Resum d'etnicitat (2013)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 2º curso
Asignatura Gènere i etnicitat
Año del apunte 2013
Páginas 23
Fecha de subida 30/10/2014
Descargas 47

Vista previa del texto

ETNICITAT.
Bloc 1.- Les relacions ètniques.
1.- Raça, etnicitat i relacions ètniques. Un aclariment conceptual i terminològic.
En totes les societat l’ètnia ha condicionat els rols i l’accés als recursos. EEUU mostra l’ètnia en el cens. La diversitat és inherent a tota societat.
Raça com a categoria social. En la medecina es treballa amb races.
RAÇA I ÈTNIA DE MALGESINI (TEXT 2).
El concepte de raça s’utilitza per tal d’identificar a un grup de persones amb similars trets biològics, físics, fenotípics.
El concepte ètnia/etnicitat s’utilitza per tal d’identificar grups ètnics, que van més enllà dels trets físics i que integren principalment característiques culturals (elements d’identitat i tradició comuns) El cens no està pensat per fer recerca social, sinó que és un registre bàsicament administratiu.
Amb tot, es fa servir com a recurs.
No es toleraria cap cens que no es basés en l’autoadscripció.
A EEUU mesuren la raça i l’origen. Es parla de demanda hispana, p.e.
Brown es pregunta sobre si són neutres aquestes categories: - Blanc i no blanc.
Creença en la puresa social.
Es transformen molts grups ètnics en racials.
Es confon la raça, la etnicitat i l’origen nacional.
Abans només es distingia entre blancs i negres.
La immigració xinesa va ser molt mal rebuda als EEUU. “No poden entrar ni animals ni xinos”.
Importància del ser indígena o parlar llengua indígena a Mèxic. A França no s’inclouen preguntes sobre raça i sexe. (preguntes sensibles).
França: - Preguntes sobre els pares des del punt de vista de l’origen.
Preguntes sobre les dades lingüístiques de la persona.
- Preguntes d’autoadscripció – identificació ètnica. (censos EEUU i RU) o d’autoheteropercepció – com penses que els altres et classifiquen.
A Xile hi ha molt racisme lligat a l’indigenisme.
Racialisme o racisme biològic.
Racisme  Determinació d’accions, actituds i polítiques basades en creences sobre les característiques racials. El racisme sol anar acompanyat per teories racistes que expliquen, justifiquen i legitimen la desigualtat racial.
Raça entesa com a grup socialment definit en un lloc i un moment històric concret, a partir d’atributs físics.
Racionalització  Procés de categorització que estructura racionalitzacions de dominació i subordinació en base a característiques biològiques.
La raça no té cap existència prèvia o al marge de les relacions en què s’incorpora (legals, imatges periodístiques, relacions de classe, coneixement, científic, etc).
Racionalització no és el mateix que racialisme o racisme biològic.
Segons Grosfogel l’inici del racisme biològic era en el colonialisme. Colonialisme del poder com a vigent.
La raça no té cap existència prèvia o al marge de les relacions en què s’incorpora (legals, imatges periodístiques, relacions de classe, coneix. Científic.. (GROSFOLGEL, 3).
Parlem de raça com a grup social, on hi ha un dominant i un subordinat. Posició relacional. El que marca aquest procés de dominació-subordinació és la racionalització. El propi grup ha d’assumir la diversitat.
Classificació multiracial  Poden marcar més d’una raça al cens. Morning valora aquesta opció. Veu els beneficis i els riscos.
Beneficis   Major tolerància racial.
 Pot contribuir a les races socials.
Riscos   Dificulten les lleis anti-discriminatòries.
 Dificultats burocràtiques.
 El “mulato escape hatch”.
Al final tothom és mulato.
Trobem als EEUU un exemple d’aquesta situació.
El concepte d’ètnia i etnicitat.
Orientació essencialista o objectivista. Perspectiva primordialista.
Diferències teòriques del concepte: - Persones que se senten un grup culturalment homogeni.
Grup humà objectivament configurat.
Sentiment de cohesió, pertinença, consciència d’identitat.
La permanència de grup depèn de continuisme cultural al llarg de generacions.
Crítica : Naturalització de l’ètnia i l’etnicitat.
Orientació relacional /subjectivista. – perspectiva constructivista.
- Elements objectius com a conseqüència de l’ètnia.
Grup humà subjectivament configurat, a partir de l’oposició a d’altres grups, diferenciat per la simple voluntat de distingir-se.
Ètnia com a constitució cognitiva de la identitat col·lectiva a partir de l’oposició a d’altres ètnies.
L’ètnia adjudica estatus de ingrup i regula les relacions interètniques amb el outgrup.
Perspectiva instrumentalista.
Etnicitat creada dels mites polítics, creats i manipulats per les elits polítiques per tal d’assolir avantatges.
Perspectiva situacional.
Vista com a quelcom fluid, temporal i situacional.
El context actual està cada vegada diluïnt més les fronteres entre l’ingrup i l’outgrup. Una persona té moltes identitats segons el context. Idea de fluïdesa.
Immigrant . Categoria social. Categorització grupal de base ètnica o d’origen regional o nacional.
Minories racials o ètniques.
 Situació de desavantatge o desigualtat. La majoria domina la minoria.
 Tret visible o característic. Minories ètniques (irlandesos, jueus...) i racials (afroamericans)  Autoconsciència d’unitat social.
 Pertinença adscriptiva.
 Tendeixen a casar-se amb membres del mateix grup.
Racisme cultural.
Basat en la jerarquització de races.
Racisme epistèmic.
Coneixement no occidental com a inferior.
Diferència entre categories i grups.
Grup, presentat com a tal i amb una identificació pròpia. Ex. Gitanos que s’identifiquen com a tals.
