Introducció a la Salut Pública (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria de Salut Pública i Comunitària
Año del apunte 2016
Páginas 31
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Salut Pública i Comunitària 1 1. INTRODUCCIÓ A LA SALUT PÚBLICA “Estar sa es molt més que no estar malalt” Concepte de salut ~ percepció de salut Determinants de salut -> allò que condiciona que estiguem sans o malalts.
CONCEPTE DE SALUT Estat de benestar físic, social i psíquic.
Inexistència de malaltia.
Objectiu: que les persones estiguin sanes.
Indissociable del moment històric en el que es viu. Passa en un lloc i context determinats ( on, quan i en quin moment).
Depèn del context: multifactorial i multivariant -> històric, social, cultural, ideològic, polític, econòmic, coneixements científics i tecnològics... Els contextos social, econòmic i laboral determinaran el context de salut – malaltia.
Causes més freqüents de mort Malalties cardiovasculars Cáncer Accidents de trànsit El context social condiciona les causes de mortalitat. El context assistencial s’ha d’adaptar al context salut – malaltia. Model assistencial: què, com fem, a qui li fem, organització del que fem.
Evolució del concepte de salut El concepte de salut canvia amb l’evolució històrica, social i cultural. És un terme molt relacionat i determinat pel context.
Antiguitat: negació, negatiu... absència de malaltia.
OMS: fi II GM 1946-1948. Estat complet de benestar físic, mental i social. No només és l’absència de malaltia. Permet una vida social, realitzar les activitats de la vida diària, capacitat productiva.
Concepte de salut actual El concepte de salut no pot separar-se de: pau, pobresa, marginació, perservació del medi ambient.
- Caràcter dinàmic: diferents graus de salut; depèn de l’etapa vital, context social, cultural.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 2 Components objectius i subjectius: signes i símptomes.
Dimensió ecològica: interacció amb l’entorn.
Millorar l’accessibilitat.
Mantenir i assegurar la competència dels professionals que atenen als ciutadans.
Aconseguir que la competència de relació tingui els mateixos nivells.
CIUTADÀ - Empoderament del ciutadà -> té drets i deures; donar-li la capacitat de decisió, informació i responsabilitat.
Responsabilitat del ciutadà.
Presa de decisions.
Com ens alimentem.
Quin exercici físic fem.
... El ciutadà s’ha d’implicar per aconseguir que el concepte de salut sigui eficaç.
DRET INDIVIDUAL RESPONSABILITAT COMPARTIDA ESTAT BENESTAR SOCIETAT DEL BENESTAR CONTEXT SOCIAL, ECONÒMIC, CULTURAL - Augment i envelliment de la població.
Més exigència dels ciutadans.
Moltes innovacions i molts avenços tecnològics.
Poca inversió dirigida a millorar els estils de vida.
Sostenibilitat dels sistemes de salut en qüestió.
Context social - Societat no presencial.
Persones (joves) no presencials.
SALUT 2.0 Xarxes socials, comunitats de pacients.
Usuaris o pacients no presencials.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 3 CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL INTEGRACIÓ DE LA INFORMACIÓ PROCÉS D’ATENCIÓ Context assistencial Les grans tendències de salut.
1.
2.
3.
4.
Pacients crònics.
Home care -> més còmode, menys agressiu i més econòmic.
Medicina personalitzada -> genètica.
Nous models assistencials -> “reinventar l’assistència”; atenció no presencial.
Context sanitari - Salut mental.
Augment da nivell dels països desenvolupats de demències, suïcidis, etc.
DETERMINANTS DE SALUT I GLOBALITZACIÓ DE RISCOS Forma d’organitzar el que ens fa estar sans i morir.
SISTEMA DE SALUT MEDI AMBIENT ESTILS DE VIDA DETERMINANTS SOCIALS Guerres, crisi económica… BIOLOGIA Objectiu del sistema de salut: màxim nombre de persones sanes. Quan hi ha malaltia s’ha de solucionar.
Conclusions: els indicadors que tenen impacte en la salut estan fora del sistema sanitari – majoria d’indicadors fora del sistema sanitari. Els estils de vida tenen un pes específic molt important. Tots els models donen molta importància als factors ambientals.
En quins determinants invertim els recursos sanitaris: - Medi ambient .
Educació.
Seguretat vial.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 4 Salut.
Treball ~ salut laboral.
Els determinants de salut són multifactorials.
L’ATENCIÓ DE SALUT DEL FUTUR - Serà més precisa. Coneixement molecular.
Serà més petita. Dispositius mèdics miniaturitzats.
Serà més transparent. Noves tecnologies, controlat per agències reguladores.
Serà més eficient. Ús molt més eficient dels recursos.
Serà més informada. Augmentaran el poder de les tecnologies de la informació.
Serà més humana. Més relació entre professional i usuari.
EVOLUCIÓ DE LA SALUT PÚBLICA Globalització de riscos -> té a veure amb els riscos, varien depenent del lloc on ens trobem.
EVOLUCIÓ SOCIAL molt ràpida EVOLUCIÓ PATRÓ MORBIMORTALITAT molt complexe EVOLUCIÓ SANITARIA molt lenta Evolució històrica La salut pública i comunitària com a ciència i com a responsabilitat dels governs s’inicia a finals del segle XVIII.
L’organització d’activitats col·lectives de protecció de la salut en el marc de la comunitat s’ha fet des de l’antiguitat.
Civilitzacions antigues: - - - Egipcis. Gaudeixen de salut.
Higiene personal.
Canalització i sanejament.
Coneixements farmacològics.
Hebreus. 1500 aC Codi Levític. Primer codi escrit d’higiene.
