Bloc 1,2. Definició i concepte (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicologia de l'educació
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 28/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5 DEFINICIÓ I CONCEPTE DE LA PSICOLOGIA DE L’EDUACIÓ Definició. Estudi del comportament humà en situació educativa La psicologia, en termes generals, s’ocupa d’estudiar el comportament humà. Les diferents branques que han sortit d’ella es diferencien perquè enfoquen aspectes diferents del comportament (per exemple, aprendre, alteracions en el comportament social o en la personalitat, motivacions, actituds, etc.) o aspectes semblants però en situacions diferents (per exemple, aprenentatge de solució de laberints front l’aprenentatge d’habilitats socials o de coneixements culturals).
El psicòleg de l’educació és el professional de la psicologia que té per a objectiu de treball la reflexió i intervenció sobre el comportament humà, en situacions educatives, mitjançant el desenvolupament de les capacitats de les persones, grups i institucions. Aquest desenvolupa la seva activitat professional principalment en el marc dels sistemes socials dedicats a la educació en tots els seus nivells i modalitats: sistemes reglats, no reglats, formals, informals i durant tot el cicle vital de la persona. Així, intervé en tots els processos psicològics que afecten a l’aprenentatge o que deriven d’aquest, independentment del seu orígen – personal, grupal, social, de salut, etc. – responsabilitzant-se de les implicacions educatives de la seva intervenció professional i coordinant-se amb altres professionals.
El professional de la psicologia educativa intervé en l’àmbit personal, familiar, organitzacional, institucional, socio-comunitari i educatiu en general. Tant amb els que reben el procés educatiu com amb els agents educatius que intervenen directa o indirectament en aquest procés.
Funcions del psicòleg educatiu  Intervenció davant les necessitats educatives de l’alumne El professional de la psicologia participa i posa atenció educativa al desenvolupament des de les primeres etapes de la vida, per a detectar i prevenir les discapacitats i inadaptacions funcionals, psíquiques i socials.
Realitza l’avaluació psico-educativa valorant les capacitats personals, grupals i institucionals en relació als objectius de l’educació i també a l’anàlisi del funcionament de les situacions educatives. Per a això tracta de determinar la relació més adequada entre les necessitats individuals, grupals o col·lectives i els recursos de l’entorn immediat, institucional o socio-comunitari requerits per a satisfer aquestes necessitats.
També i, lligat al procés d’avaluació, el psicòleg pot proposar i/o realitzar intervencions que es refereixin a la millora de les competències educatives dels alumnes, de les condicions educatives i al desenvolupament de solucions a les possibles dificultats detectades en l’avaluació.
 Orientació, assessorament professional i vocacional El psicòleg promou i participa en la organització, planificació, desenvolupament i avaluació dels processos d’orientació i assessorament professional i vocacional. Tant per TEMA 5 a informar, assessorar i orientar als alumnes davant les opcions que hagin d’escollir davant les diferents possibilitats educatives o professionals, com en l’elaboració de mètodes d’ajuda per a l’elecció i mètodes d’aprenentatge de presa de decisions vocacionals.
 Funcions preventives El psicòleg intervé proposant modificacions de l’entorn educatiu i social que evitin l’aparició o atenuïn les alteracions en el desenvolupament maduratiu, educatiu i social.
La prevenció s’orienta a proposar les condicions per a un millor desenvolupament de les capacitats educatives i també prevenir les conseqüències que puguin generar la diferència entre les necessitats educatives de la població i les respostes que donen els sistemes socials i educatius. Inclou tant accions específiques per a la prevenció de problemes educatius concrets(adaptació a l’escola, detecció precoç de necessitats, etc.) com els aspectes d’intervenció des de les primeres etapes mitjançant tècniques d’estimulació i, en etapes escolars, els processos dirigits a permetre als alumnes afrontar amb autonomia i competències eficaces, les exigències de l’activitat educativa.
Des de l’enfocament preventiu es contemplen intervencions tant en assessorament a agents educatius com en el desenvolupament de programes específics: educació per a la salut, educació afectivo-sexual, prevenció de les drogo-dependències i dels projectes lligats a la transversalitat (educació de valors, no sexista).
 Intervenció en la millora de l’Acte Educatiu Les funcions lligades a aquesta intervenció pretenen adequar les situacions educatives a les característiques individuals i/o grupals dels alumnes i viceversa. Aquestes funcions es realitzen a través d’assessorament didàctic, de la organització i planificació educativa, de programació, d’assessorament i actualització de l’educador, etc.
