Tema 21 - La Qüestió Prejudicial (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Dret de la Unió Europea
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 30/05/2016
Descargas 9

Descripción

Tema 21 de l'assignatura obligatòria de Dret de la Unió Europea (2on semestre del 2on Curs del Grau en Dret). Professora: Montserrat Pi Llorens (Grup 01). Número de pàgines totals sumant tots els temes: 197 pp. Els apunts inclouen esquemes, taules comparatives, fotografies, dibuixos, i informació gràfica per fer més entenedor l'estudi.

Vista previa del texto

TEMA 21. LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL 1. Introducció 3 motius justifiquen que la qüestió prejudicial és un tema separat:  No és una competència contenciosa del TJUE sinó prejudicial (diferent naturalesa respecte del recurs d’anul·lació i el d’incompliment). El TJUE decideix sobre una qüestió plantejada pel jutge intern. Per tant, no és correcte parlar de recurs prejudicial, és un incident prejudicial o qüestió prejudicial.
 La funció que compleix és, en alguns casos, diferent de la que compleixen els recursos anteriors (funció internacional, constitucional, etc.). Aquí la funció bàsica és assegurar l’aplicació uniforme del dret de la UE, donar les instruments als jutges interns perquè quan interpretin el dret de la UE ho facin de la manera correcta.
 Ja estava en el Tractat de la CECA, tot i que no sabem el que esperaven els autors amb aquest mecanisme en un primer moment. Actualment, s’ha convertit en la clau de volta de l’ordenament jurídic de la UE (a més de la del sistema judicial).
2. Regulació: article 267 TFUE L’article 267 TFUE regula la qüestió prejudicial.
3. No és un recurs contenciós, és un incident No es passa per diferents instàncies fins arribar al TJUE en les que s’han presentat recursos i aquest s’ha de pronunciar en favor d’una part, sinó que respon a una pregunta plantejada per un jutge intern.
4. Mecanismes de cooperació jurisdiccions internes/TJUE El TJUE no decideix el cas que té el Tribunal intern, no diu a qui li ha de donar la raó o quina sentència ha de dictar. Dóna determinats elements al jutge intern i aquest serà el que estimi o no el recurs que se li ha interposat (mecanisme de cooperació). En la pràctica, els tribunals interns utilitzen aquest sistema en bastants ocasions.
5. Funció  Garantir la interpretació uniforme  Protecció drets dels particulars 6. Doble objecte Segons l’article 2671 la qüestió prejudicial té un doble objecte:  Interpretació: precisar l’abast i el contingut de les normes comunitàries (una de les parts al·lega que se li apliqui una norma del dret de la UE, moltes vegades sense que se li apliqui una norma interna). Aquí hem de subratllar l’amplitud d’aquest concepte d’interpretació. El TJUE ha considerat que no es tracta només d’una interpretació literal, sinó qualsevol aspecte relacionat amb l’aplicació de la norma (té efecte directe? Es pot aplicar retroactivament? Es pot aplicar a una persona no nacional de la UE? Es pot aplicar en aquest territori?, etc.). A més, aquesta pregunta pot ser sobre qualsevol disposició del dret de la UE sense cap tipus de distinció, ara bé, s’ha de tractar de dret de la UE (no cap el dret internacional ni l’intern).
 Validesa: controlar la legalitat de les normes de dret comunitari (excepció del dret primari). Aquí el jutge intern es troba en una situació diferent a l’anterior ja que el que es qüestiona és si la norma de dret de la UE és vàlida. Les limitacions de què és el que es pot preguntar són més grans, la qüestió, en aquest cas, es limita a actes obligatoris (no es pot preguntar sobre actes no obligatoris ni sobre dret primari perquè és el cànon de validesa).
1 Art. 267 TFUE: El Tribunal de Justicia de la Unión Europea será competente para pronunciarse, con carácter prejudicial: a) sobre la interpretación de los Tratados; b) sobre la validez e interpretación de los actos adoptados por las instituciones, órganos u organismos de la Unión.
7. Legitimació: jurisdiccions dels Estats membres (art. 2672 TFUE)  Noció d’òrgan judicial (STJCE Vaasen-Gobbels de 30 de juny de 1966). Què s’entén per òrgan jurisdiccional? o Institucional: remissió als drets interns. Com que a partir de la lectura de l’article 267 no s’entén, el TJUE diu que el Tractat fa una remissió als drets interns dels EEMM. Ara bé, el TJUE accepta el plantejament de qüestions prejudicials per part d’òrgans que malgrat no ser jurisdiccionals en virtut del dret intern, tenen una funció anàloga (té més en compte la funció per enfortir la importància que el TJUE dóna a la qüestió prejudicial).
o Funcional: s’entendrà un òrgan amb funció anàloga al d’un òrgan jurisdiccional segons el dret intern, qualsevol òrgan que:  Tingui origen legal  Actuï amb caràcter permanent  La seva jurisdicció sigui obligatòria  Segueixi un procediment contradictori  Decideixi en dret *Ex. Dret espanyol: Tribunal Constitucional.
