TEMA 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació Social
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 06/05/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Estructura de la Comunicació Social ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ SOCIAL Part I. Introducció: presentació i definicions - TEMA 2: MITJANS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT Els mitjans de comunicació de masses De quins mitjans parlem quan diem “mass media”? Segons l’ordre cronològic d’aparició trobem: 1. La premsa Mitjans de comunicació 2. Els sistemes de telecomunicacions: telègrafs, telèfons...
tradicionals 3. Les indústries culturals: llibre, revista i cinema 4. La ràdio Nous mitjans de 5. La televisió comunicació 6. Internet Normalment allò que és més antic o té més prestigi està relacionat amb allò que té més història, com és el cas de la premsa. Ara bé, els diaris han baixat de consum, tot i que encara mantenen cert prestigi. Avui en dia la ràdio i la TV tenen un consum infinitament superior al de la premsa; això s’explica perquè les noves generacions són audiovisuals, i tenen major dèficit de concentració.
Les funcions del sistema de mitjans de comunicació a) Informar  La primera funció que es fa és informar, convertir-se en emissors fiables i creïbles. Si tu tens la intenció d’arribar a la quantitat més gran de gent possible, has d’activar mecanismes de captació i atenció, que molts cops venen donats per com expliquem les coses, i avui en dia té més a veure amb entretenir que no pas informar. Però informar no necessàriament ha de ser un show, sinó que s’han establir uns mecanismes que captin l’atenció de la gent: articular missatges informatius interessants.
b) Educar/Formar  Transmissió cultural: els mitjans també són experts en allò que expliquen.
Alhora d’informar s’ha d’aprofitar per formar i educar a la gent, ajudar-li a entendre les notícies (e.g.: el terratrèmol d’Equador  molta gent no sap on és Equador, s’ha d’explicar).
Educar i formar no vol dir però, donar lliçons, sinó situar i ajudar a comprendre el món, no pel que fa la informació en concret, sinó sobre com funciona. S’ha de posar en context les informacions per a que la gent les pugui entendre en la seva totalitat. I posar context ajudar a formar.
Quan la societat està fora del sistema educatiu, el seu substitut són els mitjans de comunicació: cal fer “mapes mentals” per a situar la informació que la gent pugui comprendre-ho. Si deixem de fer aquesta funció trobarem una gran quantitat de informació en un estat de caos: els mapes són imprescindibles per a ordenar la informació. Aquesta funció l’hem de fer constantment.
A més, a mesura que passen els anys les persones perden la facilitat de comprendre i ubicar les coses: els MC donen aquesta facilitat.
c) Entretenir  proporcionar un espai de diversió i qualitat. Aquesta funció és molt important, perquè sinó la societat embogiria. Els MC som entreteniment perquè hi 1 Estructura de la Comunicació Social ha molta gent que no s’ho pot pagar. Aquesta gent mira la TV o escolta la ràdio perquè és gratis. Per tant, els MC han de proporcionar un espai de diversió i qualitat, atès que hi ha gent que necessita desconnectar.
d) Persuadir: publicitat, propaganda política, discursos polítics... Aquí és on entra tot el conflicte amb els MC, quan aquests són percebuts com a fonts de preparació de la població davant els problemes. Quan estem preparant a la societat davant d’una situació, estem interpretant el que passa i el que diuen els uns i els altres. I naturalment situes el mapa de la realitat en un punt o altre, i això pot estar molt a prop d’altres àmbits on l’objectiu és un o altre; aleshores és quan ens acostem a la persuasió. E.g.: eleccions Aquestes 4 característiques es barregen. Però, què busquen aquestes característiques a part d’informar, donar context, entretenir i preparar-nos?  FUNCIONS SOCIALS o Cohesió social - Mitjançant la transmissió de valors que enforteixin els lligams entre els individus d’aquestes societats.
