Tema 15. La gestió integrada del litoral (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Geografia del Litoral
Año del apunte 2011
Páginas 8
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 2

Vista previa del texto

La gestió integrada del litoral Dr. Francesc Romagosa i Dra. Françoise Breton Després del que hem pogut veure a les unitats anteriors, ens trobem davant d’una obvietat flagrant: si volem un desenvolupament sostenible del litoral, cal una ordenació d’aquest litoral. És necessària i ineludible. La major part d’autors coincideixen a dir que si ens trobem en un moment de clara insostenibilitat al litoral és degut, en bona part, a aquesta manca d’ordenació i planificació.
Els principals elements que justifiquen la necessitat d’una ordenació dels espais litorals són: - L’elevada concentració demogràfica i d’activitats humanes.
- La proliferació de disfuncions al litoral (impactes ambientals i territorials, incompatibilitat entre diferents activitats humanes que generen conflictes, etc.).
- La presència d’importants recursos naturals i culturals.
- La presència d’hàbitats crítics.
- La fragilitat i vulnerabilitat del medi.
- El procés de degradació cada vegada més ràpid i irreversible (erosió marina, ocupació urbana de les planes litorals, processos de contaminació...).
- El repte del canvi climàtic al litoral.
- La necessitat, en definitiva, de fer front al repte de la sostenibilitat (tendir cap un vertader desenvolupament sostenible del litoral).
Per una altra banda, també trobem elements que justifiquen que aquesta ordenació tingui un enfocament globalitzador, integrador, no restrictiu: - Existència de polítiques i legislacions inadequades i poc coordinades per una gestió sostenible del litoral (existència de plans sectorials, que actuen de forma independent sobre el territori i que no tenen el litoral com a àmbit d’acció ni el veuen com un espai complex i vulnerable).
- Manca d’una visió general referida a la gestió del litoral, que permeti una comprensió àmplia dels processos (predomini de la visió local; manca d’una visió més física -per exemple, conca hidrogràfica- que administrativa).
- Manca de mecanismes i fórmules per a la participació dels interessats en la solució dels problemes.
- Actuacions només basades en tècniques d’enginyeria i grans inversions. Cal un replantejament, una visió integrada del litoral, una gestió global, que inclogui altres punts de vista (geogràfics, ambientals, socioeconòmics...).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 6 La gestió integrada del litoral 1 L’ordenació dels espais litorals Se sol parlar de gestió integrada del litoral, però la gestió integrada s’emmarca en un procés molt més ampli, que és el de l’ordenació dels espais litorals. En aquest sentit, el procés d’ordenació inclou dos subprocessos: la planificació i la gestió (Figura 6.1).
Figura 6.1. El procés d’ordenació ORDENACIÓ PLANIFICACIÓ PLANIFICACIÓ GESTIÓ Font: Elaboració pròpia.
La planificació és un procés intel·lectual, amb una base tècnico-científica que permet la realització d’un pla dissenyat per a l’acció futura. La gestió, en canvi, és l’execució de la planificació. Concretament, és el conjunt de decisions i actuacions que condueixen a l’administració de recursos, al desenvolupament d’activitats econòmiques i a l’execució de plans.
L’objectiu final d’una ordenació del litoral feta amb criteris de sostenibilitat és tenir un territori ordenat, endreçat i que hauria de perseguir el desenvolupament sostenible del litoral, assegurant la conservació del medi i dels recursos i el manteniment de les activitats humanes (garantint el benestar econòmic i social), sense generar impactes negatius pel territori i el medi ambient litoral.
Fins recentment la poca planificació que s’ha fet ha estat sectorial (només tractant un sector, independentment dels altres, de forma descoordinada). Al llarg dels darrers anys s’ha reconegut la necessitat d’avançar cap a una planificació i gestió integrades, que contemplin el litoral com un sistema complex.
Però per damunt de l’ordenació, la planificació i la gestió, hi trobem la política territorial. És per això que per assolir la gestió integrada cal primer establir una política integrada. És bàsic, doncs, que hi hagi una voluntat política per part de les administracions per tirar endavant aquesta política integrada.
La Gestió Integrada del Litoral: definicions i principis Per referir-se a la Gestió Integrada del Litoral (GIL) a la literatura s’han donat nombroses denominacions, que poden ser considerades com a sinònims, entre les quals hi trobem: - Gestió Integrada de Zones Costaneres (GIZC) - Integrated Coastal Area Management (ICAM) - Integrated Coastal Planning (ICP) - Integrated Coastal Zone Management (ICZM) - Integrated Coastal Management (ICM) Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 6 La gestió integrada del litoral 2 A l’hora d’exposar els principis que regeixen la GIL, les característiques d’aquesta i els objectius que persegueix, ens trobem amb un gran nombre de propostes i definicions, una selecció de les quals apareixen a la Figura 6.2.