Amb els censos pretenem trobar categories que reflecteixin els grups. Les categories són externes; les fa el sociòleg, el cens...
Exemples de no-correspondència: el grup d’hispans.
El que era una categoria s’ha acabat convertint en un grup ètnic. Per tant, categories i grups mantenen una interacció permanent.
Es posa ètnic/racials amb guió o barra perquè són coses diferents.
Estratificació ètnica.
La pertinença a un grup és rellevant en l’accés als recursos. Hi ha una relació entre l’estratificació ètnica i la socioeconòmica.
Els mecanismes que transformen diferències racials i ètniques en desigualtats estan en un pla teòric, poden intervenir / ser presents o no en una societat.
Endògenes pot fer referència a diferències en sentit negatiu com positiu.
El prejudici i la discriminació.
- - Estereotip  Creença sobre com es comporta un grup. Jutgem una persona pel que pensem / creiem del grup. Una vida social sense estereotips és impensable.
Prejudici  Sobre la base de l’estereotip hi ha un component de valoració. Valora aquella característica que l’estereotip dóna. Genera distància i rebuig. Dimensió afectiva.
Discriminació  Tota conducta basada en el prejudici.
La discriminació.
Quan parlem de polítiques anti-discriminatòries, lluitem contra la discriminació basada en atributs tals com edat, sexe, grup ètnico-racials, etc.
Tipus: - - Discriminació estadística  Es pren com a referència les característiques promig dels grups i no les individuals. Ex. No contractar dones d’entre 30-40 anys. Els filtres són discriminatoris. Els afroamericans no se’ls volen per treballar, se’ls atribueixen molts estereotips.
Discriminació institucional Les lleis discriminen. Dicten a quines feines, per exemple, pot accedir un grup ètnic. O bé, donar x diners a cada barri segons els impostos que paguin. Els pobres seguiran sent pobres.
Una altra divisió: - Directa  Evidència de discriminació. Visible. La poden combatre lleis.
Indirecta  Comportament aparentment neutre, però amb resultat perjudicial per un grup no visible.
La mesura de la discriminació.
1.- Evidència indirecta. Resultat de la discriminació.
2.- Queixes o denúncies de discriminació.
3.- Evidència a partir de la recerca: enquestes a les víctimes, enquestes a la població majoritària, discriminatori testing (experiment).
Mesures per combatre la discriminació.
Les més eficaces són les sancions jurídiques.
1.
2.
3.
4.
5.
Formació dels immigrants / minories.
Combatre els perjudicis.
Polítiques per combatre la discriminació: discriminació positiva.
La diversitat com un valor. Gestió de la diversitat.
Regular necessitats culturals en el treball: gestió necessitats religioses, p.e.
Tipus de polítiques específiques.
Acció positiva  Destines recursos a un grup minoritari. No toquem el grup dominant.
Discriminació positiva  Igualtat de resultats. Quotes, privilegis al grup subordinat, etc.
Mesura transitòria. No es pot justificar in eternum.
Quan parlem de polítiques antidiscriminatòries va destinat a grups, no individus.
Accions positives deure constitucional  Igualtat d’oportunitats. Les quotes és una tècnica que s’ha d’usar amb pinces i en determinats contextos i només fer-ne ús quan no trobem cap altra acció com a possible. Es recomana que sigui només per un temps (transitori). La quota ha de ser per llei.
Igualtat formal / substantiva.
Formal  drets per cada individu. Igualtat de tracte.
Substantiva  Que la situació de les persones no afecti a la seva igualtat a les lleis. Dimensió col·lectiva.
El prejudici racial o ètnic.
Reaccions emocionals negatives dirigides a un grup concret. Dos aspectes: - Cognitiu.
Afectiu.
Darrere un prejudici sempre trobem els estereotips.
Teories sobre el prejudici racial o ètnic.
Es formen durant el procés de socialització.
Dimensió / teories psicològiques.
Experiència en la infància.
 La teoria de la personalitat autoritària. Adorno i Horkheimer.
 Les teories del cap de turc. Dollard i Montagu.
Relatiu al nazisme.
1.- Infància amb patrons autoritaris. Quan són adults projecten l’autoritarisme cap a grups que ells consideren inferiors. En el nazisme, el dèbil va ser el jueu.
2.- Desplaçar el sentiment d’amenaça cap a un altre. Una classe o grup amenaçat desplaçat aquest sentiment a un altre grup. Ofereixes un cap de turc del teu propi grup.
Crítiques i limitacions.
- No s’explica el perquè de la víctima.
Si tot ve de la infància i de l’estructura de personalitat només caldria un psicoanalista per resoldre-ho.
La teoria cultural del prejudici.
Resultat normal i esperable d’una societat racista. És una persona que ha seguit bé el procés de socialització en x societat.
- Distància social de Bagardus.
Teoria del cercle viciós de Myrdal.
Tens contacte amb algú que consideres d’estatus inferior, això justifica el prejudici, això la discriminació i això reforça l’estatus inferior.
S’ha de combatre la ideologia racista.
Mecanismes que transformen les diferències racials i ètniques en desigualtat.
1.- Disminució d’estatus i capitals.
Trajectòria estatus inicial (alt) – quan immigren (procés d’adaptació – estatus baix) – estatus social recuperat un cop integrats.
Hi ha societats que faciliten la trajectòria, com per exemple, als EEUU. Estatus entès com a posició socioeconòmica basada en el nivell de qualificació. No seria discriminació sinó que és implícit en el fet d’integrar-se en una altra societat.
A Espanya es diu que té forma de L ja que té un sistema d’homologació de títols feixuc.
5.- La discriminació.
 Dimensions grupals de caràcter adscriptiu, estadística o institucional.
