6. Heteroconts (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botanica
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 03/03/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

6. Heteroconts També se’ls sol anomenar Estramenopiles. Junt amb les alveolates es troben en un gran grup Chromalveolata. No se sap encara el seu antecessor. El filum Hetercoconta és el més divers, hi ha tan individus fotosintètics, estudiarem dos:  Cl. Bacil·larioficies (diatomeas o algues durades)  Cl. Feoficies (algues pardes) Hi ha els Oomicets (Pseudofongs), però aquests són heteròtrofs i per tant no fan la fotosístesis. Tenen la mateixa filologia d’un fong però al veure el seu ADN s’ha observat que de fong no te res, es un individu germà de les heteroconta.
Són dos individus s’anomenen amb flagels, heteroconto, crearan cèl·lules flagelades. Es caracteritzen pq els seus cloroplast tenen 4 membranes, tenen els pigments.
mateixos Les bacil·lariofícies normalment viuen soles. En lloc de paret cel·lular tenen frústul.
BACIL·LARIOFÍCIES (diatomees) Aquet grup d’ Heterocontes té certes característiques:  Grup d’organismes nombrós (10000 espècies).
 Unicel·lulars de vegades agregades.
 Presenten una coberta de sílice (SiO2) ornamentada (frústul).
 Un dels pigments (xantofil·les) proporciona el color marró  Algues durades).
 Substàncies de reserva (crisolaminarina).
 En tota mena d’ambients humits i en superfícies dels monuments, els quals es fan malbé per culpa d’aquests. Molt importants en el fitoplacton mari.
El frústul, aquest coberta de silice ornamentada es pot classificar segons la simetria que presenta:  Simetria cèntrica: igual d’amplitud que d’altura.
 Simetria pennada: més alt que ample.
La morfologia de les diatomees recorda a una caixa. El frústul està format per dos valvas (epiteca i hipoteca) que tenen una zona d’unió o contacte, el cíngul. Podem observar la diatomea des de dos punts de vista diferents:  Visio valvar: Veiem la valva  Visio pleural: Veiem la zona d’unió entre les valves. En aquesta vista no es pot saber si el frústul presenta simetria concèntrica o pennada.
Amb la visió valvar podem distingir certes ornamentacions del frústul  El frústul no és homogeni, apareixen petites discontinuïtats a mode d’estries (petits porus alineats al voltat de tot el frústul). Utilitzaran les estries per relacionar- se amb l’exterior (llum, matèria orgànica, poder expulsar oxigen). Poden ser: - Formades per porus simples - Porus aerolats: Gran, que en el seu interior apareixen porus petits.
Aquelles diatomees en agregació, s’aconsegueixen pq tenen una serie de porus en els extrems que, en lloc d’interaccionar amb l’exterior, segreguen un mucílag que els permet agregar-se entre elles o en la terra.
Només en les pennades apareix una estria anomenada RAFE l’utilitzaran per moure’s, segreguen un mucílag i l’absorbeixen facilitat que aquest individu es pugui moure. Es per això que les altres, no es mouran, sinó que es deixen moure per l’aigua.
Els noduls centrals i polars son necessais pq el rafe es una discontinuïtat massa gran i aixi s’evita que es trenqui Les diatomees es reprodueixen per reproducció asexual. Cada filla heretera un tros de la valva. Una fills es queda amb l’hipoteca i l’altre amb l’epiteca. La que es queda amb l’hipoteca, la canviarà per epiteca i crearà una altre hipoteca més petita creant així un individu més petit. Quan aquest es torni a dividir passarà al mateix, de tal manera que es va reduint. Si només es reproduïssin asexualment, al final serien molt petites. Les diatomees son els únics organismes d’aquest planeta que quan perden la seva mida es reprodueixen per reproducció sexual.
Es creen zigots o auxóspores, que creixen i després germinen a diatomeas del tamany original. Las auxóspores també actuen com formes de resistència. Respecte a la reproducció sexual, les bacil·lariofícies varien segons la seva simetria:  Simetria pennada  Isogàmia: Aquestes diatomees petites pateixen una meiosi que donarà lloc a 4 gàmets dels quals dos moren i dos sobreviuen. Surten al exterior que es trobaran amb altres, es fusionaran per donar una auxòspora (es perden les valves i es fisionen els dos nuclis haploides de les dos diatomeas).
Aquesta creixia fins a tenir un tamany de la diatomea original i crearà les seves dues dos valves donant lloc a dues noves valves de mida normal.
 Simetria concèntrica  Oogàmia: Fan meiosi, si és un mascle aquesta meiosi donarà lloc a dos espermatozoides amb dos flagels heterocontes. Si surt una femella donarà lloc a 4 ovocèl·lules, dues degeneren i dues sobreviuen. Es formarà un zigot que donarà lloc a una auxòspora que creixerà fins a tenir el tamany original (molt gran) i un cop allà formarà les seves valves de mida normal.
