UNITAT 1 : Energia i nutrients. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Nutrició Humana
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

NUTRICIÓ | Mireia Roca-Terry Aragüés UNITAT 1: ENERGIA I NUTRIENTS CONCEPTES PREVIS: • Alimentació: Procés extern, voluntari i educable. És un procés voluntari fins que la saliva comença a fer la digestió i posteriorment empassem l’aliment. Més concretament, quan l’aliment passa per la glotis.
Una altre manera d’expressar-ho seria com el procés mitjançant el qual l’individu obté del seu entorn l’energia i els nutrients indispensables, a través dels aliments.
El comportament alimentari és variable. Existeixen factors externs( culturals, religiosos; tendències, moda, publicitat; recursos econòmics; geogràfics i climatològics; socials; producció i disponibilitat), factors interns( malaltia, mala absorció, al·lèrgia alimentaria...).
• Nutrició: Procés intern, involuntari i no educable. Comença amb la insalivació, masticació, deglució, digestió, absorció i la utilització de l’aliment. Els nutrients són aquells elements bàsics que utilitzem per a funcions energètiques, estructurals o reguladores.
Existeixen: - Macronutrients: 1) Hidrats de carboni.(ENERGÈTICS) 2) Proteïnes.(ENERGÈTICS I ESTRUCTURALS) 3) Greixos o lípids. (ENERGÈTICS) - Micronutrients: 1) Minerals(ESTRUCURALS I REGULADORS) 2) Vitamines(REGULADORS) 3) ‘’Fibra’’(REGULADORS) 4) Aigua. (REGULADORS +vitamines).
• Què vol dir la dieta? La dieta és com la persona s’organitza en el seu dia a dia en relació al que menja. Una dieta és equilibrada quan conté 12-15% AET(aport energètic total) de proteïnes, un 30-35% de greixos o lípids, un 25-30% g/dia de fibres, un 5055% d’hidrats de carboni i 1, 1,5 ml d’aigua.
• Quants tipus d’alimentació existeixen? Existeixen tants tipus d’alimentació com persones que hi ha, és a dir, cada persona té un tipus d’alimentació totalment diferent a l’altre.
• Quants tipus de nutrició existeixen? Només hi ha un tipus de nutrició humana. Tots processem i absorbim els nutrients més o menys de la mateixa forma.
• • • • • Un home adult necessita entre 2.200-2.500 kcal i una dona de 1.800-2.000 kcal.
Un aliment tarda a baixar a l’estómac entre 4 i 8 segons, en canvi, l’aigua en tarda 1.
Dins del nostre budell prim hi ha 200m2 de superfície.
Els hidrats de carboni i les proteïnes aporten al voltant de 4kcal/g i els greixos 9kcal/g.* L’alcohol aporta uns 7kcal/g. No té cap tipus de funció estructural o reguladora però ens aporta molta energia.
Mai podem dir que un aliment engreixa o no engreixa. Tot depèn de la quantitat d’aliment que prenguem d’aquest tipus. Si abusem d’un aliment( ex: hidrats de carboni) aleshores ens engreixarem d’aquests últims. És diferent si ens referim a que engreixa més segons les calories, aleshores hauríem de dir els greixos en relació a kcal/g.
• NUTRICIÓ | Mireia Roca-Terry Aragüés NUTRIENTS: GLÚCIDS O CARBOHIDRATS/HIDRATS DE CARBONI: - - Compostos formats per C, H i O.
Són substàncies energètiques importants per l’organisme i es troben tant en els vegetals(midó) com en els animals( glucogen).
El glucogen ens costa molt d’emmagatzemar perquè necessitem molt de volum i el greix no necessita tanta aigua per emmagatzemar-se. Per aquest motiu acostumem a emmagatzemar millor el greix. En concret, una persona ben alimentada no arriba al 0,5 kg de reserva de glucogen.
Els hidrats de carboni ens aporten uns 4 kcal/g.
En tenim de dos tipus: - Hidrats de carboni complexos( cereals i derivats, tubercles i llegums).
- Hidrats de carboni simples( sucre, mel, refrescos, lactis, fruites).
LÍPIDS O GREIXOS: - Compostos formats per C, H i O.
Principal funció àenergètica. Són la principal reserva del cos. De fet, els trobem en forma de triglicèrids.
Tenen efecte saciant i organolèptic. Les coses que tenen greix acostumen a agradar més perquè són més saborosos.
Són insolubles en aigua però solubles en dissolvents orgànics.
També té funció estructural: Formen part de les membranes cel·lulars.
Són precursors de certes substancies.
Portadors d’àcids grassos essencials i de vitamines liposolubles.
Aportació energètica de 9kcal/g.
A Espanya prenem un percentatge de greix d’un 40-41% quan s’ha de prendre un 30-35%.
Els àcids grassos essencials no poden ser sintetitzats per el cos.
Existeixen dos tipus d’àcids grassos: - AGS: Sòlids a temperatura ambient. Incrementen el risc de presentar malaltia cardiovascular. Són sòlids a temperatura ambient. Ex: mantega, llar, greix de la car, oli de palma, de coco...
