Prehistòria 1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 15/12/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

De les darreres comunitats caçadores -recolectores a les societats productores Canvis ambientals: 16-10k: Magdalenià. Oscil·lacions fred -sec /càlid –humit. Retrocés i desaparició de glaceres que deixen en el seu lloc àmplies zones continentals, que seran repoblades. Desertització zones equatorials, elevació nivell del mar, i avenç del bosc sobre l’estepa.
Epipaleolític i mesolític: Període de transició. Epipaleolític: continuïtat del paleolític superior.
S’aplica als grups de l’holocè que continuen amb el tipus de vida de finals de paleolític, amb l’activitat depredadora com a única font d’aliment. Mesolític: Grups en procés de transformació cap a una economia productora.
Epipaleolític a Europa: Europa central, meridional i zones glacials repoblades (Anglaterra, Escandinavia, i el nord continental) Bandes mòbils en zones amb gran varietat de recursos o grups més especialitzats que redueixen la seva mobilitat perquè es basen en l’explotació d’uns recursos específics i alt grau de sedentarització.
• • • • Tecnologia: Microlitització (reducció de la mida dels útils). Utillatge geomètric, i peces encastades en os o fusta.
Economia: Intensificació recol·lecció de fruits silvestres, mol·luscs i pesca. Cacera especialitzada en cabriols, porcs senglar, cérvols, teixons, aus i conills.
Habitat i món funerari: Continuïtat respecte al paleolític superior. Habitat a l’aire lliure o en abrics. Reducció dels territoris de captació (nous recursos alimentaris en una zona = menys moviment = més gent). Inhumacions individuals o per parelles. Objectes ornamentals i d’ús quotidià. Necròpolis pròximes a l’assentament.
Art i món simbòlic: Disminució art parietal i moble a Europa. Aparició còdols pintats.
Obres d’art moble amb motius geomètrics al sud d’escandinavia. Penjolls en forma de cap d’animal. A centre Europa, art moble d’animals o humans en cos sencer.
L’ origen de les societats productores i els processos de producció i domesticació - La teoria de l’oasi defensada per Gordon Childe durant els anys 50, per aquest investigador els canvis climàtics que apareixen durant l’Holocè són importants ja que cada vegada el clima és mes sec i calorós. Per tant les poblacions humanes es localitzen en zones properes a cursos d’aigua o en oasis. Són en aquestes zones on es produeix un canvi en les activitats econòmiques i un sedentarisme. Per ell les zones on això s’inicia a Mesopotàmia i Egipte. Però la seva teoria tenia molts errors.
- La teoria de les zones nuclears Proposada per Bradwood a la dècada dels 60. El resultat de la teoria és la definició de la zona nuclear que seria representada per l’àrea del creixent fèrtil, al corredor del Llevant, zones del Zagros i el Taurus i la vall mitjana de l’Èufrates. Aquestes transformacions es veuen donades perquè és on es troben els ancestres de les espècies que es domesticaven. Aquesta teoria exposa el com i el on però no el perquè. Es recolza en les primeres ecologies ja que es requereix un medi ambient favorable i un nivell de desenvolupament culturals Teoria del desequilibri o les àrees marginals: Hi ha 2 autors que la van encapçalar: Binford i Flanery, que plantegen que es produeix una ruptura d’equilibri entre el creixement demogràfic i els medis de subsistència. Aquests autors observen que aquest procés s’inicia amb els caçadors -recol·lectors i en aquestes zones de desequilibri és on apareix la domesticació de plantes i animals.
Teoria de la pressió demogràfica: Està feta per Cohen, Smith i Young. Plantegen una novetat important. Totes les zones analitzades presenten un paral·lelisme i segons Cohen és el denominador comú és la pressió demogràfica que explica l’adaptació de l’agricultura, considerant que el creixement de la població ha sigut constant. Per aquest model planteja que a finals del Plistocè, la situació demogràfica és de saturació respecte al model econòmic establert. La solució per mantenir la supervivència dels grups està en la variaxió de l’estratègia de subsistència i en la variació de patrons culturals. La única alternativa consisteix en augmentar de forma artificial el nombre de plantes dins el radi d’acció de la recol·lecció, començament de l’agricultura.
Ecologia ambiental (Harris): Equilibri demogràfic amb control cultural. Ajustaments i canvis ambientals i mitjà termini porten a la sedentarització Tesart i Hayden: Canvis econòmics fruit de canvis socials del mesolític.
Evolucionisme cultural (Rindos): Aplica l’estudi de la genètica a l’evolució cultural.
Sedentarisme (Ducas): Situacions de desequilibri porten el canvi en els sedentaris, el qual no és percebut pels nòmades.
Revolució símbols (Cauvin): Desenvolupament social i cultural simbòlic. Clima, demografia causes del canvi. Canvi socioeconòmic per transformació ideològica i cultural.
Àrees de neolitització: Pròxim Orient: Nucli més antic al creixent fèrtil (Egipte, Llevant, Mesopotàmia i Síria) Àfrica: 7k-5k. Influència del pròxim orient, sobretot en animals. Benignitat climàtica permet ramaderia de boví.
Extrem Orient: Un nucli a Xina i un de més meridional. Al sud cultiu d’arròs i menys ramaderia, i al nord agricultura de secà (mill) i ovicarpins Amèrica: Andes, meso Amèrica. Moltes plantes domesticades, però pocs animals.
