Tema 4.1_Toxicologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Toxicologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Toxicologia_Palmira Homedes Bloc 4: Diagnòstic i tractament de les intoxicacions Tema 4.1: Aproximacions al diagnòstic de les intoxicacions En què es basa el diagnòstic? El diagnòstic es basa en esbrinar que es el que li passa al pacient. Per tal de fer això hem de tractar varius paràmetres: 1. Anamnesi: és fer la historia del cas i de la persona, per tal de recollir la informació de l’entorn, de la persona per saber que es el que li passa.
2. Investigació de les circumstancies concurrents: hàbits, treball, vicis..
3. Exploració física: dona informació complementaria de l’estat del pacient 4. Analítiques generals i toxicològiques: veure a nivell analític l’estat del pacient 5. Altres exploracions complementàries Anamnesi: s’ha de interrogar, si es possible, al propi pacient i sempre als seus complanys. A vegades no hem de donar per sentades algunes coses, i s’ha de preguntar coses compromesos.
S’ha de ser una mica desconfiat i comprovar qualsevol cosa a nivell analític.
S’ha de saber qui es l’acompanyant i tenir present que el que t’està dient pot no ser tot veritat.
S’ha d’intentar conèixer: • • • Tipus de tòxic, quantitat i temps transcorregut des de l’exposició tòxics, via d’entrada Mesures terapèutiques prèvies Antecedents patològics rellevants: o Especialment: intoxicacions anteriors (per el mateix producte o per diferents), medicació habitual i patologia cardíaca, renal, hepàtica o psiquiàtric.
Els intents de suïcidi tenen una historia psiquiàtrica, i tenen tendència a fer-ho més d’una vegada i sempre ho fan amb el mateix tòxic.
Investigacions de les circumstancies concurrents: permet obtenir dades molt valuoses per establir un diagnòstic de presumpció. S’ha de preguntar per: • • • • • • • • Flascons o blisters buits Xeringues Senyals de violència Notes de comiat Olor a gas Estufes Farmaciola familiar Entorn laboral Toxicologia_Palmira Homedes • Medicació pròpia del pacient Intentar esbrinar els presumptes productes causants de la intoxicació i si els familiars saben que ha pres, portar-ho per tal de facilitar la causa, diagnòstic i tractament.
Exploració física: es basa en poder trobar quina és la simptomatologia clínica. El primer que s’ha de fer és: • • • una valoració per via aèria, ventilació i cardiocirculació mantenir el pacient amb vida una valoració neurològica exploració general: o pell o cavitat bucal o auscultació cardiorespiratòria o simptomatologia clínica per assegurar-nos de Els quadres més greus són: • • • Insuficiència respiratòria: o Causes: depressió del sistema nerviós central, broncoaspirat, paràlisi muscular, broncoconstricció..
o Efectes: hipòxia tissular (especialment sensible el sistema nerviós central, cor i ronyó) Insuficiència cardio-circulatoria: o Causa: arítmies, vasodilatació, hemorràgia, xoc anafilàctic o Efecte: hipotensió, xoc Alteracions neurològics: o Causes: hipòxia, efectes directes del tòxic o Efectes: depressió central, coma, convulsions, atàxia El metge busca el signe guia, el signe que és un conjunt de circumstancies que el metge interpreta com a que li dona una idea del que li està passant. Per exemple podria ser una acidosi metabòlica amb un pH inferior a 7,30, li faria una tractament amb carbonat (no te valor terapèutica però serveix per el diagnòstic i per veure si el signe guia és correcte).
• • Si la quantitat de àcid que té en el seu organisme és alta però no excessiva, la reacció amb el carbonat s’equilibra no hi ha intoxicació per cap tòxic que produeixi acidosi Si amb carbonat no s’equilibra amb el àcid que té en sang, la intoxicació que pot haver patit ha estat per metanol o etilenglicol.
