Neolític Català (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Prehistòria Península Ibérica
Año del apunte 2016
Páginas 27
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

El neolític català Els inicis dels estudis neolítics a Catalunya Coromines, 1922: Coves de Montserrat/Collbató L'arribada dels neolític a Catalunya Hipòtesis autoctonistes vs difusionistes.
Manca de jaciments de l'epipaleolític final/Mesolític per explicar una transició.
Primeres dades neolítiques les fixem al 5.600. Canvi signficatiu en el clima, hi ha un descens de l'humitat i de les temperatures, tenint com a conseqüéncia l'increment de l'aridesa.
Fases del neolític a Catalunya 1. Neolític antic 1. Neolític antic cardial 5600-5000 a.C.
2. Neolític epicardial 5200-4400 a.C.
3. Neolític antic evolucionat o neolític antic postcardial 4400-4000 a.C.
2. Neolític Mitjà 1. Sepulcres de fossa de l'Empordà 2. Sepulcres de fossa del Vallès 3. Sepulcres de fossa del Solsonès La ceràmica com a fòssil director 1.-La ceràmica cardial.
És una ceràmica feta a mà, decoració impresa amb les petxines de les escopinyes, ceràmica característica del neolític antic en tot el mediterrani. Es troba per tot el mediterrani, per això és el fóssil director 2.-Ceràmiques epicardials i postcardials Regionalització i formació d'identitats culturals territorials, ceràmiques impreses i incises, imitació de la decoració cardial, ungulacions, digitacions.
Característiques neolític antic: Ceràmica de molt bona factura Percentatges alts d'agricultura i ramaderia entre les activitats de subsistència Importància de la talla laminar Desenvolupament de la indústria òssia (amb elements no existents).
Molts més jaciments a l'aire lliure.
Diversificació del tipus d'asentament, factors determinats limiten la sedentarització com les economies productores.
Les creences Definides sobretot per l'art reflex de la nova mentalitat que apareix al neolític. Tres estils d'art en funció de: 1. Distribució geogràfica P.P Trets comuns: 1. Figures humanes i animals 2. Són composicions en escenes Hi ha un debat en quant a la cronologia d'aquests tres estils, al no haver-se fet una datació amb C14 degut a que no es pot, hi ha un debat obert sobre la cronologia de tots aquests estils.
Macroesquemàtic 1. Figures de gran grandària i traç gruixut 2. Pintures vermelles 3. Figures humanes 4. Figures geomètriques Art Llevantí (situat a la costa i a la zona dels pirineus): 1. Colors vermells, negre, blau 2. Presència de detalls Art esquemàtic (més distribuit per tota la península): 1. Representació dels caràcters bàsics de cada figura 2. Gran quantitat de figures formant escenes complexes 3. Figures humanes, animals, geomètriques i possibles ídols.
Els assentaments en coves i abrics 1. La cova de la Font Major (Espluga de Francolí, Tarragona), es va trobar ceràmica cardial, indústria lítica i diferents individus enterrats (tot i que els individus són posteriors a l'etapa cardial).
2. La cova del Toll (Moià, BCN), es divideix en dues galèries: 1. La galeria del sud 2. La galeria de l'est.
3. Cova del Parco, destaquen les estructures d'emmagatzematge, s'han trobat ceràmiques epicardials.
4. Can Sadurní, amplia seqüéncia (22 nivells arqueológics) arriba fins l'edat del bronze. Hi ha ceràmica cardial i postcardial. Es va ocupar en època antiga i es va continuar ocupant durant etapes posteriors. Es va trobar la primera figureta d'argila (no s'ha trobat en cap altra jaciment), també es van trobar restes de cerveza (cosa que no és lo més propi en jaciments d'aquestes cronologies). Trobem l'inhumació de 4 individus: 1. 1 individu adult amb aixovar 2. 1 individu immadur 3. 2 individus infantils (3/4 anys i 5/6 anys) 4. Cossos no enterrats, amortallats i lligats amb cordes.
5. Disposició en línia de les inhumacions 6. Un dels pocs jaciments on tenim aquestes inhumacions en un període tan antic.
5. Cova Colomera, ocupació epicardial, gran influència dels moviments transhumants.
Influències de la gent que vé del próxim orient.
Assentaments a l'aire lliure Són poblats aillats peró ocupen una gran superfície, tenen una ocupació llarga, hi ha una variabilitat en la morfologia de les cases, els materials que predominen són els materials peribles, gran importància de les estructures negatives (sitges, fosses, forns, forns de cabana etc...). A Catalunya trobem diferents característiques segons la zona.
1. Les Guixeres de Vilobí, dos moments d'ocupació un cardial i un postcardial. Possible fons de cabana amb una estructura de combustió i una sitja, Predomina la fauna domèstica.
2. El Cavet (Cambrils, Tarragona), té diferents sectors, 3. Barranc d'en Fabra (Amposta, Tarragona), cabanes ovals, de dimensions importants, a base de murs de pedra seca, trobem forats per postes.
4. La Plansallosa i el poblament de la Vall d'Illerca (Girona), conjunt d'assentaments en cova vertebrats al voltant del poblat a l'aire lliure de La Plansallosa. Al costat tenim coves, l'estudi goblal ens permet veure la relació entre les coves i el poblat. EL poblat està datat al neolític antic, dues fases d'ocupació cardial final i epicardial, s'ha documentat l'organització que hi ha de l'espai domèstic. Ens trobem amb ceràmica postcardial (molt difícil establir la datacíó a partir de la ceràmica, ja que trobem ceràmica de diferents èpoques). Es pensa que l poblat s'utilitzava per l'estabulació dels animals i per l'agricutlura, i que les coves es feien servir com a dormitoris o zones d'emmagatzematge.
5. Poblat de la Draga (Banyoles, Griona), s'han trobat 700 objectes i molt d'ells són de fusta ben conservada. El poblat estava a 2m per sobra del nivell actual. Té 1000m2. Té dues zones diferenciables: 1. Zona d'habitació més baixa en una illa o una península. S'han trobat entre 16-20 cabanes, han estimat que viurien unes 100 persones. Cabanes rectangulars, parets per pals de roure entrellaçats cada 80 cm amb branques i argila, s'han destacat 6 fases de construcció o restauració de les cabanes.
2. Zona d'emmegatzematge en una part més elevada Zona d'accés al poblat per terra, normalment estaria inundada Cabanes previsiblement de forma rectangular amb coberta a dues aïgues.
1. Zona de producció, es feia en cabanes ovalades, rodejades per una pelissada de fusta i amb un enllosat intern, hi havia un pal central que sostenia tot el sostre. L'interpretació d'aquestes estructures és que feien la funció de graners. S'han trobat 35 fogars en forma de cubeta. S'han trobat estructures triangulars (possibles suports per assecar diferents materials).
A nivell d'agricultura s'ha trobat blat, pisana i ordi i a nivell de ramaderia ovelles, cabres i bous.
El neolític mitjà Es pot associar a dues cultures la Chassey (França) i la Lagozza (itàlia). A Catalunya trobem la cultura dels sepulcres de fossa.
Datació 4300-3100 a.C. Augment dels jaciments en zones noves u on ja es coneixia ocupació. Canvi en el tipus d'ocupació, trobem assentaments nomès a l'aire lliure (en general), segurament per causes econòmiques. Diversificació de les expressions culturals, sepulcres de fossa, gran importànica de les xarxes d'intercanvi d'objectes, materials i trets culturals amb diverses regions europees.
1. Ca n'Isach (Girona), ters fases d'ocupacio: 1. Neolític Mitjà inicial 2. Neolític Mitjà ple 3. Neolític final Continuitat en la primera fase amb el neolític antic.
Segona fase té influències de la tradició Chassey, 4 cabanes en forma de U, sócol de pedra seca.
Els sepulcres de fossa Datació segona meitat del IV mil·lenni i fins el final del IV mil·lenni. Especial acumulació en zones pre-litorals. Precedents: inhumació individuals del postcardial. Inhumacions fonamentalment individuals o dobles. Aïllades o formant necròpolis. Certa varietat de morfologies. 2 formes bàsqiues: fossa i cista (forat menys petit amb 4 pedres verticals amb una llosa per sobre). Aixovars diversos.
1. Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès), fons de cabanes, fosses circulars, estrucutres de combustió. S'han trobat més de 100 fosses d'enterrament, Enterraments en posició de decúbit supí amb cames flexionades. Inhumacions tant individuals com dobles. Els aixovars presenten objectes que requereixen una inversió important de treball. Diferenciació entre el que portaben: 1. Homes, utillatge lític.