La classe Bacil·lariofícies es classifica en funció de la simetria del frústul (no calen noms):  Ordre Biddhulphilas  simetria cèntrica  Ordre Bacillarials  Simetria pennada Ecologia:  Aigües marines i continentals. Planctòniques i bentòniques.
 Bioindicadors → hi ha una relació regular entre els factors ambientals i la composició en espècie. Algunes diatomees estan on hi ha contaminació, i altres on no hi ha res de contaminació.
 En aigües marines trobem diatomees que fan simbiosi amb foraminífers, cucs i altres algues.
 La "terra de diatomees" presenta un gran poder abrasiu i d'absorció. S'utilitzen diatomees triturades per fer la pasta de dents i netejadors.
 Pintura de les carreteres que brillen en la foscor.
 Fabricació de nitroglicerina de dinamita, que és estabilitzada amb terra de diatomees.
 Funcionen com a filtres en la indústria cervesera, vinícola i d'altres líquids.
 En aïllament de calderes i forns alts.
 Funcionen com a insecticida o fertilitzant.
ALGUES BRUNES: Les feofícies o algues pardes tenen característiques que les diferencia dels demès heterocontes:  Són els organismes més grans del planeta. Grup d’organismes nombroses (20000 espècies).
 Morfologies : les més simples són filamentoses que poden ser simples o ramificats.
 Presenten alta concentració de xantofil·les.
 Com substància de reserva tenen laminarina i manitol.
 Generalment són marines o benotòniques (resideixen enganxades al terra).
Però a vegades apareixen feoficies boreals i en mars freds.
 Pluricel·lulars: filamentoses, pseudoparenquimàtiques, parenquimàtiques.
 Mida: de pocs cm a metres Trobem:  Tijes filamentoses ramificades  Tijes pseudoparenquimàtiques  millons de filaments s’encreuen entre si per donar lloc a una estructura macroscòpica  Tijes parenquimàtics amb teixits verdaders  (divisió de treball completa – parènquima de reserva i assimilador—la part més externa fa la fotosíntesi i l’altre dona suport). Els més coneguts tenen talos laminars, creixen en forma plana.
Aquests poden tenir una divisió dicótoma.
Talus laminar són més complexes. Tant que en la part central sembla que tinguin vasos conductors, nervis que van des de la base a l’apice.
Aquests vasos conductors, si els comparem amb una planta terrestre tenen la mateixa morfologia, però no serveixen per transportar aigua de la base fins a dalt (està inundat d’aigua). Aquestes ja comencen a ser les estructures que donaran lloc a les estructures conductores de les plantes terrestres.
Pneumatòfors  Vesícules plenes d’aire que les utilitzaran per flotar i moure’s pq els arribi la llum, (son blanditos).
Hi ha unes que són lamines de les quals tenen incrustacions de carbonat calci permet que sigui rígid i laminar), pq la seva superfície pugui fer la fotosíntesi  Talo laminar.
Hi ha unes més avançades amb talus cilindric i tenen teixits molt rígids, que semblen arbolitos. Aquest individu es poiquilohidres i un ciprés, per exemple, pot estar fora de l’aigua.
MORFOLOGIA: Són els organismes més grans del planeta, p poden arribar al 150 metros de altura, tenen estructures que s’assemblen a una tija, una fulla i arrels. Però com són poiquilohidres no se’ls pot anomenar així, sinó:: rizoides, cauloides i fil·loides. Poden anar acompanyats de pneumatofors (globus d’aire) pq són molt grans i tenen dificultats p per a flotar.
La superfície de la fulla es disgrega per fer fotosíntesi amb major facilitat.
Les feofícias procedeixen dels heteroconts, però la revolució genètica ho ha regirat tot.
Abans es dividien en 3 grups grups,, ara en més de 10, o 20. Aquí tenim els tres tre grups principals: - Ordre Dictyotales.
- Ordre Laminariales (“Kelps”) - Ordre Fucales.
Ordre Dyctiotales Els organismes pertanyents a l'ordre Dyctiotales tenen diverses característiques:  Creixen per una o més cèl·lules apicals (si se'ls talla aquest extrem, moren).
 Són algues laminars compostes per lacínies fines d'entre 10 i 15 cm, regularment dicótomas, d'àpex rodó, sovint escotats i de color groc bru.
 Presenten veritables teixits, és a dir, són organismes parenquimàtics. No són cormòfits per que no mantenen l'aigua al seu interior.
 Si fem un tall longitudinal en el tal·lus, observem parènquima assimilador a la perifèria i parènquima de reserva en el centre.
