Tema 5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. SISTEMES DE LA MEMÒRIA Estudiarem el nivell d’anàlisi de la memòria 1.INTRODUCCIÓ Ha diferents tipus de memòria però tots comparteixen moltes característiques.
Podríem parlar de Memòria sensorial: de curtíssima durada, tal com sembla indicar en els experiments de Sperling.
Aquest tipus de memòria podria quedar integrat dins l’estudi de la percepció. Memòria a curt termini: de curta durada (18 a 30 segons) i de capacitat limitada (aproximadament 7 elements) i memòria a llarg termini.
2.MEMÒRIA UNITÀRIA VS SISTEMES DE MEMÒRIA La idea de formes o tipus múltiples de memòria no ha de ser considerada com la defensa d’existència de “caixes separades” en el nostre cervell per explicar l’execució de la memòria. Necessitem evidències per dir que hi ha diferents sistemes.
Tipus d’evidències que permeten suposar l’existència de diferents sistemes:  Evidència neuropsicològica: A partir de l’estudi de pacients amb determinades psicopatologies de la memòria (et pot fallar un sistema i no un altre).
o Pacient H.M. (Scoville i Milner, 1955): Dissociació entre memòria a curt termini i a llarg termini.
Aquest senyor quan tenia uns 20 anys tenia atacs d’epilèpsia molt sovint. En aquella època estava “de moda” solucionar problemes traient diferents teixits nerviosos. Van decidir extreure-li els dos hipocamps i una part de la zona medial del cervell. L’operació va ser un èxit (els problemes d’epilèpsia van desaparèixer) però desprès de l’operació aquesta persona va ser incapaç de fer cap aprenentatge nou. Quan li van fer proves de memòria a curt termini va puntuar dins dels paràmetres de normalitat però en canvi en les de llarg termini era un desastre. La memòria procedimental també la tenia preservada. Amb aquest cas es va posar de manifest per primera vegada la importància de l’hipocamp en la memòria.
o Pacient P.V. (Vallar i Baddeley, 1994): dissociació entre memòria a curt termini a llarg termini (cas contrari a H.M.). La dona tenia una memòria a curt termini molt dolenta (nomes podia repetir fins a 3 dígits), però la memòria a llarg termini li funcionava molt bé.
o Pacients amnèsics comparats amb normal (dissociació entre memòria implícita i memòria explícita): Hi ha determinades proves de memòria en les que els amnèsics puntuen igual de bé que persones sense problemes. Aquests son tipus de tests que mesuren de forma indirecta (memòria implícita). En canvi, en les proves directes mesuren pitjor els amnèsics (memòria explícita).
Així, podem veure que tenim diferents dissociacions (declarativa i procedimental, explicita i implícita, saber que i saber com, episòdica i semàntica) 19 Controvèrsia  actualment hi ha dubtes sobre si la diferència sobre puntuacions es perquè hi ha diferents de sistemes entre tests explícits i implícits o és degut a que s’utilitzen diferents maneres de recuperar el record en les diferents proves.
Declaratiu no és igual a implícit  Evidència cognitiva: Experiments realitzats en laboratori amb subjectes normals  corba de posició serial (efecte de recència): si et diuen una llista de paraules que després has de recordar les paraules que es recorden més son les ultimes i les primeres que s’han presentat, mentre que les del mig es recorden menys.
Si després de que et diguin les paraules et fan fer càlcul mental i després escriure-les es veu que l’efecte de recència desapareix. Això evidencia que tenim memòria a curt termini i a llarg termini.
 Evidència comparada: Estudis comparatius realitzats amb diferents espècies animals. Els animals també presenten diferències sistèmiques, efecte de posició serial...
 Altres dissociacions Declarativa Explícita Saber què Episòdica Procedimental Implícita Saber com Semàntica Podem parlar de molts tipus de memòria però no necessàriament ens referim a sistemes.
- Memòria immediata (és un terme descriptiu) - Memòria de treball (sistema memòria a curt termini) - Memòria emocional (és un terme descriptiu) - Memòria icònica (sistema memòria sensorial visual) - Memòria primària (sistema memòria a curt termini) ...
3.TREBALLS PIONERS DE L’ENFOCAMENT COGNITIU George A.Miller (1956): “The magical number seven, plus or minus two: Some limits on our capacity for processing information”. Psychological Review. Va revistar totes les dades experimentals des del S.XIX fins als anys 50 sobre el que es coneixia com a capacitat d’aprehensió humana (memòria a curt termini)proves de record serial de dígits, imatges, frases, paraules....Va veure que la mitjana de coses que es podien recordar era d’uns set ítems.