2. Dones, ceràmiques i eines òssies.
3. Nens, ornaments variscita.
2. Can Gambús (Sabadell), Can Gambís 1 té 47 estructures funeraries. Gran diversitat tipològica: més nombroses les sepultures de tipus monumental. Diferències en l'aixovar: 1. Sepulcres simples amb aixovar pobres.
2. Sepulcres complexos aixovar ric.
3. Saqueig de les tombes.
4. Reutilització d'algunes tombes.
5. En algunes tombes s'han trobat restes d'ocre i carbó sota el cos.
30/10/15 Primers sepulcres megalítics Començen a apareixer estrucutres diferents als Pirineus, a l'Empordà, al Solsonès. Hi ha dos tipus d'estructures: 1. Cambres neolítiques amb túmul complex (3.700 a.C.) 2. Sepulcres de corredor (3.300 a.C.) La minerai i l'intercanvi 1. Mines de Can Tintorer (Gavà), una de les mines de galeria més antigues de tota Eruopa, extracció de variscita (4000 a.C.), la variscita és un material de color verd blavenc utilitzat (POWER POINT) L'extracció de la variscita, no les treballavan molt lluny de la zona d'extracció.
Té una situació estratègica per la dipersió d'ornaments = interncavi d'aquest material, s'han identificat més de 100 boques de la mina i té un complex sistema de galeries (pous, càmeres i galeries obertes).
◦ El simbolisme Reutilització de les galeries i pous com espais funeraris: enterraments individuals, dobles i col·lectius. Degut a la forta idea simbólica del color de la variscita, la qual cosa es creu que es relacionava amb la regeneració.
1. Vall Salina de Cardona, la sal era coneguda com or blanc, hi havia una necessitat metabòlica i pel manteniment del bestiari i el tractament de la pell. Al voltant s'han trobat útils lítics i fragments de ceràmica. La seva extracció era relativament fàcil i es feia a cel obert.
Tema 3. El desenvolupament de les societats complexes del calcolític: la cultura de Los Millares Definició de Calcolític Khalkos= coure i Lithos= pedra, terme definit per criteris reconlògics i utilitzat per referir-se a l'època en la que es comença a desenvolupar l'activitat metal·lúrgica (metal·lúrgia del coura).
Calcolític i la metal·lúrgia: canvi o continuïtat? La metal·lúrgia no apareix a la mateixa vegada en tota Europa. L'aparició de la metal·lúrgia té unes característqiues recíproques entre les idees de canvi o de continuïtat. La seva aprició no té les mateixes impliacions socials a tota Europa, va ser un factor important però no el detonant definitiu de tots els canvis experimentats en aquest moment: 1. Canvis econòmics 2. Canvis socials 3. Canvis simbòlics i religiosos Precedents: Neolític avançat com a brou de cultiu Canvis en l'àmbit econòmic: 1. Pluralitat d'activitats econòmiques: agricultura, ramaderia, mineria, manufeactures, intercanvis...
2. Major rendiment de les produccions agrícoles i ramaderes.
3. Varietat i selecció de matèries primeres: sílex, quars, sal...
4. Distribució de matèries per circuits d'intercanvi.
Canvis en l'àmbit espiritual i simbòlic: 1. Expressions simbòliques: pintures i gravats 2. Objectes d'ornament amb valor de prestigi i ritual 3. Canvis en el ritual funerari: Necròpolis i sepultures megalítiques Augment de la complexitat social: 1. Implicació de comunitats indígenes amb la terra que ocupen 2. Intenses relacions entre grups amb elements comuns 3. Cohesió de grup per elements ideològics i econòmics Teories sobre l'origen i cronologia • G. Childe, difusionisme oriental, la segona revolució ◦ Nucli: Proper Orient, material de Çäyonü Tepesi (turquia) finals VIII mil.
◦ Artesa`metal·lúrgic especialista i intinerant ◦ Necessitat de metalls: expansió per occident • C: Renfrew, teoria procesualista, autoctonisme • Autoctonisme+ contactes intergrupals (interncanvis, competitivitat, emulació...) • Creu que la metal·lúrgia té el seu origen a la Península Ibèrica.
Cerro Virtud (Les Herrerias, Almeria), 4350 cal a.C: zona amb abundants afloraments cuprífers, jaciment amb una important seqüència neolítica, enterrament col·lectiu (11), fragment de ceràmica amb escòria de coura, tecnologia de “vas de reducció”, la Península Ibérica és un possible focus de producció metal·lúrgica.
L'activitat metal·lúrgica Hi ha diferents evidències que ens porten a pensar en aquesta activitat, les directes i les indirectes, i a part trobem l'experimentació.
A la península Ibèrica hi ha molts llocs on es poden trobar els minerals necessàris.
1. La metal·lúrgia del coure És un procés relativament fàcil, les condicions termodinàmiques són fàcils, hi ha una poca expansió dels objectes metàl·lics, a la PI no va ser un material substitutiu d'un altre, per tant no va donar lloc a noves aplicacions.
● Tipologia d'objectes: ➢ Funcionals, especialment de punxons i hams.
➢ No funcionals, objectes “de prestigi”. Més abundants que els funcionals.
2. Requeriments bàsics Era necessàri un coneixement dels recursos petrològics de caràcter metal·lifer, domini de les activitats extractives, control d'una pirotecnologia avançada, xarxes d'interncavi POWER POINT La metal·lúrgia a la PI Hi ha una abundància realtiva de la metèria prima, trobem diferents minerals cuprífers freqüents en els diferents contextos arqueològics, tecnologia poc desenvolupada hi ha un aprofitament dels recursos locals. Hi ha un desenvolupament superficial de la mineria, trobem una absència de mines subterrànies com a la resta d'Europa. Va haver-hi un malbaratament del mineral degut a la seva escassa demanda al principi (té menys importància enel primer moment, després és converteix un mineral de prestigi). Les activitat de producció es produien dins del poblats i s'utilitzava la tècnica del vas de reducció.
1. Els canvis econòmics • Millora de le producció agrícola Utilització de l'arada (s'ha pogut documentar ja que els bovíds presenten patologies a les falanges), aparició de la roda i el carro. Desenvolupament de tècniques de regadiu, pervivència dels cultius de secà i trobem una aparició de noves espècies conreades (l'olivera entre altres, discussió en quant si va ser una aprició autóctona o va ser importada) • Canvis en la producció ramadera Disminució de les espècies salvatges, presència d'animals castrats, la revolució dels productes secundaris (augment de la producció, s'augmenta el consum de carn, de llet i es suma l'obtenció de llana i l'utilització dels bóvids i potser dels cavalls com a tracció animal).
Hi ha un augment de les espècies domesticades, però es produeix una diferenciació dins d'aquests, augmenta el consum de porc i cavalls (discussió sobre el consum del cavall.
1. Els canvis socials: diferències i jerarquització social • L'origen de les jerarquització. Els marcadors de les diferències Observada en les necròpolis dels grans poblats. Els seus orígens poden estar marcats en l'aparició de la metal·lúrgia, degut a l'aparició dels objectes de presitig, control de moviments de matèries primes, rutes d'intercanvi, però també es creu que es orígen del control de la terra i de la producció agrícola, relacions de clientelisme.
• Indicadors d'una jerarquització social 1. Món Funerari Diferències en la grandària, nombre d'individus inhumats i en la presència/abusència d'objectes de prestigi.
En canvi es creu que nomès hi ha una part de la població que està representada en les necròpolis.
2. Els poblats Presència/absència de determinats elements de producció, en general no s'aprecia diferencies de riquesa en les cases, diferències entre poblats en quant a grandaria, riquesa materials, fortificacions etc..
Els canvis simbòlics: el magalitisme Construccions monumentals realitzades amb pedres de gran grandàriai amb finalitat funerària, cultural o ritual. La seva cronologia és des del VI mil·lenni. La seva ubicació era en llocs senyalats. Inhumacions col·lectives i reutilitzades, aixovars variats. Gran disperssió al llarg de la PI. Tipolgoies de la PI: 1. Menhir 2. Cromlech i alineaments 3. Dolmen simple 4. Dolmen de corredor 5. Galeria coberta 6. Tholos Possibles qüestions rituals 1. Reorganització dels ossos 2. Els enterraments masculins són predominants 3. Els enterraments infantils són molt poc habituals.
4. Aixovars estandaritzats 5. Tractament dels cossos amb ocre i cinabri 6. Presència de restes de foc 7. Presència de pintures i gravats La ceràmica campaniforme 5/11/15 La cultura dels Millars Assentaments i fortificacions A la PI trobem tres zones: 1. Zona del sud-est, documentats 12 poblats.
2. Zona del sud-oest, documentats 16 piblats.
3. Zona de la Meseta Occidental, documentat 7 poblats.
Cultura calcolítica del sud-est (IIImil. a.C. - 1800 a.C.) 2400-2000 a.C es produeix una major expansió., gran poblat delimitat per 4 línies de fortificació.