Figura 6.2. Algunes definicions de Gestió Integrada del Litoral “La GIL (Integrated Coastal Management) és un procés per assolir els objectius per al desenvolupament ambientalment sostenible del litoral, amb les constriccions de les condicions físiques, socials i econòmiques, així com dels sistemes legals, financers i administratius” (UNEPMAP, 1995).
“La GIL (Integrated Coastal Management) és un procés dinàmic que incorpora els millors i més recents avenços científics i genera un flux constant de nova informació per millorar el pla i el programa. És un procés flexible, adaptable i continu, que canvia a mesura que canvien els valors i les demandes socials en una determinada àrea litoral, a mesura que apareixen noves amenaces per assolir els objectius socials, i a mesura que es desenvolupen noves informacions i tecnologies. Per tant, cal un fort suport institucional i polític en el procés de planificació” (Schubel et al., 1995).
“La GIL (Integrated Coastal Zone Management) és un sistema per a la gestió dels recursos dut a terme per part dels governs a nivell local/regional amb el suport i ajuda del govern central. La GIL se centra en la sostenibilitat dels recursos litorals, la conservació de la biodiversitat, la protecció del medi litoral i el control dels riscos naturals. Actua influenciant el tipus de desenvolupament de la costa a través de l’educació, la regulació de la gestió dels recursos i l’avaluació ambiental” (Clark, 1997).
“La GIL (Integrated Coastal Management) es pot definir com un procés continu i dinàmic a través del qual es prenen decisions per a l’ús, el desenvolupament i la protecció sostenibles dels recursos de les àrees costaneres i marines. La GIL reconeix les interrelacions existents entre els usos costaners i marins, així com els medis que aquests usos afecten potencialment, i es dissenya per superar la fragmentació inherent a la gestió sectorial. La GIL té una orientació multi-objectiu, analitza les implicacions del desenvolupament, els usos conflictius, i les relacions entre els processos físics i les activitats humanes, i promou els enllaços i l’harmonització entre les activitats costaneres i marines sectorials” (Cicin-Sain i Knecht, 1998).
“La GIL és un procés dinàmic, continu i iteratiu destinat a promoure la gestió sostenible de les zones costaneres. Consisteix en aconseguir equilibrar a llarg termini, dins els límits imposats per la dinàmica natural i la capacitat de càrrega de la zona, els beneficis del desenvolupament econòmic i dels usos de la zona costanera pels éssers humans, de la protecció, preservació i restauració de les zones costaneres, de la reducció en termes de vides humanes i de danys a les coses, i de l’accés i gaudi públics a la costa. En la GIL es recorre a la participació i cooperació de la informació deguda, per avaluar els objectius de la societat (les fites i aspiracions d’una societat donada, que inclouen els objectius ambientals, econòmics, socials i culturals) en una zona costanera concreta i en un moment donat, i realitzar les actuacions oportunes per assolir aquells objectius” (Comissió Europea, 1999).
El geògraf Juan Manuel Barragán (Universitat de Cadis) sintetitza perfectament les diferents definicions de GIL, i recull les seves principals característiques definitòries, a la Figura 6.3.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 6 La gestió integrada del litoral 3 Figura 6.3. Bases formals de la Gestió Integrada del Litoral Font: Barragán (1997).
Tal com ja es va assenyalar a la primera unitat del curs, el sistema litoral inclou tres grans subsistemes: el físic, el socioeconòmic i el jurídicoadministratiu. Doncs bé, per dur a terme una gestió integrada del litoral és necessari prèviament haver fet una anàlisi integrada del litoral, és a dir, tenir una visió de conjunt del sistema litoral com la conjunció d’aquests tres subsistemes.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 6 La gestió integrada del litoral 4 Però quan es fa referència a la integració en un procés de planificació i de gestió del litoral, a banda de la integració entre els tres subsistemes esmentats es fa referència també a altres formes d’integració: - Integració intersectorial: Implica la integració “horitzontal” entre els diferents sectors socioeconòmics costaners i marins, així com la integració entre aquests sectors costaners i marins i els sectors terrestres que afecten el medi costaner i marí (per exemple: agricultura, silvicultura, mineria, etc.). També es tracten els conflictes entre organismes governamentals en els diferents sectors.