Miller va plantejar la noció de l’organisme com a processador de la informació, amb una capacitat limitada però que es pot superar mitjançant la codificació i rectificació i va posar en evidència que la limitació no és la quantitat d’informació sinó el nombre d’elements. A més va introduir el terme “chunk” (agrupació) considerat com una unitat de retenció (paquets d’informació).
Això va posar les bases a les característiques de la memòria a curt termini i al seu funcionament D. Broadbent (1958): el seu model és un model de filtre precategorial que suposa que el sistema nerviós actua com un canal simple de comunicació (canal únic de capacitat limitada). Broadbent pressuposa l’existència d’un filtre que delimita l’entrada d’informació, deixant passar només aquella informació que el sistema és capaç de processar Els nostres òrgans sensorials ens envien una gran quantitat d’informació i la retenim durant un període molt curt de temps en un sistema “S” (memòria sensorial), aleshores nomes passarà al següent sistema “P” (memòria primària) 20 aquella informació a la que li prestem atenció. Aquesta idea de processar tant sols una part de la informació que ens arriba ho han agafat els models més moderns de la memòria, però no està tant clar que aquest procediment necessiti un filtre (mecanisme inhibidor d’informació), sinó que tu mantens aquella informació a la que dediques atenció i que l’altre es perd per el simple pas del temps. També es molt important perquè es el primer que relaciona la memòria sensorial amb la memòria a curt termini (memòria primària) També afirma que la informació només és processa en forma serial o seqüencial, és a dir, només un missatge a la vegada.
COPIAR ESQUEMA MODEL DE BROADBENT Models multimagatzem: s’acostuma a considerar com a primer model multimagatzem el proposat per Waugh i Norman (1965). Aquest model distingeix entre memòria primària i secundaria El més representatiu i de major impacte és el d’Atkinson i Shiffrin (1968). Aquest model enquadra el sistema de memòria al llarg de dues grans dimensions:  Components o característiques estructuralsaspectes fixes i immutables del sistema de memòria. Inclouen els magatzems bàsics de la memòria: o Registres sensorials: entrada d’informació procedent dels òrgans sensorials i hi ha un registre per cadascuna de les modalitats. Aquesta informació pot ser de gran quantitat però només es pot retenir unes dècimes de segon. Quan superes aquestes dècimes la informació es va perdent o Magatzem a curt termini: està format per un determinat nombre d’slots (ranures per posar memòria). En nombre d’slots que una persona té correspondria a la seva amplitud de memòria. Si entra més informació de la que poden retenir aquests slots es podria perdre informació (perquè desplaces la que ja tenies). A més com que la durada es limitada (uns quants segons) si quan han passat aquest segons tu no has fet un procés de repàs aquesta també es va perdent. Si ets capaç de mantenir aquesta informació durant un període de temps suficient i amb un repàs adequat passarà al magatzem a llarg termini. Deien que en aquest magatzem la informació ha de passar de cada modalitat sensorial al llenguatge.
o Magatzem a llarg termini: Hi ha un magatzem per a cada modalitat sensorial. La possibilitat de pèrdua d’informació no queda massa clara. Podria ser que determinades modalitats sensorials pesessin directament des dels registres sensorials fins al magatzem a llarg termini  Processos de control: Representen els elements dinàmics del sistema. Són processos transitoris que estan sota control del subjecte, que depenen de factors com ara les instruccions i característiques de la tasca o del subjecte i que consisteixen en processos o procediments de codificació, operacions de repàs i estratègies, que són construïts i utilitzats opcionalment pel subjecte i que poden variar d’una tasca a l’altra.
21 MODEL D’ATKINSON I SHIFFRIN Avantatges Limitacions - És el primer model global - Hi ha determinada sobre el funcionament de informació que és tant la memòria impactant que no necessita processos de repàs per mantenir-se.
- El terme magatzem no és adequat ja que la memòria no és estàtica (es pot deformar Crítiques Utilització d’unes estructures innexistents (estructures cerebrals - Inadequada conceppció d’un processament serial o seqüencial basats en el símil de l’ordinador però que no s’adequa de tot al funcionament de la memòria humana ja que aquesta té en determinades situacions un caràcter més interactiu que seqüencial.
- L’abandonament que es va produir en la investigació sobre la memòria a llarg termini, malgrat que formés part del model.