És una funció fonamental en una societat com la nostra, atès que no volem que hi hagi enfrontaments: no cal que la gent es baralli, simplement es pot discutir sense insultar o pegar-se. Si tu permets que en un programa la gent s’insulti i cridi estàs validant que la societat ho faci, i això no afavoreix la cohesió. La gent que participa en els MC són percebuts com a models per la societat. D’aquí la importància de transmetre valors.
- Aquesta transmissió es construeix a través de la representació de rituals mediàtics  Tota la retransmissió d’aquells que formen part de l’estructura són rituals mediàtics. D’aquesta manera es transmet a la societat que hi ha una estructura que la sustenta. E.g.: discurs de Nadal del rei: quan fa això està reafirmant la seva figura com a cap d’Estat / la desfilada de l’exèrcit: la gent sap que hi ha uns cossos que vetllen per la seva seguretat.
o Control social: - Mantenir la democràcia, la pau i l’estabilitat social. Els periodistes formem part de l’entramat social per mantenir la sensació de que vivim en una democràcia, on hi ha pau i estabilitat social.
- Però això no vol dir que estiguem al servei dels governants, sinó de la societat. Si hi ha algú que posa en risc la democràcia, la pau o l’estabilitat social ho denunciarem, sigui el govern, una empresa o un ciutadà normal. Perquè estem al servei d’aquesta societat.
 FUNCIONS CULTURALS o Creació i conservació de les identitats culturals - Els MC són el vehicle de la llengua i la cultura pròpies d’una determinada societat. Contribueixen, per tant, a conservar i explicar el que succeeix culturalment en el nostre entorn. Però molts cops això es barreja amb la política i és difícil de destriar-ho. De totes maneres, els 2 Estructura de la Comunicació Social - MC som responsables d’explicar el nostre entorn amb tota la seva diversitat cultural.
Els MC també són útils per exportar la cultura pròpia a l’exterior (e.g.: sèries americanes). Som responsables a ajudar a difondre la cultura pròpia però també la forana, perquè si sols féssim ressò d’allò que funciona o allò que és comú, al final s’anirà empobrint l’escena cultural.
 FUNCIONS POLÍTIQUES o Els MC són una àgora o esfera pública.
- Funcionen com a principal plataforma de debat en l’espai públic, on han de passar totes les opinions possibles i contrastar-les, on tothom tingui un espai per compartir els seus projectes. D’aquesta manera la gent s’ha de poder fer una idea global sobre totes les informacions que rep.
- Funció informadora + intercanvi d’opinions i punts de vista. Aquesta esfera pública és el lloc on la gent adquireix perspectives, hi ha una funció d’intercanviar opinions i els mitjans poden acabar influint més o menys. Per aquest motiu s’ha de vigilar.
FORMACIÓ DE L’OPINIÓ PÚBLICA o Watchdog o vigilància de poder.
- Quan entrevistes a algú que governa no li apliques la mateixa “medicina” que algú que no ho fa, més que res perquè li has de demanar explicacions sobre les decisions que pren. La nostra feina és vigilar el poder i la gent que en té (prenen decisions sobre diner públic!), no els que aspiren a tenir-lo (tot i que a aquests els pots posar en contradicció).
Per això es considera el periodisme com el quart poder: funció de control de la resta de poders, especialment del polític. El paper de vigilància del poder el fem quan estem parlant amb gent que té poder, i sobretot gent que té poder per delegació nostra. És molt important distingir entre gent que té poder per delegació nostra de la que no: la gent que nosaltres triem és la gent sobre la qual tenim dret a demanar-li explicacions.
Per aquest motiu el poder econòmic és diferent, atès que no té l’obligació de donar explicacions, a no ser que hi hagi hagut un problema en aquest sentit o un interès amagat al darrera.
 FUNCIÓ DE SERVEI PÚBLIC Totes aquestes funcions és necessari tenir-les en compte alhora d’analitzar un mitjà de comunicació i s’han de poder detectar perquè són les funcions que fan que el periodisme sigui un servei públic i en tant que servei públic, s’han de tenir clares les funcions que tenim a l’hora de realitzar la nostra feina. Una altra cosa és com ho fem.
