Tema 6: Basidiomicots (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

Sonia López Pérez Tema 6. Fongs basidiomicots 1. Basidiomicots  El Fílum dels basidiomicots inclou unes 31.500 espècies conegudes (37%), i forma el subregne dikaria, al costat dels ascomicots. Inclou 3 subfílums, tots formadors de basidis, però només un fílum (Agaricomicotina) forma cossos fructífers (basidiocarps)  Els basidiomicots tenen un paper molt important en els ecosistemes terrestres, essent importants descomponedors de cel·lulosa, lignina i molts d’altres composts, simples o complexes. Hi trobem també espècies mutualistes (micorizes) o paràsites d’animals i humans, plantes, etc.
 Els cossos fructífers dels basidiomicots (bolets) són font de nutrients per diversos animals, inclosos humans.
 Tenen gran importància en diversos sectors, des de l’alimentari al farmacèutic o al forestal.
1.1. Comparativa En el cas dels basidis, els esporangis són diferents dels ascs perquè les espores es van formant dintre, però un cop formades emigren a una mena de dits que s’anomenen basidiocarps. Si les espores queden a dintre s’anomenen endòspores, com en el cas dels ascs, però si les espores es queden a fora, són exòspores, com els basidis que fan basidiòspores.
Dintre dels basidis hi ha tres grups que comparteixen una única característica, la presència de basidi (meiosporangi amb exòspores): 1. Pucciniomycotina (rovells). Unes 7400 espècies. No fan basidiocarps, els esporangis no estan dins de cap estructura. Trobem espècies paràsites, s’alimenten 1 Sonia López Pérez Tema 6. Fongs basidiomicots de l’hoste però no el maten, són biòtrofs. Tenen molta importància en l’agricultura perquè causen moltes pèrdues en els cereals, llegums, cafè, o arbres fruiters i coníferes, no els maten però baixen la seva efectivitat. Afecten molt a les gramínies perquè són els principals hostes. Tenen molts cicles complexes fis a 5 estadis, i poden elaborar fins a 4 menes d’espores. Poden necessitar dos hostes per completar el seu cicle, si en necessiten un, parlem d’autoiques, si n’utilitzen dos parlem d’heteroiques. Tenen haustoris, que són com una mena d’hifes que tenen capacitat d'absorbir substàncies nutritives d'un organisme parasitat o d'un teixit de reserva particular, com l'arrel xucladora d'una planta paràsita. Coneguts sota el nom de rovells pel color vermell d’algunes de les seves espores.
2. Carbons (ustilaginals). Unes 1400 espècies. No fan bolets ni basidiocarps. Fan una cosa similar als rovells però les lesions que causen en lloc de ser de color rovell són de color negre. A diferència del rovell que afecta generalment a les fulles, els carbons afecten més aviat als fruits. Afecten de forma molt important a l’agricultura, sobretot als cereals i ornamentals. Tenen cicles més senzills (només 2 o 3 tipus d’espores) que els rovells, i només necessiten un hoste per fer el cicle. No tenen haustoris, tenen vesícules.
3. Agaromicotins.
Fan un basidiocarp o basidioma format per un teixit pseudoparenquimàtic (teixit no veritable, moltes hifes entortolligades entre sí).
Basidis (esporangis on hi ha les espores) en empallissada constituint l’himeni, que és la part fèrtil, (junt amb hifes estèrils protectores = cistidis). Es reprodueixen sexualment per plasmogàmia, que és la fusió de 2 micelis compatibles; de la fusió en sortirà un miceli fèrtil que formarà el bolet. Espècies sapròfites, paràsites i micoríziques.
2 Sonia López Pérez Tema 6. Fongs basidiomicots 1.1.1.
Cicle agaricomicets Les basidiòspores no formen micelis fèrtils. Els micelis quan es troben formen el miceli on hi ha els nuclis dels progenitors. El miceli formarà tot el bolet o basidiocarp. En el barret del bolet hi haurà les làmines on trobem els basidis, que contenen els esporangis amb un nucli de cada progenitor. Tota la superfície de les làmines està recoberta dels basidis, on es produeix la fusió de nuclis dels progenitors originant un zigot 2n, a partir del qual es produirà una meiosi que donarà lloc a 4 nuclis n que formaran basidiòspores i que després generaran un miceli per tornar a iniciar el cicle.