4.LA MEMÒRIA SENSORIAL És de curtíssima durada. Es pot definir com la persistència d’un estímul en el temps més enllà de la seva presència física, és a dir, és la memòria que permet que l’efecte d’un estímul continuï encara que aquest hagi desaparegut Té un paper adaptatiu clau. La seva funció fonamental és la de conservar l’estimulació, malgrat que aquesta ja hagi desaparegut. D’aquesta manera augmenten les possibilitats de poder processar la informació, especialment en el cas dels estímuls de molt poca durada. Ens permet captar els moviments de les coses (trajectòria) i ens permet tenir temps suficient per a processar la informació (potser nomes veus una cosa súper poc temps però tens unes dècimes de segon de més per processar-la o identificar-la). Així la memòria sensorial hauria de ser bastant àmplia La memòria sensorial més estudiada es la visual. Encara que s’han utilitzat diferents tècniques experimentals per tal de verificar les característiques i la capacitat d’aquest tipus de memòria, possiblement una de les més utilitzades hagi estat de l’informe parcial, introduïda per Sperling en els seus treballs sobre memòria icònica primer feien proves d’informe total, per exemple una prova en que et passen una imatge on hi ha unes quantes lletres durant unes dècimes de segon i després et pregunten quantes n’has reconegut. La majoria de gent en reconeix entre 3 i 4.
Aquests resultats contrastaven amb la idea de que la memòria sensorial havia de ser molt gran. Aleshores van pensar que les lletres que deien que havies reconegut en realitat eren les que recordaves. Així el problema no era la identificació de la lletra, sinò la memòria a curt termini. Per comprovar-ho van realitzar l’informe parcial en la que 22 abans de presentar la imatge et presentaven un so que t’indicava quina fila de lletres havies de mirar i així nomes preguntaven una part del total i d’aquella part calculaven el total.
Els resultats detectaven que en l’informe total per moltes lletres que presentessis sempre es recordava una mitjana de 4 lletres, en canvi en l’informe parcial, quantes més lletres tenia la targeta més se’n identificaven, és a dir, que quanta més informació donaves més en captaves. Això confirmava la idea de que la memòria sensorial pot captar molta informació.
Sperling també va fer estudis per veure quant durava la memòria sensorial. En aquest es presentaven targetes de 12 lletres (4 files de 4) i variava el moment en el que es presentava el so, que podia ser simultani a la presentació de la tarja, uns milisegons desprès (fins a 1 segon) o primer el so i desprès la presentació. Quan coincideixen va veure que a mesura que s’anava retrasant el so es codificava un menor nombre de lletres, fins que quan es retrassava 1 segon es recordaven 4 lletres, com en l’informe total. D’aquest experiment se’n extreu que la durada de la memòria sensorial és d’aproximadament 250 milisegons (fins a 1 segon en el cas auditiu).
Crítiques a la tècnica de l’informe parcial:  Subestima l’execució del subjecte, ja que la persona abans d’informar ha d’identificar l’estímul que se li presenta (ja sigui visual o auditiu) per tal de saber què ha de contestar. Es pot suposar que el temps requerit per identificar el senyal que va en detriment a l’execució del subjecte. (abans de començar amb la tasca ha de codificar el so i saber que se li demana, i això pot fer que perdi temps)  L’informe parcial resulta superior al que seria real perquè redueix la interferència de l’output, ja que el nombre d’elements a informar és menor. En el cas de l’informe total els primers elements que s’informen interfereixen sobre el possible record dels posteriors  Sovint el subjecte pot anticipar la resposta que rebrà (aquest problema es redueix quan fas molts assajos) Malgrat aquestes crítiques els descobriments de Sperling han aconseguit mantenir-se al llarg del temps i han estat replicats per altres autors.
En resum, la memòria sensorial és un tipus de memòria amb un temps de retenció molt breu, una amplia capacitat i amb codificació precategorial (la informació esta tan propera als òrgans sensorials que no hem tingut temps de categoritzar-la) 23 5.LA MEMÒRIA A CURT TERMINI S’han utilitzat diferents termes per a designar aquesta memòria que porten a diferents maneres d’interpretar-la:  Memòria primària (William James)posa l’èmfasi especialment en el paper de l’atenció i la consciència.
(s.XIX) James diu “la memòria primària és el present psicològic de l’individu”, referint-se a que de la única cosa que tenim consciència es del present. La memòria primària es aquesta consciència de present que tenim nosaltres.
 Memòria a curt termini (Hebb, Broadbent, autors del model multimagatzem)s’ha centrat en el temps d’emmagatzemament. Com que durava molt poc li van dir de curt termini  Working memory (Baddeley, Hitch, molts actors actuals) posa l’èmfasi en la funció d’aquesta memòria en el control del processament de la informació. (pren cos a partir dels anys 80). Com que és una memòria que tenim per a poder realitzar tasques cognitives complexes li van dir working memory.