El psicòleg dóna suport i assessorament tècnic a l’educador tant en: - La seva activitat general: adaptació de la programació a les característiques evolutives psico-socials i d’aprenentatge dels alumnes, organització de l’escenari educatiu, mètodes d’ensenyament-aprenentatge, nivells de concreció curricular, aplicació de programes psico-educatius concrets, etc.
- La seva actuació educativa amb els alumnes amb necessitats i/o en situacions educatives especials, adequacions curriculars i programes individuals, actuacions compensatòries, diversificacions i en general procediments d’atenció a la diversitat.
Igualment col·labora en la formació permanent i suport didàctic a l’educador, aportant la seva preparació específica sobre les àrees evolutives, cognitives, afectives, comportamentals, psico-socials i institucionals.
Un altre objectiu és intervenir en els fenòmens institucionals que configuren els centres educatius: la relació entre els objectius i les formes organitzatives amb el funcionament real, la millora de les relacions entre els components de la institució educativa, etc. Així TEMA 5 col·labora i dóna suport tècnic en l’elaboració i desenvolupament de projectes educatius del centre, projectes d’innovació curricular, integració i atenció a la diversitat, noves tecnologies, compensació i suport educatiu, etc.
 Formació i assessorament familiar El psicòleg actua promovent i organitzat la informació i formació a mares i pares en una línia de suport al desenvolupament integral del full. Realitza la intervenció per a la millora de les relacions socials i familiars, i la col·laboració efectiva entre famílies i educadors, promovent la participació familiar en la comunitat educativa així com en els programes, projectes i actuacions que el professional de la psicologia educativa desenvolupi.
 Intervenció Socioeducativa El psicòleg participa en l’anàlisi de la realitat educativa, i dels factors socials i culturals que influeixen en el procés educatiu de la comunitat concreta, intervé en la prevenció socioeducativa, impulsa la cooperació i coordinació de serveis, institucions i organitzacions socials de l’entorn. En resum, intervé en les relacions entre les activitats educatives i la comunitat on tenen lloc, així com en els factors socials i culturals que condicionen les capacitats educatives.
 Investigació i docència La investigació inclou les activitats per a l’anàlisi i reflexió sobre el propi treball; la millora i actualització de la seva competència tècnica, l’aprofundiment i extensió de la teoria i els procediments propis de la psicologia de l’educació.
La docència que realitzen els professionals de la psicologia educativa està orientada a difondre el seu coneixement entre els demés professionals de l’educació, els grups socials implicats en aquesta, els propis psicòlegs i estudiants de psicologia i altres col·lectius professionals.
Mètodes, tècniques, tasques i activitats El procediment general d’intervenció de la psicologia educativa engloba els següents passos: avaluació inicial i diagnòstic, intervenció, seguiment i avaluació final, i valoració, amb la presa de decisions que es deriva d’aquesta.
Les tasques es poden dividir en dos grans blocs:  Tasques relacionades amb l’avaluació L’avaluació es realitza sobre les diferents àrees en funció de la demanda, la problemàtica i les necessitats, prioritzant la seva funcionalitat i operativitat, i s’analitzen detalladament les variables psicològiques que influeixen en el comportament humà dins del context educatiu, arribant a la determinació d’un diagnòstic en la situació educativa.
Això inclou tant la descripció com la identificació de la situació, la formulació d’hipòtesis explicatives i la emissió d’hipòtesis de millora.
TEMA 5 Les tècniques més utilitzades són l’entrevista, la observació (no estructurada, sistemàtica, auto-observació), els auto-informes i els tests psicològics, seleccionant els més adequats a l’objectiu i al tipus d’avaluació.
 Tasques referides a la Intervenció La intervenció es realitza en els diferents àmbits sobre les diferents variables psicològiques que intervenen en l’acte educatiu. Les tècniques d’intervenció en Psicologia Educativa són les derivades de les àrees bàsiques i aplicades a la psicologia.
Pel que fa les situacions educatives, cal distingir entre diferents conceptes relacionats. De menys a més concreció ens podem referir a:  Educació  Ensenyament-aprenentatge  Instrucció L’objectiu de la psicologia de l’educació és adquirir una sèrie de coneixements teòrics i pràctics per treballar com a orientador psicoeducatiu en escoles. Aprendre és construir coneixement, és a dir, transformar i combinar la nova informació rellevant que rebem de l’exterior amb el contingut que hem elaborat prèviament.
Es parteix de la base de variables educatives i variables psicològiques. El que pretén trobar la psicologia de l’educació són punts de connexió entre les dues variables. És a dir, com pot una persona donar resposta a les demandes de l’entorn.
De la connexió de les dues variables en sorgeixen les necessitats educatives (NNE), que són un conjunt de recursos, idees o solucions que faciliten l’aprenentatge i ajuden a l’alumne a construir el coneixement.
