TEMA 9.- CANVI I ESTABILITAT TEMPORAL DE LA PERSONALITAT (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Diferències individuals
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 25/04/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  9  -­‐  CANVI  I  ESTABILITAT  TEMPORAL  DE  LA  PERSONALITAT     1.-­‐  Tipus  i  formes  de  canvi  i  estabilitat  de  la  personalitat   Quan   parlem   de   canvi   i   estabilitat   en   relació   a   la   personalitat,   podem   parlar   de   fins   a   quatre   fenòmens   diferents.  Aquests  4  tipus  de  canvis  corresponen  a  4  preguntes  diferents:   1) Tendim   a   romandre   estables   en   els   nostres   trets   de   personalitat   en   comparació   amb   altres   persones  de  la  nostra  cohort?   2) Existeixen  canvis  en  la  mitjana  dels  trets  de  personalitat  al  llarg  de  la  vida?   3) Les  nostres  característiques  individuals  i  les  que  destaquen  més  són  les  mateixes  al  llarg  de  la  vida?   4) Tots  canviem  en  la  mateixa  mesura  o  ens  mantenim  en  la  mateixa  mesura?   Existeixen  dues  formes  de  contestar:   a. Mitjançant  un  estudi  longitudinal,  avaluem  les  mitjanes  dels  trets  d’una  o  més  cohorts.   b. Mitjançant   un   estudi   longitudinal,   calculem   correlacions   entre   2   punts   temporals   en   els   trets   d’interès.     Aquests  4  fenòmens  es  poden  organitzar  en  una  taula  2x2  en  la  qual  les  dimensions  són:     Relatiu   Absolut   Consistència  de  l’ordre  en  el  rang  (1)   Canvi  en  el  nivell  de  la  mitjana  (2)     Consistència  ipsativa  (3)   Individual   Diferències  individuals  en  el  canvi  (4)       (1) Estudiem  si  un  individu  ocupa  la  mateixa  posició  en  relació  a  d’altres  individus  de  la  mateixa  cohort  en   diferents  moments  del  temps   (2) Estudiem  si  hi  ha  canvis  pel  que  fa  la  mitjanes  dels  trets  de  personalitat  al  llarg  de  la  vida   (3) Estudiem  si  els  trets  més  ens  caracteritzen  quan  som  joves  son  els  mateixos  que  ens  caracteritzen  quan   som  adults   (4) Estudiem  si  tothom  canvia  en  la  mateixa  mesura.   Població     Podem  establir  2  tipus  de  causes  per  les  quals  alguns  trets  canvien  o  bé  perquè  tenen  lloc  aquests  canvis:   1. Causes   genètiques   i   hormonals:   els  gens  ofereixen  un  substrat  biològic  continu,  però  al  llarg  del  cicle   vital  hi  ha  canvis  hormonals  que  també  poden  influenciar  el  nostre  comportament.     2. Causes   ambientals:   també   poden   afectar   a   la   personalitat   .   Tanmateix,   la   pròpia   personalitat   i   les   interaccions  amb  l’ambient  de  cadascun  de  nosaltres  també  afecta  a  la  consistència  dels  trets  al  llarg   del  temps.  És  el  que  coneixem  com  a  transaccions  persona-­‐ambient.  Tipus  de  transaccions:   − ATRACCIÓ:  la  gent  és  atreta  cap  a  ambients  que  són  consistents  amb  la  seva  personalitat   − SELECCIÓ:  la  gent  és  seleccionada  en  rols  que  són  consistents  amb  la  seva  personalitat   − REACCIÓ:  la  gent  para  atenció  de  forma  selectiva  a  informació  rellevant  per  a  les  disposicions   pre-­‐existents.   − EVOCACIÓ:  la  gent  evoca  reaccions  per  part  dels  altres  que  reforcen  disposicions  pre-­‐existents.     − MANIPULACIÓ:   la   gent   canvia   els   seus   ambients   per   tal   que   s’ajustin   millor   amb   la   seva   personalitat.   − ATRICCIÓ:   la   gent   abandona   els   ambients   que   requereixen   canvis   massa   grans   en   la   seva   personalitat  (ambients  dissonants).   − CLAREDAT  EN  LA  IDENTITAT:  un  major  sentit  d’identitat  facilita  la  selecció,  l’evocació  i  la  reacció.   2.-­‐  Estabilitat  en  adolescents  i  adults   Estudis   de   Costa   i   McCrae:   indiquen   que   les   correlacions   entre   els   trets   del   Model   de   5   factors   mesurats   amb  6  anys  de  diferència  són  de  0,7  en  adults.  En  altres  termes,  el  que  això  ens  indica  es  que  si  ens  trobem   per   sobre   de   la   mitjana   en   temps   1,   tenim   un   85%   de   possibilitats   de   trobar-­‐nos   per   sobre   de   la   mitjana   en   temps   2.   Si   tenim   en   compte   que   si   correlacionem   els   nivells   dels   trets   amb   24   anys   de   diferència   la   corrlació  entre  ambdós  és  de  0,65,  podem  afirmar  que  és  prou  estable.     Un   fet   remarcable   és   que   aquestes   correlacions   són   bastant   similars   independentment   del   tret   que   es   mesuri.     En  adults  joves  però,  la  personalitat  és  menys  estable,  i  encara  ho  és  menys  en  adolescents.     A  mida  que  anem  creixent,  la  nostra  personalitat  és  més  estable.       3.-­‐  Estabilitat  dels  trets  en  nens   Dificultats  en  l’avaluació  de  la  personalitat  en  nens:     − − − Fins  els  10  anys  es  descriuen  a  sí  mateixos  i  als  altres  de  forma  global  (bo/dolent).   Els   tests   de   personalitat   requereixen   un   nivell   de   comprensió   lectora   que   no   s’obté   fins   l’adolescència.   Moltes  situacions/conductes  avaluables  no  s’han  pogut  produir  encara.   L’avaluació  de  la  personalitat  en  nens  s’acostuma  a  fer  preguntant  a  pares  i  professors.     Existeix  un  únic  estudi  (dels  2  als  15  anys),  que  suggereix  que  la  personalitat:   − − És  raonablement  estable  en  períodes  curts  de  temps  (2  anys),  amb  correlació  de  0,5  per  a  tots  els   factors  de  Big-­‐Five.   És  poc  estable  en  el  període  total  (13  anys);  la  correlació  és  nomès  de  0,2.   o Probabilitat  del  60%,  no  gaire  més  del  que  s’obtindria  a  l’atzar,  50%.     4.-­‐  Predicció  de  la  personalitat  futura:  Dunedin  i  Hawaii   Estudi  de  Dunedin:  Dunedin  Multidisciplinary  Health  and  Development  Study   És  un  estudi  de  la  cohort  nascuda  entre  el  01-­‐04-­‐1972  i  el  31-­‐03-­‐1973  a  Dunedin  (Nova  Zelanda),  amb  1037   participants.   En   origen,   el   seu   objectiu   era   veure   si   els   avenços   que   hi   havia   hagut   en   la   dècada   dels   60   i   70   en  ginecologia  i  que  havien  reduït  la  mortalitat  neonatal,  també  afectaven  a  la  qualitat  de  vida  d’aquests   nadons.     En   la   primera   avaluació   que   es   va   fer   dels   participants   de   l’estudi,   s’hi   va   incloure   la   mesura   de   temperament.  Aquesta  mesura  classificava  els  nens  en  poc  controlats,  inhibits  i  ben  ajustats.     TEMPERAMENT  INFANTIL  I  PERSONALITAT  ADULTA   NENS   BEN   AJUSTATS:   mostren   un   perfil   de   personalitat   mitjà   en   el   qual   no   destaca   gaire   cap   tret,   ni   positiu   ni   negatiu.     NENS   POC   CONTROLATS:   esdevenen   adults   mancants   d’autocontrol,  freds  emocionalment,  agressius  i  alienats  i   amb   una   gran   reactivitat   a   l’estrès,   a   part   de   tenir   més   malestar  que  els  seus  companys.     