Visió (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 24/05/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

L’ULL I LA VISIÓ L’ull és un receptor sensitiu molt similar a una càmera; enfoca la llum sobre una superfície sensible (la retina) utilitzant una lent (el cristal·lí) i una obertura o orifici (la pupil·la), el tamany de la qual pot ser ajustat per canviar la quantitat de llum entrant.
La visió, el procés a través del qual la llum reflectida en els objectes del nostre entorn és traduïda en una imatge mental, pot ser dividia en 3 passos: 1. La llum entra a l’ull i és enfocada sobre la retina pel cristal·lí.
2. Els fotoreceptors de la retina tradueixen l’energia lluminosa en una senyal elèctrica.
3. Les senyals elèctriques són processades a través de les vies neurals.
 L’ull està protegit pel crani Els ulls estan protegits per una cavitat òssia, l’òrbita, que està formada per ossos facials del crani.
Les estructures accessòries associades amb l’ull inclouen sis músculs oculars extrínsecs (músculs esquelètics que s’insterten en la superfície externa del globus ocular i controlen els moviments oculars). Els nervis oculars III, IV i VI innerven aquests músculs.
Les parpelles superior i inferior es tanquen sobre la superfície anterior de l’ull i l’aparell llagrimall, un sistema de glàndules i conductes, manté el flux continu de llàgrimes que netegen la superfície exposada de manera que es manté humida i lliure de detrits. La secreció de llàgrima és estimulada per les neurones parasimpàtiques del nervi cranial VII.
L’ull és una esfera buida dividida en 2 compartiments (càmeres) separades pel cristal·lí.
(estudiar cada part i la corresponent definició) Els nervis òptics van des dels ulls fins al quiasme òptic en l’encèfal, on algunes de les fibres creuen cap al costat oposat. Després de fer sinapsis en el cos geniculat lateral del tàlem, les neurones per la visió del tracte acaben en el lòbul occipital en el còrtex visual. Les vies colaterals es dirigeixen des del tàlem fins l’encèfal, on fan sinapsis amb neurones eferents que controlen el diàmetre de les pupil·les.
 La llum entra a l’ull a través de les pupil·les En el primer pas de la via visual, la llum de l’entorn entra a l’ull. Tot i això, abans de que incideixi sobre la retina, la llum és modificada de 2 formes: 1.
La quantitat de llum que assoleix els fotoreceptors és modulada per canvis en el tamany de la pupil·la.
2. La llum és enfocada per canvis de forma del cristal·lí.
La avaluació dels reflexes pupil·lars és part estàndard d’un examen neurològic. La llum que incideix sobre la retina en un ull activa el reflex. Les senyals discorren a través del nervi òptic fins al tàlem, després fins al mesencèfal, on les neurones eferents contrauen les pupil·les en ambdós ulls. Aquesta resposta es coneix com a reflex consensual i és intervinguda per fibres parasimpàtiques que discorren a través del nervi cranial III.
A més de regular la quantitat de llum que arriba a la retina, les pupil·les creen el que es coneix com a profunditat de camp. (si mires allò que tens just davant es diu que hi ha poca profunditat, però si enfoques allò que queda per darrera, es diu que hi ha profunditat completa). S’anomena acomodació i està controlat pel sistema nerviós autònom parasimpàtic a través de la contracció del múscul ciliar.
 El cristal·lí enfoca la llum Quan la llum entra a l’ull, travessa la còrnia i el cristal·lí abans d’arribar a la retina. Quan els raigs de llum passen de l’aire a un medi de diferent intensitat, es refracten. Per tan, la refracció és la desviació dels raigs de llum en passar d’una substancia a una altra en una interfaç inclinada.
Depèn de: - L’ona.
L’angle.
L’índex de refracció: diferent a cada estructura, indica la velocitat de la llum per cada substancia (molt més lenta per sòlids).
Una lent divergent fa que la imatge es vegi de manera més gran i, contràriament, una lent convexa fa que la imatge es vegi de manera més petita.
El poder de refracció és la capacitat d’una lent per desviar la llum. Es mesura en diòptries. La còrnia és l’estructura que té més poder de refracció. I l’estructura que té més capacitat de modificar el seu poder de refracció és el cristal·lí.
Quan una persona té un defecte en la projecció de la llum (no arriba a la còrnia), és quan s’utilitzen ulleres. Hi ha diferents tipus de “vista”: - Lent divergent(-) per a qui no li arriba la projecció a la còrnia (miopia) Lent còncava (+) per aquells que la projecció passa de la fòvea (hipermetropia). L’ull emètrope és l’ull de les persones que hi veuen bé.
Astigmatisme és quan la còrnia és més “aplanada”, és a dir, no té tanta curvatura (s’utilitzen un cristall amb una certa curvatura per corregir).
Presbícia o vista cansada: pèrdua de l’elasticitat del cristal·lí (no fa bé l’acomodació).
- Cataracta: pèrdua de transparència del cristal·lí (“borrós”). El que es fa és una operació que trenca la càpsula del cristal·lí i absorbeix gran part del cristal·lí i dins s’hi posa una lent intraocular.
 Fototransducció La via aferent (llum) que arriba a l’ull és captada per la retina (fotoreceptors), ho envia cap al mesencèfal (via eferent) i dóna una resposta (tancar la pupil·la; constricció).
 Els fotoreceptors tradueixen la llum en senyals elèctriques Existeixen 2 tipus de fotoreceptors: - - Bastons: són els més abundants i són els de menys agudesa visual. Funcionen bé amb poca llum i són els responsables de la visió nocturna, quan els objectes es veuen en blanc i negre.
Tenen un únic tipus de pigment visual; la rodopsina. (els pigments visuals converteixen l’energia lluminosa en un canvi en el potencial d’acció).
Cons: són els d’alta agudesa visual i els de la visió de colors durant el dia, quan els nivells de llum són alts. A la fòvea hi ha molts cons. Els cons tenen 3 pigments visuals (blau, verd i vermell).
El nostre cervell reconeix el color d’un objecte interpretant la combinació de senyals que li arriben des dels tres cons de color diferents (blaus, verds i vermells). La ceguera pels colors (daltonisme o acromatòpsia) és un trastorn en el qual una persona hereta un defecte en un o més dels 3 tipus de cons i té dificultat per distingir certs colors.
La Fototransducció és un procés similar per la rodopsina en els bastons i els 3 pigments de colors en els cons. La rodopsina està composta per 2 molècules: Opsina: proteïna inclosa en la membrana dels discs dels bastons.
Retinal: derivat de la vitamina A que és la porció absorbent de la llum.
En absència de llum, el retinal s’uneix estretament amb un lloc fixador en la opsina. Quan és activat ni que sigui per un sol fotó, el retinal canvia de forma a una nova configuració. El retinal activat ja no s’uneix a l’opsina i és alliberat del pigment en el procés conegut com a blanquejament. (passa de -cis a -trans).
...