Necròpolis de 13 hectàries, 13 fortins de defensa (tenen diferents morfologies). A prop dels millars es troben poblat i necròpolis més petits conectats amb el nucli dels millars. Els millars són una ruptura amb els assentaments neolítics precedents i defineixen una cultua (la cultura dels millars).
Jaciment situat en un punt estratègic.
La fortificació 1. Cobre antiguo (3.200-2.900 a.C.), documentació de la metal·lúrgica, trobem la primera línia de defensa (la de més adalt), muralla denominada IV.
Perimetre gairebé circular.
2. Cobre pleno (2.900-2.600 a.C.), etapa de máxim explandor del cobre, es fa una ampliació de la muralla. Pero s'inicia també una crisi. Construcció dels fortins.
3. Cobre tardio (2.600-2.400 a.C.), moment d'abandó del poblat, i concentració de la població en el recinte superior. Es creu que van haver conflictes naturals (derioriament de les fortificacions i diferents incendis als fortins) 4. Cobre final (2.400-2.200 a.C.) En la muralla més recent (muralla I) és la construcció més llarga de tota Europa occidental. Té una fossa defensiva en el centre. Es va iniciar en torn el 2.600-2.400. Entre els diferents fortins hi ha 2m d'espai i tenen entre 5-6- m d'altura. Extensió de 310 m.
La muralla II, va tancar la muralla III, aquests murs tenen uns 2m d'ampla i 5-7 m d'altura. Extensió de 80m de perímetre. Els fortins de tota aquesta muralla normalment tenen una planta circular adossats al perimete de la muralla. Hi ha documentats torres que estaven adossades que actuaven com a contrafort d'aquesta muralla.
La muralla III, s'ha documentat un taller de metal·lúrgia.
Es va construir quan les cases desbordaven la fortificació interna. Reforçada per torres i bastions.
En una de les torres s'han trobat fogars o possible forn metal·lúrgic (hipótesi de families espacialitzades en la defensa del poblat).
Porta principal Sector sud de la muralla, diferents fases de construcció, en un inici tenia 4,5 m i va ser reforçada i es va augmentar la seva grandaria. Es va construir un passadís d'accés i també es va realitzar una estructura de barbacana (flanquea l'entrada principal i està construida per dos recintes ovalat).
Els fortins 1. Fortí I, es va construir en dues fases: 1. Primera fase el recinte exterior, es va fer l'estructura rectangular que hi ha en el centre.
Té diferents bastions.
2. Segona fase, es va fer el recinte interior, quedava envoltat per una muralla i protegit per dos fossals. En els bastions exteriors s'han decoumentat cobre, ceràmica etc.. seria una estructura d'hàbitat ocupat permanentment per les possibles famílies encarregades dels fortins = diversificació de les feines.
3. La funció del fortí, a part d'observar els moviments dels poblats propers també seria en cas d'asedi la protecció del poblat.
Els espais doméstics Davant la complexitat de les estructures defensives cases d'estrucutres senzilla. Adoassades a la muralla i sense ordre aparent. Planta oval o circular, entre 4,5 i 7m de diàmetre, sense divisió interna. Sòl semiexcavat i reomplert d'argila batuda. S'han trobat hogars (anells de fang que delimitaven zones circulars). Tenien una porta d'entrada, segurament amb un esglaó. Sócol de padre i paret de fang.
Cabana VIII Abundància de materials a l'entrada de la cabana, la tipologia de restes eren ceràmiques i faunístiques. Contrast amb les restes recuperades en els espais defensius.
La ubicació Diferenciació en la ubicació i grandària de les cabanes = diferenciació social. Les cabanes dins de la muralla I són més petites que les que es troben dins de la muralla II.
Els espaus industrials: la producció metal·lúrgica Espais reservats per la producció de metal·lúrgia. Altres activitats artesanals: producció de teixits, productes làctics etc...
Encara no es sap com va arribar la metal·lúrgia a aquest poblat, es creu que és un punt de naixença i de difussió de la metal·lúrgia, no va ser un factor extern.
La necròpolis Tombes col·lectives (2-100 inhumats), dues fases de la necròpolis: 1. Millares I 2. Millares II Diverses morfologies (tholoi, cistes, excavades a la roca) Rituals d'inhumació i d'incineració.
Cap diferència social en la distribució dels cadàvers.
Diferències en els aixovars, ens permet diferenciar en quins llocs s'enterrven (en aquest cas no es pot saber).
Tholoi Estructura predominant, diversitat de formes però mateixa estructura; atri, corredor, càmera.
1. Atri, ceràmiques rituals 2. Corredor: nínxols amb inhumacions de nens 3. Càmera: 3x4 m amb cúpula per aproximació de fileres.
6/11/15 Altres poblats i necròpolis del sud-est Almizaraque (Almería) Atri, ceràmiques rituals Corredor: nínxols amb inhumacions de nens Càmera: 3x4 m amb cúpula per aproximació de fileres Valencina de la Concepción (Sevilla) Emmurallat: bastions Centre de poder Gran importància Els idols i la territorialitat 1.-Els idols placa 1. IV mil. a.C.
2. Context funerari 3. Distribució pel sud-oest peninsular 4. Possible funció heràldica: identificació d'un llinatge 5. Correspondència entre nombre d'individus i nombre de plaques 6. Sempre apreixen en contexts funeraris 7. Fets normalment de pissarra 8. Identificació de grup 9. Vinculació amb el món funerari 2.-Els ídols oculats 1. III mil. a.C.
2. Suport cilindres de calcària, os, falanges...
3. Distribució al sud-oest peninsular 4. Es troben en el context de poblats i enterraments tipus tholos 5. Variacions formals i estilistiques 6. Vinculació amb contexts domèstics 7. Identificació amb diferents grups parentius i estatus socials 3.- Els ídols antropomorfs 1. III mil. a.C.
2. Representacions masculines, femenines i indeterminades 3. Nombre reduït i distribució molt amplia, concenrtats en un jaciment, La picotilla de Badajoz.
4. Suport de calcària, argila, os...
5. Identificació d'èlits socials i grups de poder.
6. Major dispersió i dificultat tècnica.
Tema 2.4.- El mosaic cultural de l'edat del bronze. La cultura d'El Argar Edat del bronze Etapa decisiva, ja que es van crear els grups històrics que després conixerem a l'edat del ferro.
Període d'apertura i contactes amb l'exterior (per terra i per mar) Precedent de les colonitzacions de l'Edat del Ferro (grecs, fenicis i cartaginesos).
Substrat (del Bronze inicial) molt variat, gran heterogeneïtat.
Canvis respecte el calcolític, canvis en urbanisme, rituals, sistemes de producció i àrees de captaciñi de recursos, organització social i generalització de la metal·lúrgia.
Característiques 1. Bronze inicial, continuïtat amb el Calcolític (megàlits i ceràmica campaniforme).
2. Canvi ideològic i social, abandó dels enterraments col·lectius per enterraments individuals.
3. Progressiva regionalització cultural 4. Contactes de diferents parts de la Península Ibèrica amb altres regions europees (Irlanda, Bretanya, Pirineus) 5. Apareixen influxos del Egeu que s0han atribuït al comerç micènic.
6. Bonza final, dos grans moviments a nivell continental que alteren l'equilibri cultural de la zona 1. Cultura dels “Camps d'Urnes” (cultures cèltiques) que s'estenen per la Meseta i influeixen en la zona nord-est.
2. Presència de fenicis i grecs al Llevant, zones sud i est: el resultat són les diferents ètnies de l'Edat del Ferro = preludi de Tartessos.
La porudcció del bronze Aliatge de coure+estany, els avantatges del bronze són que es fon a una baixa tempretura, té una mejor fluïdesa del metall fos i una major duresa dels materials.Hi ha una proliferació d'elements metàl·lics (punyals, espases, cisells, braçalets etc...), associat amb l'aparició dels grans imperis: Egipte faraònic, Creta minoica.
Cultura de l'Argar Característiques principals i historiografia 1. 2200-1500 a.C.
2. Generalització de la metal·lúrgia a la PI (bronze, coure, or, plata) 3. Distribució: Murica, Almeria, Granda, Jaén, Albaceta 4. Definició per L. Siret (inici del s. XX), jaciment d'El Argar (Antas, Almeria) 5. Finals s.XIX: Luis y Henri Siret Territori argàric Procès de formació Es va produir una expansió demogràfica del calcolític que es prolonga en aquesta etapa fins al II mil·lenni. Hi ha un increment del nombre i superfícis dels nuclis de població. Augmenta l'ineterès per l'explotació dels minerals i intensificació de les peces metàl·liques. Hi han avenços en les tècniques agropecuàries: 1. Policultiu mediterrani, cereals, vinya, olius, horticultura i arbres fruitals.
