tema6. Desenvolupament embrionari (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 30/06/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

6. DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI ZOO VI/1 ontogènia → història del desenvolupament d’un organisme al llarg de tota la seva existència (formació de gàmetes, fecundació, segmentació, gastrulació, neurulació, organogènesi, organogènesi, creixement) “La ontogènia (desenvolupament de l’individu) recapitula la filogènia (desenvolupament de l’espècie)  teoria de preformació (s. XVII) → l’organisme estava preformat en el gàmeta i el desenvolupament tan sols és el creixement d’aquest organisme jove  teoria d’epigènesi → l’ou fecundat només conté el material de construcció i, durant el desenvolupament, la seva estructura es diferencia i es fa més complexa PROCESSOS DEL DESENVOLUPAMENT: 1. fecundació → unió de gàmetes per a formar un zigot (es torna a 2n) 2. segmentació → divisió cel·lular del zigot per mitosis: ou (única cèl·lula gran) → mòrula (pilota compacta de blastòmers: cèl·lules petites i nombroses). Els tipus són en funció del tipus d’ou (quantitat i distribució del vitel) i de la simetria del procés parts de l’ou de gallina → clara: albúmina (per a protecció...); rovell → vitel (citoplasma; nutrients: sobretot greix, proteïnes i glicogen); puntet vermell al rovell → blastodisc = nucli, on comencen les divisions Polaritat de l’ou → orientació de l’eix entre els pols animal (on hi ha l’embrió) i el vegetatiu (on hi ha el vitel) Tipus d’ous en funció de la quantitat i disposició del vitel:  isolecítics → poc vitel; repartit de forma regular pel citoplasma (l’embrió no necessita gaires nutrients. ex.
mamífers perquè li arriben pel cordó umbilical)  heterolecítics → poc vitel; repartit en grumolls pel citoplasma  telolecítics → molt vitel; concentrat en un extrem  centrolecítics → vitel concentrat al centre de l’ou Tipus de segmentació de l’ou segons la quantitat i distribució del vitel:  total o holoblàstica → els blastòmers ocupen l’ou sencer (ou isolecític: igual; ou heterolecític: desigual perquè el nucli està situat a un pol)  parcial o meroblàstica → els blastòmers no poden ocupar l’ou sencer perquè hi ha massa vitel (ou telolecític; discoïdal (els blastòmers se situen tots al pol animal); ou centrolecític: superficial (els blastòmers se situen per tot el voltant del vitel com si fos una pilota buida)) Tipus de segmentació de l’ou segons la simetria (angle de divisió):  radial → cada nou eix de divisió és perpendicular a l’eix de divisió anterior. És indeterminada perquè les cèl·lules encara són totipotents (el desenvolupament continua igual encara que es remogui alguna cèl·lula)  espiral → els eixos no són rectes. És determinada perquè ja hi ha un principi d’especialització en els blastòmers (el desenvolupament no pot continuar si es remou alguna cèl·lula) (és divergència evolutiva perquè els deuterostomats la tenen radial i els protostomats, espiral) 3. Blastulació → formació de la blàstula (mòrula → blàstula primària (en els mamífers s’anomena blastocist) → blàstula secundària → gàstrula) Tipus de blàstula:  celoblàstula (en isolecítics i heterolecítics) → els blastòmers formen una esfera buida amb blastocele (líquid blastocèlic)  esteroblàstula (en heterolecítics) → esfera massissa de blastòmers  discoblàstula (en telolecítics) → casquet de blastòmers en el pol animal, sobre el vitel  periblàstula (en centrolecítics) → capa monocel·lular de blastòmers al voltant del vitel 4. Gastrulació celoblàstula → celogàstrula celoblàstula → estereogàstrula celoblàstula → celogàstrula de doble paret estereoblàstula → estereogàstrula discoblàstula → discolgàstrula Divergència evolutiva en la formació del tracte digestiu: Divergència evolutiva en el nombre de capes embrionàries:  diblàstics (Radiata) → només tenen ectoderma i endoderma  triblàstics (Bilateralia) → tenen ectoderma, endoderma i mesoderma 5. Aparició del mesoderma Divergència evolutiva en els models de formació del mesoderma i del celoma:  mesoderma a partir de la paret de l’arquènteron prop del blastòpor i prolifera (protostomats)  acelomat → el mesoderma ocupa el blastocele [dels diploblàstics no podem parlar d’acelomats!] ex.
platihelmints, nemertins  pseudocelomat → el mesoderma entapissa una cara del blastocele. ex. rotífers, nematodes  esquizocèlic → el mesoderma forma el celoma (cavitat)  mesoderma a partir d’una invaginació de l’arquènteron, que s’independitza i augmenta de mida per a constituir el celoma (deuterostomats)  enterocèlic → el mesoderma forma el celoma (cavitat) ex. de celomats o eucelomats: mol·luscs, anèlids, artròpodes 6. Organogènesi → les cèl·lules i teixits pateixen modificacions per a formar els òrgans: (tracte digestiu) (ap. locomotor, incloent ossos) (epidermis i sistema nerviós) gens homeòtics → controlen que la segmentació i les estructures (potes, ales...) es formin en el lloc correcte ...