Grecs. Desenvolupament de la higiene personal.
Cura del cos: higiene, exercici físic, alimentació.
Primeres referències literàries a infermeres.
Romans. Adopció dels avenços de la civilització grega.
Higiene, banys públics.
Desenvolupament, sanejament: aqüeductes, clavagueres.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - - Construcció necròpolis.
Dret romà: defineix les característiques de la construcció, regula les normes de conducta, vigilància de mercaderies.
Cristianisme. Condicions: massificació, creuades, guerres.
Epidèmies: transmeses per rates i paràsits. Pesta negra, lepra.
Malaltia: entesa com a resultat d’intervenció divina.
Període científic. F. Nightingale 1862: model conceptual, infermeres comunitàries, primera escola de salut pública (Royal Liverpool Infirmary).
Revolució epidemiològica: identificació dels mecanismes d’infecció i transmissió de malalties infeccioses; administració sistemàtica de vacunes; descobriment de la penicil·lina, insulina, AAS.
Malalties infeccioses com a primera causa de mort.
CONCEPTUAL EPIDEMIOLÒGIC HISTÒRIC POLÍTIC SOCIAL SISTEMA SANITARI MALALTIA UNICAUSAL INDIVIDU PRIVILEGI CONFORMISME BIOMÈDIC SALUT MULTICAUSAL COMUNITAT DRET EXIGÈNCIA PREVENTIVA Context actual - Augment i envelliment de la població.
- Més exigències dels ciutadans.
- Moltes innovacions i molts avenços tecnològics.
- Poca informació dirigida a millorar els estils de vida.
- Sostenibilitat dels sistema de salut en qüestió.
- Ratio infermera / metge són els més baixos del món.
- Salut mental.
- Societat hipermedicalitzada.
- Augment de proves diagnòstiques de tota mena.
- Inquietat, llistes d’espera, pressió social.
- 90% de les proves es poden fer per Atenció Primària.
 L’exigència del pacient porta a fer proves i accions per tenir-lo satisfet.
Elements claus - 5 Atenció Primària de Salut.
Infermera familiar i de salut comunitària.
Coordinació entre salut, benestar i família.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 6 Implicació i aprofundiment de les TIC.
Model de compra i pagament.
Salut pública i comunitària Com a àmbit assistencial = àrea sanitària. Es refereix a un context assistencial, per exemple: atenció primària, especialitzada, etc.
- Defineix factors i condicions que influeixen en la salut d’una població.
Determinants de salut i nivells de salut comunitària.
Àrea sanitària que s’adreça a la col·lectivitat i no només a l’individu. En salut comunitària s’enfoca a nivell comunitària, no centrat en cada persona.
Repercussió sobre la qualitat de vida de la població.
Una cosa és fer política preventiva, altra cosa és com fer el tractament.
Gestionar eficientment els recursos.
Implicar al ciutadà en la cura de la seva salut.
Desenvolupar nous models organitzatius.
Crear serveis que satisfacin les expectatives dels ciutadans.
Crear noves infraestructures.
Crear serveis enfocats als ciutadans.
Salut pública a Catalunya - Monitoratge i anàlisis de la situació.
Protecció i promoció.
Prevenció de la malaltia.
Recerca científica en salut pública.
Formació i capacitació personal.
Garantir l’accés als serveis bàsics de salut.
Control sanitari publicitat.
*Llei de salut pública a Catalunya.
Context APS Les infermeres d’APS s’enfronten també a importants reptes derivats de la situació socioeconòmica i com a conseqüència de la situació salut-malaltia de la població.
Els resultats de salut i benestar de la població depenen de com es faci front a aquests reptes i de l’orientació comunitària de l’assistència.
Situació actual - Manca progressiva de professionals sanitaris.
Interculturalitat.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 7 Complexitat: dels pacients, del patró de morbiditat, del sistema sanitari, de la gestió sanitària.
Fragmentació dels serveis.
Poca continuïtat assistencial: poc intercanvi d’informació, poca capacitat de maniobra (flexibilitat), molta compartimentació.
Atenció Primària de Salut - - Primer nivell d’atenció -> Espanya té un bon nivell de SS, es demostra a partir de 3 punts claus: l’assegurament de salut, permet tenir un metge i una informació de referència; descentralitzada; cúmul de circumstàncies que la fan bona.
Atributs.
Característiques de l’atenció primària de salut a Catalunya.
Capacitat de resolució i valor afegit.
L’APS s’enfronta a repte importants: més exigència dels usuaris; menys recursos i complexitat de les cures; maneres innovadores de fer l’assistència.
Capacitat de resolució.
Sistema orientat a la resolució.
Seguiment longitudinal, des del naixement fins la defunció.
Actua com articulador de tot els sistema assistencial (metge/infermera que s’encarreguen del pacient).
Compartiment molt eficient.
Clínicament molt resolutiva.
Assignació de metge i infermera.
Actua com a filtre.
Molta variabilitat.
Límits salut pública - Model atenció primària salut poc flexible (canviar les coses costa molt).
Separació de competències.
Complexitat tècnica i malalties emergents.
Dificultats per poder captar a tota la població.
Complexitat tècnica creixent.
Impacte limitat de l’educació per la salut.
Recursos limitats.
*Prevenció -> es fa per rangs d’edat, si s’està malalt o sa... “screening”.
INFERMERA FAMILIAR I DE SALUT COMUNITÀRIA Les funcions i activitats de la medicina de les 4P: - Preventiva Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 8 Personalitzada (pacient) Participativa Predictiva Interdisciplinarietat: vol dir treballar en equip, en un grup de diferents professionals, l’important és qui lidera l’equip. Es pot ser interdisciplinari, col·laborador i treballar en equip però liderant-lo.
