Lliçó 8: Sector públic i crisi fiscal 2008-2014 II (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 04/01/2015
Descargas 58
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 8: Sector públic i crisi fiscal 2008/2014 II ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 8: Sector públic i crisi fiscal 2008/2014 1. Situació del sector públic fins a la crisi del 2007 Abans de la crisi i ens anys anterior Espanya es mostrava com un país dins el marc europeu amb una clara insuficiència de l’ingrés del seu sector públic. A més existia una injusta distribució de la carga tributària derivada de que el gruix dels impostos que formaven els ingressos de l’Estat venien dels impostos que graven el consum. A tot això se li ha de sumar un efecte procíclic que és l’estructura de l’ingrés i la despesa.
Al 1975 despesa: Espanya: 25% del PIB Alemanya: 50% del PIB D’avant aquesta situació a finals dels anys 70’s hi ha un consens social per procedir a una reforma fiscal en el qual s’hauria de cobrir la necessitat d’ajustar l’economia espanyola (que patia la crisi del petroli) oferint més salari social a la població (més serveis públics). I també s’havia d’afrontar ala transició demogràfica que vivia el país aquella època. Calia una reforma fiscal profunda que permetés un ingrés significatiu.
El 1977 es va crear la primera llei de reforma fiscal que instaurà l’actual impost sobre la renta de persones físiques. Inicialment es va presenta com una reforma de la imposició directa:  Crea IRPF( defineix renda àmplia, es publiquen les llistes dels contribuents, es prohibeix el secret bancari)  Es crea l’impost sobre la riquesa i el patrimoni.
 Es defineix l’impost sobre societats.
Aquesta reforma va permetre que els ingressos al 1985 hagin crescut un 36%. Però el problema era que la despesa creixia encara mol més a un ritme accelerat, un 42%.
Aquest creixement de la despesa reflecteix un país que s’estava modernitzant en les prestacions socials que fins aquells anys no eren disponibles en l’economia espanyola.
Els grans canvis es van fer entre el 1977 i el 1985, no obstant a partir del 1985 hi va haver una frenada (descans) ja que els governs no s’atrevien a augmentar l’impost encara que vulguin augmentar l’ingrés.
La reforma de la imposició directa com l’IVA i els impostos especials (IIEE) de l’alcohol, tabac,... no té lloc fins l’entrada a la CEE (1986). El retràs en aquesta reforma és degut a l’oposició social als impostos. Tot i així la millora dels ingressos d’Espanya entre el 1986 i 1992 s’explica per la implantació de la imposició directa (39%) i la despesa manté un augment del 42%.
Entre el 1992 i el 1996 el país va entrar en una fase de crisi i la despesa augmenta en un 45%, un creixement degut a l’augment de l’atur (més subsidis).
AL 1996 el president Aznar guanya les eleccions i fa una reforma de l’IRPF en la que separa les rendes derivades del capital de les derivades del treball i d’aquesta manera aplicar un mètode de imposició més just i concret per a cada cas.
Fonts del treball: escala molt progressiva (escala de gravamen) Fonts del capital: 15% Ingressos Despeses 1997-2001 38% 40% 2002-2006 39% 38% 2. L’impacte de la crisi fiscal 2008/2013 Ingrés% 41 37 35 35 36 37 37 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Despesa% 39 41 46 45 45 47 44 Saldo% 2 -4 -11 -10 -9 -10 -7 Aquesta taula ens mostres els diferents canvis que han anat patint tant la despesa com l’ingrés en la crisi dels anys anteriors. Observen una certa millora del 2012 al 2013 ja que l’ingrés augmenta encara que tímidament degut a les reformes de l’IVA (augmenta) i de l’IRPF i per altra banda la despesa baixa en un 3%. Actualment Espanya està en un país de recuperació.
En la següent taula s’explica el comportament del dèficit d’Espanya a partir de la crisi amb l’impacte que han tingut el comportament dels diferents impostos.
Mm d’€ 2007 2010 IRPF 73 68 IS 45 13 IVA 56 51 IIEE 20 19 TOTAL 201 157 L’impost de societats baixa d’una manera més remarcables per la massiva tancada de societats que van fer fallida amb la crisi. Tots els impostos viuen una caiguda en les seves quantitats del 2007 al 2010 per l’impacte de la crisi. I per tant això crea un problema en els balanços del país i directament s’acumula un dèficit.
3. En el context europeu Espanya és un país dins del marc europeu amb menys ingrés, per sota de la mitjana. EL problema no és un problema de la quantitat de impost que s’imposa en la societat, sinó que és un problema d’evasió fiscal, és a dir de frau fiscal que està expandit en la societat espanyola. I això crea una dificultat de sostenir socialment la política fiscal.
No es planteja un problema d’excés de despesa, sinó que hi ha un problema de escassetat de l’ingrés. Això està mol relacionat amb la manera de ser de la població espanyola adaptada i integrada en un clima mediterrani i una mentalitat llatina de “NO PAGAR”.
4. Dèficit, endeutament i les seves perspectives El deute públic espanyol entre el 2007 i el 2013 augmenta de manera exagerada; en 66 punts percentuals. És un deute dels més elevats d’€ desprès de Grècia i Irlanda. No és una conseqüència de massa despesa absoluta. És cert que la despesa ha augmentat, però també hi ha una forta davallada en els ingressos, més que l’augment de la despesa.
...