L’objectiu del psicòleg és descobrir i identificar les demandes de l’entorn per ajudar a un alumne tenint en compte les seves característiques personals i poder donar resposta a aquestes demandes.
Del procés educatiu que analitza les necessitats educatives de cada alumne i que proposa adaptacions, mitjans i metodologies per donar-hi resposta en diem:  A mida  Comprensiu  Personalitzat  Integrador/Inclusiu  Diferenciat *En anglès: inclusive, customized o differentiated.
TEMA 5 Continguts d’estudi de la psicologia de l’educació (PE) Es tracta de conèixer i delimitar quines són aquestes variables psicològiques, és a dir, quin és l’objecte d’estudi de la psicologia de l’educació. Els principals continguts de la PE són:  Subjectes que investiga Els subjectes que investiga la psicologia de l’educació són professors (o subjectes que ensenyen) i alumnes (o subjectes que aprenen).
La PE s’interessa per les variables psicològiques intrapersonals d’aquests subjectes i les seves interaccions. Per exemple: com influeix la personalitat del professor en la seva forma d’ensenyar? Qualsevol mètode d’aprenentatge és convenient per a tothom?, etc.
 Continguts i aprenentatges que s’ensenyen i aprenen Els continguts que les persones podem ensenyar i aprendre són quasi “infinits” ja que la major part de comportaments que duem a terme són apresos i molt diversos.
Utilitzem diverses classificacions per agrupar-los segons algun criteri predominant:  Aprenentatge de tipus acadèmic: Aprendre a llegir, escriure, matemàtiques...
 Aprenentatge de tipus no acadèmic: Aprendre a vestir, pentinar-nos, caminar...
Qualsevol tipus d’aprenentatge es basa en un “requisit psicològic” preferent. Així podem dir que els objectius bàsics de l’aprenentatge són:  Ordre cognitiu: com relacions entre ubicació geogràfica de diferents països i clima  Ordre afectiu: sentiment de solidaritat cap a qui pateix privacions  Ordre motiu: Conduir, ballar, nedar..
També podem classificar els continguts d’aprenentatge segons el tipus de coneixement que implica i que es pretén aconseguir:  Aprenentatge declaratiu: Episòdic (fets de la vida) o semàntic (dades, teories, etc.)  Aprenentatge procedimental: Fer coses motriu o cognitivament  Aprenentatge actitudinal: referit a valors, actituds, normes, afectes, etc.
Què investiga la PE sobre els objectius i continguts que s’ensenyen i s’aprenen? Dins dels diferents interessos que la PE mostra cap als objectius i continguts d’aprenentatge, cal destacar els següents:  Ordre i seqüència en que cal ensenyar les coses: Per exemple, abans de posar en marxa una campanya per a que els alumnes es solidaritzin amb els refugiats, caldrà donar-los a conèixer les circumstàncies que envolten a aquest poble i els problemes polítics que han acabat causant allò. O per exemple, abans d’ensenyar a utilitzar mapes de geografia física o política caldrà ensenyar a l’alumne a manipular les representacions gràfiques més properes com la de l’escola o el barri.
TEMA 5 El tema de la seqüenciació ha generat dos temes altament significatiu en la PE: les taxonomies (organització i jerarquització d’objectius d’aprenentatge) i l’anàlisi de tasques (desglossament de les diverses tasques implicades en un aprenentatge).
 Nivells de maduració i desenvolupament de l’alumne necessaris: No és només qüestió de respondre preguntes com “a quina edat és capaç d’aprendre a llegir”, sinó també d’esbrinar a quina edat, tenint en compte el cúmul d’aprenentatges que ha de fer, és més convenient que ho faci.
 Quins mecanismes d’aprenentatge s’han d’activar: Tenint en compte les diferents teories de l’aprenentatge humà, cal investigar quines resultaran més adients per assolir els diversos aprenentatges que realitzen les persones.
A partir d’aquí podem indicar quins procediments o mètodes instruccionals resultaran més encertats per potenciar els esmentats aprenentatges.
 Com cal ensenyar les coses per treure’n el màxim profit: Quines teories de la transferència de l’aprenentatge ens ajuden a treure el màxim benefici de l’esforç invertit en els processos d’ensenyament-aprenentatge, per tal de poder aprofitar aprenentatges anteriorment realitzats en la construcció d’altres de nous.
 Contextos on es desenvolupen els processos d’E-A Tot procés d’E-A es produeix en unes coordenades específiques, les quals exerceixen certa influència en el desenvolupament i resultat d’aquest. Els contextos que té en compte la PE en la recerca dels processos d’E-A són els següents: - Temps de dedicació de la tasca: Cal tenir en compte que no es tracta només de valorar quant de temps es destina a uns determinats ensenyaments-aprenentatges.