No només és responsabilitat de la infermera fer bé la seva tasca, aquesta és una part, també és responsable d’allò que no es fa bé, és a dir, tenim l’obligació de detectar allò que no es fa bé per tal de millorar-lo.
Les funcions i activitats de la infermera de salut pública i comunitària tenen com a objectius, i principals reptes de salut, la qualitat de vida i l’autonomia de les persones, siguin assistencials, docents, investigadores o gestores en l’àmbit de la salut pública i comunitària.
Aspectes que ha de dominar i controlar: - TICs.
Pacients crònics, d’alta complexitat, plurimedicats.
Promoció de la salut (predictiva, genòmica, diagnòstic per imatge, etc.).
Aspectes molt assistencials.
Aspectes que tradicionalment la infermera ha deixat en segon pla per prioritzar el rol de cuidadora: - Gestió Docència Investigació Competències - Independents – pròpies. Taxonomia NANDA, NIC i NOC, PAE; responsabilitat.
Interdependents – compartides. Protocols i guies consensuades multidisciplinariament.
Dependents – delegades. Administració de tractaments.
Aspectes clau - Promoció de la salut.
Prevenció de la malaltia.
Persones amb problemes de salut crònics i/o complexos.
Tecnològiques de la informació i la comunicació.
Cura de la salut i assistència NO PRESENCIAL.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària FUNCIONS FUNCIONS ASSISTENCIALS Detectar necessitats de l’individu i família.
Identificar recursos econòmics i materials.
Planificar, executar i avaluar cures d’infermeria amb la comunitat.
Utilitzar procés de cures.
… FUNCIONS DOCENTS Educació sanitària.
Formació de nous professionals.
Formació continuada en competències professionals.
Usuari unybook: sandraln 9 ACTIVITATS ACTIVITATS ASSISTENCIALS Desenvolupament competencial infermer: infermera gestora de casos complexos i enllaç, inf clínica basada en l’evidència, inf acollida – recepció – triatge, inf pràctica clínica avançada… Counselling.
La infermera tracta ferides, cremades, problemes de pell.
Infermera pediàtrica: és el referent, el metge té un altre paper, la visió general és la infermera, la responsable és la infermera.
Altres activitats: consell de vacunació, derivacions de malalts segons patologia, sessions clíniques, proves que deriva el metge.
Programes de salut: del nen sa, salut i escola, adreçats a dones ASSIR, adreçats a joves, adreçats a gent gran, ATDOM, d’alimentació i exercici físic, de salut laboral, coordinació amb institucions locals, col·laboració amb programes mediambientals, ambientals.
Seguiment de crònics.
Desenvolupament d’habilitats clíniques.
Prevenció i promoció.
Rehabilitació i inserció.
Vacunació.
Prevenció i control de malalties de transmissió sexual.
Campanyes de sensibilització i prevenció.
ACTIVITATS DOCENTS Programes específics d’educació.
Orientar usuaris auto gestió salut- malaltia.
Identificar necessitats d’educació.
Participació activa en sessions clíniques.
Salut Pública i Comunitària FUNCIONS DE RECERCA Promoure i fomentar la recerca en infermeria.
Elaborar protocols d’infermeria.
Desenvolupar indicadors de qualitat.
Treballar amb una evidència científica.
10 ACTIVITATS DE RECERCA Lideratge en projectes de recerca infermeria.
Capacitat d’autocrítica.
Buscar l’excel·lència professional.
Incentius als professionals.
Implantació dels diagnòstics infermers.
Les línies d’investigació per les infermeres són aquelles que tenen incidència i impacte.
En general, donem més importància a la part assistencial que a la part investigadora o de recerca.
Línies d’investigació i recerca - Promoció de la salut.
Prevenció de la malaltia.
Pacients crònics i complexos – manteniment de la independència.
TIC.
Nous models assistencials (atenció no presencial virtual).
Educació per la salut: autocura de la salut, autogestió del procés salut – malaltia, accessibilitat, nous canals d’interacció comunicació...
FUNCIONS ADMINISTRATIVES I DE GESTIÓ Coordinació de nivells assistencials.
Planificació d’objectius i prioritats.
Organització d’activitats i equip assistencial.
Direcció d’estratègies i camps de competència.
Avaluació objectius assolits.
ACTIVITATS ADMINISTRATIVES I DE GESTIÓ Elaborar plans de cures i protocols.
Indicadors i controls de qualitat.
Facilitar treball en equip multidisciplinari.
Elaborar i presentar cartera de serveis.
Contracte programa.
INFERMERIA, ASPECTES CLAUS D’INNOVACIÓ - Oportunitats relacionades amb la informació i el coneixement.
Oportunitats relacionades amb innovació en les cures infermeres.
Oportunitats relacionades amb el model assistencial.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 11 Futur professió - Pacients més informats i més exigents.
Canvis en els efectius professionals: noves professions, canvis en els programes docents, noves especialitats, jubilacions, fluxos migratoris.
Transformació de les maneres de treballar per la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
...
Nou context assistencial - - Pacient.
o Disponibilitat de la seva informació de salut.
o Avantatges administratives.
o Exploracions, informes, farmàcia, etc.
o Reducció de procediments i proves (impacte en la seva salut).
o Model adaptat a les seves necessitats.
o Accessibilitat.
o Responsabilització.
o Presa de decisions.
o Implicació.
o Proactivitat.
o Quins dispositius (devices) utilitzen més les persones.
o La prestació de salut basada en l’ús d’aquests dispositius ha de ser més efectiva.
o Pensar quins dispositius, quines aplicacions i quines persones en fan ús.
o Alfabetització sanitària.
o Alfabetització tecnològica.
o Un pacient viu les 24h del dia la seva malaltia o el seu estat de salut determinat, el metge que el tracta o la infermera només els 10 min que estan amb ell.
o Conclusió: cal posar al pacient al comandament del seu procés de salutmalaltia.
