Tema 21-Cefalees (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 17
Subido por

Descripción

Malaltia del parkinson explicada amb fotos

Vista previa del texto

TEMA 21: CEFALEES 1. INTRODUCCIÓ És una malaltia molt prevalent i considerada una dolència universal, ja que tothom alguna vegada té mal de cap.
Serà la causa de un 25% de consulta mèdica (33% d’una consulta mèdica general). El 90% seran cefalees primàries (sense causa demostrable) que són menys greus que les secundàries (ocasionades per una causa extrínseca que poden provocar la mort) però molt incapacitants. Seran una causa important d’automedicació i abús d’analgèsics.
Gran paper del metge de família.
2. FISIOPATOLOGIA ESTRUCTURES DE CRANI I CARA SENSIBLES AL DOLOR: - Pell, teixit subcutani, músculs, artèries extra cranials i periosti.
Estructures de l’ull, oïda, cavitats nasals, sins paranasals i boca.
Sins venosos intracranials i grans venes tributàries.
Duramàter de la base cranial i artèries de la duramàter i aracnoides (zones proximals).
Parells cranials: II, V, IX, X i les 3 primeres arrels cervicals.
Quan un pacient té una adherència penetrant en el seu cap no fa mal el cervell, sinó les estructures del seu voltant.
La cefalea és conseqüència de un dolor cerebral o altre, un dolor que apareix poc a poc i es va fent cada cop mes fort. Les migranyes poden ser amb o sense aura.
3. CLASSIFICACIÓ: CEFALEES PRIMÀRIES o Migranya o Cefalea tensional o Cefalea en acúmuls (agrupada, cluster) o Altres (punxent idiopàtica, per compressió externa, per estímuls freds, tusígena benigna, desencadenada per l’exercici, desencadenada per activitat sexual,…) CEFALEES SECUNDÀRIES o Traumatismes o Transtorns vasculars cranials i cervicals o Transtorns intracranials no vasculars ni infecciosos o Tòxics i fàrmacs o Infeccions o Homeostasi o Estructures cranio-facials (sinusal, otica, nasal, bucal i altres) o Transtorns psiquiàtrics o Neuràlgies cranials i dolor facial d’origen central o Altres 4. ORIENTACIÓ DIAGNÒSTICA: 4.1. ANAMNESIS: 1. SIMPTOMES D’ALARMA 2. EDAT D’INICI I GÈNERE 3. ANTECEDENTS FAMILIARS 4. TRACTAMENTS MÈDICS 5. ANSIETAT , DEPRESSIÓ 6. DIFERENTS TIPUS DE CEFALEA 7. TEMPS D’EVOLUCIÓ 1 8.
9.
CARACTERÍSTIQUES DE LA CEFALEA SÍMPTOMES ASSOCIATS NEUROLÒGICS NO NEUROLÒGICS 10. FACTORS MODIFICADORS (DESENCADENANTS, CALMANTS) 4.1 SÍMPTOMES D’ALARMA: Inici després dels 50 anys, instauració brusca de cefalea intensa (en el primer episodi; el primer que haurem de sospitar és hemorràgia subaracnoidea, de la qual moren el 30% dels pacients), intensitat progressiva (cada vegada fa més mal i va afectant a més estructures cerebrals, caldria pensar en un tumor o meningitis si va acompanyat de febre, nàusees,…), cefalea recent en malalts de càncer o coagulopaties, malaltia sisèmica, migranya amb aura atípica, canvi de les característiques d’una cefalea crònica, cefalea intensa desencadenada per esforç, tos, postures, activitat sexual,…, convulsions, canvi de caràcter o deteriorament cognitiu (hauriem de sospitar d’hidrocefalia i s’hauria de fer una punció lumbar per extreure líquid), exploració neurològica anormal.