Avui a vegades convertim les coses en titulars que són anecdòtics, no estructurals, donada la sensació de que el sistema funciona malament i la desconfiança vers els actors polítics (quan realment no tots són corruptes i realment treballen per a fer un sistema millor)  És una desconfiança sistemàtica, tant envers el mateix sistema polític com en la informació que rebem. La societat es preogunta si es 3 Estructura de la Comunicació Social té en ment el compromís social (e.g.: papers de Panamà). Realment vivim en un món molt individualista i som educats des d’aquesta vessant.
Per tant, definim els mitjans de comunicació de masses com institucions socials dedicades a la producció, circulació, difusió i conserva de missatges d’interès públic.
Característiques principals dels mitjans de comunicació de masses    PROBLEMA!    Periodicitat en la difusió  Ja és de 24h els 7 dies setmanals: consum instantani. Això implica que molts cops es menteixi, ja que s’ha d’estar tot el dia dient el que es fa i es deixa de fer. S’ha de tenir en compte com pot estar la persona en el moment en el que es transmet el missatge i hem de pensar i produir les informacions de manera que puguin ser consumides en qualsevol hora i moment. Això fa que els missatges siguin més senzills.
Estabilitat dels missatges  La rapidesa xoca amb aquesta característica.
L’estabilitat és la realitat que nosaltres escrivim i transmetem, la informació que queda arxivada en funció del que diem. Hem d’escriure la realitat i en base a això la informació arribarà al públic d’una manera o altra, depenent de com cada MC ho transmeti.
Què es realment veritat i què passarà a la història? Aquesta és la qüestió: són fets i no els podem negar. El problema és que pesa la velocitat per sobre de fixar la informació.
Rapidesa en la transmissió  Els MC d’avui van en contra de la funció de servei públic, perquè han arrossegat en lo negatiu una característica que va en contra d’aquesta funció fonamental: la RAPIDESA.
Tot va tant de pressa que no podem pensar, i no poder pensar és un gran enemic de la funció de servei públic. Abans d’exposar les coses s’han de pensar, atès que l’impacte d’allò que es publica als espais públics és massa important com per permetre’ns no pensar-hi.
La velocitat a la que el mercat ens obliga a reaccionar no ens deixa pensar, fet que ens conduirà a cometre errors. Hem de saber valorar, comprovar la informació, saber si és veritat o si és important (especialment en les actualitzacions de pàgines web de diaris).
Percepció d’ubiqüitat en el receptor  Els mitjans ens ajuden a traslladar-nos als llocs on es produeixen els fets que es narren.
Difusió pública Institucionalització social  Els MC són institucions també, una part de l’estructura de la societat: no viuen al marge de la societat. Tant sigui públic o privat el mitjà, ens afectarà tot el que succeeixi en l’entorn social.
Els mitjans de comunicació com a mediadors Els MC són mediadors entre la realitat i la societat: són un filtre de la realitat i mediadors d’aquesta perquè ho transmetem a la societat.
REALITAT | MITJANS DE COMUNICACIÓ | SOCIETAT Això ens dóna la falsa sensació de poder, i el que porta a una part de la societat a preguntar-se si aquests transporten una realitat objectiva. Molta gent veu els MC sota sospita, com si fossin potencials manipuladors permanents de la realitat. De vegades, 4 Estructura de la Comunicació Social però, sí que és així, però hi ha MC que poder no tenen la informació: no sempre es manipula! Ara bé, hi pot haver una “manipulació” en el bon sentit: tenim informació, la triem i la validem o no. D’aquesta manera la podem transmetre o no. El concepte de la realitat objectiva és molt complicat i, a més, els MC tenen unes dimensions limitades on no tota la realitat hi cap. Per això trien el que hi ha de cabre. Triar la realitat, per tant, és molt difícil però és la nostra feina  som gatekeepers. Per això diem que no ens fan una presentació de la realitat els MC, sinó una representació.