2. Ramaderia de noves espècies com el cavall.
Utilització de les vies de comunicació pel desenvolupament del comerç entre els diferents nuclis de població.Augment del control sobre el territori, especialment en les àrees de captació de recursos.
Seqüència cronològica del món argàric 1. Argar inicial (2000-1800 a.C.), introducció de trets agràric en la cultura calcolítica.
2. Argar antic (1800-1600 a.C.), expansió per Almeria, Granda, Murcia, sud d'Albacete, Alacant, trobem enterraments en cista i elements de bronze en els aixovars.
3. Argar ple (1600-1350 a.C.), desenvolupament dels grans poblat com La Bastida, El Argar, Fuente Àlamo, Castellón Alto. Complexitat del urbanisme, de la societat i la productivitat i començament de contectes amb altres zones.
4. Argar tardà (1350-1100 a.C.), contactes amb pobles de la Meseta (Cogotas) i del Mediterrani (Fenicis).
12/11/15 Tractament funerari Organització econòmica Argar I Només un sector d'adults i senils reben sepultura: 1. Enterraments en planicia (Herrerías)/altura (Fuente Álamo) = descentralització poder.
Argar II Tombes classe dominant en llocs centrals: 1. Objectes més valuosos a les cimes Argar III 1550 a.C., dona pas al Bronze tardà. Causes: 1. Sobreexplotació del medi = degradació ecològica que va fer inviable la reproducció econòmica i social 2. Esgotament recursos naturals, instruments i força de treball (mortalitat infatil + patologies).
El poblament: tipus d'asesentaments Increment de ls siperfície i nombre d'habitatns dels poblat, nova concepció de l'urbanisme, l'ubicació dels poblat ve determinada per la defensa de la població, el control de les vies de comunicació i de les zones de captació de recursos i terres de cultiu i pastos. Trobem una ocupació ininterrompuda (2200-1550 a.C.).
Tipologia d'assentaments Grans nuclis i emplaçamants d'altura (La Bastida) Assentaments més petits, en remplaçaments d'altura i possible funció defensiva= llocs defensius i de control econòmic al servei de grans centres. (Barranco de la Viuda) Assentaments en planura, economia agropecuària.
La Bastida de Totana (Murcia): un exemple d'arquitectura defensiva És el primer assentament trobat amb cultura de l'Argar. Important situació estratègica, entorn amb molts recursos (riu, boscos, terres cultivables, pedreres etc...). Nucli principal d'altres poblats més petits, rutes d'intercanvi i comerç, economia agropecuària, desenvolupament d'altres activitats com producció metal·lúrgica, tèxtil, ceràmica.
1.-Urbanisme Sistema de terrasses artificials. Trobem un urbanisme primitiu fortmat per: 1. Estructuració en carrers, places i terrasses 2. Escales per connectar duferents terrasses 3. Carrers per distribuir el trànsit de persones i ramats 4. Possibilitat d'existència de diferents barris Entre 100 i 500 cases ocupades, (600-1200 hab.) cases amb murs de pedra o tova i teulades de fusta, branques o argila.
2.- Els habitatges Estàncies sense divisió interna amb fogars, forns i bancs. Algunes cases presenten una subdivisió en diferents espais: 1. Entrada, per treballs que necessiten llum (telers, mòlta de les llavors etc...), zona amb fogar.
2. Segona estança, estructures d'emmagatzematge.
3.- Arquitectura defensiva Construcciones defensives comuns en la cultura de l'Argar en centres d'altura. Murs de pedra amb argamassa amb més de 2m d'ampla i 5-7 m d'altura. Estructures adosades (serie de torres que tendrien un alçat troncpiramidal) ubicades a poca distància entre elles (s'han trobat nomès 6 torres), encara queden zones per excavar. Poterna (porta secundaria de la fortificació, caràcter defensiu, permet sortir del poblat sense ser vist en cas d'asedi) amb arc apuntat, possible col·laboració d'arquitectes orientals, fortificació construïda en el primer moment d'ocupació. La fortificació es va construir des del primer moment d'ocupació.
4.- Activitats econòmiques Economia agropecuària, monocultiu de secà (ordi, blat, lleguminoses). Ramaderia d'ovicaprins, bòvids, suids doméstics. La caça continua (cèrvols, senglars, conills, cabra salvatge). Hi ha una producció tèxtil, metal·lúrgia, producció ceràmica, extracció de minerals. Tot això ens està conduint cap a una implantació social de control pels dirigents (piràmide social) i a més trobem una especialització dels diferents poblats segons els seus recursos.
4.1.- Agricultura Destaca el cultiu de cereals (ordi), cultiu extensiu de secà predominant, cultiu de regadiu de llegums i lli (hortes dels rius i/o petits sistemes de regadiu). L'activitat era insuficient per abastir a tota aquesta població, era necàssria un altre tipologia de producció (intercanvi entre altres poblats, per obtenir productes carents en aquest poblat). Especialització dels poblats en la producció agrícola, major percentatge dels elements de falca i molins de mà en la plana. Més estructures d'emmagatzematge en els poblats d'altura. Quantitat de molins de Gatas i Fuente Álamo = tallers mutlifuncionals d'entre 6-10 persones per proveir una població de 1000 persones.
4.2.- La ramaderia Complement de l'agricultura, predomini d'ovicàprids i bòvida, importància del cavall en alguns poblats interiors.
4.3.- La producció metal·lúrgica Intensitat de la producció durant el bronze antic i mitjà a partor de la distribució d'armes i eines (punyals, alabardes, espases, ganivets) emmanegades amb reblons.
Importància equiparable a la de l'agricultura, producció centralitzada en els grans centres, xarxes d'intercanvi comarcal, regional i interregional. Producció controlada per minories dominants. Peoducció d'armes, eines, adorns. Context funeraris i utilització de diversos metalls.
4.4.- La producció de ceràmica Grab especialització de la seva elaboració, centralització de producció en centres de poder, trobem 8 formes bàsiques dins de la cultua argàrica, és una ceràmica amb bina factura sense decoració, el que es fa és tractat les seuperfícies amb brunyit i allisat.
Emprat per cuinar i servirl aliments, en contexts funararis per enterraments d'individus i com aixovar.
4.5.- La producció téxtil Producció téxtil i adobat de pell a gran escala, La Bastida: dues instal·lacions per a la cocció a gran escala de peces de telar. Confecció de peces de vestir i de teixits per les àrees de descans de les cases.
5.- La societat Estructura piramidal, a la cúspide trobem a unes poques families que serien les que exercirien un poder (governaven al grup, la classe dominant), segurament van arribar a la cúspide per la força o perquè van destacar en algun moment, un cop en el poder el que fan es perepetuar-se, la càrrega genètica implica una herència del rang social. Diferenciació social accentuada. En el rang inferior serien els nobles privilegiat i els guerrers que recolzaven a la classe superior. Hi ha un altre estrat on trobariem a les persones lliures que es dediquen a totes les tasques de producció i per útlim trobem els esclaus (molt discutida, ja que no es pot considerar, segons quins autors, com a una societat servil la cultura del Argar). Sorgiment d'un estat, punt d'inflexió cap a les societats estatals. Els investigadors discrepen en que si nomès va existir un estat o diferents estats (degut als diferents nuclis de poder).
6.- La vida quotidiana Activitats diàries a la casa (cuina, producció téxtil, creació d'útils de pedra, os...), cuina a l'interior de les cases (escambells, fogar, dolis...), vestits deiferenciats home-dona: 1. Homes, túniques curtes o camisoles de color del lli, liles o vermells.
2. Dones, túniques curtes o llargues.
Calçat, una mena d'espardenyes. Elements d'adorn (penjolls, braçaletsm cinturons...).
Diferenciació de sexe en els treballs doméstics evidenciades per les evidències paleopatològiques: 1. Homes, treballs més intensos i ús de la força, carga en les espatlles, caminades per terrenys durs i escarpats (artrosis i traumatismes) 2. Dones, treball de mòlta (artrosis i desgast en genolls, colzes, lumbars) 7.- Món funerari Gran uniformitat de les inhumacions, inhumacions individuals (dobles i múltiples escasses), la seva ubicació es en l'àmbit domèstic, la posició del cos era felxionat en decúbit lateral o en posició sedent. Tipologies: 1. Cistes 2. Coves artificials 3. Fosses 4. Urnes de ceràmica, pithoi No hi han panteons.
Els aixovars ens permeten veure la diversitat social, correspondència entre la riquesa del aixovar de l'individu i del seu gènere segons els materials trobats. Diferencies socials entre homes i dones: 1. Homes, punyals de tipologia variada, destrals i espases o alabardes, recipients ceràmic amb formes carenades i copes.