4.2 CARACTERÍSTIQUES DE LES CEFALEES: LOCALITZACIÓ DEL DOLOR: • • • • Unilateral (migranya) Periorbitària (en acúmuls) Erràtica (tensional, psicògena) Localitzada (sinusitis, otitis).
QUALITAT DEL DOLOR: • • • Pulsàtil (migranya) Opressiva, punxent, cremor Lancinant (neuràlgia) INTENSITAT DEL DOLOR • • • Lleu Moderada Greu FORMA D’INSTAURACIÓ RITME HORARI DURACIÓ I FREQÜÈNCIA COM ORIENTAR UNA CEFALEA: Mitjançant una exploració. Per considerar-la complerta, hauria de ser: amb el fons d’ull, palpació punts dolorosos, palpació de les artèries temporals i de la tensió arterial.
5. CEFALEES PRIMÀRIES: 1  MIGRANYA 5.1 EPIDEMIOLOGIA: 2 -És més prevalent en dones que en homes.
5.2 CLASSIFICACIÓ: 5.3 FACTORS PRECIPITANTS DE LA MIGRANYA: • MIGRANYA SENSE AURA • ALIMENTS: FORMATGES FERMENTATS, MENJARS FUMATS (NITRITS), COL FERMENTADA (CHOUCROUT), BOLETS, EXTRACTES DE CARN, XOCOLATA, CÍTRICS, VI NEGRE, GLUTAMAT (S. DEL RESTAURANT XINÉS), ASPARTAT, DEJUNI o MENJARS COPIOSOS • MIGRANYA AMB AURA – – – – – – AURA TÍPICA AURA PROLONGADA HEMIPLÈJICA FAMILIAR BASILAR AURA SENSE CEFALEA AURA D’INICI AGUT • ESTÍMULS AMBIENTALS –OLORS INTENSOS (GASOLINA, PERFUMS, PINTURES…), LLOCS TANCATS O AMB MOLTA GENT, LLUMS BRILLANTS, SOL INTENS, CANVIS DE LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA, CANVIS SOBTATS DE TEMPERATURA • MIGRANYA RETINIANA • ALTERACIONS DEL RITME DE LA SON • SÍNDROMES PERIÒDICS DE LA INFÀNCIA “TRANSNOCHAR”, FER LA MIGDIADA, AIXECAR-SE MÉS TARD (MIGRANYA DEL “CAP DE SETMANA”) • MIGRANYA COMPLICADA – – STATUS MIGRANYÒS INFART MIGRANYÒS • TRASTORNS MIGRANYOSOS INCLASSIFICABLES • ALTRES SÍNDROMES – – MIGRANYA OFTALMOPLÈJICA SEUDOMIGRANYA AMB PLEOCITOSI • VARIACIONS HORMONALS: MENSTRUACIÓ, OVULACIÓ, ANTICONCEPTIUS • STRESS PSICOLÒGIC: ESTATS D’ANSIETAT (EXÀMENS), ACONSTEIXEMENTS IMPREVISTOS, VIATGES, BANQUETS, FESTES SOCIALS • ALTRES: TRAUMATISMES CRANIALS, EXERCICI FÍSIC INTENS 5.4 CRITERIS DE DIAGNOSTIC: 5.5 FISIPATOLOGIA DEL AURA MIGRANYOSA: L’aura són els símptomes que venen abans d’una migranya. Per exemple: alteracions de la sensibilitat, dolor a la mà o al braç, imatges que es mouen en el camp visual,… Això és important perque així podrem començar el tractament abans de que aparegui exactament la migranya (ens servirà d’avís).
L’aura en el fons es un fenomen de VC en una arteria cerebral i en conseqüència un dèficit 3 d’irrigació en un territorio concret. Hi ha gent que la seva aura serà el desmai.
Imatges típiques que apareixen al camp visual (la segona): En els pacients que tenen aura se’ls hi poden posar electrodes i es va movent l’emissió i s’observa que es correlaciona amb l’activitat cerebral contralateral. Aquest moviment es correlaciona amb el moviment que es produeix a nivel del cervell. En el fons és una activació a nivel lde les estructures corticals.
