Tema 1 - La disciplina de la Psicologia Social (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 - La disciplina de la psicologia social INDEX 1.
2.
3.
4.
5.
Què és la psicologia social? La dimensió social del ser humà Principis clàssics de la psicologia social Bases del comportament social La psicologia social com història 1. Què és la psicologia social? Disciplina científica que estudia com els fenòmens psicològics estan determinats i conformats per processos socials i culturals (Ibañez, 2008). Busca entendre la naturalesa i les causes del comportament i del pensament individuals en situacions socials.
Ens fa veure que l’ésser humà no es pot entendre només des d’un punt de vista individual, sinó que cal fer-ho des d’un punt de vista global.
Funcions més importants (utilitat):  Conèixer millor al ésser humà i a nosaltres mateixos.
 Explicacions genèriques, com l’horòscop, no s’han de seguir provoquen fal·làcia de validació personal, denominat Efecte Forer.
 La predicció de conducta i sentiments a vegades, també, no són totalment correctes i fa referència a la il·lusió de focalització.
 Millor qualitat de vida, ens fa conscients de la nostra vida.
 Com vull viure? El plantejament d’aquesta pregunta et fa pensar en les circumstàncies.
 Schopenhauer  “Som conscients quan ens queda poca vida, de la vida que hem tingut” 2. La dimensió social del ésser humà L’ésser humà és un animal social. Som individus relacionals, algunes de les nostres necessitats estan relacionades amb relacions amb altres. Hi ha casos d’infants privats de relacions socials:  Macacos rhesus: “mares” de filferro o llana (experiment de Harlow).
 El “nen salvatge” d’Aveyron. El nen no parlava i no volia contacte amb les persones.
El van portar a Paris on, primerament, deien que era idiota però després opinaven que no parlava per falta de sociabilitat. El psiquiatra el va cuidar durant 5 anys i el van anomenar Victor. Finalment, van aconseguir que el nen parlés una mica i tingués sentiment de justícia.
 Genie, la “nena salvatge”: va estar tancada a una habitació durant 13 anys sola. Ni va tenir contacte ni estímuls.
Hi ha dues perspectives sobre la influència de la Psicologia Social: 1. Psicologia Social Psicològica: existeixen dues realitats ben diferents, psicologia i social.
 La psicològica és la part bàsica, la primera.
 La social ve després i dóna forma a la primera.
Metàfora de plastenila o del vernís  les dues fan referència a que primerament hi ha una part i després l’altre.
2. Psicologia Social Sociològica:  Inseparabilitat entre l’aspecte psicològic i el social, és a dir, no es pot distingir lo psicològic i lo social.
 No existeix una naturalesa humana universal, depenent de la situació exterior la naturalesa canvia.
3. Principis clàssics de la Psicologia Social 1- INFLUÈNCIA SOCIAL: els altres influeixen en els nostres pensaments, sentiments i conductes. La simple presència d’altres individus influeix.
 Facilitació social: La simple presència d’altres afecta a una persona quan fa alguna activitat? Semblava que fer una activitat davant d’altres, afavoria la realització i feia que ho fes més bé. Però en altres experiments sortia tot el contrari. Així que, la presència d’altres:  Incrementa els resultats de manera ràpida en tasques fàcils, ben apreses.
 En tasques complexes i noves, promou respostes incorrectes. Ex; multiplicacions complicades, memorització de síl·labes sense sentit...
 Per tant, a vegades afavoreix la realització d’activitats i altres la dificulta.
 Factors explicatius a aquest fet:  Por a l’avaluació Por a ser jutjat; hi ha persones que estan més pendents del que diran els altres que de realitzar l’activitat Dificulta adequadament.
 Distracció; en grups és més probable  La simple presència d’altres persones augmenta/activa el nostre estat d’activació.
Afavoreix  Grau de confiança.