Toxicologia_Palmira Homedes Un altre signe guia podria ser miosi. Podrien ser moltes coses les que ho causen. La miosi podria estar acompanyada per: • • Depressió respiratòria intoxicació per opiacis? Per tal de comprovar si hi ha hagut una intoxicació per opiacis administrem naloxona que es un antagonista a opiacis sense una reacció a opiacis.
o Si es reverteix el coma intoxicació de opiacis o No reverteix el coma la intoxicació està causada per altres tòxics Síndrome colinèrgica (hipersecrecions) administrarem atropina o Reverteix la clínica intoxicació per colinèrgics inhibidors l’acetilcolinesterasa o No reverteix la clínica la intoxicació està causada per altres productes de Anàlisi toxicològica: això es fa per a: 1. Ajuda al diagnòstic: a. Confirmació del diagnòstic b. Screening 2. Monitorització de l’evolució: sobretot per els tractaments que tenen risc o que poden ser agressius per el pacient i s’han de valorar. S’han de donar dades objectives al metge per tal que ell prengui la decisió.
3. Pot ajudar a prendre decisions terapèutiques 4. Pot informar sobre la gravetat i el pronòstic L’anàlisi toxicològica és millor que qualitativament (més ràpid, cost menys elevat, a vegades per la pressa és més útil). No obstant, és millor la quantitativa (en sang, plasma i sèrum), això pot permetre distingir exposicions tòxiques d’exposició terapèutica.
El problema de la qualitativa no et serveix perquè el fet que hi hagi una mostra en sang no implica que s’hagi intentar de intoxicar o que es la causa de la intoxicació.
Però és més importants el factor de resposta: alguns mètodes quantitatius permeten identificacions i quantificacions precises, però el temps de resposta pot ser massa llarg. A més, requereix instrumental especial i car (no disponible, o disponible per diverses aplicacions Per tant, en casos de urgència s’apliquen habitualment tècniques no cromatogràfiques, simples, rapides, encara que en alguns casos siguin qualitatives i puguin presentar interferències.
Mètodes no cromatogràfics: • • Imnunoassaig (qualitatiu): benzodiazepines, antidepressius tricíclics, opiacis, cocaïna, amfetamines, cannabis Inmunoassaig (quantitatiu):digoxina, fenobarbital, fenitoïna, carbamazepina, teofil·lina Toxicologia_Palmira Homedes • • • Cinètica enzimàtica: colinesterasa, etanol Colorimetria (qualitatiu): fenotiazines, antidepressius tricíclics Colorimetria (quantitatiu): salicilats, carboxihemoglobina Altres metodologies: • • • • • Cromatografia líquida (HPLC): amitriptilina, imipramina, clomipramina, lamotrigina, benzodiazepines Cromatografia de gasos: metanol, etilenglicol, organofosforats, organoclorats Elèctrodes selectius: liti, fluor Espectrofotòmetre d’absorció/emissió atòmica IPC-MS: metalls tal com tal·li, plom, mercuri...
L’interès de l’analítica quantitativa per decidir un tractament Exemples: S’ha de decidir si el risc del tractament val la pena per el benefici que obtindrem. Per això , s’estipulen uns valors per els quals farem el tractament tot i que sigui agressiu, però perquè el benefici que obtindrem serà molt elevat.
Algunes tècniques actuen com a biomarcadors mesura de qualsevol mena que ens informa de com la farmacocinètica i farmacodinàmica de la malaltia.
En una explosió al plom, sabem que te unes dianes preferents. Si poguéssim mesurar els nivells enzimàtics del cervell, per exemple, ens donaria una informació exacte del que està passant. Però a vegades això no es possible per tant, has de conèixer molt be el tòxic i poder inventar biomarcadors indirectes per saber a parit de una via el que està passant.
Ens intoxiquem per plom per l’aliment. El plom en sang es distribuirà en tots els teixits, però hi ha un que es preferent, l’ós. Si el nivell en plom baixa en sang, vol dir que s’acumula en el ós.
Però es un equilibri descompensat. A nivell de Toxicologia_Palmira Homedes sang podem veure els nivells de sang, però no es un valor molt fiable ja que hi ha moltes variables que estan interferint.
Podem calcular l’activitat enzimàtica en sang, com es la ferroquelatasa ala deshidrogenasa, que el que fa es un enzim que es directament proporcional al grau de intoxicació de plom.
Un biomarcador molt important en el plom és el test de descargo, usant una molècula que es el EDTA que es un quedant. Si li dones EDTA a un maltat on té molt de plom en el os, poc en sang, que segrestarà el plom en sang i el portarà a la orina, per tant, per seguir l’equilibri, el plom ne el os tornarà a ser en sang per tant, vas extraient el plom mica en mica.
...