AGI: Líquids a temperatura ambient. Reben el nom de mono insaturats perquè tenen un doble enllaç. Poden ser mono insaturats: oli d’oliva, fruita seca... o poliinsaturats: olis de llavors, peix blau, margarina...).
Els àcids grassos trans provenen d’un insaturat transformat com si fos un saturat.
Canviem una molècula líquida a una molècula sòlida. És molt fàcil de produir, es conserva molt. Incrementa el risc cardiovascular tant o més que el saturat. Ens dóna una textura molt agradable i adictiva.
Un greix trans es distingeix en una etiqueta si ens diu que són olis parcialment hidrogenats.
PROTEÏNES: - Funcions: 1) Plàstica: Formen part de les membranes cel·lulars ( ex: músculs).
2) Hormonal(insulina) 3) Bioreguladora: Moltes funcions.
NUTRICIÓ | Mireia Roca-Terry Aragüés - Poden actuar com a mitjà de transport. Ex: Hemoglobina, albúmina.
Altres funcions: Energètiques, intervenen en la contracció muscular, funció immunitària...
Funció energètica de 4kcal/g, és a dir, entre un 12-15% d’AET.
Hi ha un mínim diari de proteïna que el cos ha de prendre. Sinó el ronyó s’espatlla.
La proteïna prové bàsicament dels aliments d’origen animal.
Les proteïnes d’alt valor biològic tenen un gran contingut d’aminoàcids essencials i no essencials. Ara bé també existeixen les proteïnes de baix valor biològic, com ara els aminoàcids els llegums, els cereals, la fruita seca, les llavors...
VITAMINES: - Són amines vitals per l’organisme.
Són substàncies orgàniques que no participen el la construcció de les cèl·lules.
S’han de prendre en petites quantitats.
Classificació: V. Hidrosolubles: Poden dissoldre’s en aigua. Grups B i C. S’eliminen per l’orina però no es poden emmagatzemar, per tant s’han de prendre diàriament. Poden tenir efectes secundaris per sobredosi. Solen trobar-se als aliments greixosos.
V. liposolubles: A,D,E i K(‘’són les que K E D A n’’) .: Solubles en greixos i dissolvents orgànics. S’absorbeixen a partir dels aliments associades a greixos. Aquestes si que les acumula el cos i si en prenem en excés poden resultar tòxiques. Solen trobar-se a les fruites, verdures, hortalisses...
- La falta de vitamina C( antioxidant) produïa anteriorment l’escorbut.
La falta de vitamina B3 produeix la pel·lagra.
La vitamina D fa falta perquè el calci que prenem amb els làctics formi l’os. Es troba als làctics, peix blau. Si tenim una falta d’aquesta, aleshores patim raquitisme.
La vitamina A associada amb la vista. Es troba als làctics, peix blau, ous... També la tenim als carotenoides( pigment que té la fruita o la verdura).
La vitamina E es troba als olis, ous, fruits seces...
La vitamina K es troba als espinacs, cols, algunes fruites...
- SALS MINERALS: - Funció de component de l’esquelet. Tot l’esquelet pesa 2,5-3kg aproximadament.
Regulen la pressió osmòtica i l’equilibri àcid-bàsic.
Tenen funció reguladora i estructural.
Els minerals més importants per a la producció de teixits, aport energètic, rendiment etc són: Calci, ferro, zinc, iode, magnesi, seleni...
NUTRICIÓ | Mireia Roca-Terry Aragüés FIBRES: - - Tot allò que mengem i que el cos no té capacitat de digerir.
Són recomanables uns 25-30 g/ dia. Ex: 2-3 peces de fruita al dia, 2-3 racions de verdures-hortalisses al dia, 2-3 racions de llegum a la setmana.
Hi ha dos tipus: Insoluble( aquella que el cos no pot fer res amb ella, ajuda a regular el transit intestinal; ex: cel·lulosa, hemicel·lulosa, lignina...) i la soluble ( aquelles que ajuden a extreure algunes substàncies que no volem, com ara el sucre, el colesterol...; ex: pectines,, mucílags i FOS’’ fructooigosacàrods’’).
Les solubles són les fermentables i les insolubles les no fermentables.
Els bacteris del budell gros fermenten la fibra per tal de nodrir-se. Hi ha més quantitat de bacteris al budell gros que a tot el cos. De l’aliment que mengen, produeixen gas.
AIGUA: - Element fonamental per a la vida.
És el principal component del cos humà. En tenim al voltant d’un 60%.
Mai podem dir quina quantitat d’aigua hem de prendre al dia perquè també depèn de l’aliment que mengem. Si no mengem fruita, aleshores necessitarem més aigua.
El cos elimina diàriament al voltant de 2,5 litres.
Principalment funció reguladora.
Tots els aliments aporten aigua.
Sabem que una persona està deshidratada per la pell. Una forma més precisa es per la orina. Quan la orina té una coloració més fosca, aleshores sabem que estem més deshidratats.
...