El que legitima la pràctica de la discriminació és el prejudici. El prejudici sempre és valoratiu.
Els prejudicis no són aleatoris, són compartits i s’adquireixen en els processos de socialització.
Estan arrelats a la socialització i al context històric.
Psicològics: - Teoria de la personalitat autoritat com a projecció.
Teoria del cap de turc com a desplaçament.
Teories massa individualistes. Els d’extrema dreta fan ús del desplaçament. Ex. PxC.
Culturals: - Conceptes de distància social (Bogardus)  Grau de tolerància.
Teoria del cercle viciós (Myrdal)  Les pràctiques discriminatòries subordinen encara més prejudicis.
Connexió entre etnicitat i nació.
Racisme com a resultat esperat dels processos de socialització.
Simbòlics (Blumer): Prejudici racial com a resultat de la interacció entre grups.
4 Sentiments que poden estar presents en els prejudicis: - Superioritat  Del teu grup vs un inferior.
Creure quela raça subordinada presenta diferències radicals. “Els musulmans amenacen la identitat francesa” Hem d’evitar el contacte.
Propietat  Privilegis i avantatges. “Ser nadiu com a això és meu, no teu”.
Temor que el grup dominat pugui ser una amenaça respecte el dominant. “La amenaza hispànica a los EUA”.
Les arrels econòmiques del prejudici racials.
Base el conflicte de classes.
Enfrontaments racials legitimen el sistema capitalista.
Mesura actituds durant la immigració / minories ètniques.
A nivell europeu – Baròmetres: Enquesta social Europea i l’International Social Survey Program.
A Espanya el CIS, Catalunya CEO; Colectivo IOE – Pregunta directament a les persones autòctones o immigrants.
Dues escales: - Manifesta – Sí o no. La formació està interrelacionada amb els prejudicis. A més formació, menys prejudicis.
Subtil – De manera indirecta. Emmascarar el racisme. No demanar accions negatives, sinó positives i que les neguin.
Com combatre el prejudici.
Nivell social  Campanyes de sensibilització – xarxa Barcelona Anti-rumors.
Nivell interpersonal  Amb el contacte milloren les actituds.
Nivell individual  Confrontació interpersonal, empatia rol playing, negació associacions estereotípiques, exposició i membres no estereotípics.
Campanya anti-rumors.
Prejudicis propagats a través de rumors.
Les causes de la desigualtat dels grups ètnics en l’accés als recursos: la interrelació classesocial-ètnia.
Societat cega al racisme (blind-racism).
La raça ha perdut significació per entendre les dinàmiques a EUA. Parla en termes de dinàmiques explicatives de desigualtat. Hi ha un prejudici basat en la classe.
Ordre Europeu  Hegemonia europea. Importància ètnia-classe.
S’han incorporat altres eixos. A la pràctica seria convenient integrar-los / interrelacionar-los tots. La intersecció d’eixos prové del feminisme . Black feminisme. Invisible pel feminisme blanc. Feminisme perifèric. Contra hegemònic. Barriteau fa síntesi del feminisme negre.
COCLUSIONS. GÈNERE, CLASSE, ETNICITAT INTERCONNECTATS.
“Les relacions ètniques”.
Cruïlla de desigualtats.
Hi ha diferents eixos que actuen que no podem analitzar-los per separat.
El feminisme negre qüestionaria l’hegemònic / el gènere com a categoria universal. – dones blanques de classe mitjana.
Barriteau ens interrelaciona gènere / orientació sexual / ètnia / classe.
La teoria feminista de la interseccionalitat.
 Crítiques a la mística feminista. Diuen que el fet que la dona es pugui incorporar al mercat de treball degut al model de breadwinner + dona de la llar no les afecta. Elles sempre van treballar.
La reivindicació que les dones treballessin no era universal i n’hi ha que havien treballat sempre.
Doble presència. Dona al treball productiu / reproductiu.
Sonoritat. Totes les dones s’han d’unir per lluitar. (feminisme blanc ).
Les feministes negres diuen: “no todos somos hermanos”.
Totes aquestes variables són codependents, no poden separar-se.
4 sistemes de opresión: raça, classe, gènere, sexualitat.
Dos enfocaments: - Múltiple discriminació. (juxtaposar) Desigualtats, eixos separats.
Interseccionalitat (interacció inseparables). No pots saber on comença el gènere, on acaba la classe...
Les feministes estan en contra de la interseccionalitat. Por que es perdi el focus de gènere.
Crenshow (Interseccionalitat).
- Estructural : vida quotidiana, diagnòstic teòric, identifiquem interseccions.
Política : estratègies polítiques a partir de la identificació interseccions.
REPÀS.
Per mesurar les desigualtat, necessitem les categories per mesurar els grups.
Sempre treballem amb categories ètnico-racials.
Censos – categories administratives (Ferrante, Brown i Morning).
El Cens d’USA presentava dificultats quan barregen ètnia i raça. USA no són neutres amb la pregunta. Element d’autoadscripció. Què es consideren? – Pregunta identitària.
El que interessa d’una categoria ètnico-racial és poder captar correctament els grups.
Categories acadèmiques (quan es fa recerca: segona generació  fills d’immigrants).
Simon  La condició de fill/a d’immigrant determina l’ocupació.
Quan les categories apel·len a la raça és perquè el grup s’hi identifica .
USA treballa la raça en el cens únicament des de l’autoadscripció.
A Xile, a la salut pública, s’hauria de veure si les persones que pertanyen a minories tenen més desigualtats – renda inferior. (Vanegas). Exemple dels grups sanguinis en relació als nivells socioeconòmic a Xile. Els del grup sanguini universal solen tenir ascendència indígena. A Xile hi ha hagut poc mestissatge. A Europa el grup sanguini no explicaria diferències de renda. A Xile és habitual relacionar biologia amb grups ètnics.
