TEMA 1 - CARTOGRAFIA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Anàlisi i Cartografia de la vegetació
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 03/03/2015
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

1. CARTOGRAFI A BIOMES I ECOREGIONS Biomes: gran unitat de classificació dels paisatges de la biosfera → Selves tropicals, Sabanes, Deserts, Mediterrànies, Laurisilves, Boscos temperats caducifolis, Estepes, Taigà, Tundra, Tundra d'alta muntanya, Banquisa polar...
SI ens mirem els biomes a escala planetària el clima, l’energia i l’aigua estan jugant un paper delimitant en aquests grans biomes. Les selves estan col·locades a l‘equador o a prop d’aquests ex. Guinea, Papua guinea...
Hi ha una pauta molt clara, ara bé, hi ha diferents tipus de selva i tenim llocs on l’home fa que sigui absents o ha potència que n’hi hagin. L’home ho ha modificat però no des de 0. El clima actua com una matriu que delimita les possibilitats que es tenen, dins d’aquesta l’home pot modificar i alterar sempre per un arc definit per els factors ecològics. Es poc aconseguir ↑pinedes, però no que hi hagi fagedes fàcilment, és a dir que no et pots passar el clima i els factors edàfics pel cony. L’home ha fet alteracions fins a un cert punt.
Sempre depenent dels factors que ha esmentat anteriorment.
 Incendis: són naturals però poden ser provocats per l’home. Si hi ha unes condicions climàtiques adverses hi ha ↑probabilitat de que hi hagi un incendi. Els incendis no els podem aïllar del clima. Ex: tenim una xarxa elèctrica que produeix una espurna, causa habitual d’incendis, si les condicions climàtiques no són adverses aquella espurna no fa res, es necessita una humitat relativa baixa, temperatura alta, biomassa acumulada...
la suma d’aquesta condicions fan que es dispari l’incendi.
BASES CARTOGRÀFIQUES MODEL CONCEPTUAL KID Data •fonts de dades (teledetecció, camp) + eines d'integració (SIG) •cartografia Information •anàlisi Knowledge FONTS DE DADES Canadà és un país pioner, és immens i té uns recursos naturals molt grans de manera que tenen la necessitat de generar sistemes informàtics que els ajudin a gestionar boscos i agricultures. (SIG). Això explota amb els PC’s als anys 80-90. Fins aquell moment els ordinadors eren cosa de les grans institucions, serveis forestals la CIA, etc.
Sensors ex-situ → estan lluny del què capten.
-sensors Ex: càmeres aèries Sensors in-situ → estan a prop del què capten [Les imatges de satèl·lit es diferencien de les aèries perquè es fan des de satèl·lits que volen més alts.] Els UAV (unmmaned aerial vehicles) és un acrònim de Vehicle aeri no tripulat. És un avió sense pilot a bord i van per control remot o poden volar de forma autònoma basada en els plans de vol preprogramats o sistemes d’automatització dinàmiques més complexes . Serveixen pel reconeixement.
- Els sensors in-situ estan col·locats al territori com les estacions meteorològiques, estacions de contaminació, torres de flux de CO2... Es solen posar a sobre de les capçades dels arbres, els globus sonda que mesuren el perfil atmosfèric, etc. Amb totes aquestes dades es poden crear mapes. Aquests sistemes d’informació funcionen en sistemes en capes.
NATURALESA DE LES DADES Ordinals Dades Nominals Cícliques Escalars - Nominals → serveixen per expressar informació categòrica. Fem servir variables numèriques, alfanumèriques o text. Ex: Alzinar o 08 (codi) Escalars → temperatura, etc. Variables que tenen quantitat. Ex: 30º 600mm= 600l/m2 Ordinals → tenen un rang. Ex: Risc incendi, té un índex numèric però 4 no és el doble de 2.
Cícliques → el valor més alt i el més baix tenen el mateix significat. Ex: Brúixoles. El nord es pot representar per 360º o 0º. El vent també. Són variables difícils de tractar.
