Tema 2.3 - Artritis reumatoide. (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i terapèutica I
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 09/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES BLOC 2 - FARMACOLOGIA DELS TRASTONRS INFLAMATORIS I REUMATOLÒGICS TEMA 2.2 – ARTRITIS REUMATOIDEA: - Malaltia crònica que afecte a les articulacions. És erosiva i deformant.
Hi ha una afectació a nivell de els cèl·lules sinovials donant lloc a una pèrdua de funcionalitat, dolors...Els pacients presenten una incapacitat que cada cop es va incrementant.
OBJECTIUS DEL TRACTAMENT: - Disminuir els símptomes de dolor i la tumefacció articular.
Mantenir el millor grau de funcionalitat i de qualitat de vida possibles.
Frenar, i si és possible, aconseguir la remissió de la malaltia.
FARMACOTERAPÈUTICA: TRACTAMENT SIMPTOMÀTIC: - Alleugen els símptomes de la malaltia.
Antiimflamatoris no esteroïdals (AINEs): - Disminueixen la inflamació i el dolor. En cap moment redueixen la progressió de la malaltia.
- Un cop es diagnostica la mlalatia, de seguida s’administra un tractament modificador de la malaltia, però són tractaments els quals triguen molt en donar efectes (fins a 3 mesos) i per tant es triga molt en observar un alleujament dels símptomes.
- Per a que durant aquest període el pacient no experimenti símptomes, s’administren AINEs.
- Degut als efectes adversos dels AINE, en cas de que sigui un tractament de llarga duració, haurà d’anar acompanyat de gastroprotecció.
Glucocorticoides: - Tenen efecte antiimflamatori, i són útils per al tractament simptomàtic de l’artritis.
- En alguns estudis es parla de que també podrien ser utilitzats com a FAMEs, tot i que encara no s’utilitzen.
- Efectes adversos: osteoporosi degut a una pèrdua de massa òssia.
FÀRMACS ANTIREUMÀTICS MODIFICADORS DE LA MALALTIA: - Es comencen a donar des de l’inici del diagnòstic, ja que hi ha una millor perspectiva en l’evolució de la malaltia.
1. FAMES tradicionals: Metotrexat: - Inhibidor de la dihidrofolat reductasa.
- Fàrmac base en el tractament.
- Escalament ràpid de la dosis, fins a 20-25mg setmanals als 3-4 mesos.
- S’inicia per via oral, en cas de refractarietat, s’ha d’assegurar la biodisponibilitat del fàrmac administrant per via subcutània.
Leflunomida: - Mateix mecanisme d’acció que la FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES BLOC 2 - FARMACOLOGIA DELS TRASTONRS INFLAMATORIS I REUMATOLÒGICS - Mecanisme d’acció: inhibeix la dihidrourutat deshidrogenasa, inhibint la síntesi de pirimidines, en la síntesi de DNA i per tant disminució de la proliferació de limfòcits.
- Efectes adversos: són bastant freqüents o Incidència elevada de diarrea, alopècia, hipertensió.
o Infeccions respiratòries (20%), cefalees (15%).
o Elevació dels enzims hepàtics.
o Teratogènesi (pare i mare).
o No vacuna agents vius.
- A l’inici, la dosi és de 100mg/dia durant 3 dies, i continua amb 20mg/dia de forma continuada.
- Es pot obviar la dosi de carga i començar el tractament amb dosis de 20 mg/dia.
D’aquesta manera la màxima eficàcia s’assoleix més lentament, però millora la tolerància.
- En cas de mala tolerància i/o toxicitat, es pot reduir la dosi a 10 mg/dia.
Sulfasalazina: - Derivat de l’àcid 5-aminosalicílic.
- És un profàrmac que dóna lloc a àcid 5-aminosalicíli i sulfapiridina.
- Utilitzat també en la malaltia inflamatòria intestinal.
- Els efectes apareixen ràpids en el temps (2 mesos aprox.) - S’administra una dosi de 2-3g/dia via oral.
- És segur durant l’embaràs.
- Efectes adversos: a nivell cutani i gastrointestinal.
Sals d’or: - Durant molts anys van ser els fàrmacs d’elecció, ja que són molt eficaços. Actualment han quedat desplaçats per la sortida al mercat de nous fàrmacs.
- Son  Aurotiomala sòdic, aurotioglucosa i auranofina.
- Mecanisme d’acció: o Penetren en les cèl·lules sinovials (sinoviòcits) i aconsegueixen inhibir la proliferació d’aquestes.
o Redueix a quimiotaxis de neutròfils i l’alliberació de mediadors.
o L’acció es manifesta lentament (2-6mesos).
o Milloren la simptomatologia clínica  redueixen la progressió de la lesió òssia i articular.
- S’administren per via intramuscular, excepte la aurofina, que s’administra per via oral.
- Efectes adversos: o Alteracions a la pell i mucoses: crisiasis  pigmentació mucoses i teixits blaugrisós o Nefrotoxicitat.
o Alteracions sanguínies.
o Alteracions al SNC.