Economia: Domesticació d’animals: 1era espècie el gos, amb funció de companyia. Ovella (moltó) al PO i es difón. Cabra també al PO i difusió pel mediterràni. Bou PO cap a Europa. Porc a la zona oriental i cap e Euràsia. Es tracta d’animals que permeten l’aproximació dels homes i no tenen una dieta competitiva amb la humana. Modificacions morfològiques i de caràcter.
Domesticació de plantes: 3 etapes: Recol·lecció intensiva, agricultura de plantes morfològicament silvestres i canvi morfològic. Cereals al creixent fèrtil. Acumulables, rics en hidrats i anuals. 1ers blat, ordi, sègol, civada i mill. Llegums al PO i mediterràni. Implica canvis tecnològics (preparació de camps), nous estris i tècniques...Eines, molins. Plantes canvis (tija menys dura, pèrdua toxicitat...) Tecnologia: Apareix la ceràmica per guardar excedents i preparar, presentar i consumir els aliments. 6.5K PO, 6k sud est Europa. Argila + desgreixant. Pot ser per modelat directe o modelat per tires. Decoració impresa, incisa (punxons) relleus (nanses...) esgrafiada (incisions molt fines sobre el vas cuit) o pentinada. Procediment de cocció molt simple, que causava irregularitat. Poliment de pedra, teixits (cànem, espart, lli), mineria (sílex) Expansió i consolidació de les societats productores El neolític al PO: Costa sud de llevant, vall mitjana Èufrates, Anatòlia i Mesopotàmia. Kebarià (17-12) Natufià (12-9) i Khamià (10-9)? El Natufià: Cultura desenvolupada en 10500-8500 al pròxim orient de caràcter mesolític.
Augment demogràfic i del bosc al vall de l’Eufrates. Ordenació de l’espai i de l’ocupació semisedentària. Poblats circulars parcialment excavats, amb parets de pedra seca i alguns revestiments d’argila. Inhumacions en coves o a les cabanes. Separació del crani del cos.
Recol·lecció molt intensiva (lleguminosos, fruits, cereals) i caça de cèrvids. Cargols i pesca.
Microlitisme geomètric, i ús de la falç i el morter. Amplia indústria de l’os. Escultures de calcària (representacions zoomorfes i humanes) Pre ceràmic A (PPNA): (9-8.3) Vall de l’Èufrates i del Jordà. Agricultura predomèstica (presència de cereals silvestres fora del seu hàbitat i augment no natural d’espècies). Augment de falç i molins de mà, i aparició de sitges. Menys assentaments però més grans.
Abandonament de les coves, i primeres estructures comunitàries (murs de Jericó). Cabanes de planta rodona Pre ceràmic B (PPNB): (8.3-6.8) Continuïtat de la zona llevantina, vall mitjana Èufrates.
Expansió cap a Anatòlia i Xipre. Domesticació clara de cereals (blat i ordi), agricultura de lleguminosos i 1eres evidències de ramaderia (Zagros). Generalització destrals polides, 1ers vasos ceràmics i objectes metàl·lics (no metal·lúrgia) a Anatòlia. Edificis de planta quadrangular. Urbanisme aglutinant, ampliació dels poblats i aparició d’espais comuns (places). Poblats situats en llocs adients per l’agricultura. Jerarquització, enterraments en cases i tractament diferencial del crani.
Neolític ceràmic: (7-5) Difusió cap a l’est de les àrees d’influència. Vall Èufrates, Mesopotàmia, Anatòlia. Importància secundària del llevant. Neolitització de Grècia. Catal Huyuk pg 4 pp 4 Protohistòria al PO: (5-3.5) Ubaid. 1eres evidències de metal·lúrgia i torn. Desenvolupament irrigació. Jerarquització intra i extra territorial. Enterraments en necròpolis. Apareixen Ur, Uruk, Lagash...Aparició escriptura.
Neolític a Europa: 3 vies de neolititizació: Difusionisme (moviments de polbació), Autoctonisme (no influències externes) i aculturalisme (transmissió d’informació sense migracions) Neolític a Grècia i als Balcans: Recol·lecció intensiva de llenties, evolució indústria lítica, pesca de tonyines, obsidiana de Melos. Comunicació entre illes. Coves poblats de cases de planta circular. Implantació definitiva a tessàlia, Peloponès i Creta (6.5-4.5). Agricultura de cereals i llegums, i ramaderia d’ovicarpins. Poblats en turons envoltats d’un mur.
Neolític final: (4.5-3.2) Incorporació progressiva de la metal·lúrgia (procedent dels balcans).
Ocupació de les cíclades. Menys assentaments més grans, i ocupació de la Grècia continental.
Neolític Danubià: Les espècies del PO surten del seu hàbitat. Ceràmica de bandes i vasos amb boca d’embut. Cases grans de planta rectangular. Necròpolis prop del poblat.
Mediterràni central i Occidental: Expansió des de Grècia i Balcans. Economia mediterrània (blat, ordi, llegum), ovicarpins i porc en zones. Cabanes ovalades, i coves i abrics com a corral/magatzem. Enterraments en coves, mines...i al final megàlits. Ceràmica cardial amb closques d’escopinya.
Europa atlàntica i septentrional: Zones allunyades del PO neolitzades més tard. Adopció neolític coincideix amb megalitisme. Economia com europa central. Ús intensiu de fusta en construcció, i pesca i marisqueig. A Escandinàvia no agricultura fins bronze, però domesticació de rens.
...