2. Dones, punxons de diversos materials, punyals (excepcional) i recipients ceràmics amb forma de bol o olla, 3. Nens, els enterraments casi sempre son en urna. Presència en alguns aixovars d'elements que per la seva edat no podrien aconseguir per si mateixos: herència.
L'home de Galera El jaciment s'anomena Castellón Alto, situat a Galera (Granada), és un espoló. S'han trobat inhumaicons amb restes d'humans modificats. Fosa oval a l'interior d'una casa i es troba segellada amb taulons de fusta i argila. S'han trobat 120 individus. Molt ben documentat els materials orgànics.
La momia natural es va trobar en una fosa oval dins d'una casa (al novembre del 2002), la seva sepultura és la número 120. La tomba va estar segellada per tres taulons de fusta, s'han estudiat els tablons i es sap que era de pi i sobre aquesta fusta es va estendre una capa de fang i es va tancar.
Aquest tancament va ser totalemtn ermètic i això va permetre la momificació per deshidratació.
Després de la momia d'Ötzi l'home de Galera és la resta més antiga trobada. Es creu que va estar embolicat amb un fardell de llana, degut a que els braços i les cames es trobaben fortament plegades.
L'home Tenia entre 27-29 anys, es van trobar restes de teixits, restes de pell llarg, portava un barret de tela i el seu aixovar estava format per un aixa, un punyal, un collaret, anells i 4 vasos ceràmics. Es va trobar que tenia artrosis, es va pentinar amb dues trenes laterals i una cua central (tenia una cabellera molt llarga morena), es conserven restes de la barba i del pel corporal. De la seva mort hi ha moltes hipòtesis: 1. Es creu que va morir a l'estiu, ja que es va trobar guix al cabell (i l'evaporació nomès es pot donar a l'estiu).
2. S'ha fet un anàlisi intenstinal i es sap que va tenir llombrius intestinals, a més van trobar que els tricefals (tipologia de cucs) provoquen hemorragies = possiblement va patir una hemorragia. També van trobar que tenia fongs en el “cuero cabelludo”, El nen/a Tenia uns 4 anys quan va morir, i va ser transportar a aquesta fosa embolicat en un fardell (motius: possibles llaços familiars amb el pare o que la tomba del nen va ser destruida per ficar la sepultura del pare i del nen). Segons alguns investigadors va morir a causa d'una deficiència alimenticia, als 24 mesos va tenir una malaltia (però no li va provocar la mort), fort desgast en les corones dentals, va poder morir per una infecció o per una deficiència alimentaria. Restes de cabell (curt i obscur) també s'ha trobat restes de lli al cap = portava un barret com el pare.
Almoloya (Piego, Múrcia) L'excavació la porta la UAB. L'ocupació va ser des del 1200-1550. Des del 1994 està documentat i treballar per diversos especialistes. Era un jaciment de primer ordre (nucli principal), amb una trama urbanística potent. El que s'ha de destecar del jaciment és l'existència d'un recinte palacial, primera vegada que es documenta un recinte especialitzat en l'exercici del govern. Té uns 80m2. Al mig hi hauria un gran fogar a mode de cerimonial, a més a més hi ha com una mena de bancades perquè es reunisin. Això no es troba a la PI en aquesta cronologia i nomès és pot comprar amb les grans civilitzacions orientals (influències orientals degut als fluxos de les poblacions). Sócals de pedra i parets d'argila. El que s'ha trobat és que en un lloc d'aquesta sala hi havia una tomba principesca de primer ordre. És una tomba doble en la que es va trobar un home i una dona (l'aixovar de la dona és molt destacable).
S'han trobat unes 50 tombes en aquest jaciment, el resta de tombes les trobem a les cases amb la mateixa tipologia que fins ara.
S'han trobat tota una serie d'ofrenes.
Tomba principesca Enterrats en una urna amb els seus aixovars. S'ha trobat un recipient ceràmica reforçat amb plata (objecte pioner). Es va trobar una diadema de plata possada al crani de la dona (única corona de plata que es conserva a la PI), es va trobar 4 dilatadors d'orella (2 d'or i 2 de plata), anells, brazalets, es va trobar un punxó metàl·lic amb punta de coure i amb el màneg de plata.
Les cultures del sud-oest Característiques 1. Escasses dades arqueològiques sobre el poblament= no s'ha pogut establir bé la tipologia dels jaciments.
2. Necròpolis orientalitzants: brou de cultiu de la Cultura Tartèssia.
3. Contactes amb altres zones 4. Poblats en zones altes, protegits i fortificants 5. Hipòtesi d'una crisi demogràfica per causes ecològiques al BA i BM? Aquestes hipòtesis cada cop està sent més rebatuda per nous descobriments.
6. Hi ha evidències de la jerarquització social, pel tema dels aixovars 7. Es pot denotar d'aquesta zona els contactes i circulació de materies primes sobretot en el bronze Atlàntic.
8. Els poblats no són tan grans com a la cultura argàrica però són més grans que en calcolític.
9. Major jerarquització 10. 3 horitzons segons el ritual funerari: 1. Horitzó de Ferradeira/ Horitzó de Montelavar, transició del calcolítica cap el Bronze. Apareixen les cistes (de planta rectangular, ovalada i allargada).
2. Horitzó d'Atalaia, coincideix amb apogeu de l'Argar. Apogeu de la cultura del sudoest, complexitat d'innovacions (7 tipolgies de cistes i túmuls circulars).
3. Horitzó Santa Victoria, apareixen esteles alentejanas decorades (esteles que sempre són en relleu on apareixen armes o eines, baix relleu).
Economia Destacar que els elements metal·lúrgics en els aixovars no apreixen gaire, més documentació de les evidéncies ramaderes que no pas agrícoles. Dificultat de conservació de les evidències ramaderes i agrícoles al registre arqueológic.
Cultures del nord i nord-oest Característiques 1. Prima l'arquitectura funerari i les troballes d'objectes de metall.
2. Pocs poblats excavats 3. Periodització basada en tipologies metàl·liques i paral·lelismes i contactes amb l'exterior: Argar, Bretanya, Irlanda 4. Registre arqueològic molt escàs. Més escàs que el Calcolític = difícil establir si va ser com a conseqüència d'una crisis demogràfica (en quant a l'escassetat d'evidències).
5. Riquesa associada a la ramaderia 6. Megalitisme, poc a poc s'imposen tombes individuals, menors en dimensions, i cistes, 7. Abundància als aixovars de metalls.
Horitzons 1. Edat del bronze fort substrat campaniforme 2. Divisió cronològica en BA i BM • BA (1800-15000 a.C.) 1. Montelevar, etapa formativa • Tradicions locals i contactes amb regions atlàntiques 2. Atios, etapa de desenvolupament • Espases campaniformes • Contactes amb la zona del sud-oest i la zona atlàntica.
3. Etapa de transició • Intensificació dels contactes • Bm (1500-1200 a.C.) 1. Barcelós o de Codeseda-Melide.
Idealització d'una persona embolicada en una elaborada vestidura. Al cap tindria un tocat. Fa 1mx62cm.
Meseta nord Característiques • Grans subàrees culturals: 1. Zona occidental de tradició megalítica i oberta a l'àrea atlàntica.
2. Zona central del Duero i Tajo Mitjà relacionada amb el Sistema Ibèric i la Vall Mitja de l'Ebre.
3. Zona sud-oriental, oberta al sud-est on fa anys s'ha identificat l'anomenada Cultura de Las Motillas • Al BM destaca el complex de ceràmiques decorades Cogotas I (finals del II mil·lenni), es caracteritza per l'aparició, generalment, en petites propoercions de vasos troncocònics i amb carena alta decorats amb “boquique” (tècina de la ceràmica que consisteix en fer un punt i una ralla, tècnica de decoració ceràmica incisoimpresa.) Meseta sud Característiques 1. Relacions amb Meseta nord i altres 2. Sud-est trobem cultura de las Motillas • Motilla de El Azuer (Daimiel), motilla és una elevació artifical dins d'un espai pla.
Assentament únic per aquesta característica. Jaciment impresionant. Recinte interior fortificat. Hi ha un pou, estructura hidràulica més antiga documentada en la PI. S'han trobat inhumacions.
País Valencià Característiques 1. Tipologies d'assentaments: 1. Campaments 2. Atalayas (Torelló, Onda), torres de vigilància 3. Caserius 4. Aldees 5. Poblats Nord-est (Catalunya) Característiques: 1. Influències del Bronze Valencià però no de la Meseta.
2. BA: 1800-1500 a.C.
3. BM: 1500-1250 a.C: 4. BF: 1250-1100 a.C: La formació de les entitats socio-polítiques protohistòriques: El cas de Tartessos Consideracions del Bronze final, a l'Europa central trobem la cultura dels camps d'urnes. A la PI hi ha diferents influències: 1. Regions occidentals amb relacions atlàntiques 2. Nord-est camps d'urnes 3. Andalusia impacte colonització fenicis i grecs.
