Tema 7 Emoció (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 09/05/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

CONFERÈNCIA 22: Conferencia 21  Relació causal entre cognició i emoció.
Conferencia 22  Relació causal oposada com l’emoció afecta a la cognició (mecanismes de processament de la informació).
Passem de una concepció filosòfica de que les emocions interfereixen la raó a una concepció moderna de que aquests dos mecanismes, son dos mecanismes paral·lels que intervenen en el comportament. Diuen que es necessari la integració d’aquests dos mecanismes per a poder prendre decisions i adaptar-nos. Hi ha una doble integració entre mecanismes afectius i cognitius.
Afecte i processament de la informació Com els estats afectius afecten al processament de la informació.
Evolució històrica del rol assignat a les emocions sobre la cognició: Anys 60  La psicologia es comença a plantejar que hi ha més psicologia més enllà del conductisme (no es preocupaven per la ment).
Apareix la metàfora cervell – ordinador  Si som capaços d’entendre com funciona un ordinador també ho hem de ser per saber que passa dins la ment humana.
Quin paper jugaven les emocions? Era una cosa que no tenien importància, creien que els hi dificultava la possibilitat d’extreure bones conclusions sobre el comportament.
Anys 70  Els models de processament comencen a reconèixer la modulació afectiva.
A partir dels anys 80 comencen a fer experiments sistemàtics que permeten respondre fins a quin punt els estats d’ànim influeixen els processaments de la informació.
A finals del segle passat van arribar a la conclusió que els estats d’ànim afecten a la conducta.
Any 2000  Les emocions son conceptuades com estats de processament.
Paper de la cognició a la teoria de Damasio (t. Del marcador somàtic) En aquesta teoria els sentiments hi tenen un paper molt important.
Objectiu confe: Com la modulació cognitiva afecta a la representació de l’estímul o la situació i en conseqüència el nostre comportament.
A on intervenen els mecanismes afectius sobre la cognició?  Model d’atenció selectiva de filtre temprà Entre l’entrada de informació i la memòria hi ha un seguit de processos. Ignorem la informació irrellevant i ens quedem amb la important que s’emmagatzemarà a la memòria a curt termini. La informació rellevant que emmagatzemarem serà aquella que tingui interès per nosaltres en aquell moment.
EL que determina la manera en que funcionarà el filtre (selecciona info rellevant i no rellevant) es l’impacte afectiu.
 Model de l’atenció dividida de Kahneman Uns factors determinants influïen en l’arousal central i en conseqüència la capacitat disponible d’informació.
Que determina el nostre arousal? De l’impacte afectiu. Depenen de les necessitats i intencions momentànies dedicarem més atenció a una tasca o a una altra.
Ex: estem parlant per telèfon i batent ous. Comencem a tallar ceba, aleshores tots els nostres recursos atencionals es focalitzaran en tallar la ceba, ja que si no ens concertem ens podríem tallar.
 Model de memòria de treball (Baddeley) La memòria de treball es una memòria provisional que emmagatzema les informacions que necessitem per un moment present.
Ex: Soc un cambrer, hi en una taula m’han demanat una cosa i en una altra una altra cosa. Internament ens anem repetint les dos informacions. A més a més m’he d’enrecordar que una taula m’havia demana el compte. I també m’he denreocrdar quines son les taules que jo controlo.
Aquests 3 mecanismes de memòria estan controlats per un mecanismes central  ens diu com hem d’operar i quina informació hem de retenir i quina podem ignorar.
Els mecanismes afectius afecten al mecanisme central (el que els controla a tots).
2. Efectes de l’afecte sobre el processament 1. Modulen la qualitat dels continguts - Determinen quina informació emagatzarem a la memòria - Quina informació recuperarem de la memòria a llarg termini - Sesgos sensorio – perceptuals - Sesgos atencionals - Sesgos interpretatius - Sesgos de raonament 2. Modulen l’estil de processament - Hi ha dos estils de processament : El local i el global.
o Local: Detalls dels diferents elements dels estímuls que m’estan arribant o Global: Informació general dels estímuls Dos tipus d’emocions (positives o negatives).
Podríem deduir que segons el tipus d’emoció tindrem un estil global o un local.
3. Modulació de la quantitat de processament Exemples de cada un:  Sesgos sensorio – perceptuals : Detectar que ha passat alguna cosa.
