Guarino Guarini i Juvarra (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art del Barroc
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Capela della Santa Sindone, 1667-90. Torino, catedral.
Té dues entrades, Guarini ha viatjat a Roma i ha vist Borromini aixo ho veiem amb l'escala on juga amb el color negre, els graons son convexos, sempre busca aquest dinamisme. Ell era un expert en geometria i matematiques i tenia moltes publicacions sobre el tema, això ho aplicarà a l'arquitectura els ultims anys de la seva vida. En aquesta esglesia trobem la reliquia de la santa sidone es a dir, del llençol sant. Pel que fa a la cúpula, es una circumferència que juga amb l mulltiplle de tres, la santissima trinitat i per tant juga amb el 3,6, i 9.
Divideix el cercle en 9 seccions: 3 petxines i 6 finestres circulars. El color negre serà molt important perque va canviant cap a gris, amb les entrades de llum farà que sigui més clar. La cupula es sosté en 3 pilastres i no en 4 com normalment veiem. També juga amb l'entrada de llum que fa creixer l'espai. En el segon anell fa el tambor amb les 3 obertures també amb entrada de llum, dona una imatge com si fos molt més alta. Es juga amb les figures geometriques perfectes com el cercle, triagnle i estrellla que fan refernecia a la perfeccio divina. L'espai acaba amb una estrella de 12 puntes i l'Eserit Sant al centre, iluminat per les 12 finestres de la llanterna. En el tambor s'uneixen les estructures per la clau de cada arc.
Chiesa di San Lorenzo, 1668-87. Torino El Barroc domina l'espai. Ell admira molt el món gòtic perquè és molt elegant, les entrades de llum, les alçades... La única diferència amb la Mesquita de Al Hakem és que ell li dona llum, també té influència de l'Esglesia del Sto. Sepulcro (Navarra) on és més probable que anés personalment.
Palazzo Carignano, 1670-92. Torino Influència de l'antiguitat. Important que està fet en maó al no haver-hi canteres properes. Ens recorda al primer projecte del Louvre, de Bernini. Al donar moviment a la façana amb la idea de pressionar per els costats i surt per el centre. La part del centre serà el vestibul on hi ha com un mena de cúpula. Estarà fet a la manera dels palaus francesos. La cupula era una estructura amb simbologia religiosa (gloria celestial) pero passa a edificis civils. Les pilastres no son rectes sio amb forma corva (Borromini). En les finestres hi ha com una referencia als indis que seran lal seva font d'ingressos més important. El vestibul creix amb aquestes formes concaves.
Filippo Juvarra (1678 - 1736) Torna a agafar el classicisme, és un gran escenograf i això es veurà amb les seves obres. Mirarà a Carlo Fontana i per això la seva arquitectura serà més clàssica.
Superga, 1717. Torino Esglesia votiva (victoria sobre els francesos). Serveix com a punt de referència a la ciutat de Torino, domina la ciutat. El model és el Pantheon, per tant el interior hi hau na cupula que s'aixeca amb un tambor motl alt i la part de la mitja taronja també és molt alta. Es va jugant amb el diametre i el radi de la planta que es el mateix que dona al frontis del temple i el mateix que tapa l'espai del convent. La mateixa mesura és la que dona l'alçada del tambor i de la cúpula. Els campanars reben influència de Borromini on es busca més el moviment Barroc. Al tenir influencia francesa seguirà el model de fer unes cupules molt altes i inclus amb doble cupula.
Palazzo Madama, 1718 Escales dobles barroques. Arquitectura obliqua, no utilitza els txapines.
Palazzina di caccia di Stupinigi, 1730 Palau festiu, on es feien festes en relació a la caça. Cossos baixos construits de manera senzilla. Els salons de ball mostren aquest barroc més carregat i sobretot, festiu.
Bernardo Antonio Vittone (1702 - 1770) Va ser autor de dues obres de teorica.
Ajuntament Cappella della Visitazione o Santuario di Vallinotto, 1738, Piemont.
Combina les caracteristiques de Guarini i Juvarra. Al igual que el Panteó romà eleva el tambor i la cupula sobre la base del cilindre, sense el traspas de petxines. Alhora, ho cobmina amb pllanta de creu grega Té un interior espectacular, s'uneixen les arcuacions de dos en dos. Juga col·locant pintures. Serà característic que fagi la doble cúpula, juga amb la llum que no entri de manera directe sinó indirecte.