 Ganduleria social:  És la tendència de les persones a esforçar-se menys quan treballen amb altres per aconseguir un objectiu comú que quan són responsables de manera individual. Ex; joc de la corda. Quan s’està sol es tira més que quan s’està acompanyat, ja que es confia que els altres tiraran per ell.
 Estratègies per eliminar o reduir la ganduleria social:  Identificar i avaluar el rendiment individual.
 Convertir la tasca en un repte atractiu, promoure la implicació de la gent i la identificació amb el grup.
 En els estudis s’ha demostrat que les dones són menys individualistes que els homes i, per tant, els homes cauen més a la ganduleria.
La principal diferència que hi ha entre la facilitació i la ganduleria social és que en la primera la responsabilitat cau directament en l’individu i en la segona no.
Els homes són més individualistes que les dones i, per tant, cauen en la ganduleria social  S’esforcen més quan estan sols que quan estan en un grup.
2- INTERACCIÓ SOCIAL: la nostra conducta social és resultat de la interacció amb altres persones.
 Ens fem en la interacció amb els altres, és a dir, que ens anem construint interactuant.
 Hi ha efectes positius de la interacció amb els altres; grups de suport, terapèutics...
3- SITUACIÓ SOCIAL: la nostra conducta social està afectada per la situació en que ens trobem. La influència de la situació és forta alhora de la percepció. Idea clàssica de Gestalt  la percepció de cada objecte està influït per la situació o context d’estímuls que l’envolten.
4- CONSTRUCCIÓ DE LA REALITAT: la realitat que percebem és una construcció personal i social.
 “El mapa no és el territori”: la nostra realitat no és la realitat en si, sinó una construcció que nosaltres fem.
 “Si una situació és definida com real, és real en les seves conseqüències” (Thomas)  Efecte Pigmalió: és un dels successos que descriu com la creença que té una persona pot influir en el rendiment d’una altre persona.
 Rosenthal, “Pigmalió a l’aula”: Va fer un experiment. El nom de Pigmalió el va agafar perquè va trobar un llibre que parla de que Pigmalió havia fet una estàtua d’una dona que li havia quedat tan bé que es va enamorar d’ella i la tractava com una dona real. Durant un període hi havia una preocupació creixent sobre la possibilitat de que les creences dels professors sobre els seus estudiants minoritaris (els seus esquemes sobre aquests joves) poguessin ocasionar que els tractessin de manera diferent (menys favorable) en comparació amb el grup d’alumnes majoritari, i que, com a resultat, els estudiants del grup minoritari poguessin fallar més. Per a esbrinar-ho, Rosenthal i Jacobson van realitzar un estudi important per les següents investigacions de la Psicologia Social. Van anar a una escola primària de Sant Francisco i van aplicar un test per a mesurar el QI a tots els estudiants.
Després, els hi van dir als professors que alguns dels estudiants havien obtingut puntuacions molt altes i que aconseguirien l’èxit acadèmic. Tot això no era veritat, els investigadors havien escollit els noms d’aquests estudiants al atzar. Ho van fer perquè van predir que aquesta informació podia canviar les expectatives (i els esquemes) dels professors sobre els nens i, per tant, el seu comportament cap a ells. No els hi van donar cap tipus d’informació sobre altres estudiants, per constituir el grup control.
Desprès de 8 mesos, Rosenthal i Jacobon van tornar a l’escola i van examinar de nou ambos grups de nens. Els resultats van ser clars i dramàtics; aquells que se’ls havia definit com “alumnes brillants” als seus professors, van mostrar guanys significativament majors en el seu QI que aquells que estaven en el grup control. Per tant, en poques paraules, les creences dels professors sobre els estudiants havien funcionat de manera autoconfimatoria, és a dir, aquells estudiants que els professors van creure que obtindrien un bon exercici, així ho van fer.
 Per què es va donar aquest fet? Per el impacte dels esquemes sobre el comportament dels professors. És a dir, segurament els professors donarien als “estudiants brillants” major atenció, activitats més reptadores, més i millors feedback i més oportunitats de respondre a classe que els del grup control. Així que, els professors van actuar de manera beneficiosa per aquells estudiants “brillants”.
