primera classe (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 1º curso
Asignatura Microbiologia i Parasitologia dels Aliments
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Parasitología 1 E.R Els tipus de parasitismes: Accidental: grup que realment no son paràsits però que actua com un paràsit, es l’entrada d’un m.o de vida lliure i que pot provocar-nos un mal o no.
Facultatiu: pot estar causat per paràsits autèntics, es dona en paràsits que poden optar per la vida parasita o per la vida lliure. Mosques causant de miosis (poden triar dipositar els ous en matèria orgànica viva o morta).
Obligat: un determinat patogen ha de comportar-se forçosament com a un paràsit per a desenvolupar el seu cicle de vida, depèn dels seu hoste. No pot fer vida lliure.
Els tipus de paràsits: Segons els criteri de temporalitat que estan en contacte amb els seus hostes: - Intermitents: nomes s’apropa puntualment al seu hoste (mosquit, la majoria d’artròpodes hematòfags, algunes puces) - Temporals o periòdic: fa referencia a aquells que una part del cicle biològic te lloc dintre de l’hoste, NO PODEN FER TOT EL SEU CICLE BIOLOGIC DINS L’HOSTE necessiten enviar alguna part del seu cicle fora (larva enquistada en la musculatura d’un porc).
- Paràsits permanents: aquells que una vegada han arribat a l’hoste poden completar el seu cicle dins l’hoste, arriben a l’hoste i poden fer cries i continuar el seu cicle biològic (polls).
Segons el cicle biològic que desenvolupen els paràsits - Monoxens: paràsits de cicle directe, necessiten nomes un hoste (hoste i ambient) - Heteroxens o cicle indirecte: requereixen de mes hostes per a poder completar el seu cicle. Els podem agrupar en : o Diheteroxens: nomes 2 hostes o Poliheteroxens: mes de dos, hi ha hostes intermediaris o Autoheteroxens: (triquina, viu a dintre la musculatura del porc quan arriba a l’intesti humà es converteix en humà en el budell, els adults migren fins a instal·lar-se en el nostre teixit muscular.) un paràsit autoheteroxe utilitza el mateix hoste com a definitiu i com a intermediari.
Parasitología 2 E.R Segons la localització del paràsit: - Ectoparàsits: tots aquells que viuen sobre l’hoste - Endoparàsits: aquells que viuen en cavitats, budells,...
En quan els hostes podem parlar de: - Hostes definitius: animal del cicle biològic del paràsit on es desenvolupa la forma adulta del paràsit. On desenvolupen les formes sexuals dels paràsits en protozous i paràsits que no tenen formes adultes.
- Hostes intermediaris: aquells on trobaré, les formes larvàries, o en el cas dels protozous on trobarem, les formes asexuades. Hi ha de varius tipus: o Actius: aquells que s’apropen de forma activa a l’hoste definitiu (mosquit) o Passius: en el cas del porc que si l’hoste definitiu se’l menja es queda infectat.
o Paratènics: (és discutible si ha d’estar aquí) aquells hostes que mantenen les formes immadures del paràsit però que dintre seu el paràsit no pateix cap canvi, el paràsit ni es multiplica ni creix, ni canvia de forma... En els passius el paràsit si que pateix canvis dintre l’hoste passiu intermediari. hi ha cicles biològics que poden fer-se sense l’hoste paratènic.
o Transitoris: hostes que els paràsits passen per ells i canvien de fase i després el paràsit abandona aquest hoste i s’enquista a una altre lloc i partir d’aquest altre lloc s’incorporarà a l’hoste definitiu. El paràsit nomes utilitza aquest hoste transitori per a multiplicar-se. Si no tenim l’hoste transitori no es pot completar.
- Vectors: de vegades poden ser hostes definitiu i de vegades hostes intermediaris, poden actuar de les dues maneres. Pràcticament sempre seran artròpodes que s’alimenten de sang (la sangonera es una excepció) puces, polls, paparres, xinxes... la forma més simple es actuar de o vectors mecànics piquen i traspassen els paràsits a qui han picat.
o Multiplicatius (amplificadors): cas de la pesta bubònica.
o Cíclics: vectors que dintre seu el paràsit canvia de fase, evoluciona i de vegades es pot multiplicar dins d’aquest hoste. Leishmània.
Els dos primer tipus de vectors son importants a l’hora de transmissió de virus i bacteris mentre que l’últim tipus ja es mes de paràsits paràsit.
Especificitat parasitaria (exclusivitat) Parasitología 3 E.R - Hostes: aquestes especificitats només es marquen quan el paràsit te varius hostes on triar, però si nomes te un i d’aquests no pot viure sense ell...doncs no ens referirem ni a principal ni a res...
o Hostes principals: hoste on el paràsit esta millor adapta, on ha evolucionat des de fa mes anys i on es pot desenvolupar de forma mes productiva.... allà on se sent més a gust el paràsit.
o Secundari: o Secundari: hostes que no pertoquen a un paràsit, paràsit entra dins un organismes al que no esta adaptat i pot créixer i provocar problemes a aquest hoste o be pot ser que l’hoste l’elimini fàcilment.
o Reservori: fem referencia a uns hostes, moltes vegades principals, que serveixen com a font d’infecció per altres animal o especies. Hoste font de contagi SEMPRE de diferent espècie!!! (ebola) o Portador: casi igual que reservori però la transferia infectiva te lloc entre animals de la mateixa espècie. Son hostes fonts d’infecció per a animals de la mateixa espècie que ell.
- Paràsits: fa referencia a la quantitat d’hostes entre les que pot triar un paràsit per desenvolupar-se.
o Oioxens: oios= unic i xenos=hoste. Paràsits que nomes es poden desenvolupar en un sol tipus d’hostes (solitària) o Estenoxens: estenos= estricte; aquells que nomes es poden desenvolupar dintre d’hostes molt emparentats entre ells (gossos, llops...) o Oligoxens: oligos=escassos o Eurixens: podem trona el paràsits ne molts tipus d’animals (toxoplasma gondii).
Vies d’entrada dels paràsits en els hostes: l’èxit de paràsit es basa en l’accés al seu hoste i la sortida del seu hoste. Com a vies d’accés tenim: això ho poden fer de forma activa o de forma passiva (en la passivitat el paràsit es deixa portar ja sigui a traves d’aliments, d’eines, o traves de la ingestió d’hostes intermediaris, a traves de vectors (els vectors transporten el paràsit de forma activa però el paràsit es transporta de forma passiva a ella mateix)...), les següents poden ser tan actives com passives: - Digestiva: - Mucocutània - Genital - Respiratòria - Ocular ...