Infermera.
o Possibilitat de disposar de la informació.
o Assessorament, interconsulta amb altres professionals.
o Teleassistència.
o Sistemes d’ajuda i suport diagnòstic.
o Compartició del coneixement.
o Treball col·laboratiu.
o Més interrelació.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 12 o o o o o o o o o - Més disponibilitat de la informació.
Possibilitat d’estudiar, etc, la feina de la infermera.
Participació.
Necessitat de més formació en general.
Necessitat de domini de les eines. Aprenentatge.
Sensació de despersonalització.
Pacients més informats o amb més informació.
Especialització o superespecialització en diferents àmbits de la salut.
Més difícil que el pacient rebi o percebi la seva atenció de manera integrada.
o Molt difícil una atenció o unes cures al pacient de forma integrada i integral.
o Les ITC poden ajudar a que el procés sigui més integrat i les cures més integrades.
Sistema sanitari.
o Més continuïtat assistencial.
o Més integració de la informació.
o Menys costos.
o Aprofitament de recursos: humans, material...
o Inversió.
o Innovació.
o Sistemes de pagament.
o ...
SISTEMES DE SALUT L’objectiu general del sistema de salut és mantenir a les persones sanes.
Línies estratègiques: - - Política d’atenció sanitària.
o Recerca.
o Hàbits saludables.
o Pla de salut o similar.
*El sistema sanitari actua quan fallen el 3 anteriors.
Promoció de salut.
Polítiques i organització interdepartamentals.
Salut laboral.
La millora de la salut de la població és la finalitat de tots els governs i l’objectiu principal dels sistemes sanitaris.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 13 Objectius del sistema sanitari: - - - - Promocionar la salut de la població.
o Les persones sanes subsidien a les malaltes.
o Les persones riques subsidien als pobres.
Millorar l’estat de salut de la població.
o Promoció de la salut.
o L’objectiu fixat és la prevenció.
Respondre expectatives de la comunitat.
o Un sistema de salut és bo si respon a les necessitats i les demandes de les persones de la comunitat.
o Un sistema de salut és equitatiu si respon a aquestes demandes i necessitats de manera igual.
Protecció financera enfront la malaltia – vol dir que les persones malaltes sense recursos tenen dret a la salut. El sistema sanitari actua com a distribuïdor de la riquesa per facilitat l’accés a la sanitat a tothom.
o No des d’un punt de vista de desastre natural.
o En situacions de malaltia normal (càncer, transplantaments...) Evolució models sanitaris i sistemes de salut - Cultures orientals.
Atenes.
Cristianisme.
Budisme.
Baixa edat mitjana: germandats gremials, confraries, metge – cirurgià – apotecari.
Revolució francesa: declaració dels drets universals.
Anglaterra segle XVIII- XIX: “sociedades del socorro mutuo”, primer antecedent d’assegurança assistencial.
Alemanya segle XIX: caixes de malaltia, model seguretat Bismark, cobertura de treballadors i beneficiaris, finançament per mitjà de quotes dels empresaris i treballadors, presència de l’estrat.
Situació anys 70: - Europa occidental: universalització.
Àfrica: colònies cobertures staff i treballadors.
Conferència Alma- Ata: 1978, antiga URSS (Kazajastán), es posa de manifest la problemàtica del model hospitalàri.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 14 Situació anys 80: - - Europa occidental: o Alma – Ata.
o Participació comunitària en la salut.
o Universalització.
o Prevenció i promoció de la salut.
o Atenció primària.
o Gestió de l’estat.
Àfrica i Àsia: o Més recursos per primària.
o Dos sistemes de salut: primària i hospitals.
o Teòricament universal.
o No real per manca d’inversions de l’estat.
Es passa de beneficiència a salut de dret universal. La SS s’encarrega de que les persones amb nòmina paguin una sèrie d’impostos, abans la sanitat pública depenia totalment de la SS.
BENEFICIÈNCIA Pobres No cobertura ASSEGURANCES Treballadors Beneficiaris ESTAT RELACIONAL Cobertura universal Cartera serveis Responsabilitats Proactivitat Actualitat - Transformació de les maneres de treballar per la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Preocupació creixent per la suficiència financera.
Patró epidemiològic canviant cap a la cronicitat.
Pacients més informats.
Pacients més exigents.
Canvis en els efectius professionals.
o Noves professions.
o Canvis en els programes docents.
o Noves especialitats.
o Jubilacions.
o Fluxos migratoris.
Sostenibilitat - Finançament amb impostos, directes, progressius i finalistes.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 15 Premiar l’ús de fàrmacs cost/eficients. Recerca pública. Transparència.
Potenciar l’APS.
Avaluar de manera periòdica i independent les prestacions i la tecnologia.
Universalització efectiva de l’atenció de salut.
Professionalitzar la gestió.
Analitzar els copagaments.
Les privatitzacions incrementen costos i poden disminuir la qualitat assistencial.
Intenta equilibrar: sans – malalts – recursos.
MODEL valors MODEL SANITARI SISTEMA SANITARI SISTEMA gestió Models sanitaris Conjunt de criteris d’ordre ideològic i polític que decideixen i determinen l’oferta de serveis a la població de l’administració que pretén satisfer el dret a la salut individual i col·lectiva. Conjunt d’elements que han de fer possible la sostenibilitat del sistema.