 CONCLUSIÓ:  Les expectatives que els mestres tenen sobre els seus alumnes influeixen en el rendiment d’aquests  clima socioemocional càlid, més informació, oportunitats de resposta, feedback.
 Importància de tenir expectatives positives  Generalitzar a altres contextos:  Efecte placebo; mecanisme psicològic pel que som capaços de sentir alleujament o milloria d’un trastorn, símptoma o dolor, quan prenem un placebo (uns substància ineficaç i innòcua, que en realitat no té ninguna propietat que permeti solucionar el problema) creient que es tracta d’un medicament. Com ens sentim depèn en gran mesura de com anticipem que ens sentirem. Per exemple, si et fa mal alguna part del cos, et donen morfina i t’ho diuen, et sentiràs molt millor que si te la donen igualment però no t’ho informen.
 Efecte nocebo; experiència contraria a la que proporciona l’efecte placebo. Consisteix en patir una sèrie d’esdeveniments adversos com a conseqüència de tenir expectatives negatives que ens fan creure que un medicament, remei o teràpia no funcionarà o, fins i tot, ens perjudicarà la salut.
4. Bases del comportament social 1. Biològiques: hi ha determinades conductes que hem heretat dels nostres avantpassats perquè eren útils.
2. Personals.
3. Ambientals 4. Socials 5. Culturals i històriques: diferencies entre poblacions individualistes (es mira per l’individu) i col·lectivistes (es mira pel grup).
 Interès de les bases culturals i històriques.
 Comparar per ampliar la mirada. La realitat no és fruit de cap ordre natural, és producte d’un procés històric. Per exemple; nosaltres quan anem a algun lloc i veiem una muntanya, gaudim de la muntanya. En canvi, quan els “Papalagi”, en comptes de gaudir-la, volen saber que hi ha darrere d’aquesta i, per tant, tenen un desig d’anar més enllà.
 Posar de manifest el caràcter històricament construït de la realitat social permet adoptar una actitud crítica: allò que ha estat construït històricament pot ser canviat políticament. Quan ens veiem des de lluny, veiem que les coses són d’una manera però que podrien ser d’un altre. És a dir, quan anem de viatge veiem diferents maneres de fer en altres cultures. Un exemple seria la salutació (benvinguda)  Espanya=dos petons, França=tres petons, Paris=quatre petons... Tots aquests països troben molt normal el seu nombre de petons, ja que tenen aquesta costum històric. Per tant, la realitat té un caràcter relatiu, va canviant. “Allò que està construït, pot ser canviat si volem canviar-ho”.
5. La psicologia social com història “La psicologia és una ciència social i històrica, perquè social i històrica és la naturalesa del ser humà.” Ortega y Gasset Des de la perspectiva de la Psicologia Social Sociològica, on Gergen és un dels autors més rellevants, la psicologia té caràcter històricament construït del coneixement.
“Tendim a pensar de manera ahistòrica” (Norbert Elias) Transformació històrica de l’emotivitat: el “procés de civilització”     Un augment del control social i de l’autocontrol de les emocions fortes en les seves manifestacions públiques i privades. Canvis en la manera de comportar-se a la taula o en la manera d’escopir.
El canvi es produeix sobretot perquè la violència física directa va perdent importància com a mitjà per triomfar en el món.
Esport modern: reforçament de la regulació normativa de la violència i l’agressió, unit a la disminució de la predisposició d’obtenir plaer presenciant i/o prenent part en actes violents.
CONCLUSIÓ: aquest procés suposa, psicològicament, que ens sentim més pertorbats davant de la violència que abans.
Psicològicament suposa:   Disminució del llindar de la vergonya, dels escrúpols i de la repugnància davant manifestacions directes de violència física.
Interiorització d’una prohibició més estricta sobre la violència ...



Comentario de lmartinez54 en 2016-04-25 22:02:37
Bien organizados!