- Integració intergovernamental: Entesa com la integració entre els diferents nivells de govern o d’administració pública (estatal, regional, local). Els governs estatals, regionals i locals solen jugar diferents papers, s’encarreguen de satisfer diferents necessitats públiques i tenen diferents perspectives. Sovint, aquestes diferències suposen problemes per assolir el desenvolupament i la implementació de polítiques coordinades i harmòniques entre els diferents nivells.
- Integració espacial: O integració entre el territori terrestre i el territori marí. De fet, hi ha una forta connexió entre les activitats terrestres i el que passa al mar pel que fa a la qualitat de l’aigua, la productivitat de les pesqueries, etc. Per altra banda, totes les activitats marines depenen de la costa. Això no obstant, predominen els sistemes diferenciats de propietat i administració en el costat mar i en el costat terra, cosa que dificulta que es puguin perseguir objectius o s’adoptin polítiques consistents i coherents en matèria de Gestió Integrada del Litoral.
- Integració ciència - gestió: O integració entre les diferents disciplines importants en la gestió del litoral i la mar i les entitats de gestió. En aquest sentit, l’activitat científica és essencial per a proporcionar informació als gestors del medi costaner, però sol haver-hi poca comunicació entre científics i gestors.
- Integració internacional: Entesa com la integració entre països, necessària quan aquests envolten mars tancats o semitancats, o quan hi ha disputes internacionals sobre activitats pesqueres, la contaminació transfronterera, l’establiment de límits marítims, el pas de vaixells, etc.
El Programa de demostració de la Unió Europea sobre gestió integrada de les zones costaneres (GIZC) de 1999 manifesta que el terme “integrada” es refereix tant a la integració d’objectius com a la integració dels nombrosos instruments necessaris per assolir-los. En definitiva, designa la integració de totes les polítiques, sectors i instàncies administratives pertinents i la integració de les components terrestre i marítima del territori.
Com a síntesi general, aquests són els grans objectius que haurien de perseguir tots els processos dirigits cap a una Gestió Integrada del Litoral: - Assolir el desenvolupament sostenible de les àrees costaneres i marines.
- Reduir la vulnerabilitat dels espais litorals en front als riscos naturals.
- Mantenir els processos ecològics essencials.
- La gestió de tots els recursos i activitats que es donin al litoral.
- El seguiment d’una estratègia que posi l’èmfasi en l’adaptació i la retroalimentació dels processos fisicobiòtics.
- La necessària combinació d’autoritats estatals, regionals i locals.
- Que les institucions gestores depenguin del sistema polític i de la combinació d’institucions existents. Hi ha diverses opcions per establir mecanismes de coordinació interinstitucionals: o Creació de comissions interadministratives.
o Nomenament d’un òrgan administratiu en cap.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 6 La gestió integrada del litoral 5 o Creació de nous òrgans administratius (per exemple, consorcis).
o Formació del personal de les administracions.
De forma més específica, podríem afegir, que tota GIL també hauria de: - Incloure la gestió integrada de les conques fluvials i la gestió integrada del mar.
- Treballar a favor de la natura i de la reconstitució dels processos naturals.
- Integrar els processos naturals en els còmputs econòmics, perquè la recuperació dels processos és econòmicament viable.
- Planificar a llarg termini, no a curt termini i efectuar seguiments continus de la gestió.
- Regenerar i protegir els sistemes naturals, ja que al capdavall és la millor protecció contra els riscos naturals (inundació, erosió marina...), així com l’opció més econòmica.
- Utilitzar millor les eines legals, urbanístiques i de dret general existents.
- Utilitzar fórmules consensuades entre els diferents agents per treballar en experiències de desenvolupament sostenible, associades a la protecció d'àrees concretes.
- Associar els habitants a la gestió i al seguiment d'aquesta gestió. Creació d'equips que observin el litoral, apleguin dades que facilitin la gestió.
Respecte a les metodologies i instruments per dur a terme un procés de Gestió Integrada del Litoral, són molt diverses i aprofiten metodologies i instruments ja existents: o Planejament territorial o Auditories ambientals i territorials o Avaluacions d’Impacte Ambiental o Avaluacions de la capacitat de càrrega dels sistemes litorals o Avaluacions del risc o Anàlisis multicriteri o Tècniques de participació (Agendes 21 locals) o Tècniques de resolució de conflictes, de construcció de consens i d’integració o Estudis prospectius No caldria dir que totes aquestes metodologies i instruments per a la Gestió Integrada del Litoral han d’adequar-se a les possibilitats i a les necessitats de cada territori concret, amb les seves especificitats.