PPT. Els subjectes havien d’apretar el ratolí quan creien que a la pantalla hi apareixia una paraula (a vegades nomes hi apareixien lletres).
Resultats: a la població general no hi havia diferencia en la detecció de les dues paraules (silla / infarto). A les persones amb trastorn de pànic detectaven abans la paraula infarto perquè tenia més impacte per a ells.
Per tant, hi ha mecanismes afectius que intervenen en els sesogos sensorio – perceptuals, en la detecció d’estímuls.
 Sesgos atencionals: CAPTURA ATENCIONAL El subjecte sent un soroll molt fort i perpedeja , però abans de sentir el soroll se’ls hi ensenya una foto (pot ser de diferents tipus) durant 50ms.
Dedicarem més temps a processar les fotos d’arousal alt. Però amb 150 ms encara no haurem tingut temps.. immediatament et posen un soroll que provoca que parpedejem. Mirar i parpedejar es incompatible.
Resultats: els estímuls d’arousal alt (molts recursos de processament de la informació) ens prenen recursos per a que fem el processament de la informació del següent estímul (soroll), de manera que el perpadeo quedarà inhibit  Inhibició de prepulso.
El nivell d’arousal d’un estímul (independentment de la seva valencià) influeix en els recursos que dedicarem al següent estímul.
Dedicarem més o menys recursos atencional depenen de l’arousal afectiu que tingui l’estímul.
 Atenció selectiva Fem un experiment amb estudiants pocs dies abans d’exàmens.
1r) contesten l’STAI (per mirar ansietat) Se’ls hi posen parelles de paraules a la pantalla (una neutre i una amb valor).
Han d’apretar el ratolí quan apareix la creu. La creu pot aparèixer al mateix lloc on hi havia la paraula amb valor afectiu que es on estaves mirant  en aquest cas apretaves més ràpid.
Resultats: Ansietat baixa: Distribueixen la lectura en les dos paraules.
Ansietat alta: es focalitzen a mirar paraules significatives per a ells i passen per alt els estímuls neutres.
Les persones amb AA diferencien més els estímuls significatius dels no significatius.
PPT  Atenció dividida Stroop emocional  Doble processament: Dir el color de la paraula però estàs interferit per la llengua i el significat.
- Paraules neutres i paraules amb contingut emocional.
Resultats : Davant les paraules emocionals es tarda més temps en dir el color, degut a que la paraula te un arousal més alt, per tant necessitem mes recursos de processament i tardem mes.
Sabem que aquesta interferència te valencià afectiva perquè abans han contestat l’STAI (ansietat alta, baixa, mitja).
 Sesgos interpretatius PPT Els subjectes escoltaven una paraula ambigua (es pronuncien igual però tenen significats diferents). Després havien d’escriure la paraula que havien sentit.
Resultats: Les persones amb ansietat baixa creien que havien sentit PAIN (dolor), en canvi el d’ansietat alta tendien a creure que havien sentit PANE (vidre).
Davant estímuls ambigus hi una interferència dels estats d’ànim en la interpretació dels esdeveniments.
 Sesgos de memòria : consolidació Fenomen de l’aprenentatge depenen de l’estat: es consolida millor aquella informació de valor afectiu congruent amb estat afectiu en el moment de l’aprenentatge.
Induïm a 3 grups de persones en diferents estats d’ànim: - Ira - Alegria - Tristesa Havien de llegir 36 situacions: - 12 alegres - 12 enojantes - 12 tristes Hipòtesis: Els que estan alegres recordaran millor les situacions alegres, i així amb totes.
Resultats: es corroboren.
 Sesgos de raonament: ENMARCAMENT PPT En una situació ens focalitzem en conseqüències positives i en l’altre negatives  pot afectar a la presa de decisions.
Situació de sesogs de raonament influïda per l’emmarcament.
Emmarcament  Les emocions generen sesgos en la estimulació dels resultats ( i conseqüentment en la presa de decisions).
 Estil global – local de processament Com processa el cervell la informació: de forma global o de forma local.
PPT La figura de l’esquerra s’assembla a la de dalt en la seva globalitat i la de la dreta s’assembla en les localitats.
Resultats: Alegres  S’assembla més la que s’assembla en globalitat, si estem alegres ens fixem més en la globalitat (forma holística).
Tristos  Es fixen mes en els detalls. S’assembla mes la de l’esquerra.
Ultima diapo : la quantitat de recursos de processament depèn de l’arousal.
...