Patrimoni Cultural (3) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Patrimoni Cultural: Conceptes i Actuacions
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Claudia Clare 1. Patrimoni documental: 1 Trobat bàsicament a arxius, biblioteques (tan privades com públiques).
   Pot provenir de fonts familiars (privats) o individuals.
Documents d’una família, d’un individu, d’una empresa privada..
Fonts i documentació d’institucions públiques (ajuntaments) Arxius: tenen la funció de guardar documents per després poder-los trobar quan són necessaris (funció administrativa). Els documents tenen varies fases:   Fase activa: els documents són imprescindibles de guardar per llei.
Fase semi-activa. Fase quan els documents es conserven perquè tenen una funció vigent però no és obligatori guardar-los.
Els documents en fase inactiva que no s’han llançat tenen una nova funció: investigació. Tenen un valor pels investigadors. Per tant tenen dues funcions: administrativa i d’investigació.
A Catalunya, es considera patrimoni, qualssevol document amb més de 100 anys. Tipus d’arxius:         Arxiu de la corona d’Aragó Arxiu de la Generalitat Arxiu d’Ajuntament, diputacions, consells Arxius d’universitats Arxius de les esglésies (capitulars, seminaris...) Arxius de protocol (notaris i arxius notarials) Arxius d’empreses públiques i privades Arxius personals Problemes:       Un dels problemes d’aquest patrimoni és la quantitat de documentació que genera i avui en dia cada vegada hi ha més suports (CDs, USB..). Això alleugereix el volum físic de la documentació. Obliga a fer la transferència i traspàs de dades (possibles pèrdues/destrucció de dades) És necessari regular i triar la informació que s’ha de conservar o destruir. A Cataunya, això ho fa la Comissió Nacional d’Avaluació i tria de documentació.
Tria representativa: tria ben feta i que no ocupi gaire espai Porta incorporat la idea de destrucció No es utilitzat de manera immediata i per conservar-los s’han de registrar Les despeses per conservar i pagar els experts són elevades (sovint no porten beneficis) Valor dels documents:  1 Valor intrínsec: pot ser de dues maneres i normalment es complementen: o Valor físic (format, il·lustracions) o Valor de contingut (pel contingut que posseeix) Apunts de Patrimoni Documental: A. De Castro Claudia Clare  Valor extrínsec: o Valor d’utilitat (autor, col·lecció) o Valor temporal (còpies úniques, utilitat per investigar...) És difícil establir uns criteris: actualment la via és tenir com més testimonis en menys documents. Els arxius han d’estar oberts al públic; dret a la informació és un dret fonamental. Tradicionalment utilitzats com a instruments de poder a servei de les classes dominants.
La societat ha de demanar la desclassificació dels arxius; que en algun moment a partir d’un període de temps es pugui consultar i no hi hagi un buit legal, com és el cas d’Espanya.
És important el manteniment dels arxius i documents en situacions de conflicte bèl·lic, dictadures militars, repressió als estats... Tenen un valor informatiu, cultural i científic.
Per tot això, considerem els documents patrimoni cultural. També s’hi sustenten valors d’identitat, memòria i coneixement d’una societat.
Document: És el resultat material de qualssevol expressió del llenguatge, que pot ser escrit, sonor, visual.. (pot ser un vídeo, partitures, mapes, llibres...) Són considerats patrimoni quan:     Son generats per l’administració De més de 0 anys generats/conservats per entitats que tenen una dimensió publica De més de 100 anys generats/conservats per privats Documents de menys de 100 anys perquè no poden, com és el cas dels audio-visuals.
2. Patrimoni bibliogràfic El que està generat i disposat a les biblioteques i col·leccions bibliogràfiques de titularitat pública.
3. Patrimoni arqueològic: Forma part del patrimoni historicoartístic però tradicionalment s’ha separat i considerat a part. És un patrimoni propi i com a tal, ben consolidat. El patrimoni arqueològic es defineix amb dues coses: té a veure amb la seva antiguitat i és una cosa que s’ha enterrat.