PARÍS Destaca la figura de Lluís XIV. El més important és el Riu, el primer lloc habitat de París és l'Île de la Cité i despres anirà criexent cap a la zona on hi ha tota la part de residencies i universitats. Enric IV voldrà fer el mateix que Sixt V a Roma. La diferencia entre Roma i París, es que Roma és la ciutat dels papes i París la del rei. El que fa una transformacio de París són les places on es colocara un monument i serà el del rei, per tnat seran places reials. En les places es juga amb les formes geometriques, com per exemple un triangle a la Place Dauphine (1607). Seran a terrenys que estan per urbanitzar o terrenys que eren de nobles. totes les escultures son noves perque amb la Rev.Francesa es van fondre.
Place Dauphine El que sembla pedra es imitat. Plaça senzilla. Amb el temps s'ha perdut bastant perque s'ha modificat la seva essència inicial.
Place des Vosges (Place Royale, abans de la Rev.) 1612. Jacques Androuet du Cerceau, Claude Chastillon.
Prototipus de plaça residencial. Plaça feta amb mateirals molt més rics en un moment determinat tota la nobles volia viure aqui, pero eren edifcis petits i van marxar a un altre lloc. Uniformitat en la plaça perque les façanes dels edificis son totes iguals. Tant el Pavelló del Rei com el de la Reina son iguals. Hi ha la combinacio de pedra amb maó a les arcades. Sembla ser que es deuria inspirar en la Galeria de Fontaineblau.
Place de France, 1603-10.
Es volia aprofitar muralla de París per aixo rep aquest nom perque és una de les portes de París.
Però no es va arribar a fer mai. Semicircular, s'havia decidit fer els 7 carrers que aillaven 7 carrers de blocs de cases, es 7 provincies de França fent una simbologia.
Îlle de Saint Louis, Christope Marie, 1608 Place des Victoires, 1682, Mansart Circular hi havia una escultura de Lluis XIV destruida el 1792. Són uns edificis seguin un altre criteri molt més ligat a l'arqutiectrua de Versalles. És el primer lloc on es va fer iluminacio nocturna en un espai públic.
Place Vendôme, 1720, Uniformitat en les façanes, seguint el disseny que demanava el rei. Era la Pace du Louis le Grand, quan hi havia el monument de Lluís XIV tot estava adequat amb l'espai. Aixo desapareix i amb Napoleó vol imitar la Columna Trajana i alça la seva gran columna que trenca tot el que són les mesures adequades en l'espai. Plaça rectangular.
Place de la Concorde, Jacques Gabriel, 1755.
Es la més conformada per l'arquitectura. En els eixos oberts portava cap al Louvre i a l'altre direcció Versalles. A l'altre banda hi havia l'esglesia de la Madeleine i fent parella a l'altre banda hi havia l'Assamblea Nacional.
Vauban, el gran eginyer de Lluis XIV, va destruir les muralles de París i les converti en boulevards.
Grans eixos de París: Louvre Champs-Élysées: enllaçen Versalles amb el Louvre, segueixen sent l'única sortida amplia de la ciutat.
Arquitectura Palaus Són el que es diu els palaus de les enfilades, en canvi Lluis XIv es queixava de les corrents d'aire d'aquests edificis. S'evolucionarà de cara al s.XVIII en fer petits gabinets, tancats, biblioteca, reunio, concerts, menjar... Per tant, canviara la distribuico de l'espai interior d'aquests palaus.
Palau de Luxemburg, Salomon de Roses, 1615. París Aixecat per Maria de Medici que va recordar amb aquests jardins als de Florència. Va voler decorar dos grans salons amb uns programes importants que va pintar Rubens, un dedicat al seu marit Enric IV i despres un altre per ella (només es va fer el d'ella). Rubens ho explicarà tot amb mitologia, cicles d'art... Un programa molt interessant i de gran format. Columnes feixades que recorden a les dels palaus de Florència. En els jardins en recorda ella hi ha una escultura seva.
Eglise de la Sorbone, Jacques Lemercier, 1636-42. París Braços molt més curts, dos portes d'entrada principals des de la plaça del carrer i des del pati de la universitat. Motla semblança amb la cupula de San Carlo ai Catinari de Rosato Rosati.
Eglise de Val-de-Grâce, 1646, Mansart i Lemercier. París Cupula més alta de París, hi ha aquesta tendencia que va pujat progressivament. Es juga amb els contraforts. Hi ha una rèplica el baldaquí de Bernini.
...

Comprar Previsualizar