 En el marc d’un litigi real en el que es plantegi l’aplicació d’una norma comunitària. El jutge ha de justificar que necessita que el TJUE es pronunciï per dictar la seva sentència, no és possible que un jutge plantegi una qüestió prejudicial per preguntar-li al TJUE sobre una controvèrsia que ell mateix tingui.
8. Obligació d’interposar una qüestió prejudicial (art. 2673 TFUE)  D’interpretació: òrgans que decideixin en última instància. Si un jutge de primera instància no pregunta al TJUE i basa la seva sentència en una interpretació 2 Art. 267 TFUE: Cuando se plantee una cuestión de esta naturaleza ante un órgano jurisdiccional de uno de los Estados miembros, dicho órgano podrá pedir al Tribunal que se pronuncie sobre la misma, si estima necesaria una decisión al respecto para poder emitir su fallo.
3 Art. 267 TFUE: Cuando se plantee una cuestión de este tipo en un asunto pendiente ante un órgano jurisdiccional nacional, cuyas decisiones no sean susceptibles de ulterior recurso judicial de Derecho interno, dicho órgano estará obligado a someter la cuestión al Tribunal.
equivocada del dret de la UE, aquesta podrà ser objecte de recurs. Ara bé, si es tracta d’un òrgan del qual no hi ha recurs possible, els efectes serien definitius i per evitar això el tractat imposa la obligació d’interposar una qüestió prejudicial.
o Incidència de la doctrina de l’acte clar (STJCE CILFIT de 6 d’octubre de 1982). Ex. Al TS li arriba un cas en cassació en el que està en joc una norma de dret de la UE però aquest creu que no té cap dubte sobre com interpretar la norma comunitària perquè “ho té molt clar”. El tractat li obliga a plantejar la qüestió prejudicial per ser un òrgan que decideix en última instància? O només si té un dubte? El tribunals francesos van agafar la posició de que si no tenien dubtes no tenien que preguntar.
Aquesta posició la tenim en la STJCE CILFIT en la que diu:  Es pot donar el cas en el que un òrgan d’última instància no presenti la qüestió sense incomplir l’article 267 TFUE.
 Els supòsits en els que es donarà aquesta circumstància són molt restringits, el TJUE accepta que els tribunals no se sentin obligats a plantejar la qüestió prejudicial quan hi hagi una sentència prèvia sobre la qüestió. Ara bé, cal tenir en compte que qüestions que semblen idèntiques no ho són. A més, hi ha una necessitat d’interpretació de l’ordenament jurídic de la UE.
 De validesa: tots els òrgans (STJCE Foto-Frost de 22 d’octubre de 1987). El TJUE, en la sentència Foto-Frost va dir que quan un jutge intern té dubtes sobre la validesa d’un acte de les institucions de la UE no pot deixar-lo d’aplicar sinó que ha de plantejar una qüestió prejudicial de validesa davant del TJUE (interpretació extensiva de l’obligació de plantejar la qüestió prejudicial a tots els òrgans jurisdiccionals). Si el jutge considera que el reglament és vàlid i no té dubtes, no està obligat a plantejar la qüestió prejudicial de validesa. Aquí el TJUE ha agafat l’opció per un control concentrat de la constitucionalitat.
 De vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en cas de violació d’aquesta obligació.
9. Procediment Per subratllar l’especificitat de la qüestió, cal fer referència al procediment. El TJUE és molt generós pel que fa a les qüestions de forma:  Interposició per part del jutge intern: d’ofici o a instància de part.
 Relació directa amb el TJUE (se li envia tota la documentació al TJUE)  No requisits de forma.
 Notificació a les parts, als Estats membres, a la Comissió i al Consell: o Terminis de dos mesos per presentar observacions. Quan el TJUE rep una qüestió prejudicial s’obre un termini d’observacions que poden ser presentades per les parts del litigi concret, pels EEMM, per la Comissió i pel Consell. També intervé un Advocat General i sempre s’interposen davant del Tribunal de Justícia, no del Tribunal General.
10. Efectes de la sentència  Erga omnes. Els efectes són de caràcter general. Les obligacions no s´imposen només a les parts del litigi i al jutge del litigi, ha de ser acatada pels Estats, pels particulars i per totes les institucions.
 Caràcter retroactiu. Quan el TJUE diu que una norma s’ha d’interpretar així es sobreentén que s’hauria d’haver interpretat així des de la seva entrada en vigor, per tant i ha un efecte retroactiu.
Les sentències que resolen una qüestió prejudicial de validesa, quan diuen que una norma no és vàlida, les conseqüències no són les mateixes que en el recurs d’anul·lació, són declaratives. El TJUE no pot anul·lar un acte per la qüestió prejudicial. Hi haurà un component d’obligació per part de la institució que ha dictat l’acte (modificar-lo, derogar-lo) però seguirà vigent perquè el TJUE no pot anul·lar-lo. Ara bé, quan el TJUE diu una cosa que implica que normes nacionals són contraries al dret de la UE això té obligacions per l’EEMM que ha d’adoptar les mesures necessàries per adaptar la compatibilitat entre el dret intern i el de la UE. El mateix passa amb la qüestió prejudicial d’interpretació.
...