Cloroquina o hidroxicloroquina: - Són antipalúdics.
- Cloroquina  250 mg/dia , sense superar els 4mg/kg/dia.
- Hidroxicloroquina  200-400 mg/dia, sense superar els 6,5mg/kg/dia.
- Són menys eficaces.
- Efectes adversos: o Toxicitat gastrointestinal i cutània  no requereix la suspensió del tractament.
o Retinopatia  hi ha menor incidència amb l’ús de la hidroxicloroquina. Tot i així, s’han de fer revisions anuals.
Ciclosporina, azatioprina i ciclofosfamida: FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES BLOC 2 - FARMACOLOGIA DELS TRASTONRS INFLAMATORIS I REUMATOLÒGICS D-penicilamina: - Fàrmac que redueix la inflamació de bona eficàcia.
- Mecanisme d’acció: és un quelant de metalls pesants (Fe, Cu, Hg, Pb, Zn) d’acció lenta.
Disminueix els nivells de IL-1 i frena la destrucció de l’estructura de la superfície articular i de l’os.
- Efectes adversos: anorèxia, nàusees, vòmits, disgeusia (canvi perceptiu en els sabors i les olors), alteracions cutànies (50%) i afectacions renals (30%).
2. Teràpies biològiques: Infliximab: - Anticòs monoclonal quimèric dirigit contra TNF-α.
- Mecanisme d’acció: redueix l’activitat de TNF-α i altres marcadors de la inflamació.
- Es pot administrar juntament amb metotrexat o altres immunosupressors per afavorir el tractament.
- Dosificació recomanada: les setmanes “0-2-6” 3 mg/kg/setm. A partir de llavors s’espaia la dosi cada 8 setmanes. Si el tractament és ineficaç, es pot augmentar a 5mg/kg o escurçar el temps cada 4-6 setmanes.
- Si hi ha bona resposta es poden distanciar les dosis.
- Si s’administra amb metotrexat o algun altre immunosupressor incrementa la seva permanència en el teixit.
Adalimumab: - Anticòs monoclonal humanitzat dirigit contra TNF-α.
- Dosificació recomanada: o Setmana 0  80 mg.
o Setmana 2  40 mg.
o La dosi de manteniment són 40 mg en setmanes alternes, per via subcutània.
Etanercept: - Molècula composta d’una porció d’una immunoglobulina humana unida a dos receptors del TNF-α. És un anti TNF-α.
- Efectes adversos: o Desmielinització: està contraindicat en esclerosi múltiple degut a la neuritis òptica que es produint en pacients amb aquesta malaltia.
o Augment risc infeccions: cal anar en compte amb la tuberculosi latent, l’herpes zòster i altres infeccions. Es recomana la vacunació per pneumococ abans d’iniciar el tractament.
Rituximab: - Anticòs monoclonal quimèric anti CD20 que disminueix els nivells de limfòcits B.
- S’administra juntament amb 100 mg de metilprednisona per via intravenosa.
- S’utilitza per a altres patologies també.
- Efectes adversos: increment en el risc d’infeccions, però no s’ha demostrat que hi hagi probabilitat de reactivar la tuberculosi o l’herpes zòster.
Abatacept (ABT): - Mecanisme d’acció: s’uneix de forma competitiva i amb gran afinitat a la CD80/86, evitant que aquesta proteïna s’uneixi a CD28, prevenint l’activació dels limfòcits T.
- S’utilitza en monoteràpia o combinat amb un altre agent biològic.
- Es millor administrar amb monoteràpia, ja que s’ha vist que administrat amb un anti TNF-α no incrementa l’eficàcia, però sí el risc de patir infeccions.
- Efectes adversos: increment del risc d’infeccions, però no s’ha demostrat que hi hagi probabilitat de reactivar la tuberculosi o l’herpes zòster.
Tocilizumab (TCZ): FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES BLOC 2 - FARMACOLOGIA DELS TRASTONRS INFLAMATORIS I REUMATOLÒGICS - Anticòs monoclonal humanitzat.
Mecanisme d’acció: actua contra el receptor de la interleucina 6.
S’administra amb monoteràpia o combinat amb metotrexat.
Efectes adversos: incrementa el risc de patir infeccions però no el risc de patir tuberculosi ni herpes zòster.
Anakinra (ANK): - Forma recombinant no glicosilada de l’antagonista del receptor de la interleucina 1 (IL1Ra).
- Mecanisme d’acció: bloqueja la IL-1.
- S’administra una dosi de 100 mg/dia, per via subcutània.
- Efectes adversos: o El primer mes apareixen efectes des del punt d’injecció, però aquests aniran desapareixent  important no deixar el tractament.
o Incrementa el risc de patir infeccions, però no tuberculosi ni herpes zòster.
Incrementa més el risc si s’associa amb un fàrmac anti TNF-α.
...

Comprar Previsualizar