Desenvolupament dels models sanitaris: IDEOLOGIA OPINIÓ DE LA POBLACIÓ EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE SALUT EFICIÈNCIA DELS SERVEIS SANITARIS EL DRET A LA SALUT AVENÇOS CIENTÍFICS I TÈCNICS Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 16 Sistema de salut Conjunt d’estructures organitzatives, centres i serveis per els que s’oferten els mitjans i programes de política sanitària preestablerta pel model sanitari per aconseguir salut.
Indicadors de funció: diuen si els diners estan ben destinats o no. Indicadors: TBM, esperança de vida, TMI. La clau està en els sans.
SALUT EQUILIBRI DE RISCOS RECURSOS RESPONSABILITAT INDIVIDUAL RESPONSABILITAT COLECTIVA RESPONSABILITAT GOVERN - - - Prestar un servei.
o Assistencial o Social o Altres (equilibri o redistribució de les rendes) Despeses no només d’atenció de salut.
o Financeres o Etc És molt complex.
Model organitzatiu.
Indicadors de funcionament.
Sostenibilitat del sistema.
Sistema Nacional de Salut (SNS) - - Universal. Cobertura nacional universal.
Integral. Ho cobreix tot – sans, malalts, ancians, hospitals, cures, prevenció, tractament.
Finançament públic. Finançament pressupostos generals de l’estat. L’estat agafa els impostos i decideix quina part dedica a la salut – > via impostos – > via SS – vol dir que els diners es recapten de la gent que paga la SS a través dels contractes de treball.
Compra i provisió de serveis.
Equitat. Tots iguals.
Accés gratuït als serveis. Gratuïtat de les prestacions, no vol dir que no tingui costos.
Atenció individual i col·lectiva (comunitària).
El criteri d’atenció és la seva patologia o la seva necessitat de salut.
Molt important la planificació. Per tal de que funcioni bé.
...
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - - - - - - Existeix un criteri segons el qual es presten els serveis de salut a la població.
o És segons la seva patologia.
o No és segons el nivell de renta.
o No és segons la disponibilitat dels serveis.
Conjunt d’estructures organitzatives.
Conjunt de centres.
o Centres de salut.
o Hospitals.
o Socio-sanitaris.
o ...
Conjunt de serveis i activitats.
o Sector públic.
o Sector privat.
La seva funció és donar resposta a les necessitats de la població en matèria de salut.
Assistència sanitària.
o Promoció.
o Prevenció.
o Curació.
o Rehabilitació.
Per donar cohesió social.
o Protecció psicològica.
o Redistribució de la renta.
o Protecció financera enfront de la malaltia.
És una gran empresa.
o Des d’un punt de vista de sector econòmic.
Inconvenients SNS - 17 Llistes d’espera.
Augment de la despesa sanitària.
Augment de les expectatives.
Atenció inadequada.
Atencions innecessàries.
Cures excessives.
Atenció poc personalitzada.
Falta de responsabilitat dels proveïdors públics.
Falta d’estímuls dels proveïdors públics.
...
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 18 Perquè el sistema de salut espanyol i el català no poden ser diferents? Perquè l’ordenació del sistema de salut es basa en la Constitució. S’ha d’adaptar al context de Catalunya.
SISTEMA SANITARI ESPANYOL Bon sistema de salut. Tenen prestacions il·limitades. Relació cost – salut bo (diners dedicats a la salut). Es tenen bons professionals als que hi paguen poc. L’Atenció Primària es bona -> metge / infermera de referència. No és un sistema sostenible -> es gasta més del que es pot.
- - Espanya té un dels millors Sistemes de salut del món: o Cobertura universal: solidaritat, equitat.
o Prestacions casi il·limitades.
o Immillorable relació cost / salut.
Gràcies a: o Excel·lents professionals (salaris).
o Xarxa d’atenció primària (no hi ha cap igual).
o Descentralització (solució més a prop del problema de salut).
Igual que passa en la resta dels Sistemes de Salut de països desenvolupats no és sostenible: regeneració (transformació) o degeneració.
Antecedents - - - - INP 1908: o Institut Nacional de Previsió.
o Voluntari.
o Es manté SS a la zona republicana.
SOE 1942: o “Seguro Obligatorio de Enfermedad”.
o Estatal ¼ de la població amb cobertura.
o Beneficiència.
o Medicina general, farmàcia, econòmiques.
o Sistema segmentat per grups de població.
o És un sistema copiat del republicà.
La Seguretat Social depenia del ministeri de treball.
SAS 1963: o Sistema Assistència Sanitària.
o Més cobertura.
o Règims especials.
1978: o Constitució.
o Conferència Alma-Ata.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - o 1981: o 1984: o 1986: o o 19 Nova organització sanitària.
Transferències a Catalunya.
Inici de la reforma de l’atenció primària.
Llei general de sanitat.
Sistema nacional de salut: SNS, universalització, etc.
Obeeix a un context i a una evolució lligats a canvis. Ex: 1976 canvi de règim polític.
- Marc legal bàsic: Constitució Espanyola 1978.
Marc legal salut: Llei General de la Sanitat 1986.
Principis de la llei: - Prioritzar la prevenció i la promoció.
Atenció universal.
Accés al sistema en condicions d’igualtat i equitat.
Superar les desigualtats socials i territorials.
Participació comunitària (atenció comunitària).
Finançament: pressupostos generals de l’estat.
Sistema sanitari Estat Espanyol - És un Sistema Nacional de Salut.
El criteri segons el qual es presten els serveis de salut a la població és a patologia.
Universal.
Integral.
Finançament públic.
Compra i provisió de serveis.
Gratuïtat de les prestacions.