Les categories seran bones en funció de que puguin mesurar correctament les desigualtats.
Ferrante i Brown i Morning fan una crítica a les categories. Si no usem categories, no podem explicar desigualtats (crítica de la profe als autors).
Els grups es creen a partir del sentiment de pertinença. Les races biològiques no existeixen; existeixen les races socials, lligades a la idea de poble, consanguinitat, color de la pell...
Gitano com a grup ètnic. El mateix grup té interès en un cens. No volen quedar invisibilitzats. El cens a Espanya encara no introdueix aquestes qüestions.
Col·lectivitats – procés de diferenciació.
Orientacions de Malgesini. Objectivista / Subjectivista / Contextual.
Això és com es creen els grups, procés de conformació de grups.
La orientació té relació a com s’han originat, no fa referència a tipus de grups. És necessari per usar unes o altres categories, p.e.
Els grups serien com ens que existeixen al marge de la relació entre els grups (objectivista/essencialista). Ets d’un grup o d’un altre. Entrar dins del grup i conèixer-lo. Grups com invariables.
Subjectivista – el que marquen els grups és la voluntat de diferenciar-se de l’altre. A partir d’aquí es busquen elements per justificar-ho. També se’n diu relacional.
Contextual – En realitat es poden tenir moltes adscripcions a partir del context. Cada persona conforma un mapa d’adscripcions i usa una o altra depèn del moment. Una persona pot tenir múltiples adscripcions.
Aquests grups que mesurem no se situen en horitzontal a l’estructura social.
El que no podem demanar en un cens és si pertany a una minoria ètnica – minoria ètnica en tant que accés als recursos / estructura social. No en termes estadístics. Minoria ètnica en tant que té desavantatge en termes de posició social. (Bonilla-Silva). – Entre els grups hi ha diferències clares per l’accés als recursos als EUA.
Mecanismes – què implica que aquestes diferències generin aquestes desigualtats? Racisme institucional.
En democràcia, en principi, les lleis no discriminen. Quan les escoles públiques americanes es financen amb impostos municipals als EUA fa que els municipis tinguin millors escoles segons si la gent és més rica o més pobre. Els més pobres tindran pitjors escoles. I alhora, els més pobres solen coincidir amb els immigrants.  Racisme institucional.
Les categories de colonialització fa referència a l’ordre actual. S’ha de distingir colonialisme de colonialitat del poder. Colonialitat del poder recupera les categories colonials. Això explica la jerarquització dels prejudicis. Reprodueixen l’ordre econòmic global.
Discurs neoracista  No es basa en categories biològiques per parlar de superioritat d’un sobre l’altre. Ara, el discurs s’emmascara, parla d’incompatibilitat de dues cultures per tal de conviure en un territori. Parlen de no-contacte, voluntat de preservar la puresa i elements culturals.
Racisme epistèmic.  La pròpia ciència és hereva de les categories colonials. Només considera certes aquelles categories fetes pels colonials. Ho vincula a l’islamofòbia. (Grosfogel).
Perspectives dels actors.
Factors endògens.- recursos del propi grup poden explicar diferències de posicions.
Dos mecanismes. El mecanisme és una hipòtesi de treball.
- Prejudicis  Categoria. Porta unida una valoració. (Blumer). Posa èmfasi a allò relacional. Totes les aproximacions ens ajuden a veure el prejudici (Martin i brändle).
Discriminació  El que pot generar un prejudici. L’actitud es torna conducta. Més prejudicis és d’esperar que hi hagi més discriminació. Directa / Indirecta. Estadística / Institucional. Filtres en la discriminació estadística.
Els eixos estan interconnectats. Sovint va molt lligat a la classe. – Constructe teòric. No confondre-ho amb posicions socioeconòmiques diferents.
Cas USA. Dues maneres diferents de veure un mateix problema: Wilson: Nous estereotips de classe. Subordinació dels afroamericans. Hi ha una nova classe considerada infraclasse que es troba en un cercle d’inferioritat. Presenta problemes ocupacionals que té més relació en context de classe que d’ètnia. Calen polítiques socials lligades a l’infraclasse.
Bonilla-Silva: Nou ordre social. No hi ha només una minoria sinó moltes. Les lleis ja no discriminen. Hi ha voluntat de presentar una societat en el racisme ja no té importància.  Societat cega al racisme. Demostra que hi ha un nou ordre racial explicatiu de la desigualtat.
Tres grups on hi ha un sector mig, on hi ha blacks que han millorat les seves condicions. Troba com a positiu que es tingui en compte l’ordre social quan es fan polítiques.
A Europa hi ha necessitat d’incloure categories que no estan assumides (Rex i Wieviorka).
Arriben a la mateixa conclusió. Hi ha una identitat cultural creixent a Europa; ens convé conèixer els grups ètnics per conèixer la societat. (Wieviorka). Rex intenta fer-la compatible amb plantejaments marxistes. Un grup ètnic ja neix com a grup ètnic para sí. No cal mobilitzar-los ja ho estan. Autors que preveuen la crisi de les identitats culturals.
Interseccionalitat entre classe / ètnia / gènere / sexualitat.
Feminisme negre. Són els primers a relacionar els eixos. (Barriteau). Resum del feminisme negre. 80’s orígens. Fins fa poc havia estat invisibilitzat.
AUTORS.
ROMERO (1).
Configuració de grups ètnics. Orientacions. Col·lectivitats.
Nova versió del racisme: racisme cultural. Les diferències culturals no s’haurien de barrejar massa per tal de preservar la identitat pròpia.
Raça és una idea construïda a partir d’elements que poden ser tant trets físics com costums socials.