Com a mediadors podem anar de 0 manipulació fins a total manipulació. A mesura que anem descendint en el filtratge, augmenta la manipulació: 1. Obrir finestra i que aparegui literalment el que passa. Però clar, les retransmissions dels fets també poden ser discutibles, atès que es poden fer de moltes maneres. Nosaltres som els responsables de quin impacte introduïm al cervell de la gent: som encarregats de triar la manera de transmetre-ho. E.g.: les imatges dels atemptats de París són més importants que els d’Afganistan.
Transmetem a la gent que quan succeeix prop de casa nostra és més important que si succeeix lluny.
2. Mirall 3. Filtre o vigilant 4. A partir de la senyal, guia o intèrpret parlem de interpretació, un cop ja fet el mapa mental. Es convida a que la gent interpreti el mapa.
5. Després arribem al fòrum o plataforma, que tenen com a objectiu transmetre determinats missatges.
6. Finalment, quan fem de pantalla o barrera: no en parlem perquè són temes delicats.
Si tenim en compte aquestes gradacions ens poden servir de guia a nosaltres per anar controlant la manera en que retransmetem la informació.
5 Estructura de la Comunicació Social Les dimensions dels mitjans de comunicació  Dimensió social: institució permanent i duradora. Paper clau en el manteniment de valors i creences de la societat. Des dels MC inculquem valors i creences, i fan que el món sigui com és.
 Dimensió política: acaben esdevenint una institució més del mapa polític. Els MC han de passar per ells per arribar a la societat. Nosaltres expliquem com estan organitzades les institucions, ho fem periòdicament. Per tant, és important els valors, iniciatives, creences... que marquem.
 Dimensió econòmica: són empreses. Han d’obtenir beneficis (sector privat) o ser el menys deficitàries possible (sector públic). Les visions de l’economia ens donen una dimensió o una altra, però s’han de donar totes les dimensions per contrastar-les. Aquesta dimensió és diferent en un lloc o altre.
 Dimensió cultural: els MC són transmissors de cultura, vehicles per la llengua, tradicions i imaginaris col·lectius que cohesionen la societat. Si els MC, per exemple, no parlessin de la música que es fa aquí, aquesta no “existiria”.
Condicionants externs dels mitjans de comunicació 1. Economia  Subjectes a l’economia i el mercat. Finançament a través de subvencions, ingressos per publicitat (sent aquests últims els més importants)...
1. Tecnologia  Necessitat d’adaptar-se als canvis tecnològics. Les possibilitats que genera internet, premsa digital, aparició de la TDT...
 Aquests dos primers factors són els bàsics i fonamentals. Els diners dels que disposa un mitjà i els mitjans tecnològics (les condicions en que es publica) són més influents inclús que els periodistes o la redacció: sense ells no seria possible la nostra feina ni tampoc transmetre informació.
2. Política  Com totes les institucions socials, estan sotmesos a regulació.
Legislació elaborada a partir de criteris tècnics i polítics: les polítiques condicionen la manera de publicar.
3. Societat  Els usos voluntaris o condicionants que en fa la gent també influencien en la seva activitat: hores en que la gent consumeix més TV, disposar de l’edició dels diaris de demà la nit anterior...
Efectes dels mitjans de comunicació L’efecte ens interessa perquè hem de saber quines conseqüències té el nostre missatge sobre la gent.
 EFECTES EN LA SOCIETAT o Creació de l’agenda temàtica - Els mitjans han d’escollir els temes dels que parlen (realitat i ficció).
- Teoria de l’Agenda-Setting (McCombs i Shaw, 1972): com que triem els temes dels que es parlarà, alhora establim una agenda (agenda-setting).
- Importància de la transferència temàtica entre agendes (política i pública).
“La premsa potser no tingui èxit dient a la gent com ha de pensar, però és meravellosament capaç de dir als seus lectors sobre què han de pensar” (Cohen, 1963) 6 Estructura de la Comunicació Social La realitat existeix però els MC pel fet de fer publicar una informació i dimensionar-la ajuden a aquella realitat a potenciar-se. E.g.: Greenpeace  si els mitjans no en parlessin, aquest moviment no seria tant important. Això, però, no vol dir que els periodistes creïn la realitat! El lloc i l’època històrica en que ens trobem també influencia molt (e.g.: si el rei hagués matat un elefant als anys 40 allò no hagués sortit; avui en dia fins i tot està mal vist caçar una perdiu).