CONCEPTE DE MAPA → mapa: és una representació gràfica d’informació definida per la seva localització en l’espai (referida a un sistema de coordenades universals o local) i pels seus atributs topològics i temàtics. La representació gràfica implica abstracció de la realitat, problemes d’escala, simbolització i de projecció (transformació geomètrica). Ens relaciona les coordenades amb els atributs (altitud i/o atribut temàtic) i el temps x, y z | a,t.
- Finalitat: facilitar la navegació i l’exploració del territori. Ens dona consciència geosespacial. És una eina de governança Un mapa ha de tenir el sistema de coordenades i dir quin sistema és. També ha de dir el sistema de projecció cartogràfica, una llegenda i una escala en els mapes de paper.
També hi pot haver un mapa de situació.
ANALÒGIC VS. DIGITAL CARTOGRAFIA ANALÒGICA - No cal tenir una elevada especialització per manipular la informació No depèn de la connexió a les xarxes de subministrament CARTOGRAFIA DIGITAL - La informació ocupa menys espai físic però avui en dia el problema d’emmagatzematge és important.
Major facilitat d’actualització i de repetició amb paràmetres diferents (simulacions) Visualització cartogràfica amb moltes possibilitats Enorme potència de consulta i extracció d’informació Integració d’informació molt diversa: interoperabilitat→ fàcilment integrable.
Possibilitat de fer anàlisi sotisficades (geocomputació) Major consistència i eficàcia TIPUS DE MAPES MAPES TOPOGRAFICS Un mapa topogràfic és una representació gràfica a escala de una àrea/lloc determinat/da de la superfície terrestre: orografia, hidrografia, poblament, comunicacions, usos del sòl, límits administratius, etc. Aquesta representació és fruit d'un procés d'interpretació de tots els elements territorials i de l'aplicació d'un llenguatged'expressió gràfica. Com més gran és l'àrea que es vol representar i més petita l’escala, aquest procés és més selectiu i més generalitzador: els elements representats perden precisió a favor d'una visió global i coherent delterritori, tot conservant les seves posicions relatives.És la informació de base. Tots els apisos del mon tenen una cartografia temàtica.
Hi haalgunes zones que potser no en tenen però és un tipus de carotgrafia molt extensa. S reperesneta el relleu, la morfologia d’aques (altutudi i com son les corbes de nivell) - Isohipsa, quan es tracta de l’altitud, son corbes de nivell que ens delimiten la mateixa altitud.
Ex: Montseny: vèrtex geodèsic on l’altitud s’ha mesurat amb molta precisió després de molts intents.
MAPA TEMÀTIC Són mapes basats en mapes topogràfics que representen qualsevol fenomen geogràfic de la superfície terrestre. Persegueixen objectius ben definit. Fan referència a la representació de certes característiques de distribució, relació, densitat o regionalització d’objectes reals (vegetació, sòls, geologia, etc) o de conceptes abstractes (indicadors de violència, de desenvolupament econòmic, de qualitat de vida, etc). Per representar variables numèriques es fan servir tots els recursos visuals com diferents colors o trames, fletxes per indicar el moviment d’un fenomen, etc.
Mapa temàtic polítics socioeconòmics comunicacions: cartes de navegació/ carreteres urbans: carrerers físics científics climàtics vegetació geològics riscs ambientals,...
Mapa temàtic: estat dels municipis respecte els mapes de capacitat acústica.
WHAT IS SPECIAL IN SPATIAL? - Informació multidimensional, tenim l’altitud (important), sempre en 3D i 4D si hi involucrem el temps.
Multiescala, generals o concrets, depenent de perquè els vulguem fer servir. Si volem tenir o no unes visions més sinòptiques.
Gran volum de dades, tot el tema del Big data. Es té molta informació, i no es pot processar tota, tenim problemes d’emmagatzematge.
Conceptualització complexa, capturar la realitat i fer un model per poder-hi plasmar en un mapa es complicat , tothom ho veu d’una manera diferent.
Projecció a una superfície plana, la terra és rodona i no sabem de projeccions.
Dinàmica en el temps ...