Una proposta metodològica d’implantació d’un procés complet de Gestió Integrada del Litoral (que inclou la planificació més la pròpia gestió), consistent en un seguit de fases i actuacions que han de respondre a una sèrie de preguntes, és la que es presenta a la Figura 6.4.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 6 La gestió integrada del litoral 6 Figura 6.4. Esquema metodològic d’un procés de Planificació i Gestió Integrada del Litoral PLANIFICACIÓ GESTIÓ (procés executiu) (procés intel·lectual) Preguntes Fases i actuacions És viable? 0. Fase prèvia Avaluació dels recursos (humans, econòmics, institucionals) amb els que es compta.
Constatació de la voluntat política d’endegar el procés.
On? Perquè? 1. Fase d’anàlisi i diagnosi Caracterització dels tres subsistemes litorals.
Projecció de les principals variables (ambientals, socials...).
Identificació dels agents socials.
Localització dels grans impactes i transformacions.
Identificació dels principals problemes i conflictes.
Amenaces i oportunitats.
Per a què? Per a qui? 2. Fase de definició d’objectius Establiment de criteris per a la definició d’objectius.
Determinació de les principals necessitats per al desenvolupament.
Descripció de les zones i recursos a protegir.
Concreció i detall dels principals problemes i conflictes.
Delimitació més precisa de la zona d’actuació.
Concreció d’agents socials sobre els que cal centrar l’actuació.
Què? Com? Quant? 3. Fase propositiva Elaboració i selecció d’alternatives.
Estratègia d’actuació i disseny de polítiques públiques.
Principals programes o pla d’acció.
Establiment de prioritats.
Quantificació pressupostària per programes.
Qui? Quan? 4. Fase executiva Establiment de criteris de gestió.
Repartiment de tasques i responsabilitats.
Cronograma d’execució.
Establiment de mecanismes de coordinació.
Desenvolupament de programes o plans d’acció.
Aplicació d’instruments reguladors, econòmics i socials.
Canvis institucionals pertinents. Creació d’agències específiques.
Funciona? 5. Fase de seguiment o control Selecció de variables (indicadors) per objectius i programes.
Establiment de mecanismes de control.
Seguiment del cronograma.
Seguiment pressupostari.
Té èxit? 6. Fase valorativa Avaluació del grau d’èxit assolit pel pla.
Avaluació del grau d’èxit segons objectius i programes.
Detecció dels principals obstacles.
Determinació de les agències més i menys eficaces.
És millorable? 7. Fase de millora Retroalimentació o introducció de canvis en el procés de planificació i gestió.
Comparació entre els objectius marcats i els resultats assolits.
Procés de millora contínua a partir dels resultats.
Font: Adaptació de Barragán (1997).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 6 La gestió integrada del litoral 7 Aplicació i perspectives de futur Malgrat l’evidència de la necessitat d’impulsar polítiques d’ordenació del territori litoral que menin cap a una vertadera Gestió Integrada del Litoral la realitat ens mostra com encara hi ha poques experiències de gestió integrada del litoral a nivell internacional.
Existeixen diferents experiències pilots, implementades amb diferents nivells de compromís, però no hi ha models o fórmules específiques de gestió integrada del litoral.
A nivell de la Unió Europea ja s’està impulsant, però cal que arribi a les administracions estatals, regionals i locals. Una recomanació de la Unió Europea del 2002 establia que el 2006 els estats membres haurien de disposar d’una estratègia nacional de GIL, fita que es va assolir de forma desigual en funció de cada país.
A nivell de l’Estat espanyol el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ha creat el Pla Director per a la Sostenibilitat de la Costa (2006), tot i que no és exactament un pla que impulsi una Gestió Integrada del Litoral sí que entre els seus objectius hi ha la voluntat d’afavorir-la i incentivar-la.
A nivell de tot Catalunya destaca l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) el 2004-2005, un pla que participa en bona mesura de molts dels principis de la Gestió Integrada del Litoral, però que en realitat no és un instrument dirigit a la GIL, atès que és creat i gestionat per un únic departament del govern de la Generalitat i se centra en l’aspecte urbanístic del litoral.
Altres actuacions que podrien acostar-se a les línies mestres de la GIL al litoral català serien la redacció i aprovació del Pla Estratègic del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona (2006) o la creació del Consorci Els Colls i Miralpeix – Costa del Garraf (2006).
El temps dirà, però, si tots aquests plans i projectes (en la mesura que es vagin desenvolupant i aplicant i se’n constatin els resultats) participen realment de la filosofia d’una autèntica Gestió Integrada del Litoral.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 6 La gestió integrada del litoral 8 ...