És important com transferim les agendes i tenir en compte el que diuen els MC: marquen el que es diu però no el què passa! De fet, tot i que la influència dels mitjans és molt important, és realment secundària atès que nosaltres confiem amb les persones que són més properes al nostre cercle.
- o Nosaltres treballem sobre la nostra experiència personal, actuem com a gatekeepers, influïm i, aleshores, tots aquests factors actuen sobre la teva presa de decisions. Però si nosaltres mirem com traspassen de pares a fills els nostres hàbits de vestimenta, de menjar... som fills de la influencia que ens envolta.
Formació de climes d’opinió - Influència sobre l’opinió pública  Com canvia l’opinió de les persones sobre la realitat gràcies als MC. L’opinió pública, en funció de quantes notícies li arriben, es posiciona en una situació o altra.
- Teoria de l’Espiral del Silenci (Noëlle-Neumann, 1977) Els éssers humans tendim a buscar l’acceptació en la col·lectivitat, atès que en general no aspirem a ser “rars” o a que ens rebutgin. De fet, socialment, quan ens estem integrant, l’última cosa que volem és que ens rebutgin. Ara bé, podem ser singulars, però sempre dins de l’acceptació, ja que dins de cada grup tothom té un rol específic. Per tant, des de petits estem integrats en grups i ens hi anem adaptant, ja que els humans som éssers gregaris.
Davant d’aquesta realitat sociològica, quan nosaltres tenim una idea, pensament o opinió que veiem que dins del grup no és la majoritària, tendim a silenciar-la perquè no ens agrada que ens rebutgin. Això és l’Espiral del Silenci.
- Els mitjans de comunicació ens serveixen per avaluar aquests corrents d’opinió majoritaris, i si veiem que les coses que donem no 7 Estructura de la Comunicació Social corresponen a la corrent majoritària, les tendim a silenciar. A més, si als MC hi ha un terreny majoritari més acceptat, no tendirem a exposar la nostra inclinació si és contrària a la de la majoria: no exposarem la nostra ideologia de manera pública perquè no és la majoritàriament acceptada! E.g.: xenofòbia.
De fet, socialment el discurs políticament correcte i majoritari en una societat democràtica és l’Europa dels drets, del benestar i del respecte als drets humans. En el moment en que aquests Estats democràtics han vist amenaçat el seu benestar (e.g.: economia i immigració) s’han produït fenòmens que han acabat en, per exemple, la xenofòbia: ningú admet que se sent amenaçat (perquè està mal vist) però quan van a votar tendeixen a votar aquells partits que els asseguri el seu benestar (partits xenòfobs o d’ultradreta). Això és un clar exemple d’Espiral del Silenci.
 L’Espiral del Silenci és un fenomen que s’ha de saber detectar, perquè es produeix en el nostre dia a dia i sobretot quan trobem lideratges o mainstreams molt forts. De cop i volta es detecta que hi ha una opinió que no aflora i com a periodista s’ha de detectar i inclús sobrerepresentar (s’explica, es parla sobre el tema...). Es veu llavors que hi ha un corrent d’opinió que realment sí que representa a gent, encara que no expressin la seva postura públicament. Per tant, és necessari que els periodistes estiguem atents i no deixar que els mainstreams siguin els únics discursos que circulin, atès que hi ha més corrents.
- L’individu se suma a les majories perquè la societat exclou els que s’allunyen del consens. Les persones o estem en l’Espiral del Silenci per no entrar en conflicte en el grup on ens trobem i per això no en parlem, o bé s’apunten sempre al “cavall guanyador”: la gent no vol perdre, vol guanyar, i per això se sumen als mainstreams. Tenim tendència a afegirnos a les majories i, conseqüentment, quan hi ha mainstreams creixen.