Depenent de l’àrea on es trobi tindrem unes manifestacions o unes altres. Per exemple: àrea occipitala  problemes visuals; àrea parietala  problemes sensorials 5.6 FISIOPATOLOGIA DEL DOLOR: 5.7 TRACTAMENT: NO FARMACOLÒGIC o Informació: identificar desencadentants FARMACOLÒGIC o Preventiu (profilaxis): s’haurà de pendre la medicació cada dia per evitar que aparegui la migranya. No té perquè ser un tractament crònic (imatge de la dreta).
o Modificar hàbits de risc (per exemple algú que beu alcohol cada cap de setmana i després té ma de cap haurà de deixar de beure).
o D’atac (tractament de la crisis) (imatge de la dreta): 4 • INFORMACIÓ/ IDENTIFICAR DESENCADENANTS/ DIARI/ MODIFICAR HÀBITS DE RISC 5.8 TRACTAMENT PREVENTIU BETABLOQUEJANT S ANTAGONISTE S DELS CANALS DE Ca ANTISEROTONINÈRGIC S ANTIDEPRESSIU S ANTIEPILÈPTIC S AINES – PROPANOLOL (40-160 mg/d) – FLUNARIZINA (2,5-5 mg/d) – METISERGIDA –AMITRIPTILINA – TOPIRAMAT – PIZOTIFENO – NICARDIPINO (40-60 mg/d) -NORTRIPTILINA – -ISRS? – VALPROAT – NADOLOL (40120 mg/d) – NAPROX E – ATENOLOL (50100 mg/d) – VERAPAMILO (80-380 mg/d) – METOPROLOL (200 mg/d) 5.9 TRACTAMENT SIMPTOMÀTIC DE LES CRISIS: ANALGÈSICS, ANIES – ASPIRINA ANTIEMÈTICS – METOCLOPRAMIDA ERGOTICS – ERGOTAMINA (TARTRAT) – PARACETAMOL – DOMPERIDONA – TRIPTANS – IBUPROFÉ • SUMATRIPTAN – DEXKETEPROFÉ • RIZATRIPTAN • ZOLMITRIPTAN • ALMOTRIPTAN • ELETRIPTAN • FROVATRIPTAN 6. CEFALEES TRIGÈMIQUES AUTONÒMIQUES: Seran cefalees que apareixeran amb gran freqüència (10-15 vegades al dia) i estaran acompanyades de riorrea (sortirà aigua pel nas). Serà una gran causa de suididis.
En diferenciem tres tipus: - Cefalees en acúmuls Hemicrània paroxística SUNCT: Short-lasting Unilateral Neuralgiform headache with Conjunctival injection and Tearing 5 6.1 CRITERIS DE DIAGNÒSTIC: a) Mínim 5 atacs que compleixin b) i d).
b) Dolor intens orbitari unlitarel, supraorbitari i/o temporal de 15 a 180 minuts de duració c) S’associa al menys amb un dels signes següents (han de presentar-se durant la crisi en el costat afecte) - Injecció conjuntival Llagrimeig Congestió nasal Sudoració del front i/o de l’hemicara Miosi Ptosi Edema palpebral d) Freqüència de les crisis: d’1 a 8 al dia, tots els dies durant 15-30 dies.
6.2 CEFALEES EN CÚMULS O CLUSTER: 6.3 ALTRES: 6 PAROXÍSTICA: Dura menys de 15 minuts. te un tractament molt concret que és la endometaciona. venen amb cefalees diàries.
CEFALEA HIPNICA: durant el son amb una caracteristica diferents. Cada cefalea te les seves caractersítiques que determinaran que usi un tractament o un altre almohadilla entre nervio i musculo para evtiar el contacto i el dolor.
7 ...