T2.2, Teixit muscular i nerviós (2014)

Vista previa del texto

2. 2 Teixit muscular i nerviós o Teixit muscular És el teixit més abundant als vertebrats. Especialitzat en la contracció.
Tres tipus: esquelètic (o voluntari), cardíac, Llis Els músculs esquelètics i cardíacs són estriats.
 Múscul esquelètic (estriat, voluntari) S’adhereix a l’os per mitjà dels tendons És el responsable dels moviments voluntaris del cos Esta format per feixos de cèl·lules llargues, les fibres musculars.
La cèl·lula és la fibra muscular o miofibra La fibra muscular és plurinucleada (és el resultat de la fusió de moltes cèl·lules) Dins el citoplasma hi ha un gran número d’unitats contràctils (miofibretes) formades per actina i miosina Les fibres es contreuen per estímuls nerviosos Un conjunt de fibres forma un feix de fibres musculars El múscul esquelètic s’adhereix a l’ós per mitjà dels tendons.
Feix de fibres musculars (de cèl·lules) Nucli Cèl. Individual (miofibra) L’actina i la miosina responen als senyals mediats per calci Estructura de la miofibra: Retícul sarcoplasmàtic (SR) és una xarxa de túbuls de retícul endoplasmàtic especialitzat que envolcalla les miofibretes.
Quan el múscul està en repós el SR acumula Ca. Quan un senyal neuronal arriba a la membrana de la miofibra, descarrega aquest Ca a les miofibretes.
Els túbuls transversals o sistema T són invaginacions de la membrana plasmàtica que estableixen contacte amb molts punts del SR , assegurant així una resposta uniforme a la senyal neuronal La miofibra conté abundants mitocondris Cada fibra muscular és controlada individualment. L’impuls nerviós descarrega el calci del SR, que és el senyal per a la contracció muscular. És possible contreure més o menys fibres d’un feix i això determina la quantitat de força d’una contracció  Múscul cardíac Els músculs cardíacs són els del cor. Són també músculs estriats. Es contrauen involuntàriament, estan regulats automàticament i s’han de contreure de forma rítmica durant tota la vida de l’animal.
Les cèl·lules són en forma de Y i són més curtes i amples que les del múscul esquelètic. La majoria són mononucleades. (cèl·lules miocàrdiques, myocytes). L’actina i la miosina són també les molècules directament implicades en la contracció.
Algunes de les cèl·lules musculars cardíaques són auto-contràctils, és a dir que es contreuen inclús en absència d’inervació .
Entre les cèl·lules cardíaques s’observen al microscopi uns discs intercalats. Contenen “gap junctions” (unions comunicants) que permeten la comunicació directa d’una cèl·lula a les veïnes. Aquestes senyals directes cèl·lula –cèl·lula ajuden a sincronitzar el batec cardíac. Els discs intercalats són característics del múscul cardíac.
 Múscul llis (visceral) S’anomena així perquè no presenta estries al microscopi.
Responsable d’activitats involuntàries, com els moviments de l’estomac Es troba a les parets del tracte digestiu, bufeta urinària, arteries i altres òrgans. Es disposa en capes circulars als voltants dels vasos sanguinis, bronquis, etc. Són els que condueixen els espermatozous, les ones peristàltiques de l’intestí...
Les cèl·lules contenen gran quantitat d’actina i menys miosina que l’esquelètic.
Esta controlat per neurones del sistema nerviós autònom Les cèl·lules tenen forma de fus.
Resum: Els animals tenen tres tipus de teixit muscular.
El múscul esquelètic té cèl·lules estriades, fibres multi nucleades, i esta involucrat en el moviment voluntari.
El múscul cardíac s'han intercalat discos entre cèl·lules estriades, i esta involucrat en la contracció involuntària del cor.
El múscul llis té cèl·lules no estriades, en forma de fus, i esta involucrat en la contracció involuntària dels òrgans interns més del cor.
o Teixit nerviós Les neurones sensorials transmeten la informació des dels sensors que detecten els estímuls externs i les condicions internes.
La informació sensorial s'envia al sistema nerviós central, on interneurones integren la informació.
Sortida del motor deixa el SNC a través de les neurones motores, que es comuniquen amb les cèl·lules efectores Les tres etapes del processament de la informació s'il·lustren en el “reflex platelar” Sistema nerviós: CNS, sistema nerviós central PNS , sistema nerviós perifèric, aferent, eferent, sensitiu Somàtic, autònom.
Cèl·lules: Neurones neurones motores neurones sensitives interneurones Cèl·lules glials (de la glia, neuroglia) Astròcits Oligodendrocits Cèl·lules de Schwann Altres Al cervell les cèl·lules de glia superen en numero a les neurones, 10 a 50 vegades La majoria dels orgànuls d'una neurona es troben en el cos de la cèl·lula La majoria de les neurones tenen dendrites, extensions altament ramificades que reben senyals d'altres neurones L'axó és típicament una extensió molt més llarga que transmet senyals a altres cèl·lules en les sinapsis en els bulbs terminals o terminals axónicas Molts axons estan coberts amb una beina de mielina Les neurones tenen una àmplia varietat de formes que reflecteixen les interaccions d'entrada i de sortida Neuròglia Durant molt temps, la neuròglia ha estat descrita com un substrat de suport de les neurones.
No obstant això, treballs recents van demostrar que la neuròglia és part del sistema nerviós, com a tal, i té un paper actiu Les cèl·lules microglials detecten lesions i infeccions (sistema immune) Els oligodendròcits (SNC) i les cèl·lules Scwann (PNS) envolten els axons enriquint la membrana rica en mielina, el que accelera la conducció d'impulsos elèctrics Astròcits contribueixen a la homeòstasi en el cervell pel subministrament d'energia i el substrat de la neurotransmissió.
La glia és un element de tija del cervell.
Estudis recents: alguns astròcits poden tornar a entrar al cicle cel·lular i produir tot tipus de cèl·lules neuronals, procedents de neurones de les cèl·lules macroglials.
La ressonància magnètica funcional és una tecnologia que pot reconstruir un mapa tridimensional de l'activitat cerebral Imatges del cervell i altres mètodes revelen quins grups de neurones funcionen en els circuits especialitzats i dedicats a diferents tasques ...