La cultura de Tartessos Context geogràfic Nord-est de la PI, compren el marc de les actuals Huelva, Càdiz i Sevilla, però hiha alguns investigadors que diuen que arribaria fins la part sud del Portugal.
La polémica es que hi ha una serie d'investigdors que no saben definir realment el que eren els Tartessos (cultura, poblat etc...). En lloc de parlar d'un periode tartésic parlen d'un periode orientalitzant.
La seva cronologia va des del s.XIII fins el 550 a.C.
Aquest tema té molts problemes d'estudi, les evidéncies que tenim són arqueológiques i també les literaries, les fonts literaries són posteriors, degut a que l'escriptura tartèssia no s'ha desxifrat.
Tenim referències bíbliques de Tarsis (però no sabem si fa referència a un lloc o a una persona), hi ha fonts assiries que fan referència a aquest nom.
Fonts grecollatines també fan referència a aquest mot.
Qüestions historiogràfiques: • Primera meitat del s.XX, prim70eres investigacions de Schulten ◦ Tartessos com estat amb forma de regne • • • • Anys 50, identificació de la cultura tartèssia mitjançant les restes materials.
◦ Investigacions dirigides a la identificació d'estructures “orientalitzants”.
Anys 70, predomini del concepte “orientalitnzant”= fenómen d'aculturació dels grups indígenes que actuen com receptros passius davant les innovacions aportades pels fenicis.
◦ Proposta d'un orign oriental-fenici de la cultura tartèssia.
Anys 80 endavant, minorioa d'investigadors: investigació multidisciplinaria ◦ Trets de la cultura tartèssia configurats durant el bronze final.
Hipòtesis tradicional: aculturació • Estat tartessi • Origen per influències oriental • Nova hipòtesis minoritària: basada en els estudis multidisciplinars (antropologia i arqueologia) – (Wagner, Aubet) Diferents hipótesis dels diferents autors: 1. Paradigma autoctonista Busquen les arrels dels Tartessos al Bronze final. Autors: 1. MªR. Serna 2. A. Caro Bellido 3. J.C. Martín de la Cruz Aubet i la modernitat Protourbanisme, abans de l'arribada dels fenicis, durant el Bronze final transformacions que s'acceleten al periode orientalitzant. Els fenicis no són Tartessos. Aculturació selectiva.
Tartessos sería l'evolució socio económica de les poblacions indigenes, per tant els tartesos serien abans de l'arribada dels fenicis. Tot i que hi hagin aquestes modificacions en el BF a la peninsula amb les influéncies orientals s'accelera aquest procés. L'accelaració dels canvis es veu en l'augment de jerarquització, i aquests influeixen a les élits, l'aculturació no és generalitzada sinó selectiva. Ella considera que abans de l'arribada del fenicis ja eren tartessos.
Wagner; De fenicis a Tartessos Procés de contacte entre dues cultures. Afecta a la delimitació cronológica i cultural envers Aubet, ja que segons ell els tartessos són un procés d'evolució dels propis fenicis. Va veure que les colonitazcions fenicis no només eren a la costa sinó que també hi han a l'interior de la península.
Aculturació en el terreny religiós vol dir que no podia ser només un contacte comercial, hi ha d'haver un contacte directe entre les dues poblacions. Els Tartessos sería des de Cartagena fins a Huelva.
Característiques comuns entre Wagner i Aubet 1. Comerç fenici motor 2. Societat protourbana 3. Són només les elits les que influeixen en el tema económic 4. Destaquen caracter selectiu de l'impacte cultural fenici.
5. Final de la cultura dels tartessos vinculat amb la desaparició del comerç fenici.
Diferenciacions: 1. Aubet, comunitats del BF ja són Tartesses 2. Wagner, les comunitats després de l'arribada dels fenicis són Tartessos Martí Aguilar: Tartessos= fenicis? Fenicios en tartesos nuevas perspectivas. El que fa és una revisió de les fonts arqueológiques i literaries i el que diu és que tartessos és fenici. Els fenicis que van arribar a la PI es coneixerien com a Tartessos. Tot un seguit d'evidéncies culturals que abans es creia que eren pertenyants a la cultura tartèssia han passat a ser actualment fenicies (p.ex. El Tesoro de Carambolo). Els tartessos són comunitats originaries fenicies. Per aquest autor que es basa en los fonts literaries, hi ha un autor que dóna informació sobre la navegació tartéssica i fa més referéncia a poblats fenicis.
Cronología 1. Fase de Bronze final (s.XIII-IX a.C.) 2. Fase orientalitzant (750-550 a.C.) Fase del Bronze final Economia Període del BF és un periode anterior a la generalització del comerç fenici. Segons Aubet diuen que amb anterioritat a l'aparició de material fenici, a anomaneta com un mode de producció doméstic, aixó vol dir, que és una estructura socio econòmica d'aquestes societats on l'excedent de treball doméstic es gestiona per una mateixe unitat doméstica. Per tant, els treballadors es beneficien dels seu propi treball (l'elit encara no marca l'economia), aquest model d'economia es autosuficient. Aquest autosuficiéncia no suposa que no hi existeixin diferencies socials.
La diferencia social serà major o menor segons els beneficis d'interaccions tant externs com interns. La font de poder és débil i molt variable. Intensificació de la producció indigena és el factor de la descomposició d'aquest mode d'organització social (quan hi ha més producció es produeix un canvi, entren en contacte amb altres comunitats, per tant aquesta organització es trenca= influenciació de les comunitats que venen des d'Orient).
Primers contactes es veuen en que aquests colons busquen els materials necessaris per dur a terma la metal·lúrgia. NO EREN SOCIETATS IGUALITARIES.
Els mecanisme i productes d'intercanvi: metal·lúrgia Transició entre el BF i els intercanvis que cada cop són més forts. En el BF les evidéncies d'intercanvi amb les poblacions fenicies és un depósit anomenat Ría de la Huelva. No acaben de possar-se d'acord amb el que era. Hi ha autors que diuen que segurament era un naufragi fenici carrregat amb aquest material (contactes amb els fenicis). No es possen d'acord en si existia un comerç que intercanviava entre intesiu i especialitzat d'aquests productes o si només ho intercanviaven amb els que volgeussin, hi ha objectes més antics i més recents en aquest dipósit.
No es sap si és un testimoni del comerç fenici o de l'indigena. Hi ha autors que sostenen que sería un contacte enter indigenes, ja que els fenicis eren indiferents al coure (segons alguns autors). Espases de la llengua de carpa i fibules enel mediterràni central i l'Atlàntic = expansió del comerç.
La ceràmica Anàlisis tipológics i decoratius, contactes entre el SE i SW en el bronze final. Centr productor i distribuidor el trobem en el Baix Guadalquivir (zona de màxima influéncia de la cultura tartèssica).
Els poblats 1. Formació (XIII-X a.C.) 1. Estructures simples i cap evidéncia de diferenciació social 2. Cabanes circulars de tova sense sòcol ni divisions internes 3. Relacions amb grups ramaders itinerants 2. s.X-IX a.C.
1. Canvi de patró ramader: abundància d'ovicaprins 2. Possible marcador ètnic: influèncoes de la “Cultura Castreña” del bronze mig.
3. Augment del nombre de poblats= expansió poblacional a partir dels assentaments anteriors.
4. Segons alguns autors expansió de la transumancia = intensificació práctica ramadera= més creació de poblats independents.
20/11/15 Fase orientalitzant (750-550 a.C.) Economia Hi ha una intensificació de la producció, vinculada a l'economia indígena a l'economia colonial.
Descomposició del sistema de producció domèstic. Hi ha un augment de la demanda considerable, es fa un replantejament de l'estructuració política a Tartessos, el poder es basava en l'acumulació d'objectes d'intercanvis d'origen colonial. Hi ha una relació quantitativa entre productes. Forta deflació= abundància dels productes de prestigi i intercanvi. Augmenta el valor dels objectes amb una mejor inversió de treball/bellesa. Divisió del treball i gran importància de la disponibilitat de la mà d'obra especialitzada.
Altres conseqüències del contacte colonial Auge bèl·lic relacionat amb una major necessitat de matèries primes, augment de la pressió demogràfica, degut a la necessitat de mà d'obra. Hi ha un deteriorament ecològic: 1. Intensificació d'activitats mineres, agrícoles i ramaderes.
2. Intensificació de plantació de “nous” cultius (vinya, oliu, lli).
3. Desforestació per necessitats energètiques, com la metal·lúrgia i la navegació.
Introduccions d'origen colonial: 1. Cria de nous espècies com la gallina i l'ase domèstic 2. Tècnica de la ceràmica a torn.
