4 Taxonomia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Biodiversitat i taxonomia

Vista previa del texto

Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 4. Biodiversitat biològica (taxonomia) El primer nivell de diversitat biològica és el nivell d’organització cel·lular. Això implica conèixer les diferències entre els organisme eucariotes i les procariotes com per exemple: la presència de nucli en els eucariotes, la falta d’histones en el material genètic dels procariotes, el tipus de material genètic...
En aquest nivell d’organització podem parlar de la teoria de l’endosimbiosi de Lynn Margulis en què postula que els orgànuls amb doble membrana dels eucariotes s’han originat per internalització de membrana plasmàtica i, en concret, que el cloroplast i els mitocondris eren procariotes primitius que varen entrar en simbiosi amb un organisme superior. Així els cloroplasts provindrien d’un bacteri fotosintetitzador i els mitocondris, per la seva banda, d’un eubacteri (bacteri antic). Això implica que els organismes eucariotes tenen tres tipus de material genètic: el que es troba en el nucli, el del mitocondri i el dels plastidis.
El segon nivell és el d’organització morfològica o complexitat dels organismes. En aquest aspecte els vegetals poden ser:  Protòfits: unicel·lulars o agregats poc coherents d’unicel·lulars sense especialització funcional. Poden ser: aïllats mòbils (monadal) o immòbils (cocal); i, agregats cenobials o plasmodials.
 Tal·lòfits: pluricel·lulars amb divisió de treball i jerarquia de funcions.
Poiquilohidres. N’hi ha de molts tipus: colonials, filamentosos, cenobials, sifonals, hístics, pseudoparenquimàtics...
 Cormòfits: Pluricel·lulars amb pla estructural del cos vegetatiu (rel, tija, fulla).
Teixits ben diferenciats. Homeohidres.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 Com s’interpreta la biodiversitat? Actualment és coneixen més de 350.000 plantes superior de les quals a Catalunya n’hi ha més de 4.000. Es tracta de comparar els organismes simples i primitius amb altres de més evolucionats i complexos.
La botànica sistemàtica comença amb a l’antiguitat amb Dioscòrides però és Linné qui fa un estudi més acurat de les plantes ja que la classificació en protòfits, tal·lòfits i cormòfits no basta. Per aquest motiu s’estableixen categories taxonòmiques i relacions filogèniques entre la diversitat actual i les restes fòssils. S’han de comparar els genotips (gens) i els fenotips (morfologia/caràcters).
 Comparació fenètica: es tracta d’establir caràcters diferenciadors i constants entre espècies.
o Classificació tradicional: macro i micromorfològica. La macromorfològica es fixa en la mida de les fulles i els fruit per exemple mentre que la micromorfològica en si la planta té pèls, ceres... Un altre tipus de comparació fenètica és la d’integració.
o Comparació d’integració necessita d’un programa informàtic que dóna models de taxonomia matemàtica més complexa que la tradicional. Es poden fer estudis d’anatomia, d’embriologia, de fitoquímica...
 Comparació genètica: n’hi ha de dos tipus.
o Mètodes indirectes: estudia productes gènics com per exemple si la planta té un determinat enzim.
o Mètodes directes: estudia les evidències moleculars, la seqüenciació del gens...
La primera classificació de plantes superiors basada en el DNA va estudiar seqüencies per a tres gens en més de 460 famílies i va coincidir amb el 60% de la classificació clàssica.
APG I. La segona classificació basada en el DNA es va dur a terme en el 2003 i en ella s’hi inclouen noves famílies, se’n reubiquen algunes, se’n suprimeixen unes poques i també disminueix el nombre d’ordres, APG II. Aquesta segona classificació suposa una nova delimitació dels tàxons establerts. En botànica farmacèutica adoptem l’APG III, la classificació que es va fer l’any 2009. Aquesta però, contraposa en alguns casos la sistemàtica tradicional amb la molecular: Fam. Scrophulariaceae (tradicional) vs Fam.
Plantaginaceae (molecular).
Espècie Gènere Família Ordre Classe Fílum La taxonomia és la classificació jeràrquica en la que cada unitat agrupa les unitats del nivell Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 inferior. Cada unitat taxonomia és un tàxon.
Les unitats bàsiques per a classificar les espècies són aquells caràcters morfològics constants i hereditaris amb aïllament reproductor (no s’encreuen amb altres espècies i evolucionen de manera independent). D’aquesta manera és possible determinar els tàxons.
En nomenclatura popular certes plantes diferents entre elles que es troben en diferents territoris poden tenir el mateix nom polisèmia. També succeeix al contrari, la mateixa planta pot tenir diferents noms populars depenent d’on se la consideri (sinonímia). És per aquest motiu que diem que la nomenclatura popular és localista.
En nomenclatura científica existeix l’INC que és un codi només per anomenar algues, fons i plantes. És universal (serveix per a tothom), monosèmic (un nom, una planta) i mononímic (un sol nom per a cada planta). Accepta descripcions en anglès i inclou cianobacteris, protists fotosintètics i organismes relacionats no fotosintetitzadors.
Els noms de les plantes sorgeixen segueixen el sistema binomial ideat per Karl von Linné (Species Plantarum, 1753).
Nom genèric Epítet científic Nom autor Lloc de publicació Any de publicació El nom genèric és un substantiu que va acompanyat per l’epítet científic que és un atribut característic de la planta. Aquests dos s’escriuen en cursiva i van seguits del nom de l’autor, el lloc on s’ha publicat (llibre) i l’any de la publicació. Ex: Papaver somniferum L.
Sp. Pl. 1 ed. :508 (1753).
Els gèneres de les plantes són arbitraris mentre que els epítets tots sol no determinen el nom de la planta ja que dues plantes diferents poden tenir el mateix epítet. Les plantes que s’utilitzen en farmàcia duen l’epítet officinalis.
***Si l’epítet acaba en –i és perquè va dedicat a alguna persona. Si en algun moment algú vol fer una modificació, canvia el nom a la planta i per nomenar-la es posa entre parèntesi la primera lletra del llinatge del primer autor seguit del llinatge de qui ha fet la segona descripció de la planta. Després també s’ha d’escriure el lloc de publicació i l’any. Tot i que si hi ha confusió preval el nom més antic, aquest fet pot fer que hi hagi sinonímia.
Els sinònims s’indiquen de la següent manera: ≡ Sinònims homotípics =Sinònims heterotípics -Altres sinònims Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 Divisió: -phyta (-mycota, és per a fongs) -fits Classe: -opsida (-phyceae, per algues, -mycetes) -òpsids,-fícies,-micets Ordre -ales -als Família -aceae -àcies A Catalunya hi ha: Plantes sup: 4835, Briòfits: 815, Fongs: 5524, Líquens: 1628, Algues: 628. TOTAL: 13.430 ...