Les principals línies d’investigació sobre la memòria a curt termini són  Amplitud: es va avaluar amb l’experiment de Miller (article de revisió de miller) i es va veure que teniem una capacitat limitada (aproximadament de 7).
 Durada: es va investigar amb l’experiment de Peterson i Peterson (1959). La hipòtesi fonamental era que la traça de memòria en la memòria a curt termini s’esvaeix ràpidament a no ser que es mantingui mitjançant processos actius de repàs o repetició. En aquest experiment es presentaven cartolines amb 3 lletres que no tinguessin significat (per exemple GHB) i immediatament els feien posar a fer operacions matemàtiques (els feien restar de 3 en 3) i mentre anaven fent en un moment els sonava un to. En aquell moment havien de repetir les tres lletres. Van veure que si el so era just en el primer segon feies molt d’encenrt, però que quan passaven només 3 segons el % d’encerts era menor al 50%.
 Tipus de codificació: es van fer uns experiments (Conrad i Hull (1964) i Baddeley (1966)) en que es va veure que la similitud fonològica perjudica al record a curt termini, mentre que la semàntica (significat) i la visual no. Això ens porta a pensar que la memòria a curt termini utilitza un codi fonològic. A més també es va veure que el significat si que tenia repercussions en la memòria a llarg termini, i que per tant aquesta funcionava amb un codi semàntic.
En resum, la memòria a curt termini té una limitació considerable quant al nombre d’elements que es poden retenir (al voltant de set), una limitació important quant al temps de retenció de la informació (més o menys de 15 a 30 segons) i un tipus de codificació preferentment acústica-articulatòria-verbal, encara que actualment es pot pensar que hi ha d’haver altres tipus de codificació.
6.LA MEMÒRIA DE TREBALL Es coneix com a memòria que necessitem per a poder mantenir la informació mentre fem qualsevol tasca cognitiva com ara llegir, resoldre problemes o pensar.
D’entre els diferents models sobre la memòria de treball que existeixen actualment, el model inicial de Baddeley i Hitch (1974) segueix sent el més difós i utilitzat. El seu 24 plantejament inicial es que l’anomenada memòria a curt termini ha de servir per a alguna cosa (no només per a recordar series de números o paraules). Per mirar-ho van fer un experiment en el que es plantejaven que si col·lapsaven el magatzem a curt termini (que s’encarrega de les tasques cognitives) s’impediria que es pugues fer una tasca cognitiva. L’experiment constava en presentar una sèrie de relacions lògiques (per exemple A precedeix B) i havies de dir si eren veritat o no. Simultàniament s’han après una sèrie de dígits. La persona que fa un repàs mental de 8 dígits representa que no pot fer res. Però es va veure que no era així, que l’únic que es produïa era una mica de demora.
Es va treure la conclusió que si fos el magatzem a curt termini el que fes les dues tasques això no seria possible, i van treure un model multicomponent de memòria de treball, la qual constava de:    Executiu Central: Processador de recursos flexible però de capacitat limitada.
Actua con un controlador atencional que supervisa i coordina la regulació del flux d’informació dels altres components.
Llaç Fonològic (fonological loob): Subsistema responsable del processament i manteniment de la informació verbal.
Bloc de Dibuix Visuoespaial: Subsistema responsable del manteniment i manipulació de la informació visual i espaial.
Van veure diferents evidencies de que aquest tipus de memòria estava fragmentada en diferents subsistemes:  Neuropsicològiques (Imatges del cervell): es va veure que si la persona estava realitzen una tasca que implicava codificació i repàs d’informació verbal hi havia activació en l’hemisferi esquerre, si era espaial a l’hemisferi dret i si era una funció executiva el còrtex prefrontal.
 Experimentals (Tasques visuals i fonològiques): experiments en el que es presentava a la pantalla del pc una figura i quan desapareixia se’n presentaven 6 i la persona havia de dir quina havia vist abans. s’aconsegueix un 90% d’encerts aproximadament. també es feia el mateix experiment però amb pseudoparaules. A continuació es fa la mateixa tasca però la persona va sentint una sèrie de dígits mentre fa la tasca, i després, a part de reconèixer la figura, els ha d’escriure en ordre. S’observa que el reconeixement de es veu afectat negativament en el cas dels gràfics però sobretot en les pseudoparaules.
Això passa perquè en el cas de les paraules el bucle fonològic s’ha d’encarregar de les pseudoparaules i dels dígits, mentre que en el cas dels gràfics cada informació es codifica en un subsistema diferent.