NENS   INHIBITS:   esdevenen   adults   autocontrolats,   neuròtics,   poc   agressius,   tradicionals,   lleugerament   alienats,  amb  poca  motivació  d’assolir  fites  i  poc  interès  en  relacionar-­‐se  socialmenyt.       NENS   BEN   AJUSTATS:   als   21   no   mostren  cap  mena  de  dificultat  en  les   relacions  socials  ni  en  el  suport  social   (tot  el  contrari).     NENS   POC   CONTROLATS:   tenen   moltes  menys  relacions  familiars  i  una   pèssima   qualitat   comparats   amb   la   mitjana.   Pel   que   fa   el   suport   social,   destaquen   per   tenir   una   mica   menys   de   suport   material,   mentoria,   companyonia   i   de   suport   emocional   que  han  d’afrontar  problemes.         La  salut  mental  i  el  comportament  anormal  també  poden  ser  predits  gràcies  al  temperament  infantil.     DEPENDÈNCIA   A   L’ALCOHOL:   Tant   els   nens   inhibits   com   els   poc   controlats,   quan   tenen   21   anys   presenten   taxes   d’iniciació   a   la   dependència   a   l’alcoholisme   per   sobre   de   la   taxa   base   als   21   anys,   mentre   que   els   ben   ajustats   presenten   taxes   inferiors.     DEPRESSIÓ:   els   que   eren   nens   inhibits,   presenten   taxes  de  depressió  de  fins  al  30%,  molt  per  sobre  dels   que   eren   nens   poc   controlats,   i   aquests   encara   per   sobre  dels  que  eren  ben  ajustats.     MANIA:   taxa   més   elevada   de   mania   són   els   ben   ajustats,   però   els   que   eren   inhibits   no   hi   ha   cap   que   presenti  un  trastorn  maníac  als  21  anys.         INTENTS   DE   SUÏCIDI:   nens   poc   controlatsà   taxes  5  vegades  més  elevades  que  la  taxa  base.   Nens   inhibitsàigual   però   no   amb   tanta   magnitud.   Nens   ben   ajustatsà   la   presència   d’intents  de  suïcidi  és  gairebé  inexistent.     DELINQÜÈNCIA:   nens   ben   ajustats   i   inhibits   presenten   taxes   lleugerament   inferiors   a   la   taxa  base  de  la  població  general.  Els  nens  que   eren   poc   controlats   presenten   taxes   de   delinqüència  més  elevades  als  21  anys.     Estudi  Hawaii  Personality  and  Health  Cohort   És  un  estudi  amb  subjectes  nascuts  entre  el  1959  i  el  1963  a  Hawaii,  amb  2221  subjectes  inicials  (entre  6  i  8   anys).     De  tots  ells,  40  anys  més  tard  se’n  van  poder  reclutar  799  (proporció  semblant  de  participants  per  sexe).   La  primera  mesura  era  proporcionada  pels  mestres  i  la  segona  s’obtenia  a  partir  d’una  avaluació  mitjançant   escales  de  la  personalitat.     L’objectiu   era   veure   si   les   puntuacions   que   havien   tret   quan   eren   petits   s’assemblaven   a   les   puntuacions   que  treien  ja  de  grans.  En  altres  paraules,  buscaven  estudiar  si  la  personalitat  és  estable  o  no.       Resultats:   o o o o Correlació  alta  en  Extraversió  i  Responsabilitat  (0,28  i  0,24  de  mitjana)   Correlació  Obertura  a  l’experiència  (0,17)   Correlació  baixa  en  Cordialitat  (0,09)   Correlació  inexistent  en  Neuroticisme         5.-­‐  Diferències  de  personalitat  entre  sexes   • • • •     Per   la   majoria   de   trets   generals,   les   diferències   obtingudes   entre   puntuacions   mitjanes   serien   molt   petites.   Les  diferències  serien  moderadament  elevades  en  Estabilitat  emocional  (neuroticisme)  amb  l’excepció   de  la  faceta  d’agressivitat.   També  en  cordialitat,  i  menys  en  extraversió   Diferents  en  sensibilitat?   ...