tema 4 (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Història d'Espanya i Catalunya
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

4.1 Autarquia i misèria sota el primer franquisme 1. El plantejament del problema Amb la victòria del front popular en les eleccions generals, les classes socials van veure que s’havia de dur a terme una política radical de redistribució de la propietat agrària i de la renta, ja que era molt desigual. Els anys 34-45 Espanya estava vivint una recuperació econòmica, però l’any 1936 va entrar en recessió. Amb la guerra, va haver una lluita de classes socials, en que va haver molts assassinats de persones de classes altes.
L’economia durant el conflicte no es sap ben bé com es va evolucionar la producció i l’assignació de recursos. L’agricultura i la indústria van patir una forta caiguda. Durant el conflicte no es va recuperar el mateix nivell d’abans. En el cas de l’agricultura va ser ocasionat per falta de mà d’obra i d’adob, en el de la indústria per la dificultat en l’abastiment de matèries primeres, l’accés als mercats i el transport de mercaderies i persones es va veure reduït. El comerç exterior va disminuir a be per les exportacions, ja que l’agricultura havia disminuït i per les importacions, però aquestes van disminuir menys que les exportacions.
Malgrat tot es van importar armes i el dèficit es va accentuar molt. Les finances públiques també estaven en una situació crítica. Tots dos bàndols es van finançar amb l’ajuda del Banc d’Espanya. El sistema financer a l’inici de la guerra va tenir problemes de liquiditat i va tancar els comptes bancaris. El mercat intern s’havia fragmentat i això va suposar la desintegració del mercat i trastorns en el funcionament de l’economia.
L’economia de guerra va ser diferent en els dos bàndols. En bàndol franquista tenia 4 avantatges respecte el republicà:  Organització militar favorable ja que tenia jerarquia de comandaments. L’exèrcit republicà va haver de crear milícies com a exèrcit.
 L’exèrcit de Franco va controlar des d’un principals regions agrícoles. Alimentar la població era més fàcil.
 Tenien el recolzament dels principals empresaris i directius del país.
 L’Espanya franquista va comptar amb el recolzament actiu de les potencies fascistes.
A més el bàndol franquista van dur a terme una política summament encertada que els va dur a cobrir els objectius fonamentals de l’economia de guerra. Van implantar una producció un control centralitzat de tota la producció, distribució i comerç exterior, i combinat amb la repressió va permetre augmentar els nivells productius. La cotització de la pesseta va confirmar les bones estratègies triades pel bàndol franquista.
L’economia republicana va ser al contrari. Aquest bàndol disposava de la població resident de les grans ciutats i disposava de gairebé tota la industria i de l’agricultura d’exportació. Amés tenia un poder sobre les reserves d’or del banc. El bàndol republicà no va saber aprofitar aquests avantatges perquè es van preocupar més de crear un sistema econòmic no capitalista, és a dir, fer revolució social a més de guanyar la guerra. No van saber administrar bé les industries per falta de capacitat gerencial i el dèficit de capital. Van tenir també problemes de subministrament de matèries primeres sobretot d’aliments ja que la població era majoritàriament urbana. La zona republicana estava dividida i el subministrament de armament a la resta de la zona fou impossible. No van rebre ajuda exterior ja que els països es van mantenir neutrals davant la por que si aquest bàndol guanyava instaures una economia comunista. Aquest bàndol obtenia l’armament de la Rússia comunista, que pagava amb les reserves d’or que tenia però se li van anar acabant. La cotització de la pesseta republicana es va depreciar molt durant els anys de guerra. La col·lectivització de les indústries de la zona republicana van produir un descens continu de la producció.
2. Els costos de la guerra civil La guerra va deixar al país en una profunda depressió i misèria. Estava sotmès en estacament i penúria. La producció i la renta nacional havia caigut. Espanya va necessitar molt més temps que els països bèl·lics en la segona guerra mundial per recuperar els nivells anteriors a la guerra. Als anys 50 encara no havia aconseguit doblar la seva producció industrial, a diferencia de la resta de països que s’havien mantingut neutrals.
El retrocés i l’estancament van significar la ruptura amb el procés de creixement pausat. El benestar de la població es va reduir molt i l’empobriment es va prolongar molt. La recessió va augmentar la distància més gran de l’economia respecte altres països. La guerra civil va enfonsar el PIB per càpita. Espanya va necessitar més de 10 anys per refer-se’n de la situació.
La guerra va suposar uns costos econòmics molt elevats:   Caiguda de més del 70% de la renta.
Caiguda del 25% del PIB Les pèrdues de capital físic van ser inferiors a les de la 2a guerra mundial.
3. Els eixos fonamentals de la nova política econòmica La victòria del bàndol franquista va imposar un nou estat en que les terres es van tornar als antics propietaris després que la república redistribuís les terres. També es van tornar les empreses que havien estat col·lectivitzades. Els salaris es van reduir i la inflació creixia incontroladament. La reducció dels salaris va empitjorar les condicions de vida dels treballadors. El consum es va contraure i una disminució de la demanda dels productes manufacturats. Aquesta mesura beneficiava els empresaris ja que obtenien més ingressos i van fer possible l’increment de la demanda dels béns de luxe. La transformació de l’estructura de la demanda van suposar una reducció de la productivitat general. Els empresaris van optar per substituir el capital per mà d’obra. La població activa agrària va augmentar però la industrial va disminuir. Malgrat tot, no es va aconseguir augmentar la producció agrària. Es va produir en tots els sectors un retrocés cap a les solucions tècniques i productives més arcaiques de la economia. L’escassetat de d’automòbils, camions i autocars va potenciar el transport ferroviari. La neutralitat de la segona guerra mundial no es va saber aprofitar com la primera, la gran guerra. El nou règim tenia deutes pendents i es van pagar amb diners i espècies tan aviat com van poder. Van tenir greus problemes de control de la inflació. El dèficit públic seguia creixent degut a unes despeses militars que no es podien contraure per la por a ser envaïts per els aliats i perquè Hitler pressionava perquè entressin en conflicte. La mobilització de l’exèrcit es va pagar amb nous impostos i amb deute interior i sobretot reduint la resta de despeses de l’Estat. Es va relaxar el control de la oferta monetària, sobretot amb el mecanisme de la pignoració automàtica del deute. La inflació no va ser tan alta comprada amb la resta de països.
...