Hi ha elements que tot i ser arqueològics també formen part d’un altre tipus, com per exemple una arquitectura que ha estat desenterrada és patrimoni arquitectònic però alhora arqueològic. En aquests casos, la llei aplicada és sobre el patrimoni arqueològic.
 “los bienes muebles e inmuebles de carácter histórico, susceptibles de ser estudiados con metodología arqueológica, hayan sido o no extraídos y tanto si se encuentran en la superficie o en el subsuelo...” Definició segons la llei de Patrimoni Històric Espanyol, 1985  “els bens que per al seu estudi és necessari utilitzar la metodologia arqueològica, incloent també les restes geològiques relacionades amb el ser humà i amb els seus orígens i antecedents.” -Definició segons la llei de Patrimoni Cultural Català, 1993.
Existeix una reglamentació especial i particular per al patrimoni arqueològic. El patrimoni arqueològic estaria format per: llocs, jaciments, elements i objectes. És impossible conservar tot un Claudia Clare patrimoni arqueològic, tot i que a les excavacions sempre es conserven i es guarden totes les restes que es troben per poder analitzar i conèixer bé cada part que es troba d’una societat o el que sigui.
 Exemples: Machu Pichu, Atapuerca, Palmira...
No tot sempre es pot considerar patrimoni cultural. Hi ha elements que es troben que no son útils per a la recerca arqueològica i per tant hi ha objectes que no es guarden ni conserven. La antiguitat d’un objecte no va lligada amb la rellevància. Cal establir criteris de rellevància. La rellevància no està implícita, algú, li atorga i ho converteix en patrimoni.
El patrimoni arqueològic sempre és de propietat pública. La propietat del patrimoni arqueològic:    Tendència a la valoració com a objecte (cosificació): col·leccionisme. Continua havent un mercat col·leccionista per a col·leccions de patrimoni arqueològic.
Caldria valorar-lo pel que ens explica perquè és un document d’una societat.
Fins el segle XX els elements arqueològics eren de propietat privada però llavors, va formar part de la propietat publica. S’ha de justificar que et pertany alguna cosa si es demostra que es va adquirir abans de l’aplicació de la llei.
Com a conseqüència de ser de propietat col·lectiva hi ha una llei que regula:     Qui pot excavar i fer intervencions arqueològiques Com i quan les pot fer On ha de deixar els materials arqueològics Quan s’han de fer obligatòriament seguiments i excavacions El codi penal:    Sanciona els danys causats a jaciments arqueològics Faculta als jutges ordenar reparació de danys Pena del furt de materials arqueològics, l’apropiació indeguda, les construccions no autoritzades en llocs d’interès arqueològic...
El patrimoni arquitectònic no ha de ser per als arqueòlegs, ha de tenir una incidència social.
ARQUEÒLEG COMUNITAT PATRIMONI ARQUEOLÒGIC RECERCA-CONSERVACIÓ-DIFUSIÓ Hi ha excavacions pròpies del patrimoni arqueològic:    Excavacions programades: hi col·laboren estudiants, persones, etc. Ex: Cova de l’Arbreda.
Excavacions preventives: es fa per assegurar un terreny.
Excavacions d’urgència: quan es vol construir una cosa, i troben jaciments antics, s’ha de fer aquest tipus d’excavació. Exemple: es construeix una carretera i troben jaciments.
Problemes del patrimoni arqueològic:     Claudia Clare La identificació i l’aprehensió és difícil (per exemple, pots no identificar-te amb els Romans perquè ho consideres llunyà, són elements que no considerem propers) Elements allunyats. Ruptura de la societat que els ha produït i la nostra.
Elements que no es relacionen directament amb la nostra vida i activitat diària.
Recerca molt circumscrita a cercles especialitzats (arqueòlegs) Exemple: si veiem una vila romana, o qualssevol element romà, no ens sentim identificats perquè és una societat llunyana i no ens relacionem directament amb ells. En canvi, en un camp de concentració sí que es genera una identificació perquè va ser un fet que va poder passar a qualssevol persona.
