Unitat 1 Marc teòric de la relació d'ajuda (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Psicologia aplicada a ciències de la salut
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 13/02/2015
Descargas 24

Vista previa del texto

Unitat 1: Marc teòric de la relació d’ajuda Introducció Denominacions: Relació terapèutica, relació d’ajuda, counseling...
Proliferació de les professions d’ajuda: - Pes creixent de les responsabilitats en la presa de decisions individuals - Recerca de respostes que no es troben en el propi context social o familiar - Medicalització del malestar i de la desviació del model establert Definició: Un procés d’interacció entre dues persones el/la professional i el/la client, l’objectiu del qual és habilitar el/la client per tal que prengui una decisió respecte d’opcions de caire personal.
Un conjunt de tècniques, habilitats i actituds per ajudar les persones a gestionar els seus recursos personals.
Existeixen tres tipus de relacions d’ajuda (no examen): 1. Psicòlegs, terapeutes ocupacionals, es específic 2. Personal d’infermeria i metges 3. La manera que tenen les persones d’utilitzar la relació d’ajuda, no son professionals, poden ser veïns, familiars...
Espais de la relació d’ajuda o del counseling: - Serveis socials - Àmbits sanitaris - Escola - Empresa Relació d’ajuda i infermeria El pas de les malalties agudes a un major nombre de malalties cròniques suposa combinar aspectes terapèutics i educatius per tal de: - Afavorir el compliment terapèutic en tractaments llarg - Proporcionar a la persona malalta recursos per afrontar les limitacions que comporta la malaltia - Estimular les capacitats i habilitats d’autocura i el protagonisme i la implicació de la persona malalta “En el arte de cuidar, la consideración del sufrimiento interpersonal es fundamental, pues solo se puede cuidar adecuadamente de un ser humano, si se reconoce el doble nivel de padecimiento, a saber, el sufrimiento exterior y el interior. El sufrimiento exterior se puede combatir desde la terapéutica, la farmacología y los instrumentos tecnológicos, pero el sufrimiento interior reclama un modo de atención distinta, reclama la presencia humana la palabra adecuada y el arduo ejercicio del diálogo”.
Mirar el problema o mirar la persona? cal comprendre quin paper, quin significat té aquella forma particular d’expressió que anomenem problema o crisi o patiment en una persona que és única i diferent de qualsevol altra.
Cal fugir de relacions simples de causa-efecte per assumir la complexitat.
Perquè és eficaç el diàleg en la situació de la relació d’ajuda? Com pot ser que estimuli canvis en un individu? - Ofereix a la persona un mirall on es pot veure’s a sí mateix amb una certa distància emotiva i tractar de comprendre què li està passant i com pot tractar de controlar els successos.
- Qui escolta presta a la persona en dificultats part de les seves competències, per tal d’ajudar-lo a prendre decisions, augmentant el seu sentiment d’autoestima i la confiança en si mateix.
- Descomposant la complexitat d’un problema en els seus components és possible afrontar cadascuna de les seves parts.
Condicions per a que la relació d’ajuda sigui eficaç: - Qui demana ajuda ha de sentir-se que se l’escolta amb interès i amb comprensió, rep confirmacions verbals i no verbals d’aquesta actitud d’escolta intel·ligent i disponible.
- No rep “consells” o indicacions banals, el seu problema no és minimitzat.
- Percep autenticitat o congruència comunicativa, se sent acollit i acceptat.
Perspectives teòriques en la relació d’ajuda Teoria de la pragmàtica de la comunicació P. Watzlawick, G Bateson, J Ruesch: Model psicològic i psicoterapèutic que atribueix a la relació el paper central en la interpretació dels fenòmens psicològics i psicopatològics.
La comunicació és la característica essencial i central de l’existència humana L’escola de Palo Alto defineix 5 axiomes: 1. No es pot “no comunicar” 2. Cada comunicació té un aspecte de contingut i un aspecte de relació, de manera que el segon engloba el primer 3. L’intercanvi comunicatiu s’articula en una seqüència organitzada 4. Els éssers humans es comuniquen a través del llenguatge verbal i del no-verbal 5. Tots els intercanvis de comunicació són simètrics o complementares, en funció que estiguin basats sobre la igualtat o la diferència Model existencial i humanistes L’existencialisme sosté que cadascú és responsable dels seus valors, qualitats i forma de ser en el món. L’ésser humà es troba en un estat de potencial absoluta i de creixement personal que només ell controla.
La psicologia humanista considera que la persona és la font més fiable de coneixement respecte de les seves capacitats, recursos i característiques.
Autors: Carl Rogers: teràpia centrada en el client. Considera centrals els conceptes de comprensió empàtica, d’acceptació incondicional positiva i de congruència.
Victor Frankl: Logoteràpia. La vida sempre té un sentit, allò que permet sobreviure és tenir una raó per fer-ho: afectes, objectius, expectatives...
1. Llibertat de voluntat 2. Voluntat del sentit 3. Sentit de la vida Frederick Perls: psicologia de la Gestalt. Implica la noció de globalitat de l'experiència i de la importància del conjunt sobre la suma de les parts. Dóna una gran importància al “aquí i ara”.
Anima la persona per tal que esdevingui conscient alhora del seu funcionament físic i psíquic com un tot indestriable.
Teoria del vincle John Bowlby, prové del psicoanàlisi.
El comportament de vincular-se és aquella forma de comportament que es manifesta en una persona que aconsegueix o manté una proximitat respecte d’una altre persona, clarament identificada, que es considera com a capaç d’afrontar el món de forma adequada.
Teràpies de tercera generació: Mindfulness Conscient equànime, no discursiva i centrada en el present que reconeix i accepta tal com és qualsevol pensament o sensació que apareix en el camp de l’atenció.
S’acompanya d’una practica meditativa o d’altres que condueixen a l’atenció profunda.
En l’àmbit de la relació malalt-terapeuta, la mindfulness és una forma d’atenció empàtica i d’escolta profunda que pot ser conreada, mantinguda i integrada al treball terapèutic.
Aspectes novedosos: - Centrar-se en el moment present - Elecció de les experiències - Apertura a l’experiència u als fets - Control - Acceptació radical Construccionisme social Hoffman, 1996: El construccionisme social creu que les idees, els conceptes i els records sorgeixen de l’intercanvi social i són mediatitzats pel llenguatge.
No hi ha veritats socials incontrovertibles sinó només relats del món.
Construccionisme social i psicoteràpia 1. Ruptura amb la relació asimètrica “pacient” vs terapeuta 2. Es centren en la narració. Tot relat és interpretatiu 3. L’anàlisi que el/la terapeuta fa de la situació del client no es pot considerar objectiu La narració només és eficaç en la mida en que es tradueixi en accions noves per enfrontar antigues relacions generant un canvi en el sistema i superant la situació que va ser considerada com a problema ...