SISTEMA DE SALUT DE CATALUNYA El sistema sanitari català és diferent pel context, per l’evolució. Diferent abans de la dictadura franquista -> després es van igualar els dos sistemes fins que les diferències van fer que el sistema català fos diferent als altres.
Antecedents Sistema Sanitari Català - Anys 30 del segle XX: o Primer intent de tenir una sanitat autònoma a Catalunya amb la Mancomunitat.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - - - - - - - 20 o Molt centrat en les malalties infeccioses.
Abril 1931: o Disposem per primer cop d’una Conselleria de sanitat i beneficència.
o Primera planificació sanitària.
o Creació del Consell tècnic de normes de Sanitat.
Josep Tarradellas: o Conseller de Governació i Sanitat de la Generalitat de Catalunya 19311932.
Any 1932 conselleria de sanitat i seguretat social: o Primeres concrecions legislatives amb l’aprovació de la llei de Bases de la sanitat catalana.
o Llei de coordinació i control sanitari.
Any 1934: o Llei de divisió sanitària de Catalunya.
o Llei de la Carta sanitària de Barcelona.
De fet a la Generalitat restaurada després de la dictadura es conserva l’autonomia, l’estructura del 34.
Dictadura franquista: o Model SS, o Dret a la prestació sanitària en funció de cotitzant i de ser beneficiari del cotitzant (fills, dona, etc.).
El INP: o El INP pagava sense criteri, el que volia cada centre o hospital a Catalunya.
o 1975 com a conseqüència (entre d’altres) d’això, els centres catalans s’agrupen en patronals.
o Actualment tenim patronals que agrupen establiments i proveïdors sanitaris.
o Durant el franquisme el INP fa servir els centres preexistents a Catalunya per donar la prestació de salut, mitjançant concerts.
L’any 1978 les competències de salut passen a la Generalitat sota la vigilància i tutela del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Al 1983 es crea el 1r marc legal (administrativament per definir el model sanitari català).
Creació de l’Institut Català de la Salut (ICS) que podríem definir com el INP català o el INSALUD.
Creació de l’ICS: o Que podríem definir com el INP català o el INSALUD.
o La seva governança es basa en la participació de Generalitat, sindicats i patronal.
o Perquè és un model que ve d’un sistema SS.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - - Llei de la substitució de la SS per un SNS: o Pressupost a càrrec de les cotitzacions, pressupost públic.
o Aquest canvi és un element clau per aconseguir un sistema de cohesió social que en cap cas tenen els sistemes SS, perquè els diner venen de les quotes i no del pressupost general de l’estat.
1990 necessitat de marc jurídic de SNS des de la SS s’aprova la llei d’ordenació sanitària de Catalunya, LOCS.
El que s’aprova és un model de gestió pública que es basa o té moltes semblances am la Llei de bases de l’any 34.
1979 1r mapa sanitari (Generalitat provisional).
1980 primeres eleccions autonòmiques.
1981 transferències a Catalunya.
1983 creació ICS.
1986 Ley General de Sanidad.
1990 Llei d’ordenació sanitària a Catalunya (LOCS).
1993 1r pla de salut a Catalunya.
Llei ordenació sanitària de Catalunya LOCS 1990 Creació Servei Català de la Salut SCS 1991 (CatSalut) Planificació Finançament - Compra de serveis Avaluació 2001 del SCS al CatSalut.
2002 cartera de serveis.
2003 lliure elecció de metge; canvi de govern.
2004 descentralització (vegueries).
2005 governs territorials de salut (GTS).
2007 reforma ICS; Estatut.
Característiques Sistema sanitari Català - 21 Salut i social.
Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP).
Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIASS).
Qualitat.
La qualitat i la despesa no són directament proporcionals.
Implicació dels col·lectius professionals sanitàris.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 22 Pacte Nacional de Salut.
Model sanitari molt complex.
Sistema de salut eficient.
Sistema sanitari Català - SNS Assegurament públic via impostos.
Tothom té cobertura, però no tot està cobert.
Separació de la funció de planificació, la compra i el servei.
Assistència basada en l’APS. APS resolutiva.
Articulació dels serveis en base territorial.
Ordenació de l’alta complexitat.
Aposta pel rendiment de compte i la transparència.
Tots els hospitals són públics pels pacients.
Des d’un punt de vista contributiu, és molt eficient pels pacients.
Pels pacients és més ràpid, més a prop.
Medicaments, prestacions, etc.
És molt cost efectiu, però és molt poc eficient pels professionals, pels gestors reconeixement estatal i internacional.
Millores innovadores i paper destacat de la investigació.
Sector econòmic molt important. Sector empresarial “clúster econòmic”.
Catalunya té diverses entitats que manegen la sanitat -> els proveïdors (Hospital Clínic – també té centres d’atenció primària; Sant Pau). Això prové de la història on totes les entitats que hi havia abans de la dictadura s’havien organitzat per cobrir la sanitat de les persones. Aquests proveïdors tenen un contracte per treballar per l’estat. El producte final és la salut de la població, per això es necessiten proveïdors que organitzen la salut (ambulàncies, ATP, helicòpters, hospitals...).
NIVELLS ASSISTENCIALS. ORGANITZACIÓ APS Context APS Les infermeres d’APS s’enfronten, també, a importants reptes derivats de la situació socioeconòmica i com a conseqüència de la situació salut-malaltia de la població.
Els resultats de salut i benestar de la població depenen de com es faci front a aquests reptes i de l’orientació comunitària de l’assistència.
Atenció Primària de Salut a Catalunya 3 grans actius o valors: 1. Assignació de metge i infermera.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 2. Model descentralitzat.