1.1.1.1.
Estructura No sempre trobem l’anell. Està format en general per teixit pseudoparenquimàtic. A les làmines hi ha una capa de basidis o esporangis en cadascun dels quals hi ha 4 basidiòspores a l’interior. Entre mig hi ha cèl·lules basidiòspores estèrils.
Himeni: superfície fèrtil del bolet on hi ha els element reproductors.
3 Sonia López Pérez Tema 6. Fongs basidiomicots 1.1.1.2.
Tipus de desenvolupament dels basidiomes Els bolets quan es formen tenen formes diferents, aquestes diferències són provocades pel tipus de desenvolupament.
 Bolet amb desenvolupament gimnocàrpic, la part fèrtil no està protegida. No tenen anell ni volva ni res.
 Desenvolupament hemiangiocàrpic, els bolets quan són joves tenen una coberta que pot englobar tot el bolet o bé que només tenir una protecció parcial que tapi les làmines. En l’últim cas, d’una sola capa protegint les làmines, parlem de vel parcial. Quan es protegeix tot el bolet, parlem d’un vel general.
Quan el bolet creix desapareix la protecció, en el cas del vel parcial, es forma un anell. En el cas del vel general, trobem un anell i a la base tenen una volva i també pot ser que a la superfície hi hagi puntets que són restes del vel que queden per damunt del barret.
 Desenvolupament angiocàrpic. Desenvolupament que sempre presenta la part fèrtil protegida. Tenen un vel general que protegeix el bolet. Les espores no es troben dins l’himeni sinó que hi ha una massa d’espores, una gleba, que és una massa d’espores que hi ha dins un bolet. La paret es diu peridi.
4 Sonia López Pérez Tema 6. Fongs basidiomicots 1.1.2.
Tipus Els Agaricomicets presenten espècies miceliars Ecologia: saprobis, paràsits o comensals Amb basidiomes gelatinosos (Auricularials) o de textura més fibrosa Inclou unes 21.000 espècies.
Trobem tres classes: afil·loflorals, agàrics i gasteromicets.
1.1.2.1.
Afil·loflorals Tenen una carn molt dura, amb consistència corretjosa, curiosa o de llenya. Els bolets que fan no es solen podrir ja que són hifes fortes amb una paret de quitina molt grossa, són basidiomes imputrescibles.
Ecologia: saprobis, paràsits, comensals (ectomicorízics).
Himenòfors  formes de les hifes, fer la classificació.
5 Sonia López Pérez Tema 6. Fongs basidiomicots 1.1.2.2.
Agàrics Es poden trobar podrits. Poden tenir desenvolupament gimnocàrpic o hemiangiocàrpic.
En el grup artificial dels “Agàrics” agrupem els Agaricomicets que tenen himeniòfor en làmines o porus. Inclou la majoria dels “bolets típics”.
Basidiocarps de morfologia diversa, en general amb píleu i estípit central, fibrós, més o menys compacte, de carn putrescible.
Tenen un creixement ràpid.
Ecologia: saprobis, paràsits o comensals (ectomicorízics) 6 5 Sonia López Pérez Tema 6. Fongs basidiomicots 1.1.2.3.
Gasteromicets  Els “Gasteromicets” formen un grup artificial  Basidioma amb desenvolupament angiocàrpic (“gasteros” = estòmac)  Basidiòspores no dispersades amb força  Els basidiocarps s’obren per l’ostíol quan les espores són madures, o bé aquestes es dispersen en ser menjades per animals, o per la descomposició del peridi  Massa fèrtil: gleba  Espècies sapròfites (terrícoles, humícoles, rarament lignícoles), i ectomicorríziques (generalment formes hipogees)  Creixement ràpid 7 7 ...