Tema 1. Estructura i organització bàsiques d'un laboratori d'anàlisis clíniques (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Anàlisis clíniques i diagnòstic de laboratori
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 03/03/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Anàlisis clíniques i diagnòstic de laboratori Cristina Barella Salvador Tema 1: ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ BÀSICA D’UN LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUES - PROFESSIONALS: auxiliars, tècnics superiors de laboratori clínic, administratius, facultatius especialistes.
ÀREES FUNCIONALS: bioquímica, immunologia, hematologia, microbiologia i parasitologia.
Àrees funcionals BIOQUÍMICA Objectiu:  Estudi dels aspectes químics de la vida humana en la salut i en la malaltia.
 Aplicació dels mètodes químics i bioquímics de laboratori al diagnòstic, control del tractament, prevenció i investigació de la malaltia.
 Comprèn l’estudi dels processos metabòlics en relació als canvis tan fisiològics com patològics, o els induïts per maniobres terapèutiques.
Com ho fa? Aplicant mètodes, tècniques, procediments de la química i bioquímica analítica amb el propòsit d’obtenir i participar en la interpretació de la informació útil per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic i evolució de la malaltia i també la resposta al tractament.
És l’àrea més automatitzada  laboratori modular HEMATOLOGIA L’Hematologia és una especialitat que conté aspectes clínics i de laboratori. S’ocupa de: - La fisiologia i patologia de la sang i dels òrgans hematopoètics.
La fisiologia i patologia del sistema hemostàtic, en els vessants hemorràgic i trombòtic.
L’obtenció de la sang i els seus components i la seva administració.
MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA Objectiu: Estudi dels microorganismes que tenen relació amb l’espècie humana (són les menys automatitzades):  Detecció, aïllament i identificació  Mecanismes de colonització i patogenicitat  Mecanismes de disseminació i transmissió  Significació clínica i epidemiològica  Procediments pel control sanitari o terapèutic  Resposta biològica de l’ésser humà Inclosos com a microorganismes: bacteris, virus, fongs i protozous, i per extensió, en l’àmbit professional, els metazous paràsits.
1 Anàlisis clíniques i diagnòstic de laboratori Cristina Barella Salvador IMMUNOLOGIA La immunologia és una disciplina que tracta de l’estudi, diagnòstic i tractament de pacients amb malalties causades per alteracions dels mecanismes immunològics.
Quines malalties són?  IMMUNODEFICIÈNCIES . Els mecanismes immunitaris no actuen adequadament, per raons genètiques o adquirides.
 TUMORS LIMFOIDES. Per la transformació neoplàsica de cèl·lules del sistema immunitari.
 HIPERSENSIBILITAT IMMEDIATA I AUTOIMMUNITAT. Actuació d’Ac específics i/o limfòcits sensibilitzats que produeixen lesions tissulars a l’hoste.
 INFECCIÓ I IMMUNITAT. Les lesions poden ser el resultat de l’acció del sistema immunitari en la defensa contra microorganismes.
 TRANSPLANTAMENTS O TRANSFUSIONS. El rebuig d’al·loinjerts.
GENÈTICA (no és especialitat FIR) Organització del laboratori d’anàlisis en funció del nivell assistencial  Tipus de laboratori: hospitalari, assistència primària, mixt.
 Titularitat del laboratori: públic (amb gestió privada o pública) i privat.
 Model organitzatiu: mòduls d’extracció externs, àrees de coneixement diferenciades, facultatiu especialista en les diverses àrees.
 Activitat de recerca  Activitat docent: acreditació per la formació d’especialistes, formació de personal tècnic.
Tipus de laboratori a) Laboratori assistència primària: · Donen respostes a les patologies que es controlen a la consulta de l’AP.
· Gran volum de determinacions de aixa complexitat: automatització.
· Bioquímica, hematologia, microbiologia i parasitologia.
b) Laboratori hospitalari: · Ubicats en els hospitals.