Si la raça és producte de moments sociohistòrics i posicions geopolítiques determinades. Les conseqüències de la raça en quant diferenciador social, així com les exclusions o privilegis que justifica poden ser qüestionats i modificats.
Cultures com totalitats incommensurables e incontrovertibles, com alguna cosa donada i tancada en si mateixa.
Multiculturalisme suposa un intent de donar resposta a la diversitat cultural de les societats actuals.
Els aspectes ètnicoracials no resulten ser un reflex d’una realitat biològica, ni només efecte d’interpretacions i ordenaments socials sinó productes de múltiples relacions desiguals.
MALGESINI (2).
Configuració dels grups ètnics. Orientació (objectivista, subjectivista i contextual).
Col·lectivitats i discurs neoracista. (racisme cultural).
La etnicitat és un dels modes d’identificació social on un determinat grup a partir de les característiques del tipus cultural, físics, lingüístics...
Ètnia i raça es confonen.
Etnicitat  Pertanyent a una nació, raça, ètnia o poble.
 Gentilici.
 Com gentil, idòlatra, pagà.
Principals perspectives teòriques: Primordialistes: Fonaments reals i tangibles de la identificació ètnica.
Instrumentalisme: Identitat ètnica com ubicació estratègica dels bagatges culturals amb objectius de tipus políticoeconomic. Concepte variable. Creada en tant que oposició a altres.
Constructivisme : Fluïdesa de la etnicitat, caràcter situacional. Èmfasi en el context.
Set elements definitoris de l’etnicitat:  Forma d’identificació  Sentiment de pertinença.
 Sistema classificatori  Ètnia i etnicitat són conceptes classificatoris. Criteris culturals, lingüístics, adscripcions religioses, característiques racials, etc. Un mateix grup social pot ser percebut de formes diferents.
 Mecanisme de segmentació  Etnicitat com mecanisme de segmentació que pot arribar a desplaçar en importància a la classe social. Fenomen bastant subjectiu.
 Realitat subjectiva o constructe social  La etnicitat és quelcom subjectiu.
 Status generalment adscrit  Status adscrit no adquirit. Sol donar-se en contextos de majoria / minoria.
 Multidimensionalitat  Diferents manifestacions o dimensions d’expressió, distingint-se, per exemple, etnicitat cultural i etnicitat política.
 Mecanisme dinàmic i canviant  Es dóna una variació i una reinterpretació d’ella en funció dels contextos. A la identificació amb una ètnia se l’anomena etnicitat. Flexible i situacional.
Ètnia fa referència a un col·lectiu d’homes que, pel seu origen racial i cultural comuns, formen un grup autòcton i perfectament definit (Azcona, 1988).
Característiques bàsiques segons Weber: llengua, religió i memòria política, diferències perceptibles d’aspecte extern i conducta diàries amb relació a altres grups humans.
El grup racial vindria definit per aquelles característiques físiques, biològiques o fenotípiques transmeses genèticament i compartides per una determinada població.
El grup ètnic es definiria per un conjunt de característiques culturals, és a dir, transmeses generacionalment a través d’un aprenentatge social i socialització.
Els grups ètnics són:  Grups socials o comunitats socioculturals.
 Configurats social e històricament.
 Que formen part d’una societat major en la què interactuen amb altres dels quals es diferencien.
 Membres dels quals comparteixen, en forma dinàmica i canviant, característiques culturals físiques, lingüístiques o religioses, així com un tipus d’organització.
 Podent ser aquests trets ben assumits coma tals o bé, adjudicats per altres.
 Havent en tot cas, consciència de pertinença o adscripció al grup.
Trets diferenciadors i constituents del grup ètnic.
- - Variabilitat: Cada autor considera uns trets més importants que altres. Els més importants són: 1) Origen i descendència comuna; 2) Història comuna i memòria col·lectiva; 3) Similituds en l’aspecte físic, aspecte extern o trets racials; 4) Costums compartides o formes de comportament; 5) Llenguatge o dialecte comú; 6) El folclor o aspectes enquadrats com el folk popular: dieta, vestit, música... 7) Les pràctiques i creences religioses; 8) La consciència política.
Funció: Aquests diferenciadors tenen dues cares: una interior cap a nosaltres i una exterior cap a ells.
Tipologia útil: Categories: comunitats etnorreligioses, comunitats etnolingüístiques i comunitats etnorracials.
GROSFOGEL (3 I 4).
Racisme institucional. Racionalització. “Colonialitat del poder”. Racisme epistèmic.
La epistemologia té color i sexualitat.
Colonialisme no és el mateix que colonialitat.
Colonialisme com a usurpació de la sobirania d’un poble per mitjà de la dominació político-militar del seu territori i població a través de la presència d’una administració colonial.
Colonialitat del poder. Patró de poder que s’inaugura amb l’expansió colonial. La idea de raça i jerarquia etnoracial global travessa totes les relacions socials existents.
Europeu i occidental com superiors. El jo abstracte de Descartes – home i occidental.
Racisme epistèmic  Tot coneixement no occidental és inferior. Ego-política del coneixement – aquest jo és blanc i masculí. Democràcia com occidental i no democràtic com a no occidental. Ho vincula a l’islamofobia.
FERRANTE/BROWN (5).
Ús de categories ètnico/racials. Classificacions. Dades administratives.
Classifying people by race.
Raça entesa com a trets físics distintius (es com se sol entendre)  es veu com a natural.
Problemes:  No es distingeixen exactament les seves característiques.
 Problema dels mixtos.
La raça NO és una cosa biològica.  Races socials. Biological race is a ilusion.
Termes centrals classificació USA: - Separació de la població en dos grups: blancs i no-blancs.
Creença en la puresa racial -> Absència de mixtos com a categoria. Categories com excloents.