 Són individus laminars amb ramificacions dicòtoma.
gPresenten cicle diplo-haploide isomòrfic  s'alternen les generacions isomorfes (gametòfit i esporòfit iguals) amb una meiosi espórica i meiòspores no flagel·lades (aplanósporas) pel mig. Es reprodueixen per oogàmia (espermatozoides amb dos flagels). Durant la maduració sexual es genera l'estructura reproductora. Els gametangis masculins generen espermatozoides i els gametangis femení formaran ovocélulas. En la fecundació es dóna un zigot diploide que quan es desenvolupi es convertirà en un esporòfit diploide (igual que el gametòfit), que en la seva maduresa sexual crearà esporangis i meiòspores, que van de 4 en 4 (tetrasporangio tetrasporas), que donaran lloc a 4 meiòspores que germinaran per donar de nou un gametòfit femení o masculí (haploide).
Com diferenciarem si l'organisme és un gametòfit o un esporòfit? – Per dotació cromosòmica i formació o no d’espores.
Un gran exemple són les Orelles de mar o Padina, que a més de cel·lulosa tenen dipòsits de carbonat càlcic en bandes per donar-los rigidesa. Són algues laminars amb una gran amplitud ecològica. És molt comú a Catalunya.
Ordre Laminariales L'ordre Laminariales ( "kelps") es caracteritza per un creixement meristemàtic intercalar, és a dir, mitjançant una banda meristemàtica, que dóna origen a altres teixits. Presenten un disc de fixació (rizoides, hapterios), un cauloide (estípito), la zona de creixement meristemàtica i el fil·loide (làmina). Moltes vegades, entre el fil·loide i el cauloide es localitzen els pneumatòfors  són vesícules d'aire a manera de flotador perquè el Laminariales sigui capaç d'arribar a la llum; són indispensables a causa que poden arribar a medir fins a 100m.
Presenten un cicle diplo-haploide heteromòrfic  Forma els esporangis en unes zones anomenades Sorus. Porten a terme la meiosi espórica, mitjançant la qual produeixen meiòspores flagel·lades. Es reprodueixen per oogàmia.
En aquest cas, els gametòfits són filaments haplóstics amb ramificació lateral. Quan aquests filaments maduren, produeixen estructures sexuals: els gametangios, que poden ser femenins, masculins que o produiran espermatozoides i ovocélulas respectivament. Després de la fecundació, es genera un zigot diploide, que mitjançant una mitosi donarà lloc a una petita plàntula, que quan creixi es convertirà en esporòfit. Quan aquest esporòfit arriba a la maduresa, forma els esporangis, que mitjançant meiosi generaran meiòspores flagel·lades heterocontas amb dos flagels. Quan aquestes espores germines donaran lloc a un gametòfit masculí o femení.
Gametòfits completament diferents al esporòfit.
Ordre Fucales Els organismes d'aquest ordre presenten creixement laminar amb cèl·lula apical piramidal, és a dir, la cèl·lula apical creix per tots els plans de simetria. Tenen cicle diploide amb meiosi gamètica. Es reprodueixen per oogàmia.
Tenim dos adults, un femení i un altre masculí. En aquests trobem una mena de verruguitas anomenades receptacles, que estan plens de conceptáculos, plens al seu torn de gametangis. Els oogonios produiran ovocélulas i els anteridis espermatozoides.
Després de la fecundació, es crearà un zigot 2n que per mitosi es desenvoluparà donant lloc a una plàntula, creixerà i es convertirà en un Fucales adult.
Filogènia: És un caos, classificació de la manera clàssica, en funció de la seva morfologia.
Depenen com és i com es reprodueixen les feofícies tenien 7 ordres. Si es fan estudis d’ADNr (material genetic) les feofícies no són tan simples, es comenta que es divideixen en 11 ordres. En 20120 estudiant tot els gens que les feofícies poden tenir es diu que es divideixen en 14 ordres.
Aquesta evolució que fèiem de simple a complexe no es dona, pq s’adapten al medi i crearan una morfologia mes simple o més complexa en funció del medi.
Les feofícies s'utilitzen en els alginats (substància que ens trobem a la cervesa, pasta dents...). També tenen altres funcions:  Potencien la cremositat dels aliments gràcies a les seves propietats gelificants: melmelades, gelats, batuts, farcit d'olives, gelatines ...
 Mantenen en suspensió la polpa de fruites en els nèctars, en les begudes refrescants i en salses. A més estabilitzen l'escuma de la cervesa.
 En el camp farmacèutic funcionen com a espessants en xarops, emulsions, cremes ...
 Es fan servir en la indústria farmacèutica per a la fabricació de sabons, locions, cremes, pastes de dents o simplement com excipients.
 En el camp de l'odontologia serveixen com a material d'impressió.
...