· Laboratoris d’hospitals comarcals: més complexitat que l’AP · Laboratoris d’alt nivell en hospitals terciaris: altament especialitzats i sovint els facultatius són especialistes en bioquímica clínica, hematologia i hemoteràpia, microbiologia i parasitologia o immunologia. Poden donar servei a centres d’AP que requereixen determinades proves més complexes.
· Alguns laboratoris hospitalaris estan acreditats per formar especialistes (residents).
c) Laboratoris mixtes: Molts laboratoris d’assistència primària han estat assumits per hospitals, que compaginen la part més especialitzada amb la bàsica.
2 Anàlisis clíniques i diagnòstic de laboratori Cristina Barella Salvador Titularitat dels laboratoris  Laboratori de titularitat pública: Els laboratoris hospitalaris de tercer nivell són de titularitat pública, depenents de l’ICS (institut català de la salut), que és el proveïdor del CatSalut.
 Laboratoris de titularitat privada: · Les condicions per poder instal·lar el laboratori són les descrites en el decret d’autorització. Els principals pacients d’aquests laboratoris són els que estan associats a algun tipus de mútua de salut que serà qui els proporcioni aquest servei.
· El tamany del laboratori i la seva especialització no està lligat a la titularitat administrativa.
Existeixen molts i bons laboratoris privats que treballen amb proves d’una elevada complexitat i fins i tot, fan determinacions per als centres públics.
· També n’hi ha a hospitals.
Mòduls d’extraccions Els mòduls d’extraccions són l’espai físic on els professionals sanitaris realitzen tasques d’obtenció, recepció i identificació de mostres biològiques humanes, per dur-les a processar a un laboratori clínic. Aquests espais estan sotmesos a regulació administrativa.
Docència i recerca  DOCÈNCIA: Els laboratoris docents han d’estar acreditats i complir una sèrie de requisits per poder ser Unitats docents.
 RECERCA: Dins del programa de formació es contempla l’adquisició de coneixements relatius a la “metodologia de la recerca” i la col·laboració en un projecte de recerca.
Dins dels laboratoris d’anàlisis clíniques els projectes de recerca solen anar lligats a la indústria del diagnòstic in vitro.
Normativa d’autorització: registre de laboratoris clínics (DOGC 2031 29/3/1995)       Titular: tècnic facultatiu especialista del laboratori clínic, que es responsabilitzarà de l’activitat sanitària.
Requisits físics: o Àrea administrativa o Àrea d’obtenció de mostres, en el propi laboratori o en altres locals.
o Àrea de realització de les anàlisis: utillatge adequat.
o Àrea de neteja de material i eliminació de residus: ha de seguir la normativa vigent.
Requisits d’equipament: disposar dels equips necessaris i del manual de manteniment (revisions periòdiques i incidències) Control de qualitat: establir un pla de garantia de la qualitat que inclou un control intern i un programa d’avaluació externa de la qualitat.
Manual de procediments: o Obtenció de les mostres o Procediments analítics o Control de qualitat o Eliminació de residus Dictàmens analítics (informes): o Nom i cognoms del pacient, edat i sexe.
3 Anàlisis clíniques i diagnòstic de laboratori o o o Cristina Barella Salvador Nom del metge sol·licitants Límits de referències de les magnituds biològiques en què sigui possible.
Identificació del responsable de la validació final.
Certificació i acreditació  CERTIFICACIÓ: procediment mitjançant el qual una tercera part dóna una garantia escrita que un producte, procés o servei és conforme amb uns requisits especificitats.
 ACREDITACIÓ: procediment mitjançant el qual un organisme dóna reconeixement foral que un organisme o individu és competent per dur a terme tasques específiques.
Equip auditor Organisme certificador UNE-EN ISO 901:2008 UNE-EN ISO 15189:2003 Expert en avaluació de sistemes Verificar la competència tècnica de gestió de qualitat.
del personal i la disponibilitat dels recursos tècnics per produir dades i resultats fidedignes.
AENOR, LGAI, etc.
ENAC 4 ...

Comprar Previsualizar