Incloure diversos grups ètnics en un sol grup racial.
No diferencien entre raça / ètnia / origen nacional.
MORNING (6).
Ús de categories ètnico/racials. Classificacions. Dades administratives.
Multiracial classification on the United States Census.
2000 – es permetia al cens americà que s’identifiquessin amb més d’una raça.
No va ser el primer a considerar les races mixtes, ja que en el segle XIX ja se’ls nomenava com a mulatos o sang-mixta.
Es pretén presentar el nou cens com anti-racista.
Voluntat d’americanització, “tots som americans”. Es vol treure importància a la raça.
Escape hatch tesis  Un nombre altament significant de negres s’identificaren amb més d’una raça.
La creença en l’essencialisme biològic és quelcom imprescindible perquè hi hagi racisme.
Els hispanos definits com a grup cultural o ètnic podrien fer referència a qualsevol raça.
Diversos observadors han suggerit que els mixtos acabaran sent considerats com a blancs o quasi blancs “honorary whites”.
VANEGAS (7).
Ús de categories ètnico/racials. Classificacions. Dades acadèmiques / àmbit medecina.
En l’àmbit de la salut, la epidemiologia analitza diferències en l’estat de salut-malaltia de poblacions i les associa amb freqüència a la variable raça/ètnia. És rellevant identificar els grups vulnerables.
Les raciacions i deraciacions són processos biològics reals que succeeixen en totes les espècies, i que corresponen a un aïllament reproductiu incomplet.
En les CCSS hi ha tres corrents de pensament sobre la variable raça/ètnia:  Essencialista  Qualitat primordial, de manera natural.
 Situacional  La pertinença en qüestió d’actitud, en la mesura que aquesta canvia, canvia també la pertinença.
 Atributs històrics  Un col·lectiu cultural, mites, records, religió, costums, llengua o institucions pròpies que definirien el col·lectiu raça/ètnia.
Ètnia com a col·lectiu que s’identifica a si mateix i als altres en funció d’elements comuns.
Indígena  persona que prové dels pobles que habitaven les terres natives abans de l’arribada dels conquistadors.
Raça  Procés biològic de partició reproductiva inexorable i no un constructe social, degut a què les poblacions no són panmícticas, procés de les espècies que permet classificar-les en subespècies.
El problema és com mesurar raça/ètnia. Fàcilment manipulables.
Si la variable, assumeix valors similars a unitats geogràfiques properes, això dóna lloc a claustres (àrees urbanes, p.e) Raça / ètnia és una condició socioculturalgenètica i no és possible separar-la conceptualment sense que això dugui a conseqüències greus.
MARTIN I BRÄNDLE (8).
Prejudici ètnic/racial. Factors endògens.
Prejudici – avaluació negativa cap a un altre grup social. Una vegada formats, els prejudicis tendeixen a autoperpetuar-se en el temps. En la construcció social dels individus hi ha un nosaltres i un altres, al que, amb freqüència, es veu com una amenaça i en altres ocasions, se l’exclou.
La construcció de la imatge negativa de la immigració podria derivar-se, en gran mesura, dels discursos polítics i dels missatges que projecten els mitjans de comunicació.
Adorno va caracteritzar el prejudici com a negatiu, irracional, erroni i rígid. Negatiu per les seves conseqüències, irracional al estar lligat amb qüestions emocionals; erroni perquè és resultat de distorsions i rígid perquè sembla perpetuar-se.
El prejudici no és simplement una resposta avaluativa respecte un col·lectiu, sinó que, a més, té la capacitat d’influir sobre aquell mateix col·lectiu que ho pateix. Merton: “la profecia que es compleix a si mateixa”.
Confirmació conductual: les expectatives que es tenen respecte l’altre individu influeixen en el comportament de tal individu, el qual afavoreix que es compleixin tals expectatives.
Estereotips com a part cognitiva dels prejudicis.
Efecte Pigmalió  Els individus es comporten com d’ells s’espera.
Els individus amb un alt gra de prejudicis tendeixen a desestimar els comportaments no estereotípics.
Estratègies per conservar estereotips/prejudicis.
- Racionalització  Descartem un comportament positiu i no estereotípic per factors i causes externes.
Excepcionalització  Invalidar la informació contrària als nostres prejudicis.
L’excepció confirma la regla.
Subcategorització  Desenvolupar subcategories que no serien vertaders membres del grup.
Estratègies de reducció de prejudicis.
1.- Nivell social.
Polítiques públiques; no discriminació positiva per un sol grup ja que genera més prejudicis; teoria dissonància cognitiva: quan les persones experimenten inconsistència entre la seva manera de pensar i actuar, senten un malestar i una incomoditat que els durà a un canvi conductual o cognitiu per reduir aquesta inconsistència; comunicacions persuasives; campanyes educatives; publicitàries; series de ciència ficció.
2.- Nivell interpersonal.
Contacte intergrupal sempre que es busqui la col·laboració entre iguals amb objectius comuns, i es tingui el recolzament de les autoritats.
Sesgo intergrupal: natural preferència pels membres del propi grup.
Perills: percebre com un individu singular (decategorització); situar uns membres en una subcategoria alternativa (subcategorització).
3.- Nivell individual.
Entrenament en raonament estadístic; empatia; role playing; estratègies de supressió – negació continuada; generació d’imatges contraestereotípiques.
BLUMER (9).
Prejudici ètnic/racial. Factors endògens.
El prejudici racial existeix en un sentit de posició de grup més que com un conjunt de sentiments que membres d’un grup tenen cap a membres d’un altre grup racial.
Es concentra en processos col·lectius.
 Necessitat d’identificar els sentiments que constitueixen el prejudici racial.