Actualment tenim una idea detallada de com funciona el bucle fonològic: 25   Magatzem fonològic: responsable del manteniment d’una representació fonològica acurada de l’input d’informació verbal. L’informació està emmagatzemada segons les característiques del seu so. El material fonològic entra dins del magatzem tant si volem com si no.
Procés de repàs/repetició: La seva funció és compensar el decaïment de la traça en el magatzem fonològic. Opera en temps real.
Algunes evidencies experimentals que són explicables gràcies al model de memòria de treball són:  L’efecte de la similitud acústica o fonològica: El record serial a curt termini és més difícil quan els ítems guarden similitud entre ells en el seu so (Experiments de Conrad i de Baddeley que ens indica que el material de treball son els fonemes).
 L’efecte de la parla irrellevant (o parla no atesa): L’efecte de la parla irrellevant: Es produeix una pitjor execució en tasques de record verbal immediat quan s’acompanya la presentació visual dels ítems amb la presentació de material verbal auditiu encara que semànticament no tingui rellevància o no s’entengui (estudiar mentre escoltem per la ràdio gent que parla, però no si escoltem musica instrumental). Esta relacionat amb els imputs de la paraula, és a dir que no hi ha un mecanisme per decidir quins fonemes entren i quins no i que per tant això ens perjudica.
 L’efecte de la llargada de les paraules: Amb paraules de menor nombre de síl·labes es pot assolir una major amplitud de memòria que amb paraules de major nombre de síl·labes. Amb el model de memòria a curt termini del magatzem no es pot explicar perquè cada paraula ocuparia un sol “slot” sense tenir en compte la llargada, mentre que en el model de memòria de treball, com que aquesta treballa en temps real i té una llargada determinada t’hi poden caber un nombre determinat de paraules segons la seva llargada, ja que el límit no es d’ítems sinó de temps de durada.
 L’efecte de la supressió articulatòria: Si durant una tasca de record verbal a curt termini es demana al subjecte que repeteixi simultàniament una determinada paraula o so el resultat serà notablement inferior (anar repetint “el, el, el, el...” mentre intentem memoritzar una llista de paraules). Això s’explicaria perquè per poder mantenir els fonemes dins del magatzem fonològic el bucle ha de funcionar, i si aquest esta sent utilitzat per anar repetint la paraula costa molt mes.
7.LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI Es caracteritza per tenir una capacitat pràcticament il·limitada, una persistència duradora dels continguts i una pluralitat de codis, encara que amb predomini de la codificació semàntica. Podem trobar-hi des de records personals, coneixements, la llengua, els procediments motrius i cognitius per fer coses de la vida quotidiana...
7.1.PERMANÈNCIA EN LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI: Experiment de Bahrick, Bahrick i Wittlinger (1975) Es va avaluar la memòria de noms i cares de 392 graduats a partir de la presentació de fotos de antics companys de classe (extretes de “llibres de promoció” de la seva graduació). Els intervals de retenció anaven entre les 2 setmanes i els 57 anys. Van utilitzar el reconeixement de cares, el record de noms de companys el reconeixement de noms de companys i l’aparellament de fotos amb noms.
26 Es va veure que hi havia un alt nivell de reconeixement de cares (94 % encert al cap de 34 anys) i una molt bona execució en el aparellament nom-cara (90 % encert al cap de 34 anys). Això confirmaria que la memòria a llarg termini és molt duradora CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES DE LA MEMORIA HUMANA (a partir de Tulving 1991 i 1993).
Procedimental, semàntica i episòdica són a llarg termini     La memòria episòdica consisteix en el record de fets concrets, com ara “ahir vaig anar al dentista”, “l’any passat vaig estar de vacances a París”.
La memòria semàntica es refereix al nostre coneixement del món, Per exemple, conèixer el significat d’una paraula, el nom de la capital de França.
Memòria declarativa: rep aquest nom perquè tot el coneixement representat en aquest sistema pot ser “declarat”; és a dir, portat a la nostra ment en forma de proposicions verbals o en forma d’imatges. Pot incloure tant la memòria episòdica com la memòria semàntica. El contingut de la memòria declarativa es refereix a “saber què”.
Memòria procedimental: és la que està continguda en les habilitats o destreses perceptuals, motores o cognitives adquirides, i a la qualque, generalment, només hi podem accedir a través de l’acció. El seu contingut es refereix a “saber com”.
27   La memòria explícita es defineix com aquella forma de memòria que es posa de manifest “quan l’execució d’una tasca requereix el record conscient d’experiències prèvies.
La memòria implícita és aquella que es posa de manifest “quan l’execució d’una tasca es veu facilitada en absència de record conscient”.
28 ...