3. Rituals i divinitats, per exemple, culta a la deessa Astarté La ceràmica a torn Exemple d'adaptació de l'economia domèstica a els nous gustos del mercat colonial: 1. Tècnica que requereis una alta especialització 2. Possible aprenentatge dels artesans locals en centres orientals.
3. No és una tècnica rentable per un sistema autosuficient 4. No aporta avanttges funcionals respecte a la tècnica a mà.
Els santuaris orinetalitzants: Cancho Roano i Carambolo Cancho Roano, és un palau-santuari, tipològica i funcionalment molt similar a altres construccions mediterrànies i orientals. Té 4 fases de construcció: 1. Cancho Roano D 2. Cancho Roano C 3. Cancho Roano B 4. Cancho Roano A Cancho Roano D Fons de cabana del s.VII a.C:, amb planta oval, està excavat parcialment, hi han diferets interpretacions: 1. Indici de sacralitat 2. Anterior túmul amb estela de guerrer.
Cancho Roano C Planta similar a la dels dos recintes més moderns, excavació de l'habitació de culte, hi ha un altar central (cercle de pedres cobertes per argila amb un triangle), certs paral·lelismes amb cultes orientals (p.ex. Deessa Tanit). Habitació H-7, centre del edifici durant les tres fases de construcció Cancho Roano B Pavimentació en argila vermella, parets blanques, mateixa planta principal, altar en forma de “lingote chipirota”, terrassa perimetral amb habitacions, sistema de canalització, destrucció intencionada.
Cancho Roano A V-IV mil·lenni a.C., edifi quadrangular, té un total de 11 habitacions, organització en forma de U al voltant d'un pati central, entrada principal, escalad'accès, pati d'entrada, passadís d'accès a la resta d'estàncies: 1. Àrea d'habitatge • Ojectes més luxosos • Possible habitació del sacerdot 2. Àrea d'emmegatzematge • Salesamb acumulació d'objectes de bronze (adorns i arreus de cavall) • Sales amb àmfores (cereals, oli, vi ametlles) 3. Àrea sacra • Estància més complexa • Planta rectangular sense entrades interiors • Altar amb columna central ◦ Segona planta ▪ Àrea perimetral ▪ 24 sales distribuïdes en 4 naus ▪ Sales rituals: cerimònies i ofrenes ◦ Ala nord ▪ Sector masculí ◦ Ala oest: ▪ Sector femeni ▪ Probable destrucció final ◦ Materials: ▪ Ceràmiques gregues, a mà i a torn ▪ Elements de bronze ▪ Elements de prestigi i adorn ▪ Escarabeus egipcis 1. Paral·lelsimes: • Paral·lelsimes en les illes mediterrànies, Itàlia, Grècia i Orient • Exemples similars en la PI.
El Carambolo Tresor de El Carambolo amb 21 peces d'or.
Cancho Roano: Interpretacions: 1. Maluquer de Motes: concepte de Palau-Santuari seguint models oriental (Megido, Sechem) arribats per mediació dels grecs.
2. Blanco Freijeiro: altar per les cendres i sentuari: culte a Ares (Estrabón) 3. Almagro: anàlisi d'objectes i la seva distribució. Centre d'administració pública, d'activitats artesanals, residència d'un dinastia i espai de culte.
4. Diversos autors: possibilitat de que es tractes també d'un centre comercial immers en una ruta de comerç de mineral entre el SE i la Meseta.
5. Wagner i Alvar: en relació amb l'anterior. Presència de colònies fenícies. Cancho Roano com exemple d'aculturació. Centre d'intercanvi 26/11/15 Les esteles del sud-oest Han servit per argumentar una cronologia anterior als fenicis o com una cronologia posterior als fenicis.
Definició i estudi A finals del bronze, la colonització fenicia i inicis de l'edat del ferro. Problema principal dels materials arqueológics és la cronologia i la seva utilitat. Relacionar esteles amb totes les influéncies que hi ha en aquest moment.
• 1898, Mario Rosso de Luna, va trobar la primera estela coneguda com l'estela del sud-oest, l'estela de Solana de Cabañas. Va ser datada com edat del ferro.
• 1923, Juan Cabré, va propossar la cronologia de l'edat del Bronze • Anys 60, estudis d'Almagro. Adquisició d'exemplars per al MAN. Comença a publicar treballs sobre les esteles i el que fa és desenvolupar un corpus (descripció detallada de totes les esteles trobades).
• Anys 70, desenvolupament de la tipologia. Orígens i cronologia. Influència mediterrània en objectes representats en esteles. Esteles i Tartessos. Es fan paral·lesimes amb altres cultures per trobar les influències i els seus orígens.
• Anys 90, es comença a plantejar i a desenvolupar: ◦ Funcionalitat i significat de les esteles ◦ Filiació cultural ◦ Catàlegs Problemes: delimitació cronològica i cultural Disperssió per tot el sud-oest de la península, la seva localització es troba totalment descontextualitzada (ja que a la península no hi havien carros), representacions antropomorfes d'homes i dones (esteles de guerrers i esteles diademades), composició figurativa complexa.
Precedents regionals Esteles-guijarro Figuracions uniformes, antropomorfs dotats amb un tocat o diadema i cinturó que ocupa tota la superfície de la pedra. Petit format i realitzades freqüentment sobre còdols de 50 cm. Datats a inicis de l'Edat del Bronze. La seva localització és troba a Extramadura, també s'han trobat al sistema central. Prototip de diademades. Les bores de la pedra no estan treballats. Es considera una evolució dels menhirs antropomorfs.
Lloses alentejanas Desenvolupen panoplies guerreres, confinades a la regió que els hi dóna nom, Alentejo. Representació en relleu, s'han considerat el prototip de les esteles del guerrer. Es van trobar associades a diferents necròpolis, i s'han atribuit com la llosa que tencava les cistes. Datació al Bronze Ple. Els guerrers poden apareixer també amb eines. S'han classificat en funció de si hi ha presència o no d'una serie d'atributs.
Interpretades com exponents d'una jerarquització social. No té perqué reprsentar-se l'objecte com a tal sinó el propi concepte. Un altre autor atorga a aquestes lloses com a referent social d'aquests grups.
Materials i técniques Com a matèries primeres trobem la quarsita, les pisarres, la dibasa i el granit.
Les técniques són per incissió i piquetejat (dins de la técnica del gravat). Les primeres que es van destacar eren de gravat i de talla, hi ha alguns autors que afirmen que podien tenir pintura.
Hi ha una variablitat de grandària, peces de caràcter monomuental, nomès tenen treballat una part de les cares (normalment).
Tipologies Almagro B. I Almagro G., divisió entre les esteles del sud-oest i les llosses alentejanes.
Almagro B va desnevolupar el concepte de les esteles del sud-oest i va diferenciar entre les representacions que tenien figura humana o no, i després si havia ausencia o presencia de tota una serie d'atributs (carros, armes, eines etc...).
Celestino va desenvolupar una tipologia basant-se en el factor geogràfic, i va dividr-les en 4: • Serra de Gata • Vall del Tajo • Vall del Guadiana • Vall del Guadalquivir Eduardo Galán, fa una divisió envers la seva funcionalitat, va pensar de les esteles que eren unes petjades en el territori que marcava la territorietalitat dels diferents grups (fites), monuments que organitzaven l'espai amb una finalitat d'identificació. Esteles coetànies entre si (en ús). Compartien aquesta serie de conceptes.
Esteles de guerrer: Iconografia i interpretació Representacions antropomorfes amb iconografia d'armes i carros. Les armes més abundants són els escuts i els carros, també trobem la representació d'altres armes. Escuts acompanyats d'armes d'influència atlàntica. Carros: element d'influència mediterrània. Representació dels carros elements de prestigi relacionat amb elits? Escuts No existeix un sol exemplar real en tota le PI que es correspongui amb un escut representat en les esteles. Es creu que eren de naturalesa perible (exemplars d'Irlanda són de fusta o cuir). Peces de prestigi més que d'ús. Interpretació: els referents reals van arribar al sud-oest i van poder ser coneguts per les comunitats de la regió.
Carros Element d'influència mediterrània oriental i Grècia (carro element de prestigi). Hi ha una serie de problemes: • Abscència de carros reals en la PI fins a l'Edat del Ferro.
• Representació estereotipada No es dubta de l'existència de contactes amb el Mediterrani en època precolonial (objectes, conceptes, persones). Adopció d'elements tecnològics, com la cera perduda, la presència de ferro i elements téxtils. Societats del BF a la PI tenien un nivell capaç d'assimilar i reproduir estimuls que els arribaven de les altres cultures del Mediterràni.
