T2.2, Teixit muscular i nerviós (2014)
Apunte CatalánUniversidad | Universidad Rovira y Virgili (URV) |
Grado | Bioquímica y Biología Molecular - 2º curso |
Asignatura | Biologia animal |
Año del apunte | 2014 |
Páginas | 15 |
Fecha de subida | 07/04/2015 |
Descargas | 5 |
Subido por | natyv |
Vista previa del texto
2. 2 Teixit muscular i nerviós
o
Teixit muscular
És el teixit més abundant als vertebrats. Especialitzat en la contracció.
Tres tipus: esquelètic (o voluntari), cardíac, Llis
Els músculs esquelètics i cardíacs són estriats.
Múscul esquelètic (estriat, voluntari)
S’adhereix a l’os per mitjà dels tendons
És el responsable dels moviments voluntaris del cos
Esta format per feixos de cèl·lules llargues, les fibres musculars.
La cèl·lula és la fibra muscular o miofibra
La fibra muscular és plurinucleada (és el resultat de la fusió de moltes cèl·lules)
Dins el citoplasma hi ha un gran número d’unitats contràctils (miofibretes) formades per actina
i miosina
Les fibres es contreuen per estímuls nerviosos
Un conjunt de fibres forma un feix de fibres musculars
El múscul esquelètic s’adhereix a l’ós per mitjà dels tendons.
Feix de fibres musculars
(de cèl·lules)
Nucli
Cèl. Individual
(miofibra)
L’actina i la miosina responen als
senyals mediats per calci
Estructura de la miofibra:
Retícul sarcoplasmàtic (SR) és una xarxa de túbuls de retícul endoplasmàtic especialitzat que
envolcalla les miofibretes.
Quan el múscul està en repós el SR acumula Ca. Quan un senyal neuronal arriba a la
membrana de la miofibra, descarrega aquest Ca a les miofibretes.
Els túbuls transversals o sistema T són invaginacions de la membrana plasmàtica que
estableixen contacte amb molts punts del SR , assegurant així una resposta uniforme a la
senyal neuronal
La miofibra conté abundants mitocondris
Cada fibra muscular és controlada individualment. L’impuls nerviós descarrega el calci del SR,
que és el senyal per a la contracció muscular. És possible contreure més o menys fibres d’un
feix i això determina la quantitat de força d’una contracció
Múscul cardíac
Els músculs cardíacs són els del cor. Són també músculs estriats. Es contrauen
involuntàriament, estan regulats automàticament i s’han de contreure de forma rítmica durant
tota la vida de l’animal.
Les cèl·lules són en forma de Y i són més curtes i amples que les del múscul esquelètic. La
majoria són mononucleades. (cèl·lules miocàrdiques, myocytes). L’actina i la miosina són
també les molècules directament implicades en la contracció.
Algunes de les cèl·lules musculars cardíaques són auto-contràctils, és a dir que es contreuen
inclús en absència d’inervació .
Entre les cèl·lules cardíaques s’observen al microscopi uns discs intercalats. Contenen “gap
junctions” (unions comunicants) que permeten la comunicació directa d’una cèl·lula a les
veïnes. Aquestes senyals directes cèl·lula –cèl·lula ajuden a sincronitzar el batec cardíac. Els
discs intercalats són característics del múscul cardíac.
Múscul llis (visceral)
S’anomena així perquè no presenta estries al microscopi.
Responsable d’activitats involuntàries, com els moviments de l’estomac
Es troba a les parets del tracte digestiu, bufeta urinària, arteries i altres òrgans. Es disposa en
capes circulars als voltants dels vasos sanguinis, bronquis, etc. Són els que condueixen els
espermatozous, les ones peristàltiques de l’intestí...
Les cèl·lules contenen gran quantitat d’actina i menys miosina que l’esquelètic.
Esta controlat per neurones del sistema nerviós autònom
Les cèl·lules tenen forma de fus.
Resum:
Els animals tenen tres tipus de teixit muscular.
El múscul esquelètic té cèl·lules estriades, fibres multi nucleades, i esta involucrat en el
moviment voluntari.
El múscul cardíac s'han intercalat discos entre cèl·lules estriades, i esta involucrat en la
contracció involuntària del cor.
El múscul llis té cèl·lules no estriades, en forma de fus, i esta involucrat en la contracció
involuntària dels òrgans interns més del cor.
o
Teixit nerviós
Les neurones sensorials transmeten la informació des dels sensors que detecten els estímuls
externs i les condicions internes.
La informació sensorial s'envia al sistema nerviós central, on interneurones integren la
informació.
Sortida del motor deixa el SNC a través de les neurones motores, que es comuniquen amb les
cèl·lules efectores
Les tres etapes del processament de la informació s'il·lustren en el “reflex platelar”
Sistema nerviós:
CNS, sistema nerviós central
PNS , sistema nerviós perifèric, aferent, eferent, sensitiu
Somàtic, autònom.
Cèl·lules:
Neurones
neurones motores
neurones sensitives
interneurones
Cèl·lules glials (de la glia, neuroglia)
Astròcits
Oligodendrocits
Cèl·lules de Schwann
Altres
Al cervell les cèl·lules de glia superen en numero a les neurones, 10 a 50 vegades
La majoria dels orgànuls d'una neurona es troben en el cos de la cèl·lula
La majoria de les neurones tenen dendrites, extensions altament ramificades que reben
senyals d'altres neurones
L'axó és típicament una extensió molt més llarga que transmet senyals a altres cèl·lules en les
sinapsis en els bulbs terminals o terminals axónicas
Molts axons estan coberts amb una beina de mielina
Les neurones tenen una àmplia varietat de formes que reflecteixen les interaccions d'entrada i
de sortida
Neuròglia
Durant molt temps, la neuròglia ha estat descrita com un substrat de suport de les neurones.
No obstant això, treballs recents van demostrar que la neuròglia és part del sistema nerviós,
com a tal, i té un paper actiu
Les cèl·lules microglials detecten lesions i infeccions (sistema immune)
Els oligodendròcits (SNC) i les cèl·lules Scwann (PNS) envolten els axons enriquint la membrana
rica en mielina, el que accelera la conducció d'impulsos elèctrics
Astròcits contribueixen a la homeòstasi en el cervell pel subministrament d'energia i el
substrat de la neurotransmissió.
La glia és un element de tija del cervell.
Estudis recents: alguns astròcits poden tornar a entrar al cicle cel·lular i produir tot tipus de
cèl·lules neuronals, procedents de neurones de les cèl·lules macroglials.
La ressonància magnètica funcional és una tecnologia que pot reconstruir un mapa
tridimensional de l'activitat cerebral
Imatges del cervell i altres mètodes revelen quins grups de neurones funcionen en els circuits
especialitzats i dedicats a diferents tasques
...