De totes maneres, continuem trobant unes minories que se senten incòmodes davant la majoria d’aquest mainstream i es queden en el silenci.
- Silencis mediàtics: trobem silencis mediàtics en alguns temes (polítics, econòmics, socials...). En alguns casos perquè els mitjans no dediquen prou temps per a investigar-ho o bé perquè aquell tema no el consideren important.
E.g.: avui en dia l’independentisme a Catalunya és mainstream i l’unionisme ha quedat en l’Espiral del Silenci o bé apartat a dos opcions polítiques (PP i C’s). El 27-S això es va veure molt clar.
8 Estructura de la Comunicació Social En funció de quines opinions es consideren majoritàries tenen més opcions de ser prevalents, tot i així sempre trobarem opinions alternatives en les relacions interpersonals.
o Generació de desigualtats cognitives - Efecte sobre els nivells de coneixement de la població. A través dels MC s’aprenen coses i l’alfabetització mediàtica -la comprensió dels MCés creixent en funció de les noves eines que han aparegut.
- Poden accedir culturalment a sectors amplis i diversos. Actualment hi ha múltiples vies per poder accedir a la informació.
- Però també generen desigualtats en el consum de mitjans i, per tant, també en el consum del seu contingut. Per tant, l’accés a la informació varia en funció del nivell social i econòmic de cada família.
- Fractura digital.  Vivim en un país amb un alt índex de consum comunicatiu i per tant hi ha desigualtats cognitives. Els europeus, per exemple, tenim un nivell molt més alt de competitivitat que aquella persona que s’hagi criat i viscut en un país on l’accés cultural i informatiu és menor. La sensació de domini informatiu, però alhora de dependència tecnològica, en altres països és inexistent, al contrari que aquí.
 Consums culturals 9 Estructura de la Comunicació Social - - - o  Es consumeix molta música, cinema i continguts audiovisuals, que generalment és allò gratis (o bé pirata), en detriment dels llibres.
Els models de consum cultural canvien en funció del nivell socioeconòmic de les famílies.
A més, també canvia depenent del sexe. E.g.: les dones són més consumidores de revistes; els homes més de ràdio..  Hi ha d’haver quelcom en el model educatiu que faci que això sigui així.
Definició i construcció de la realitat - Molt lligat a l’efecte de l’establiment d’agenda (Agenda-Setting).
- Els mitjans no només poden dir-nos sobre què parlar, sinó també dirnos com fer-ho (segon nivell de l’Agenda-Setting).
- Ens transmeten una determinada construcció de la realitat a través dels seus continguts (notícies, pel·lícules, sèries, anuncis...): els MC acaben construint la nostra mirada sobre la realitat: tot ho construeixen els mitjans (concepte de poder, de justícia, què és la paternitat o maternitat...).
EFECTES SOBRE ALTRES INSTITUCIONS SOCIALS - Han potenciat que la política adopti mecanismes per aparèixer als mitjans.
- Espectacularització i màrqueting polític, aparició de la “política POP”, recerca constant del titular i fugida del debat de fons...
Els MC tendeixen a presentar-nos la realitat com si la vida pública fos un espectacle i es basen en funció del què és més espectacular. Això és el que fa que moltes vegades es generi un desencís en el ciutadà vers la vida política.
Però l’espectacle acaba fugint d’aquelles qüestions que en el fons són importants, i això és un problema. E.g.: hi hagut tantes posades en escena en el tema del govern espanyol, que ha impedit que realment s’arribés a un acord.
 EFECTES ENE EL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES ESDEVENIMENTS - Hi ha esdeveniments que necessiten els mitjans de comunicació per catapultar-se: Circuit de Catalunya, partits de futbol, entregues de premis, gal·les... Qualsevol activitat social que volem dur a terme, si l’anunciem en els MC, funcionarà millor. Totes les iniciatives socials de participació que busquen tenir un espai utilitzen projecció mediàtica per publicitar-se.
- Per tant, els mitjans els ofereixen projecció + publicitat.