Més important és valorar quin aprofitament es fa del temps disponible. Igualment, cal reflexionar sobre la disposició i seqüenciació dels temps destinats a ensenyar i aprendre, ja que els nivells de fatiga afecten diferencialment a les tasques que realitzen els estudiants; així, el cansament d’un alumne afectarà més al seguiment i treball en matèries que exigeixen un nivell d’atenció alt i sostingut.
- Espai on es duu a terme: Cal considerar la quantitat d’espai disponible, ja que afecta al desenvolupament de l’aprenentatge. Tant des d’un punt de vista d’amplitud (quantitat d’espai disponible) com des d’una perspectiva de densitat (ocupació de l’espai disponible). La densitat afecta a temes com la temperatura a l’aula, limitació de moviment i difícil accés a materials o estímuls docents. Quan la classe està formada per menys alumnes pots donar més feedback, personalitzar més l’ensenyament, etc.
També s’ha de tenir en compte la distribució dels estudiants i del mobiliari ja que pot afavorir o entorpir els processos que es duen a terme a l’aula. La distribució es refereix a com estàn els alumnes i el professor distribuïts (per exemple, en una taula rodona amb el professor).
TEMA 5 Un altre cosa a tenir en compte és la grandària del grup classe. Aquest és un dels més importants que s’estudien des de la PE i es refereix al nombre d’alumnes que hi ha a una classe, ja que aquest és indirectament proporcional a la qualitat d’aprenentatge que es realitza. Això és perquè hi ha menys possibilitat de corregir errors per part de l’educador, menys possibilitat de disposar de material, de supervisar el treball dels alumnes, etc.
- Recursos tecnològics disponibles: Transparències, pissarres, canons de projecció, etc. tot això pot enriquir considerablement els processos d’E-A. Tanmateix, cal recordar que el sol fet d’utilitzar aquestes eines i recursos no garanteix millora, se n’ha de fer una utilització molt acurada i que existeixi congruència entre el tipus de tecnologia utilitzada i les característiques i necessitats dels aprenentatges a aconseguir, ja que sinó pot interferir en el procés d’E-A. Les noves tecnologies condicionen l’aprenentatge, però el tema està en si el condicionen de forma positiva o negativa. Quan hi ha un power point al davant els alumnes estan pendents del power i no del professor, no paren tanta atenció com quan no hi ha un recurs com aquest disponible. És important parlar de l’ús i l’abús dels recursos tecnològics.
- Metodologies instruccionals: Constitueixen el context d’activitats que incideix en l’E-A. Així, l’aprenentatge afavorit per metodologies de tipus receptiu no és el mateix que el desenvolupat mitjançant metodologies per descobriment. Cadascú aprèn d’una manera diferent i el professor també ensenya a la seva manera. Hi ha moltes maneres d’ensenyar i d’aprendre segons els interessos de cadascú. Avui en dia està molt de moda la Flipped Classroom, aquesta és que l’alumne és partícip del procés ensenyament-aprenentatge i és ell qui aprofundeix la matèria i fa ell/a la classe als altres.
¡Unes metodologies no són millor que d’altres, l’important és que estiguin en consonància amb els objectius d’aprenentatge!  Interaccions La presència aïllada dels elements dels que hem parlat fins ara no significa res, l’important és que s’estableixin relacions entre les variables, ja que aquestes relacions seran les responsables de que els processos d’E-A tinguin èxit, és a dir, que s’assoleixin els aprenentatges previstos.
- Interaccions cognitives: Les persones tenim diferents maneres de captar i percebre la realitat, tenim diferents estils cognitius. La PE investiga com afecten la forma d’exposar-explicar del professor i la de captar-rebre els estímuls els alumnes segons el seu estil cognitiu. La pregunta és: cal una afinitat total entre professor i alumne? Un altre cosa a tenir en compte és la creativitat: què significa ser creatiu en els processos d’E-A? Quins avantatges i inconvenients presenten els alumnes creatius dins l’aula? I els professors creatius, amb quins grups d’alumnes poden funcionar millor? TEMA 5 - Interaccions socials: Dins d’aquest tipus d’interaccions trobem com afecten les expectatives que tenen els altres ja sigui d’un professor o un alumne, què passaria si no actuéssim d’acord al que esperem de les persones, és a dir, si actuéssim igual per a tothom.