 Necessitat de mostrar com s’han format aquest entramat de sentiments.  Alguns – disposicions innates, naturalesa de la personalitat,  personalitat autoritària / a través de l’experiència social.  Àmbit del sentiment individual.
Hi ha quatre sentiments que semblen estar sempre presents en els prejudicis racials del grup dominant:     Superioritat.
La raça subordinada és intrínsecament diferent i llunyana.
Propietat respecte a certes àrees de privilegi i avantatge.
Por i sospita que la raça subordinada tingui algun propòsit sobre el que conforma el patrimoni exclusiu de la dominant.
 Seguretat que el grup dominant és superior i millor per naturalesa.
 Rebuig de les qualitats del subordinat.
La combinació d’aquests dos sentiments: el de superioritat i el de distinció, donen origen a altres sentiments com aversió o antipatia.
Estan relacionats amb una determinada disposició posicional dels grups racials. El sentiment de superioritat situa els subordinats per sota; el de alienació per darrere, el de demanda de privilegis els exclou de les prerrogatives de posició i el temor a ser envaït és un retrocés emocional que sorgeix quan perilla la posició de grup.
En lloc del prejudici racial no es troba en l’àmbit dels sentiments individuals sinó en la definició de les respectives posicions dels grups racials. El sentiment de posició de grup és molt variable.
Es desenvolupa mitjançant un procés continu en el qual el grup racial dominant es veu empès a definir i redefinir el grup racial subordinat i a les relacions entre ambdós.
Els punts de vista individuals s’oposen, s’influencien mútuament, es modifiquen els uns als altres.
Es defineix el grup racial subordinat com si fos un tot o una entitat.
Respecte a la imatge del grup abstracte: - - La construcció de la imatge del grup té lloc en l’àmbit d’allò llunyà i no d’allò proper. La imatge col·lectiva del grup abstracte sorgeix a través de la caracterització global que es fa del grup com entitat.
Poca importància de l’experiència del contacte diari amb individus del grup subordinat.
Major influència per els individus i grups que gaudeixen de la confiança dels altres i als que se’ls atribueix prestigi, autoritat i poder.
- El paper dels grups organitzats que busquen satisfer els seus propis interessos és crucial en la formació de les imatges col·lectives dels grups abstractes.
WILSON (10).
Cas USA. Nous estereotips de classe.
Els canvis en el sistema productiu afecta a les relacions blancs-negres. La classe econòmica passa a ser més important que la raça, determinant en el lloc de treball, la mobilitat, etc. L’educació és un factor més important que ser negre. La recerca diu que els negres amb un alt nivell socioeconòmic tenen més veïns blancs, menys veïns pobres. Un veïnari controla l’accés a les feines, les escoles, etc.
WIEVIORKA (11).
Identitats ètniques vs ocupacionals a l’hora d’explicar el conflicte social i l’acció col·lectiva.
El terme exclusió aglutina realitats diversificades, situacions e itineraris molt diferents, no compta de ninguna manera de la identitat de les eventuals responsables dels problemes que pretén descriure.
Fractura social remet a l’existència de franges senceres de població que, sense estar excloses, s’han debilitat, precaritzant el seu lloc de treball i la seva renta i, cada vegada més tenen menys accés i amb més dificultats al consum, la salut o l’educació dels seus fills.
La qüestió social avui és indissociable de processos de fragmentació cultural. Pot constituir una etapa en la reconstrucció d’una societat civil i en la seva reconstrucció sobre un mode conflictiu, en la mesura en què els autors siguin susceptibles de pensar i voler l’articulació d’una identitat oberta.
Etnicitat.
 Grups que responen a una definició ètnica en la que les referències a una cultura particular han de situar-se en un espai que comparteixi amb altre dimensions.
Les diferències que poden considerar-se com ètniques i fonamentar la imatge d’una societat multicultural depenen de tres tipus de figures principals:  Unes procedeixen d’un estat anterior de la societat; és el que d’una cultura més o menys laminada per els que després han pogut identificar-se amb la idea de la col·lectivitat nacional.
 Altres diferències constitueixen una contribució a la societat quan acull una immigració que aporta i reprodueix les seves característiques multiculturals d’origen; una religió, unes estructures comunitàries, una llengua... La diferència cultural és susceptible de anar de la mà dels circuits cronòmics i les pertinences polítiques.
 Altres diferències són el fruit del treball de la societat examinada sobre sí mateixa, grups i persones que es construeixen i transformen en una especificitat cultural.
Racisme cultural.
La afirmació o la implantació d’una inferioritat cultural no ha quedat molt allunyada de la idea de identitat biològica innata o accidental, no escollida, però eventualment acceptada i admesa, o contràriament, imposada com estigmatitzadora.
Contradicció entre les dimensions: rebutjar el ghetto & exclusió social sense deixar d’exigir el reconeixement cultural i la igualtat social.
L’Altre és definit pel grup racista com diferent per la seva tradició, nació, religió, llengua, història, i aquesta diferència irreductible, constituiria una amenaça tal pel grup en qüestió que aquest, en contraposició, reclama discursos i pràctiques de segregació, d’expulsió i de destrucció.
BONILLA-SILVA (12).
Identitats ètniques/identitats ocupacionals a l’hora d’explicar el conflicte social i l’acció col·lectiva. Nou ordre racial. Societats estratificades. Minories ètniques / racials. Altres vs nacionals.
EEUU ha tingut al llarg de la història un ordre bi-racial. Blancs vs la resta. N’hi ha d’altres considerades tri-racials. Els negres pateixen restriccions.
Poc a poc va perdent significat la categoria de raça. Declining significance of race.
Hi ha un nou ordre racial on els blancs es troben a dalt de tot i els negres a baix, al mig trobem els “honorary whites”, serien com uns nous blancs sense ser-ho del tot.