10 Estructura de la Comunicació Social L’estudi de la comunicació de masses El “Paradigma de Lasswell” posa les bases  “Qui diu què, a qui, per quin canal i amb quin efecte?” (Harold Lasswell, 1948).
Aquest paradigma ens porta a estudiar tres variants:  ESCOLES I TENDÈNCIES o Funcionalisme (Lazarsfeld, Merton, Lasswell, Lewin, Hovland...) Estudien quines funcions compleixen els mitjans, de quines qüestions ens hem d’ocupar per vigilar la societat i que les coses funcionin com han de funcionar. Per tant, què és notícia i què no. E.g.: quan les universitats apugen els preus per sobre de lo normal.
o Escoles interpretatives  Interaccionisme simbòlic/Escola de Chicago (Mead, Cooley, Thomas, Blumer...)  Construccionisme (Berger i Luckmann)  Etnometodologia (Garfinkel i Cicourel) Consideren que els MC no únicament compleixen funcions sinó que contribueixen a la construcció de la realitat. Per tant, cal vigilar a tot aquell que contribueixi a una determinada idea de com és el món, i saber amb quines finalitats. Aquí és on comencem a veure el QUI del paradigma de Lasswell per entendre el QUÈ i A QUI es dirigeix per obtenir uns resultats. D’aquesta manera entendrem PERQUÈ el món és com és.
o Escola crítica (hereus del marxisme)  Escola de Frankfurt (Horkheimer, Marcuse, Adorno, H. Schiller)  Estudis Culturals Britànics (Williams, Hoggart, Thompson, Hall, Morley...) Basat en uns estudis empírics, els crítics defensen que els MC, que per si mateixos són bones estructures que fan possibles l’emancipació social i democràtica, la homogeneïtat cultural i la llibertat comunicativa, per culpa del capitalisme s’han convertit en màquines de producció de beneficis d’una minoria perversa i que fan d’aquests una eina d’alineació social.
El sistema capitalista ha convertit el coneixement en una fàbrica de beneficis, així com els mitjans de comunicació en màquines de beneficis, i ells això ho critiquen.
E.g.: dirien que els MC silenciem les “copes menstruals” perquè es continuïn venent “tàmpax”, atès que al darrera hi ha una empresa que així l’interessa.
Una cosa és com estudiem els mitjans i una altra com són. Ara estem aprenen la manera com observar els mitjans.
Orígens i consolidació Finals del segle XIX i principis del XX en els països d’occident industrialitzats.
Classes altes i intel·lectuals, preocupats pels efectes de la comunicació de masses.
Primer quart de segle XX: • Aparició de les primeres escoles i tradicions de l’estudi de la comunicació.
• Importància del període d’entreguerres però sobretot després de la II G.M.
Quan acaba la guerra es defineixen dues escoles de pensament oposades: • L’Escola de Chicago (USA) • L’Escola de Frankfurt (Europa) 11 Estructura de la Comunicació Social L’Escola Funcionalista (EEUU)  Objectiu  Determinar les funcions que compleixen els mitjans i quantificar-ne l’efectivitat. Per tant, destaquen la importància en la recepció de l’audiència.
- Aquesta Escola neix als EEUU i gràcies a la capacitat que té la indústria de fomentar la recerca i les Universitats. A més, s’aglutina al voltant de l’Escola de Chicago.
- És de tradició interpretativa i empírico-administrativa (perquè es fixa empíricament en els mitjans i el seu funcionament; perquè la seva recerca ve, en part, finançada per institucions).
- El seu estudi es basa en observar empíricament el què passa en els MC i n’acaba deduint la seva funcionalitat. Per tant, fa estudis quantitatius i empírics sobre el fenomen comunicatiu. Ara bé, s’oblida de l’efecte qualitatiu i, per tant, el seu estudi no és suficient per a saber quins efectes reals tenen els MC (qui influeix sobre nosaltres...). E.g.: el fet que Pablo Iglesias aparegui – quantitativament- constantment a la TV no vol dir que li donem el nostre vot en les pròximes eleccions.