3. Molt eficient, clínicament molt resolutiva, actua com a filtre.
- És l’eix vertebrador del sistema de salut català.
Suposa un vincle estructural amb l’atenció comunitària.
És la clau en l’atenció integrada (cronicitat).
És la clau en l’atenció domiciliària.
Contribueix a la reducció de les llistes d’espera.
3 elements clau: 1. Coordinació entre salut i benestar i família.
2. Implicació i aprofundiment de les TIC.
3. Model de compra i pagament.
Nivells assistencials CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL INTEGRACIÓ DE LA INFORMACIÓ PROCÉS D’ATENCIÓ CONDICIONANTS AMBIENTALS SALUT CONDICIONANTS DETERMINANTS PELS ESTILS DE VIDA Usuari unybook: sandraln 23 Salut Pública i Comunitària 24 MEDI AMBIENT ESTILS DE VIDA SALUT BIOLOGIA SISTEMA SANITARI ESTAT SALUT SA MALALT AGUT MALALT CRÒNIC PERSONA DEPENENT ÀMBIT EXTRAHOSPITALARI CENTRE APS HOSPITAL SOCIO-SANITARI ATDOM ESCOLES PRESONS Àmbits d’atenció Descripció des d’un punt de vista de prestació dels serveis de salut o d’atenció i cura de les persones. Visió assistencial, gestió clínica.
Nivells assistencials Descripció des d’un punt de vista d’organització dels recursos materials, humans, etc.
Visió macro gestió, poblacional, planificació.
AP H SC - ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT SALUT PÚBLICA I COMUNITÀRIA HOSPITALITZACIÓ ATENCIÓ ESPECIALITZADA SOCIO- SANITARI ATENCIÓ SOCIOSANITARIA Atenció primària.
o Aguts / urgències.
o Visites CCEE / primeres visites / visites successives.
o Cirurgia menor ambulatòria.
o ATDOM.
o PADES.
o ...
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - - Hospitalització. Atenció Especialitzada.
o Hospitals de dia.
o Cirurgia / cirurgia d’alta complexitat.
o ...
Sòcio – sanitari.
o ...
Àmbits d’atenció - Extrahospitalari.
Urgències.
Aguts.
Rehabilitació.
Crònics.
Consultes: primeres visites, seguiment...
Altres.
Comunitat.
Hospital.
Socio-sanitari.
Salut mental.
Àmbit penitenciari.
Tipus d’atenció - Presencial.
o Clàssica.
No presencial.
o Telefònica.
o Web.
o Remota.
Altres - Unitat d’alta resolució.
Programes screening.
Salut mental / atenció psiquiàtrica.
Drogodependències.
Atenció a la salut sexual i reproductiva.
Serveis de diagnòstic.
...
Nous models assistencials - Condicionats pel context social Usuari unybook: sandraln 25 Salut Pública i Comunitària - 26 o Abans els usuaris deien “falta de recursos”.
o Ara els usuaris diuen “ els recursos estan malament organitzats”.
Condicionats pel context sanitari / patró epidemiològic.
Condicionats pel context tecnològic.
MODEL ASSISTENCIAL ACTUAL Aguts PACIENT Poca complexitat Adaptat a les PROFESSIONAL necessitats Implicació Estructura hospitalària SISTEMA Activitat incrementativa MODEL ASSISTENCIAL NECESSÀRI Proactiu i compromès Crònics PACIENT Molta complexitat PROFESSIONAL Molt format Utilització TIC Enfocat al pacient SISTEMA Reducció activitat Eficiència Continuïtat assistencial - - El concepte de continuïtat assistencial es podria definir com la manera en què un pacient experimenta les accions i es connecten els resultats com a conseqüència d’un adequat flux de la informació que reflecteixi les habilitats i la coordinació de les cures.
La continuïtat assistencial es produeix quan els elements d’atenció al pacient separat es connecten.
3 dimensions de la continuïtat assistencial: 1. Continuïtat de la informació. Fa referència a la informació rellevant del pacient per al procés actual, antecedents clínics del pacient.
2. Continuïtat de relació. Reconeix la importància del coneixement del pacient com una persona, posant en marxa la relació pacientprofessional i connectant esdeveniments continus.
3. Continuïtat de gestió. Que les actuacions sanitàries de diferents proveïdors estiguin connectades.
Procés d’atenció Els problemes de salut són processos, no trossets d’atenció o d’assistència a diferents centres de salut.
Integració de la informació Sistema fragmentat, no integrat i discontinu: - Públic / privat Salut / social APS / hospitalització / sociosanitàri Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 27 Assistencial /salut mental / addicions) Professionals Social (ajuntament i centres de salut) Atenció Primària de Salut - Primer nivell d’atenció.
Capacitat de resolució i valor afegit.
Sistema orientat a la resolució.
Seguiment longitudinal, des del naixement fins la defunció.
Actua com a articulador de tot el sistema d’atenció assistencial.
Organització territorial Catalunya - - - - Regió sanitària (7).
o Consell de salut.
Sector sanitari (29).
o Semblant a Comarca excepte a Barcelona.
o Unitat territorial.
o Treball funcional.
o Base de gestió.
o Assignació (capitació).
o Tindran Consell de salut.
o Funció representativa territorial i de participació.
o Ajuntaments, consells comarcals, associacions de pacients, proveïdors.
o Territoris grans (200.000 hab).
o 10 sectors són Barcelona.
o 1 sector és Lleida.
Àrea de Gestió Assistencial (AGA) (43).
o Delimitació administrativa.
o Relacions CatSalut i fluxos APS i Hospital.
o Àrea de gestió assistencial o És una manera nova d’agrupar els ABS.
o És una suma d’ABS.