Els processos d’identificació són difícilment espontanis (la comunitat no disposa d’elements per a que això sigui possible). Són processos induïts per a determinats components de la societat que intervenen per a la creació de referents.
Els inventaris del P.A a Catalunya   Inventaris dels objectes arqueològics: els museus Inventari dels jaciments Els inventaris del Patrimoni arqueològic: responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Protegir els béns arqueològics que encara no es coneixen.
4. Patrimoni etnològic És el patrimoni que té a veure amb la forma de vida d’un grup, per tant podríem dir que és un patrimoni viu. Engloba coses materials (objectes de la vida quotidiana) i elements immaterials.
Canvis ràpids en formes de vida i costums: desaparició d’elements lligats a aquestes formes de vida i costums. Dels tipus de patrimoni que hi ha, aquest és el mes recent i és considerat un patrimoni secundari. Està vinculat directament a conceptes identitaris perquè reafirma unes tradicions i identitat i alhora també crea identitat.
Què entenem actualment per patrimoni etnològic?       Tradicions festives de tipus religiós Elements arquitectònics vinculats a un territori, una manera de viure i treballar aquest territori.
Tradicions festives (gegants) Manera de treball respecte a la natura (cavall amb arada) Evolució tecnològica (autobús antic) Dieta nascuda del fruit de l’ambient geogràfic propi (botifarra amb mongetes seques) Característiques del patrimoni etnològic:    El conformen una gran diversitat d’elements. En un moment determinat es canvien alguns elements o tradicions, es perden o s’afegeixen elements.
Hi ha elements que no els podrem trobar sempre. Hi ha elements que no hi són sempre com per exemple les festes, tradicions o costums, etc. Per això no és sempre material. Ex: la patum de Berga.
Documentació -/- conservació // protecció. Encara que hi hagi molta documentació, això no suposa que es conservi l’element. La conservació va lligada en que ha de continuar existint l’element. Per tant, s’ha de protegir.
  Claudia Clare Difusió -/- conservació. Per a la conservació del patrimoni, s’ha de tenir en compte uns riscos per a poder conservar aquest patrimoni. Per tant, només la difusió d’entre els propis (que formen part de la tradició) és la manera més encertada de la conservació.
Element tradicional -/- patrimoni etnològic. La tradició no justifica res.
Definició: “formen part del patrimoni etnogràfic andalús, els llocs, bens o activitats que constitueixen o continguin formes rellevants d’expressió de la cultura i formes de vida pròpies del poble andalús. ” (Llei del patrimoni històric d’Andalucia).
  Conservació del patrimoni etnològic: valorització social. Per conservar-ho cal una valorització social i que es vulgui mantenir i conservar. Això ha de fer-se de manera que no generi un fre del patrimoni.
Conservació del patrimoni etnològic: fossilització - venda?. S’accepta l‘entrada i la modernització d’eines per tal de conservar aquest patrimoni. No es congela l‘avenç tecnològic. Quan el patrimoni es converteix en producte de consum pels turistes, es perd la vinculació amb la societat a la que pertany.
Catalogació a Catalunya: “Inventari del Patrimoni etnològic de Catalunya”.
  Etnologia: ciència que estudia les ètnies, els pobles i llurs cultures Etnografia: ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles Conclusions generals:       Consideració recent.
Considerat com un patrimoni secundari.
“Esta ley pretende profundizar en la preocupación por la conservación y rehabilitación del llamado patrimonio menor y la cultura material popular; expresada en los numerosos testimonios etnográficos de los ámbitos rurales y marineros, así como en la atención a las relaciones entre naturaleza y paisatge o en la recuperación de los espacios Industriales y mineros abandonados”. Ley 11/1998 de patrimonio de Cantabria Vinculat directament a conceptes identitaris El conformen una gran diversitat d’elements Vinculat a la tradició dels pobles Patrimoni material:          Arquitectura tradicional (patrimoni arqueològic) Bens mobles (elements d’ús habitual) Coneixements o activitats tradicionals (les maneres de fer) Ex: cistells.
Llengua Llegendes Mites, creences, medicina tradicional Música pròpia Teatre (pastorets) Festes ...