- Per tant es centren en els efectes que tenen els missatges i els processos comunicatius, però a nivell quantitatiu. De fet, pensen que quant més es repeteix un missatge, més influencia té sobre l’audiència. Defensen, llavors, que hi ha determinats factors que influeixen sobre la gent o, dit d’una altra manera, com l’entorn socioeconòmic influeix en com nosaltres veiem la realitat.
Ara bé, com que s’oblida de les qüestions qualitatives, és insuficient per observar el real impacte que tenen certs missatges o com canvia el món a partir d’aquests. E.g.: amb la mort de Prince es parlava molt de Purple Rain. És provable que inclús els nostres avis ho acabin coneixent però que coneguin què és Purple Rain no significa que els hi agradi, i per molt que repeteixis aquest missatge, la seva visió no canviarà.
- “Mass comunication research” (Lazarsfeld, Lasswell, Lewin i Hovland) La Indústria de la Cultura i l’Escola de Frankfurt (Europa)  Objectiu  Interpretar els mitjans de comunicació dins el context d’una societat industrialitzada.
- És de tradició marxista i crítico-especulativa, amb un punt de vista qualitatiu i especulatiu, ja que no estudien els mitjans a través de càlculs lògics (quantitativament), sinó que ho fan a partir d’exemples reals (qualitativament).
- L’Escola de Frankfurt, des de la perspectiva marxista, considera que els MC haurien de ser eines per a construir un món igualitari. Però aquests, tant privats com públics, no desenvolupen aquesta tasca correctament, ja que no donen informació perquè els ciutadans prenguin consciència, ni transmeten uns coneixements necessaris. Del contrari, proporcionen informació menys important però que ven més.
Per aquest motiu és normal que aquesta escola contempli els MC com eines per a construir aquest món ideal. Els MC traspassen les barreres de l’educació, atès que la TV i la ràdio donen accés a la informació a classes no alfabetitzades. Per tant, si podem tenir MC que treballin des de la igualtat social o emancipadors, per què no ho fan? Perquè no ven; existeix una lògica comercial pròpia del sistema capitalista que no ho permet. E.g.: ven més parlar del Messi que no del fracking.
12 Estructura de la Comunicació Social - - - - A més, sense ser-ne conscients sovint acabem contribuint a la reproducció d’aquest sistema capitalista sobre el qual es basa tota la vida. Encara que objectivament voldríem que tothom tingués un accés a uns mínims, vivim en un sistema no igualitari o injust.
Per tant, hem convertit els MC en eines per a la reproducció del sistema capitalista, tant públics com privats. Ara bé, els públics no ho fan d’una manera tant exagerada, però estan sotmesos a un sistema capitalista. E.g.: els esports pesen més que la informació cultural.
Així doncs, consideren que els MC realment són màquines en benefici del sistema capitalista, una part més de la indústria. Conseqüentment, es transformen els elements culturals que transmeten en productes de masses. Per tant, s’han convertit en una INDÚSTRIA DE LA CULTURA, atès que utilitzen la cultura.
Tot allò que com a periodista s’acaba fent és producte de la societat de masses, fabricat per alienar-nos de manera sistemàtica. Els periodistes i la gent dels MC són peons, per tant, que es dediquen a la manipulació de les ments de la ciutadania en benefici del sistema capitalista.
L’Escola de Frankfurt, doncs, fa estudis qualitatius, no quantitatius o empírics.
D’aquesta manera denuncia com el poder s’acaba acumulant en uns quants MC, que alhora tenen poder sobre les institucions públiques i polítiques: els grans MC fan el que els hi convé oblidant la seva funció de servei públic. Conclou, doncs, que d’aquesta manera s’està idiotitzant i alienant a la població. Ara bé, no són del tot pessimistes i consideren que aquest sistema és modelable, millorable.
Per tant, aquests estudis no es basen en extreure conclusions, sinó en el raonament i l’observació d’una forma de producció i consum dels mitjans de comunicació.
Autors: Max Hockheimer, Theodor Adorno, Erich Fromm, Walter Benjamin, Herbert Marcuse...
13 ...