Governs territorials de salut.
o Es retiren.
o Es manté en el sistema d’informació com a unitat de referència per fer estudis.
Àrees bàsiques de salut (ABS).
o Població.
o Característiques de morbi-mortalitat.
o Freqüentació dels serveis de salut.
o Disponibilitat de recursos.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària o o o o 28 Professionals.
Sistema de comunicacions (isòcrones).
Centres d’Atenció Primària (CAP).
Equips d’Atenció Primària (EAP).
ORGANISMES INTERNACIONALS Indicadors de salut / malaltia a les societats occidentals - Envelliment de la població.
Disminució de la fecunditat.
Elevació de l’esperança de vida.
Millora de la qualitat de vida. Desenvolupament físic i funcional.
Augment dels patrons crònic – degeneratius de morbi-mortalitat.
Aparició de noves malalties en relació amb la utilització de noves energies, substàncies i canvis en el medi ambient.
Antecedents històrics Context històric: - Necessitat d’organisme supranacionals (internacionals).
Revolució industrial.
II Guerra Mundial.
Organització de les Nacions Unides - - Conferència de Sant Francisco 1945.
o Constitució de l’ONU.
o Carta de l’ONU.
o Inicialment constituïda per 200 països.
Evolució OMS.
o Model curatiu/ mèdic i paternalista.
o Model sorgit d’Alma-Ata -> Conferència d’Alma-Ata: té complicacions sociopolítiques, pretén una estratègia de salut que no solament abasteixi els serveis sanitaris, sinó que faci front a les causes socials, econòmiques i polítiques de la malaltia. És un intent de globalitzar la salut que es reforça peroòdicament amb la Carta de Otawa (OMS, 1986), Conferència d’Adelaida (OMS, 1988), Conferència de Sunsvall (OMS, 1991), Declaració de Jakarta (1997), Quinta Conferència Mundial de Promoció de la Salut, Ciutat de Mèxic (OMS, 2000), i altres documents.
Finalitat: promoure la pau i la cooperació internacional.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 29 Espanya ingressa al 1955.
Organismes dependents de l’ONU - - Consell de seguretat.
Assemblea general de les Nacions Unides.
o UNICEF – infants. Fons Internacional de les Nacions Unides d’ajut a la infancia.
o ACNUR – programa NU refugiats. Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats.
o PNUD – programa NU desenvolupament.
o PNUMA – programa NU medi ambient.
Consell econòmic i social.
o OIT – organització internacional del treball.
o FAO – organització d’agricultura i alimentació.
o UNESCO – educació, ciència i cultura.
o OMS – organització mundial de la salut.
OMS (1948): - Objectius: o Incrementar la salut mundial.
o Coordinar la lluita contra la malaltia.
o Protecció i prevenció de la salut pública mundial.
o Estimular la recerca sanitària.
Seu central a Ginebra. 6 oficines regionals: - Europea: Copenhaguen.
Americana : Washington.
Mediterrània oriental: El Cairo.
Pacífic occidental: Manila.
Àsia sud oriental: Nova Delhi.
Africana: Harere.
Limitacions OMS: - Decisions no vinculants.
Pot fer recomanacions.
Poder d’actuació limitat per: canvis polítics, econòmics...
Activitats OMS: - Protecció materna i infantil.
Protecció accidents.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 30 Coordinació ajuda internacional.
Coordinació investigació científica.
Informació estadística sanitària.
Control sanitari malalties.
Unificar criteris epidemiològics.
Unificar tècniques diagnòstiques.
Potenciar estudis alimentació/nutrició de les zones més desfavorides.
Coneixement de les condicions higiènic sanitàries habitatge, treball...
Organismes internacionals: - Àmbit social: OIT, OMS.
Àmbit financer: FMI, BM.
Organització mundial comerç: OMC.
Organització per la cooperació i el desenvolupament econòmic: OCDE.
Organismes no governamentals (ONG) - - - Objectius: o Crear vincles nord-sud.
o Defensar els valors culturals.
o Eradicació de la pobresa, o Accions de desenvolupaments.
o ...
Classificació segons la funció de la seva vinculació: o Confessionals: grups religiosos o de cristians laics.
o Laiques: professionals de diferents disciplines motivats i voluntaris. Són aconfessionals i apolítiques.
o Polítiques: vinculades a alguns partits polítics, sindicats o altres grups associats.
Entitats sense ànim de lucre.
Associacions de voluntaris.
Solidaritat internacional.
Recursos humans i materials.
Organitzacions d’infermeria - Consell internacional d’infermeria CE.
o Constitució 1899.
o Representa infermeres de 128 països.
o Objectius CIE:  Assegurar la qualitat de l’atenció infermera.
 Garantir polítiques de salut equilibrades.
 Impulsar el coneixement infermer.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 31  Garantir la presència de la infermeria al món.
 Garantir el respecte a la professió, Consell general d’infermeria.
o Espanya.
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.
CatSalut Objectiu del Servei Català de Salut: portar a terme una adequada organització i gestionar el sistema de salut i vetllar pel manteniment i la millora del nivell de salut de la població.
Gestiona (en nom del govern i del departament de salut) els recursos econòmics dels serveis i les prestacions que configuren el sistema sanitari públic. Amb acords i convenis amb entitats públiques, hospitals municipals i comarcals, consorcis públics i privats, fundacions...
Associacions patronals de Catalunya: - Unió Catalana d’Hospitals.
Consorci de Salut i Social de Catalunya.
Patronal de transport sanitari.
Associació Catalana Establiment Sanitaris (ACES).
Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA).
Usuari unybook: sandraln ...

Comprar Previsualizar