Termes mitjos com llatins, japonesos, asiàtics...
L’ordre triracial s’explica degut als canvis demogràfics, tal que les minories racials ja abarquen un 30% de la població.
Hi ha un nou racisme que està com amagat sota el manteniment de la hegemonia blanca.
El nou món global necessita pel capital, treballadors negres com a permanents.
Indicadors objectius per el tri-racial estratificació.
Hi ha diferències socioeconòmiques importants entre els tres col·lectius. A més, els llatins que són considerats blancs tenen molts més ingressos que els que no.
Indicadors subjectius (= del mateix).
Els honorary whites es creuen blancs o almenys pensen que són millors que els negres.
Factors relatius a raça a EEUU: - Els llatins es consideren a ells mateixos com a blancs majoritàriament.
Distincions racials entre asiàtics. Patrons de votació ètniques pel que fa a la política Les actituds dels asiàtics i llatins. Els asiàtics solen ser anti-negres i anti-llatins.
Interacció entre els membres dels tres estrats: - Matrimonis interracials poc habituals, normalment són intrarracials.
Segregació residencial dels llatins i asiàtics.
Tot això pot fer que les polítiques racials canviïn en gran mesura als EEUU. Els Honorary whites van guanyant importància. El nou sistema racial manté millor l’hegemonia dels blancs. Honorary vol dir secundari.
REX (13).
Identitats ètniques vs identitats ocupacionals a l’hora d’explicar el conflicte social i l’acció col·lectiva.
Les minories ètniques també tenen una certa importància en el capitalisme. Dos qüestions importants: - Ideologies racistes manifestes o encobertes que es donen en el discurs oficial i estatal i que serveixen per situar les minories ètniques com a inferiors.
Intent per part de l’Estat de controlar les minories mitjançant polítiques del multiculturalisme El problema de la identitat.
Els membres dels grups ètnics poden diferenciar-se perfectament dels no-membres.
1) 2) 3) 4) Reconèixer-los per les característiques compartides.
Papers assignats dins dels mateixos grups o comunitats.
Units per una cultura compartida.
Units per creences religioses.
La gran majoria accepta i suporta identitats múltiples.
Aquest sentiment d’identitat i pertinença és vital per l’acció col·lectiva.
El concepte d’identitat nacional.
Pot fer referència a l’Estat-nació i a la seva diferenciació respecte a altres Estats.
Sorgeixen problemes quan el control de l’Estat està a les mans del grup ètnic dominant. Les minories ètniques no poden obtenir pertinença al grup dominant per definició, pel fet que no poden no vol dir que no acceptin les seves obligacions de l’Estat-nació. El que manté unides les classes és una cultura política pública basada en valors polítics acordats. – Igualtat d’oportunitats.
El concepte de societat multicultural i la mobilització de les minories ètniques.
La relació de les cultures minoritàries immigrants i les seves identitats amb la cultura i la identificació nacional és anàloga a l’existent entre les cultures i les identitats de classe.  Gràcies a un procés de negociació, sorgirà una societat multicultural en la que existeixi, per una banda, una cultura política compartida de domini públic i, per altra, un món de cultures comunals privades.
Objectius instrumentals i polítiques d’identitat.
Dos tendències: - - La comunitat s’organitza en termes de necessitat tàctica tractant d’aconseguir igualtat d’oportunitats pels seus membres, lluitant contra el racisme i la discriminació i ajudant als seus membres a aconseguir feina, llar i educació.
Hi ha poques d’aquestes organitzacions que no estiguin preocupades també per mantenir la identitat i les reivindicacions polítiques del seu país d’origen. A algunes només els preocupen aquests darrers aspectes.
A diferència de les classes, les ètnies no són en sí mateixes que lluiten per convertir-se en ètnies per si mateixes. Comencen com ètnies per si mateixes i utilitzen l’etnicitat com a recurs en la seva organització i en la seva lluita pels drets socials.
Possibles conseqüències de la mobilització ètnica en els països europeus: - Que els problemes actuals relatius a les minories ètniques desapareguin gradualment.
Que segueixi havent greus i continus conflictes ètnics.
El conflicte obert sigui substituït per compromisos negociats.
SIMON (14).
Societats estratificades. Minories ètnico/racials. Altres vs nacionals.
Segona generació. Nascuts dels immigrants dels 50-60’s. Model assimilacionista francès. Invisibilitza les seves pràctiques culturals, però els promet igualtat.
Discriminació envers la segona generació. França no té dades estadístiques per analitzar la segona generació. El cens només té nacionalitat i país de naixement.
Segona generació com a fills d’almenys un immigrant. Els fills d’immigrants eren de classes treballadores, rebien educació durant poc temps i solien presentar problemes amb el francès. Restringeixen l’accés al mercat de treball. Ho tenen més difícil. La residència com a indicador de classe.
BARRITEAU (15).
Feminisme negre, perspectiva interseccional.
El feminisme negre era invisible fins fa poc. La resta duu a terme exclusió mitjançant generalitzacions. Rebuig a la noció de sororitat. “No tots som germans”.
Una de les aportacions fonamentals ha estat exposar i problematitzar la raça / el racisme com a relació social complexa que fa més complexes altres relacions socials de dominació.
No poden separar-se les variables raça/gènere/classe/sexualitat.
Altres fonaments del feminisme negre: Concepte de simultaneïtat d’opressions, raça, classe, sexisme... Dona negre com a invisible.
La teoria feminista negra deconstrueix les relacions patriarcals. El racisme nega als homes negres els drets patriarcals.
Situar la raça en el centre trastoca els conceptes bàsics. La llar per la dona com a lloc de respir. La dona negra sempre ha treballat. La família com a refugi del racisme. La sexualitat: les considera com a salvatges o no sexuades.
...