Dos vies de possible introducció del carro a la PI: 1. Via continental.
2. Via marítima pel mediterràni.
Es representen sempre en perspectiva cenital o avatida.
Esteles diademades: iconografia i interpretació Representacions antropomòrfiques amb diadema (element semicircular amb entramat intern). No es sap si són figures femenines o masculines (discrepancies segons els autors).
Possible relació amb els afloraments d'or, ja que aquestes esteles s'han trobat on hi ha extracció de l'or (es pensa que aquesta tasca podria ser una tasca femenina). Tot això si ho considerem com a diademes i no com a pentinats o tocats. En aquest cas l'element simbólic és la diadema. Extracció, control i manipulació de l'or es creu que era una tasca propiament femenina.
Tipologia Trobem dues tipologies: 1. Els aspectes antropomorfics són mes pausibles 2. Els aspectes antropomórfics són més esquemàtics Hi ha autors que pensen que és una evolució, que no són dues tipologies. Sempre ha d'apareixer la diadema amb un entremat o més articulat. A vegades com a remat final de la diadema apareixen uns cercles (alguns creuen que son arracades). Hi ha qui afirmen que són totalment femenines perquè es representen amb pits (discussió sobre si són pits o punys, igual que en el cas dels sarcófags egipcis).
Context de les esteles Manca d'un context convencional, això suposa tota una serie de problemes interpretatius. Trobades a l'atzar, en acumulacions de pedres etc... Apareixen aïllades, es creu que per les seves mides i el seu pes el lloc de la seva trobada no hauria de ser molt llunyà del seu lloc original (es troben en creuaments de camins, en els propis camins etc...)., no es sap la seva finalitat, es pensa que degut al seu aillament no podien ser marcadors de tombes sinó com a marcadors commemoratius (tot en discussió). El seu pes descarta el transport de llarga distància. Podien tenir relació amb els poblats que es troben més a prop.
Les esteles forgne l'identiat d'un territori quan el poblament (petit i poc dens) encara no ho pot fer.
Fan visible la pertinença d'un espai i els seus recursos a un grup determinat. Poblament feble no implica estructura POWER POINT Representacions Problemàtica: 1. Esquematisme 2. Absència de paral·lels 3. Les representacions no són necessàriament trassumpre d'objectes reals (escuts i carros), són les idees o els símbols.
Fi de les esteles Elements culturals del BF prefenici, falta de context = element mòbil per col·locar al període orientalitzant, naturalesa de les representacions i la seva comparació amb el registre arqueològic regional demostren que són del BF. Els útlims descobriments donen una imatge més difusa: 1. Es miltipliquen els exemples petites composicions, tal vegada històries narrades gràficament, que enriqueixen a l'hora que compliquen la interpretació global del fenómen.
Aquestes esteles s'han reutilitzat com a textos d'escriptura del sud-oest, llegendes inscrites aprofitant única part frontal de la peça lliure. No es sap si aquesta llengua es abans o desprès de l'arribada dels fenicis.
Prehistòria de les Illes Balears: dinàmiques culturals en un marc insular Context geogràfic 1. Arxipèlag de 5 illes i diversos ilots 2. Grandrària mitjana-gran 3. Distància respecte del continent: 75 km 4. Comunicació marítima entre illes: sense dificultat 5. Les condiciones de navegabilitat des del inici del Holocè serien molt semblants a les actuals i favorables.
6. Posició estratègica en les rutes pel Mediterrani Colonització insular Procesos i motivacions Aspectes previs a tenir en compte 1. El marc insular és poc compatible amb el sistema de baixa demografia i d'alta mobilitat dels grups paleolítics de caçadors-recol·lectors.
2. Per les comunitats neolítiques aquesta característica no és un impediment i es multipliquen els assentaments en les illes.
3. L'ocupació de grups amb densitat demogràfica baixa és difícil de documentar: no es pot descartar ocupacions prèvies d'escassa entitat.
Teories sobre l'ocupacoó prehistòrica de les Illes Balears Anys 60 1. Excavacions de Son Matge i gruta de Moleta (Mallorca) i primeres datacions rediocarbòniques: 1. Primera ocupació de Mallorca: V mil a.C.
2. Primeres poblacions sense producció ceràmica 3. Domesticació inicial d'una espècie autòctona: Myotragus balearicus.
Anys 70: Nova periodització a partir de nous estudis: 1. Fase pre-neolítica (VIII-Vmil. a.C.): amb influències continentals.
2. Fase neolítica (V-IV mil. a.C.): amb evidéncies de domesticació.
Anys 90: 1. Canvi de paradigma 2. Revisió dels patrons de modificació antròpica del Myotragus: les modificacions eren postmortem i ocasionades de forma natural.
3. Noves datacions de les restes humanes de la Moleta: III mil. a.C.
Model cronològic actual 1. Primera ocupació humana estable a partir del 2300 a.C.
2. Assentaments calcolítics campaniformes 3. Colonització humana podria haver provocat la desaparició d'espècies endèmiques, como Myotragus balearicus.
Arriabades ocasionals 5000-2500 a.C.
Campaniforme 2500-1750 a.C.
Dolmènic 1750-1600 a.C.
Naviforme inicial 1600-1400 a.C.
Naviforme mig 1400-1200 a.C.
Naviforme final 1200-1050 a.C.
Prototalaiòtic 1050-850 a.C.
Talaiòtic 850-550 a.C.
Posttalaiòtic 550-123a.C.
Primeres evidències d'assentaments estables: calcolític campaniforme 1. 2500-1750 a.C.
2. Connexió amb el campaniforme català, del sud de França i alacantí 3. Desenvolupament d'un Campaniforme local 4. Cria d'animals doméstics 5. Explotació minera 6. Assentaments: poblats, abrics i coves 7. Necròpolis El Megalitisme 1. Període dolmènic, calcolític final-bronze inicial. Distribució desigual.
2. Període naviforme, bronze 3. Període talaiòtic, bronze final-ferro La cultura talaiòtica 1. Talaiot: construcció monumental amb forma de torre i tècnica ciclòpia.
2. Diferents funcions depenen de la zona on es troben.
3. Dues fases principals: 1. 900/850-700 a.C.: s'estableixen les bases d'aquesta cultura: poblats talaiòtics i concepció tancada dels espais.
2. 700-500 a.C.: nous espais domèstics i noves manifestacions funeràries relacionades amb la segmentació i diferenciació social.
4. Nova concepció arquitectònica relacionada amb: 1. Nova concepció espacial del territori 2. Augment demogràfic: major nombre de poblats 3. Influències orientals Canvis en la concepció arquitectònica i social La societat talaiòtica s'articula al voltant dels nous elements arquitectònics.
1. Gran esforç conjunt 2. A l'interior dels poblats s'articulen totes les activitats 3. “Tancament” de l'espai.
4. Aparició de centres cerimonials 5. Societat organitzada al voltant de la comunitat Exemples de manifestacions funeràries-rituals a Menorca Cova des Carritx (Ciutadella de Menorca) 1. Situada en un penyasegat 2. 200 m de recorregut 3. Cova sepulcral amb tancament ciclopi i zona d'hàbitat 4. Cronologia: 1600-1000 a.C.
5. Sales 2 i 3 6. Es van localitzar diversos objectes de fusta i diverses ceràmiques 7. Els objectes de fusta: 17 en ullastre i 1 en boix 8. Possible funció màgic-religiosa i vinculació amb pobles cèltics i/o germànics Cova des Pas (Ferreries, Menorca) 1. Situació complexa en la paret d'un barranc 2. a 15 m d'alçada 3. Inhumació col·lectiva: al menys 70 individus en posició fetal 4. 2005: inicis excavacions 5. Metodologia complexa i multidisciplinar per estudiar la gran quantiat de restes aparegudes: • Estudis arqueobotànics: fitòlits, carbons, pòl·lens, llavors, fibres vegetals...
• Estudis antropològics: anatòmics, tafonòmics, patologies, restes biològiques no òssies.
• Estudi de restes culturals: lítica, ceràmica, metall etc...
• ADN • Estudi de restes animals: zooarqueològics, microfauna etc...
Necròpolis (1200-800 a.C.) • • • • • • • 70 inhumacions Inhumacions primàries: connexió anatòmica Inhumacions masculines i femenines i totes les edats Cossos col·locats en paral·lel, dipositats directament Alguns d'ells amb “llits” de fusta per sota Aixovars escassos Preservació excepcional ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ Les plantes i les practiques funeràries Sediments rics en pol·len Tancament de la cova mentre va ser empleada com necròpolis 37 espècies vegetals Decoració dels cossos amb flors de diferents colors, especialment al cap i al tòrax.
Lliteres de fusta i lligams amb cordes ...

Comprar Previsualizar