts per leucèmia i càncers. L’any passat va sortir un estudi que parla de més d’un milió de morts.
 Episodis tropicals i terratrèmols És la causa més important (letals). Les víctimes es concentren en els països subdesenvolupats, sobretot Àsia (zones sísmiques i densitats de població més altes de la terra).
Pel que fa a les pèrdues econòmiques assegurades depèn de la companyia asseguradora.
Associades als països rics.
- Katrina: 71163 USDm - Huracà Andrew (Florida): Inundacions. 24479 USD m - 11 de setembre: 22767 USDm 3. Tendències recents S’utilitzen dues fonts d’informació: 1. CRED (centre de recerca epidemiològica de desastres) (1900-2008) Potser la més exhaustiva. 2. Swiss Re (1970-2009) Companyia d’assegurances.
Número de desastres: Segons el CRED actualment hi ha molts més desastres que fa un segle.
Però aquesta afirmació és enganyosa, perquè com més enrere en el temps, més manca de dades, però en realitat hi havia molts més desastres, però no s’han registrat.
El que és important és veure la tendència a augmentar dels desastres naturals a mesura que avencem en el temps.
Els criteris de CRED i de Swiss per considerar desastres són diferents, però l’important són les tendències.
3. Munich Re: Classifiquen les calamitats naturals segons l’origen (terratrèmols, ciclons, inundacions i altres).
En el gràfic la tendència és a augmentar, però els desastres d’origen climàtic augmenten molt (ciclons i huracans). Els terratrèmols són molt importants, però segueixen una línia amb el creixement de les calamitats. Conclusió: augmenta molt el risc per calamitats d’origen climàtic.
Número de víctimes: Difícil parlar d’ocurrència ja que els grans desastres fan variar molt el número de víctimes. No s’inclou conflictes bèl·lics. Segons el gràfic, que és a nivell mundial, hi ha hagut una disminució de la mortalitat lligada a desastres naturals des dels anys 60.
Paràmetre molt lligat a la fam i de vegades a períodes de sequera. Per tant, les víctimes han experimentat un descens, exceptuant la dècada dels 2000, on hi ha hagut molts fenòmens devastadors.
3.1. El cas espanyol i català Podem imaginar que les tendències són semblants al resta d’Europa pel que fa a morts (disminució).
Els costos han augmentat molt.
4. Causes de les tendències Les causes de les tendències en troben en la natura i/o en la societat.
Podríem establir la hipòtesis que ha augmentat el risc perquè han augmentat els fenòmens extrems naturals. És una hipòtesis bastant recolzada. Ex: tothom que defensa el canvi climàtic.
El clima global esta canviant i moltes àrees del món experimentaran un augment en el nombre de desastres natrals. Ex: Mediterrani, més inundacions, més onades de calor, més incendis...
La hipòtesis diu tot això però està qüestionada per: - Hi ha un problema d’informació. No hi ha una fiabilitat de dades, en molts casos manca qualitat de dades.
- No hi ha una evidència clara que el número de fenòmens estigui augmentant 8de manera estadística) - Tenim millor informació, millors dades i tècniques. Alguns models ens diuen que han augmentat els episodis extrems, altres estudis diuen que baixaran, però no tenim prous coneixements ni informació prou bones.
El que sí sabem és que hi ha hagut canvis socials a les últimes dècades que sí poden explicar el increment dels fenòmens extrems. És diu, la hipòtesis de la natura esta en stand by. Cinc raons socials (del increment dels fenòmens de risc): 1. Creixement demogràfic: Hi ha més gent afectada perquè hi ha més gent que viu on hi ha més fenòmens extrems. Ex: zones baixes de Àfrica.
2. Creixement urbà: Ha crescut la densitat de la població a les ciutats. Sobretot es produeix a les grans ciutat del tercer món. Es tracta de població pobre, que ocuparà els espais a on ningú vol viure pel perill i la vulnerabilitat que tenen. Ex: Fareles a Río.
3. Estat de l’economia global: Situació de pobresa i dependència econòmica dels països rics, més vulnerabilitat als fenòmens catastròfics. Els països pobres ni poden assumir el deute extren, a canvi, se’ls demani que intensifiquin l’explotació de recursos naturals per exportar.
4. Benestar material: les pèrdues en euros augmenten perquè cada vegada som més rics.
Si acumulem riquesa en un lloc on hi passa una calamitat, quan passi s’augmentaran les pèrdues econòmiques.
5. Paper dual de la tecnologia: La incidència dels fenòmens augmenta pels fallos de la tecnologia. Poc probable que passi, però quan passa té grans conseqüències, i més si depenem molt d’aquesta tecnologia.
5. Conclusió (s/ell) Les pèrdues econòmiques s’han de relativitzar. Els euros totals estan augmentant, però les pèrdues econòmiques relatives no augmenten! Es diu que no son tant significatives tenint en compte el nivell de riquesa que hem assolit (cada cop som més rics, cada cop perdem més diners) ...