També temes com si treballar sol o en grup afecta al seu aprenentatge. Un altre tema dins de les interaccions socials és treballar de forma cooperativa o competitiva, això també determina molt com ensenyes i com aprens. Això afecta a l’aprenentatge? El fet que existeixin condicions de treball a classe, és a dir, que es garanteixi el nivell d’ordre necessari per estar atent, per poder centrar-se, per poder treballar en grup, etc. és important per al desenvolupament dels processos d’E-A? - Interaccions contextuals: En aquest apartat trobem preguntes com: la grandària del grup afecta al desenvolupament del procés d’E-A? La distribució dels alumnes dins l’aula es relaciona amb el rendiment? La utilització de recursos tecnològics millora sistemàticament els processos d’E-A? Es parla d’una interacció directament proporcional entre la complexitat dels recursos tecnològics utilitzats i l’optimització dels aprenentatges aconseguits?  Avaluació del procés d’E-A Finalment, com en tot estudi de processos, la PE s’ocupa d’examinar si el desenvolupament dels processos d’E-A es produeix adequadament o cal introduir correccions per tal d’arribar a assolir els objectius proposats.
Cal avaluar tots els elements (variables i interaccions) del procés. Hi ha elements que són més modificables que d’altres. Així, per exemple, les variables intrapersonals no ho són massa, mentre que els continguts i contextos admeten més variació.
Els tipus d’avaluació són els següents: - Avaluació preinstruccional: Es duu a terme abans de començar el procés d’E-A.
L’inici del procés instruccional ha d’anar guiat per unes dades sobre els alumnes que poden ser inferides (informacions indirectes: assignatures prèvies cursades pels alumnes, procedència acadèmica, accés a la universitat, etc.) o directes (resultat de proves o entrevistes directament realitzades). És per a veure què sap l’alumne i que no sap, perquè hi ha alumnes que venen de diferents llocs o àmbits i sap més que els altres, i també es tenen en compte les mançanes.
- Avaluació formativa: Es duu a terme durant el procés d’E-A. Es tracta d’obtenir informació que permeti valorar si els aprenentatges es van desenvolupant correctament per tal d’introduir canvis o millores que permetin optimitzar-los.
Quan el nombre d’alumnes és reduït, no és difícil obtenir aquesta informació, però quan és elevat cal utilitzar indicis com preguntes formulades pels alumnes, els tipus de dubtes que tenen, els exemples que donen, demandes sobre aclariments, etc.
TEMA 5 Aquesta seria l’avaluació contínua, dónes un feedback i vas recollint dades del que s’està aprenent en aquell moment.
- Avaluació sumativa: Es duu a terme després de realitzar el procés d’E-A. Es tracta de determinar fins a quin nivell s’han aconseguit els objectius proposats. Cobreix tant propòsits relatius a l’avaluació sumativa (Veredicte final), com a la planificació de futurs processos d’E-A.
Confusions conceptuals freqüents de la PE amb altres disciplines  Extrapolació dels estudis fets des de la recerca bàsica a temes educatius L’aprenentatge d’un alumne no és en cap cas la suma dels processos d’atenció, memòria, motivació, etc. estudiats aïlladament i en circumstàncies que no tenen res a veure amb el que ens interessa: l’alumne és el que aprèn i que aconsegueix èxit en el seu aprenentatge en situacions naturals i significatives.
 Confondre l’estudi del comportament humà a mesura que es va desenvolupant amb l’estudi del comportament humà en situacions d’E-A El ser humà està en canvi permanent i la psicologia del desenvolupament s’ocupa d’aquest nucli d’interès. La PE enfoca com canvia el comportament i actuació humana per la influència d’estímuls disposats i mediats per a que incideixin sobre el comportament de les persones.
 Confondre l’estudi del comportament en situació de relació social amb estudi del comportament en relació d’E-A Els processos d’ensenyar i aprendre indiquen necessàriament interacció humana, però en cap cas és estricta interacció social. El component o propòsit de millora, d’adquisició, cognitiu, afectiu o motriu que hi ha en les situacions d’E-A no està necessàriament present en les situacions d’interacció social.
Tanmateix, la interacció social que es produeix en certes experiències educatives és quasi inexistent.
 Confondre la psicologia de l’aprenentatge amb la psicologia educativa La PE estudia com el professor facilita uns estímuls i com aquesta guia és rebuda i més o menys assimilada pels alumnes. No es fixa únicament en l’actuació de l’alumne, sinó en la interacció que fa possible l’aprenentatge.
A més, la PE no està directament interessada en els estudis sobre aprenentatge animal.
La situació humana i d’interacció humana que implica tota situació educativa, s’allunya considerablement de la recerca animal.
...

Tags:
Comprar Previsualizar